Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Models de la personalitat, Apuntes de Psicología de la Personalidad

Asignatura: Psicologia de la personalitat, Profesor: María Jayme, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 26/12/2015

marta_graciani
marta_graciani 🇪🇸

3.8

(33)

6 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA%2.%MODELS%DE%LA%PERSONALITAT%
%
En#aquest#tema#es#tracten#els#models#de#la#personalitat#des#de#l’aproximació#dels#
trets,# aquests# són# models# factorials,# és# a# dir,# utilitzen# l’anàlisi# factorial# per#
identificar#les#dimensions#de#la#personalitat.##
La#personalitat#s’entén#com#un#conjunt#de#trets#i#mecanismes% psicològics.# Els#
trets#defineixen#similitud#entre#individus# i,# alhora,# diferències.#Això#suposa#que#
les#persones#comparteixen#quelcom#que#les#aproxima#i#alhora#les#fa#diferents.##
Segons#el#Model%dels%trets:#
La#conducta#s’ha#de#descriure#en#termes#de#trets.#
Els#trets#correlacionen#entre#si#i#descriuen#tipus#de#personalitats.#
Els#tipus#es#basen#en#factors%constitucionals#(hereditaris).#
Els# antecedent# d’aquest# model# es# troben# en# les# tipologies# de# Kant,# Wundt,#
Heymans#i#Weirsma.#
Cada# tret,# doncs,# defineix#una# dimensió# psicològica# que# permet# DESCRIURE,#
CLASSIFICAR,#EXPLICAR#i#PREDIR#la#conducta.# Els# mecanismes# activen# modus#
de#processament#de#la#informació#(i#d’acció)#en#interacció#amb#els#trets.##
Taxonomia#de#trets:#
TRET$ UNIDIMENSIONAL##Anàlisi# d’un# tret# determinat.# El# tret# és# considerat#
rellevant#pel#funcionament#global#de#la#persona.#
TRET$ IDIOGRÀFIC##Estudi# de# tots#els# trets# d’una# persona.# Els# conjunts# de#
trets#determinen#una#configuració#pròpia#(personalitat)#per#cada#individu.#
TRET$ MULTIIMENSIONAL##Descripció# del# conjunt% de% trets#que# defineixen#
l’estructura# interna# de# la# personalitat.# Tots# els# individus# comparteixen# els#
mateixos#trets,#però#es#diferencies#en#la#combinació#d’aquests.#
#
TEMA%2.1%MODELS%BIOLÒGICS%DE%LA%PERSONALITAT%
%
2.1.1%El$model$de$personalitat$d’Eysenk$(PEN)$
$
Per#arribar#als#trets,#Eysenk#ho#fa#seongs#una#estructura#jeràrquica#d’anàlisi#de#la#
conducta:#
#
UNITATS%
DESCRIPCIÓ...%
RESPOSTA#
ESPECÍFICA#
Conducta#elemental#(unitat#més#simple).#
HÀBIT#
Conducta# sistemàtica#en# una# sèrie# de# situacions.# Especificitat.
situacional..
TRET#
Disposició# personal# a# comportarZse# d’una# manera# en# diferents#
situacions#(consistència)#i#al#llarg#del#temps#(estabilitat).#Agrupació#
d’hàbits.##
TIPUS#
Conducta#complexa#que#resulta#de#l’agrupació#de#trets.##
#
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Models de la personalitat y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!

TEMA 2. MODELS DE LA PERSONALITAT

En aquest tema es tracten els models de la personalitat des de l’aproximació dels trets, aquests són models factorials , és a dir, utilitzen l’anàlisi factorial per identificar les dimensions de la personalitat. La personalitat s’entén com un conjunt de trets i mecanismes psicològics. Els trets defineixen similitud entre individus i, alhora, diferències. Això suposa que les persones comparteixen quelcom que les aproxima i alhora les fa diferents. Segons el Model dels trets :

  • La conducta s’ha de descriure en termes de trets.
  • Els trets correlacionen entre si i descriuen tipus de personalitats.
  • Els tipus es basen en factors constitucionals (hereditaris). Els antecedent d’aquest model es troben en les tipologies de Kant, Wundt, Heymans i Weirsma. Cada tret, doncs, defineix una dimensió psicològica que permet DESCRIURE, CLASSIFICAR, EXPLICAR i PREDIR la conducta. Els mecanismes activen modus de processament de la informació (i d’acció) en interacció amb els trets. Taxonomia de trets:
  • TRET UNIDIMENSIONAL → Anàlisi d’ un tret determinat. El tret és considerat rellevant pel funcionament global de la persona.
  • TRET IDIOGRÀFIC → Estudi de tots els trets d’una persona. Els conjunts de trets determinen una configuració pròpia ( personalitat ) per cada individu.
  • TRET MULTIIMENSIONAL → Descripció del conjunt de trets que defineixen l’estructura interna de la personalitat. Tots els individus comparteixen els mateixos trets, però es diferencies en la combinació d’aquests.

