DALTON
El model atòmic de Dalton va ser la primera conceptualització del 'funcionament, estructura i
disposició dels àtoms. Va ser creat entre 1803 i 1807 pel científic anglès John Dalton, qui ho
va denominar en el seu moment com "teoria atòmica" o "postulats atòmics".
- Tota la matèria està formada per partícules elementals anomenades "àtoms" i que no
poden ni ser dividides, ni poden destruir-se. Tampoc, segons Dalton, no poden crear-se ni
canviar en reacció química.
- Els àtoms d'un element qualsevol són idèntics entre si, tant en pes com en altres
característiques. En canvi, els àtoms d'elements diferents es distingeixen entre si pel seu
pes.
Thompson
Altres models atòmics com el de Thompson (model conegut com "El budín de pasas") van
ser possibles gràcies als postulats de Dalton,
El 1904 va elaborar un model atòmic en í que segons la seva teoria l'àtom era neutre. El va
imaginar compost de corpuscles amb càrrega negativa immersos en un mar de càrrega
positiva.
Ernest Rutherford
1911 Ernest Rutherford
El 1911, va teoritzar l'existència del nucli atòmic, es a dir, va elaborar una teoria sobre
l'estructura interna de l'àtom on es concentraria la càrrega positiva, i va formular el seu
model atòmic.
NIELS BOHR
Niels Bohr va ser qui va comprendre i va descriure l'organització d'aquestes partícules
anomenades electrons i la seva distribució en òrbites específiques al voltant de l'nucli de
l'àtom.
El model atòmic de Bohr, que va resultar la base de el model atòmic actual, explicava
l'estabilitat de la matèria i la conformació dels enllaços químics.
ERWIN SCHRÖDINGER
El model atòmic de Schrödinger es va desenvolupar en 1926. Es tracta del model mecànic
quàntic del àtom que partia de l'equació de Schrödiger. En 1926, Erwin Schrödinger va
desenvolupar aquesta equació per determinar la probabilitat que existia de trobar un electró
en un punt determinat d'un àtom.
Fins a aquest moment, és considerava que els electrons només giraven en òrbites circulars
al voltant del nucli atòmic. Schrödinger va afirmar que els electrons també podien girar en
òrbites el·líptiques més complexes i va calcular els efectes relativistes.
Les solucions a l'equació d'ona de Schrödinger són d'una alta complexitat matemàtica i
també es coneixen com a funcions d'ona. La funció d'ones dóna només la probabilitat de
trobar un electró en un punt donat al voltant del nucli.
