¡Descarga Modelo Demanda Civil y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal Civil solo en Docsity!
DEMANDA DE NUL·LITAT INDIVIDUAL DE CONDICIONS GENERALS DE
LA CONTRACTACIÓ
Al JUTJAT MERCANTIL DE ___________ QUE PER TORN CORRESPONGUI
_____________________, Procurador dels tribunals, col·legiat _____, actuant en nom i representació de EN LUIS ALEGRÍA HUERTA Y NA PRUDENCIA SENSATA MAYOR, segons s'acredita mitjançant document nº 1, davant el Jutjat comparec, i com millor procedeixi en Dret, DIC:
Que mitjançant el present escrit, formulo DEMANDA DE JUDICI DECLARATIU ORDINARI EN EXERCICI D'ACCIÓ INDIVIDUAL DE NUL·LITAT DE CONDICIONS GENERALS, contra la entitat BANCOVAL, S. COOP. DE CRÉDITO amb domicili social a XXX, CP XXX, inscrita al Registre Mercantil de XXX, al Tom XXX, Foli XXX,, Full XXX, Inscripció XXX, amb base en els següents:
FETS
Primer.- Els meus representats, en Luis Alegría Huerta i Na Prudencia Sensata Mayor, residents a Valencia, varen subscriure, per al seu exclusiu ús, en un àmbit aliè a qualsevol activitat empresarial o professional, en data de 7 d’agost de 2009, contracte de préstec hipotecari amb la mercantil demandada. Aquest contracte va ser presentat per la demandada als meus representats, redactat de manera unilateral per aquesta d'acord amb el seu model de contractació i sense cap possibilitat de negociació o modificació per aquesta part, sota un model propi estandarditzat en què únicament es van introduir les dades personals de l'adquirent.
S'adjunta com a document nº 2 contracte de préstec hipotecari subscrit entre les parts.
Segon.- El clàusules del contracte subscrit, no negociat individualment com s'ha ressenyat, presenta un important desequilibri entre les obligacions i drets de les parts en contra de les exigències de la bona fe.
Tercer.- L’escriptura de préstec hipotecari atorgada per aquesta part en favor de la entitat BANCOVAL, S. COOP. DE CRÉDITO (en endavant, BANCOVAL) conté una clàusula sòl a través de la condició tercera bis/ter.
Malgrat els múltiples intents de diàleg amb l’entitat bancària, ha estat impossible arribar a un acord per la qual cosa els meus representats s’han vist obligats a acudir a l'auxili judicial per fer valer els seus drets.
Als anteriors fets, resulten d'aplicació els següents
FONAMENTS DE DRET
A. FONAMENTS JURÍDICO-PROCESSALS
Primer.- Jurisdicció i Competència. L'article 86.ter.2. d) LOPJ determina la competència objectiva i funcional dels Jutjats del Mercantil, per conèixer en primera instància de les reclamacions en matèria de condicions generals de contractació. Així mateix, atès que es pretén la declaració de nul·litat d'una condició general de contractació, i donat que els meus representats tenen el seu domicili en el partit judicial del Jutjat al que tinc l'honor de dirigir-me, la seva situació ha de determinar la competència territorial, conforme a l'art. 52.1.14 LEC.
Tercer.- Capacitat i legitimació. Disposa de la necessària capacitat l'actora segons el que estableix l'article 6.1.3r de la llei rituària civil i la demandada atenent a l'ordinal 1r del mateix precepte. Així mateix, està legitimada activament la part actora i passivament la demandada, d'acord amb el que disposa l'article 10 de la Llei d'enjudiciament civil, en concordança amb els arts. 3 i 4 del Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres normes complementàries (TRLGDCU en endavant) i l'article 9 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, de condicions generals de la contractació (LCGC en endavant).
Quart.- Postulació i representació.- D’acord amb el que preveu l'article 7 de la LEC, en relació amb l'article 31.1 de la mateixa norma processal, aquesta part compareix sent defensada per advocat en exercici, segons el que disposen els articles 6 i 9 del Reial Decret 658/2001, de 22 de juny, pel qual s'aprova l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola i 542 i 545.1 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder Judicial. Compareix la demandada igualment amb la deguda representació processal a través de procurador legalment habilitat per actuar davant el tribunal que ha de conèixer del judici segons el que disposa l' article 23.1 LEC, 3 del Reial Decret 1281/2002, de 5 de desembre, pel qual s'aprova l'Estatut General dels Procuradors dels Tribunals d'Espanya i 543 i 545.1 LOPJ.
