MITO
Apol·lo, déu de les arts i de la música, va ser castigat pel jove Eros després que es burlés
d'aquest per jugar amb un arc i unes fletxes.
Eros va prendre dues fletxes, una d'or amb la punta de diamant i una altra de ferro amb la
punta revestida amb plom. La d'or incitava l'amor, la de ferro incitava l'odi. Amb la fletxa de
ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d'or va disparar a Apol·lo en el cor. Apol·lo es va
inflamar de passió per Dafne i en canvi ella ho va avorrir.
Apol·lo la va assetjar constantment, pregant-li que es quedés amb ell, però la nimfa va
continuar fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar al fet que Apol·lo l'aconseguís.
En vista que Apol·lo l'atraparia, Dafne va invocar al seu pare. De sobte, la seva pell es va
convertir en escorça d'arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Va deixar
de córrer ja que els seus peus es van arrelar en la terra. Apol·lo va abraçar les branques,
però fins i tot aquestes es van reduir i van contreure. Com ja no la podia prendre com a
dona, li va prometre que l'estimaria eternament com el seu arbre i que les seves branques
coronarien els caps dels herois i els campions dels Jocs Olímpics. Apol·lo va emprar els
seus poders d'eterna joventut i immortalitat perquè sempre estigués verd.
Transformació:
La transformació que podem veure en aquest mite és la de la nimfa Dafne, que per fugir del
déu Apolo, li demana al seu pare Peneo, que li ajudi i ell la converteix en un arbre.