Cinquè.- Procediment, quantia, còpies d'escrits i documents i el seu trasllat. De conformitat amb el que disposen els articles 248.2.1º, 2 49. 1.5º LEC, correspon donar a la present demanda la tramitació prevista per al judici ordinari regulat en els articles 399 i ss. LEC. La quantia del present procediment és indeterminada acord amb el que disposa l'art. 253.3 LEC. Es presenten així mateix els escrits i documents degudament signats, responent de la seva exactitud amb acatament d'allò que impera l'art. 274 LEC. Expressa l'actor la seva voluntat de complir els requisits exigits per la Llei, interessant segons el que estableix l'art. 231 LEC l'esmena de qualsevol defecte en què hagués pogut incórrer.
A. FONAMENTS JURÍDICO-MATERIALS
revisión del tipo de interés no podrá ser inferior al 3,75% ni superior al 15,00%. ------------------------------------------ De este modo, si como consecuencia de la revisión pactada, el tipo resultante para un determinado periodo (tras adicionar al interés de referencia el margen correspondiente) estuviera por debajo del límite inferior antedicho se aplicará, para dicho periodo, el tipo de interés nominal anual del 3,75%. ----------------------------- Por el contrario, si como consecuencia de la revisión pactada, el tipo resultante estuviese por encima del indicado límite superior se aplicará, para dicho periodo, el tipo de interés nominal anual del por ciento. ------------‘’
La variabilitat del tipus d’interès, com el que s’estableix a la clàusula impugnada, provoca lògicament una incertesa al consumidor, que és qui menys coneixements tècnics posseeix de la relació contractual i en conseqüència assumeix un major risc. Tot i això, és assumida aquesta incertesa en tant es posseeix l'expectativa del benefici de les baixades en els tipus d’interès malgrat el també factible risc de pujada.
A fi de delimitar aquest risc se sol establir per les entitats financeres tant límits màxims com mínims a la variació dels tipus d'interès. Si l'acotació és a la baixa, es fixa un tipus d'interès "sòl" amb els que els bancs s'asseguren un benefici mínim amb independència de les fluctuacions dels tipus en els mercats. Per contra, en l'acotació a l'alça s'estableix un "sostre" a la pujada del tipus pactat que establirà les quantitats a pagar pel client en cas que el mercat hagi sobrepassat aquesta barrera d'interès fixada.
Tot i que la filosofia d'aquest sistema, prevista en abstracte, pugui oferir atractius per a ambdues parts, el problema sorgeix quan hi ha un desequilibri entre el "sostre" i el "sòl" fixat per l'entitat financera, que recordem és qui es troba en millor predisposició per a la seva ponderació donada la seva privilegiada posició d’ actriu principal en els mercats. La baixada dels tipus d'interès en els últims anys ha posat de manifest la desigualtat de les parts contractants en evident perjudici pel consumidor. Si els sòls són alts i els sostres també alts, l'entitat financera, s'alça en una posició avantatjada doncs assumeix un mínim o insignificant risc professional, mentre que l'usuari es veu perjudicat perquè la baixada dels tipus està limitada per a ell per la clàusula sòl. I en canvi, la pujada es troba poc limitada amb el consegüent desequilibri dels contractants.
En el cas que ens ocupa, el desequilibri és evident, es fixa una clàusula sòl del 3,75% sense que hi hagi possibilitat real alguna que els tipus ascendeixin al 15%, ni tan sols a llarg termini, degut a la tendència a la baixa acusada en el marc de la actual crisi econòmica que estem vivint. Afirmar el contrari, equivaldria a obstaculitzar en gran mesura l'accés al crèdit, necessari per a l'inici de la recuperació econòmica, encara molt llunyana; i que qualsevol operador, amb un mínim coneixement del sector financer, avaluaria com potencialment irreal.
És a dir, amb l'excusa d'establir un límit bilateral, es fixa un límit mínim amb altíssimes possibilitats de ser superat durant un llarg període de temps, i amb pràcticament nul·les opcions que s'assoleixi el límit màxim o sostre. El que ens porta a una determinació d'un límit que perjudica al meu client i beneficia al banc; sense contrapartida real que inverteixi les posicions i compensi el bloqueig que el tipus patirà en el seu descens. La clàusula és, per això, absolutament desproporcionada, i només un sostre pròxim al 5% hauria aconseguit mantenir cert equilibri entre les dues posicions.
Així mateix, resulta ingenu afirmar que els meus representats varen prestar la seva lliure voluntat per a l’acceptació o rebuig de l’esmentada ‘’clàusula sòl’’, en tant en quant no van ser informats per BANCOVAL de la inclusió de la mateixa al formalitzar el seu préstec hipotecari. Realitat aquesta que ha conjuminar-se, per mandat de l'art. 82. TRLGDCU amb les especialitats del sector financer (en el marc dels serveis prestats per la demandada), i el coneixement que el banc té de l'evolució dels tipus d'interès, després de realitzar un càlcul de totes les variants normals que poguessin concórrer i tenir en compte. Coneixement que s’hauria d’haver traduït en una obligació d'informar de manera detallada al meu mandant, sense limitar-se a una simple indicació d'una espècie de clàusula de seguretat establerta en benefici de les dues parts.
No cal oblidar, en tot cas, l'especial deure d'informació que ha de regir la contractació bancària i l'actuació de les entitats financeres en general, dotant de claredat i transparència a les operacions que es realitzen en aquest sector de l'activitat econòmica, per l'especial complexitat del sector financer i la contractació en massa, ja que només un consumidor ben informat pot escollir el producte que millor li convé a les seves necessitats i efectuar una correcta contractació. Amb això, s'evidencia una falta absoluta a la bona fe, per part de l'entitat bancària, la qual passa de puntetes per una clàusula desequilibrada conscientment a partir de les seves especials fonts de coneixement, i que no és negociada amb el meu representat.
Extrems sobre els quals han recaigut nombroses resolucions, en haver-se generalitzat aquest tipus de clàusules en el mercat, i ser multitud els consumidors que, com el meu mandant, recorren a l'auxili dels tribunals per denunciar la seva imposició. En aquest sentit, convé fer esment per ser summament representativa de la Sentència dictada pel Jutjat del Mercantil nº 1 de Lleó, de 11 de març de 2011 , en la qual encertadament es raona:
“A fin de valorar la denunciada desproporción debe estarse al criterio impuesto en el artículo 82.3 de la LGDCU, en cuya virtud "el carácter abusivo de una cláusula se apreciará teniendo en cuenta la naturaleza de los bienes o servicios objeto del contrato y considerando todas las circunstancias concurrentes en el momento de su celebración, así como todas las demás cláusulas del contrato o de otro del que éste dependa". Y es precisamente el presente marco contextual financiero el que permite extraer como conclusión del examen de la evolución del índice tomado como referencia en la cláusula (Euribor) que desde un punto de vista estadístico pueda calificarse de irreal la posibilidad de incremento de dicho índice por encima del 12% en el que la demandada viene fijando el límite superior en los contratos de préstamo hipotecario que redacta”
Per la seva part, el mateix Banc d'Espanya (vid. Informe del Banc d'Espanya, BOCG, Senat núm. 457, pàg. 19, punt 3.3) ja reconeixia el desequilibri existent entre les parts derivat d'aquest tipus de clàusules quan manifestava: "En tot cas, i siguin quines siguin les causes i explicacions subjacents en la determinació dels llindars o de les acotacions, la veritat és que, en la majoria dels casos, no ofereixen una protecció efectiva per als clients particulars del risc de pujada dels tipus, a causa als alts nivells que arriben als sostres".
QUART.- De la declaració de nul·litat i els seus efectes.
En conseqüència, donat que es tracta d'una condició general de contractació amb un clar caràcter d'abusiva , procedeix la seva declaració de nul·litat, de conformitat amb el citat art. 87 TRLGDCU ; sense que això comporti la ineficàcia del contracte, el qual pot subsistir sense la mateixa, d'acord amb l'art. 10 del mateix text legal. I en aquest sentit, la integració és senzilla, tal com preveu l'apartat segon amb remissió a l'art. 1. del Codi Civil i els criteris que ofereix al respecte, la bona fe, l'ús i la llei sota el prisma de la pròpia naturalesa del contracte.
El contracte, doncs, manté la seva vigència, amb eliminació dels límits a la variabilitat del tipus d’interès, determinant els mateixos a partir de la fórmula, en aquest cas, individualment negociada, de tipus variable a l' Euribor més un punt.
Per això, es demana que, com a efecte derivat de la nul·litat peticionada, es condemni a l'entitat bancària a tornar al meu client les quantitats que s'haguessin pogut cobrar en excés durant la tramitació del procediment; a determinar en execució de sentència, sobre les bases, en compliment del l’establert per l'art. 219 LEC, de les sumes que s'abonin durant aquest període d'acord amb la clàusula la vigència del qual manté fins a una eventual sentència estimatòria, i la seva diferència amb el que hauria hagut de cobrar sense l'aplicació del límit en qüestió, d'acord amb la fórmula pactada de tipus variable d'Euribor més un punt.
CINQUÈ.- De la condemna en costes de la demandada.
La part demandada suportarà el reintegrament de totes les costes del judici pel principi de venciment establert a l'art. 394.1 LEC, per judicis declaratius en primera instància.
Per l'exposat,
SOL·LICITO AL JUTJAT que, tenint per formulada aquesta DEMANDA enfront de l'entitat BANCOVAL, S. COOP. DE CRÉDITO , En exercici d' ACCIÓ DE NUL·LITAT de condició general de contractació; es dicti sentència en la qual:
- · 1.- Es declari la nul·litat de la clàusula bis/ter del contracte de préstec amb garantia hipotecària de data 7 d’agost de 2009; mantenint-se la vigència del contracte sense l'aplicació dels límits de sòl del 3,75% i de sostre del 15%, fixats en aquella.
- · 2.- condemna a l'entitat demandada a restituir a l'actor les quantitats que s'haguessin pogut cobrar en excés durant la tramitació del procediment; a determinar en execució de sentència, sobre les bases, de les sumes reals que s'abonin durant aquest període d'acord amb la clàusula la vigència del qual manté fins a una eventual sentència estimatòria, i la seva diferència amb el que hauria hagut de cobrar sense l'aplicació del sòl del 3’75%, d'acord amb la fórmula pactada de tipus variable d' Euribor més un punt.
Tot això, amb imposició, en cas d'oposició, de les costes generades a la part demandada.
ALTRESSÍ PRIMER DIC: Que interessa al dret d'aquesta part utilitzar per al judici
que, eventualment, es pot assenyalar el següent mitjà de prova:
- · 1.-INTERROGATORI DE LA PART adversa, BANCOVAL, S. COOP. DE CRÉDITO , en les persones amb coneixement directe dels fets, que serán citats amb l'advertiment legal de ser tinguts per conformes, en cas d'inassistència, amb els fets en què haguessin intervingut pels quals se'ls interrogui, i que els resultin perjudicials.
- · 2.-TESTIFICAL de Na__________________ _, directora de la sucursal de BANCOVAL, S. COOP. DE CRÉDITO situada al carrer ___________________ de la ciutat de Valencia, que va intervenir en la negociació del contracte.
- · 3.-En el cas que es negués l'aplicació de la clàusula sòl a la generalitat de clients REQUERIMENT a la part demandada, de conformitat amb l'art. 328 LEC perquè aporti a actuacions relació de préstecs hipotecaris concertats, a la sucursal situada a al carrer ___________________ de la ciutat de Valencia, durant 2.009 i 2.010, amb indicació del número dels que contenen clàusules iguals o similars a la aquí impugnada.
ALTRESSÍ SEGON DIC: Que aquesta part manifesta la seva voluntat expressa de
complir amb tots i cadascun dels requisits exigits per a la validesa dels actes processals, i si per qualsevol circumstància hagués incorregut en algun defecte, ofereix des d'aquest moment la seva esmena de forma immediata i a requeriment d'aquesta, tot això als
efectes previnguts en l'art. 231 LEC.
Per l'exposat,
Al JUTJAT NOVAMENT SUPLICO que, tenint per fetes les afirmacions anteriors, s'admetin i proveeixi en conseqüència.
És Justícia que demano a Valencia, a 26 de novembre de 2014.
Signatura d'advocat i número de col·legiat: ___________________