TEMA 2. 1 MODELS BIOLÒGICS DE LA PERSONALITAT

2.1.1 El model de personalitat d’Eysenk (PEN) Per arribar als trets, Eysenk ho fa seongs una estructura jeràrquica d’anàlisi de la conducta: UNITATS DESCRIPCIÓ... RESPOSTA ESPECÍFICA Conducta elemental (unitat més simple). HÀBIT Conducta sistemàtica en una sèrie de situacions. Especificitat situacional. TRET Disposició personal a comportar-­‐se d’una manera en diferents situacions ( consistència) i al llarg del temps (estabilitat). Agrupació d’hàbits. TIPUS Conducta complexa que resulta de l’agrupació de trets.

En l’anàlisi factorial troba: NIVELL DE RESPOSTES ESPECÍFIQUES → NIVELL D’HÀBITS (associació de R específiques) → NIVELL DE TRETS (associació d’hàbits) → NIVELL SUPERIOR (associació de trets). Per escollir els trets bàsics de la personalitat, Eysenk segueix uns criteris:

  • Els trets han d’obtenir-­‐se mitjançant proves psicomètriques.
  • El factor que agrupa els trets ha de tenir un origen genètic (elimina efectes de l’aprenentatge).
  • El factor ha de tenir significat dintre del model teòric de referència.
  • El factor ha de tenir rellevància social (relacionar-­‐se amb variables socials importants). El model d’ Eysenk té 3 etapes de desenvolupament: A) DESCRIPTIVA (1974) Defineix els components de la personalitat; estructura jeràrquica (R → trets → tipus); metodologia correlacional. Defineix 2 dimensions:
  • EXTRAVERSIÓ / INTROVERSIÓ. E+ → sociable, vital, dominant, dogmàtic, despreocupat, actiu, aventurer, buscador de sensacions, surgència (impulsivitat)...
  • NEUROTICISME / ESTABILITAT EMOCIONAL. N+ → ansiós, deprimit, tímid , poca autoestima, emotiu, tens, irracional, trist, sentiments de culpa, labilitat emocional (canvi en l’estat d’ànim)... Més tard, al 1981 introduirà una nova dimensió:
  • PSICOTICISME. P+ → tendències antisocials, egocentrisme, agressivitat, falta d’empatia, creativitat, impulsivitat, oposició a l’autoritat... B) EXPLICATIVA (1957) Troba les diferències les conductes associades als trets; busca bases biològiques de es conductes; metodologia experimental. Troba evidències biològiques:
  • PSICOPATOLOGIA → Trastorns influïts per factors biològics; tractament neurolèptics milloren anomalies (bioquímica cerebral). Si els factors biològics influeixen al comportament anormal també ho faran en el normal.
  • GENÈTICA → Estudis amb animals, on es veu que la genètica influeix els trets del temperament (criança selectiva de gossos).
  • CERVELL-­‐CONDUCTA → Neuropsicologia: lesions a àrees cerebrals específiques indueixen canvis específics en el comportament. Psicofarmacologia i Neurociència: descriuen rutes neuronals implicades en diferents processos psicològics.
  • CERVELL-­‐PERSONALITAT → Molts estudis els relacionen C) CAUSAL Defineix bases biològiques ; troba causes de les diferències de comportament; metodologia experimental.

2 .1.2 El model de J. Gray: la teoria de la sensibilitat al reforçament (TDS) Model basat principalment en la recerca i investigació animal, estudiant el comportament emocional d’aquests i considerant les influències genètiques, hormonals i ambientals. La formulació el model es engloba la Psicologia de l’aprenentatge, la farmacologia, la psicofisiologia, la neurofisiologia i la neuropsicologia. Proposarà que les dimensions de la personalitat són de naturalesa emocional , regulades pels mateixos mecanismes que regulen les respostes emocionals. Dirà que les diferències individuals en personalitat són diferències individuals en predisposicions vers tipus d’emocions. Farà una recerca sobre les bases neurofisiològiques i neuro-­‐psicològiques de les emocions. Model recolzat en l’ aprenentatge i en la sensibilitat de l’individu a 4 tipus de reforçaments:

  • Càstig (negatiu)
  • Recompensa (positiu)
  • No càstig (positiu)
  • No recompensa (negatiu) En el model de Gray trobem 2 dimensions unipolars , que provenen de les dimensions E i N d’ Eysenk:
  • ANSIETAT → Combina introversió i inestabilitat emocional. Molt susceptibles als càstigs.
  • IMPULSIVITAT → Combina extraversió i inestabilitat emocional. Molt susceptibles a les recompenses. La conducta es troba regulada per 3 sistemes funcionals referits a un tipus d’emoció. D’aquesta manera, l’estimulació indueix a 3 possibles conductes :
  • APROXIMACIÓ → Regulada pel BAS (Sistema d’aproximació). Aquest sistema regula la cerca activa de reforços positius. Respon a E associats a: recompenses i no càstigs. Impulsa la conducta l’aproximació a E associats a R primàries. Evitació activa. Lligat a EXTRAVERSIÓ-­‐IMPULSIVITAT. BAS fort (II) → predisposició a personalitat antisocial BAS feble (EI) → predisposició a trastorn bipolar -­‐ Bases biològiques: Tàlem cortical -­‐ Correlats: Dopamina
  • DETENCIÓ → Regulada pel BIS (Sistema d’inhibició). Aquest sistema regula la conducta d’orientació. Respon a E associats a: càstigs, omissió de recompensa i novetats. Interromp la conducta en curs. Augmenta l’atenció als E ambientals i el nivell d’alerta (ansietat). Lligat al NEUROTICISME. BIS fort (introvertit inestable) → predisposició a ansietat BIS feble (EI) → predisposició a psicopatia, TDA

-­‐ Bases biològiques: Sistema Septohipocàmpic i còrtex orbitofrontal -­‐ Correlats: Serotonina i Noradrenalina

  • EVITACIÓ → Regulada pel FFS o CHF (Sistema d’atac/fugida). Aquest sistema regula el sistema de defensa instintiva, d’acció ràpida. Respon a E associats a càstigs (que produeixen frustració) i a omissió de recompenses. Apareix la fugida ràpida o l’agressió defensiva. Lligat al PSICOTICISME. Base de les emocions d’ira, pànic... -­‐ Bases biològiques: Hipotàlem i Amígdala -­‐ Correlats: Monoaminoxidasa (MAO) i testosterona El BAS i el BIS s’autoregulen, mantenint el nivell d’ arousal segons les exigències ambientals. McNaughton i Gray faran revisions del Model, arribant a:
  • CONDUCTA D’APROXIMACIÓ → Similar a la plantejada al model original, amb base al BAS.
  • CONDUCTA DEFENSIVA → Evitació defensiva (FFS o CHS) i aproximació defensiva (BIS) Per la seva banda, McNaughton i Corr faran una altre revisió afegint un nou constructe, la DIRECCIÓ DEFENSIVA , que porta a l’allunyament o a l’aproximació.
  • TEMOR → Fugida del perill ( evitació defensiva). Controlat pel FFS o CHS, actua com a resultat de l’avaluació del BIS: fugida.
  • ANSIETAT → Aproximació cautelosa a un perill potencial ( aproximació defensiva). Controla pel BIS, que avalua el perill de la situació. Si la situació no és perillosa, s’activa el Bas, que porta a la conducta d’ aproximació. 2.1.3 El model de C. Cloninger: la teoria biosocial unificada de la personalitat Cloninger fa un model integrat per dimensions que en u inici, tenen un gran pes genètic; relaciona amb sistemes cerebrals identificables; i es troben en interacció amb factors socials i ambientals durant el desenvolupament. És un model d’ interès clínic perquè facilita el diagnòstic diferencial de subtipus de trastorns de personalitat i d’altres trastorns psicològics. Segons Cloninger, la personalitat és un complex sistema jeràrquic que pot ser naturalment descomposta en distintes dimensions psicobiològiques del temperament i el caràcter. La variació conductual observada és el resultat de la interacció d’influències genètiques i ambientals.
  • CARÀCTER → Modifica aquestes respostes segons el significat que s’adjudica a l’estímul desencadenant. Processos cognitius que regulen els instints emocionals bàsics (temperament). 2ª FASE: DIMENSIONS DEL CARÀCTER A partir de noves dades formularà les 3 dimensions del caràcter. Al 1994 dissenyarà el segon instrument de mesura, el TCI (240 ítems). Més tard, al 1999, farà el TCI-­‐r (una versió abreujada). Les 3 dimensions del caràcter formulades són: § AUTODIRECCIÓ → Dirigida a l’individu. Habilitat per controlar, regular i adaptar la conducta, segons metes i valors escollit individualment. Relacionat amb autoestima positiva a la infància. § COOPERATIVITAT → Dirigida a la societat. Capacitat d’acceptar i identificar-­‐ se amb altres persones: adaptació interpersonal i autopercepció com a part integral de la societat. § AUTOTRASCENDÈNCIA → Dirigida a l’univers. Identificació amb un tot, del que es procedeix i dels que s’és una part essencial. Estat de “consciència d’unitat” (anul·la el self al sentir-­‐se part integrada de l’evolució còsmica. Considera el caràcter com un conjunt de característiques de personalitat estructurades al llard del desenvolupament. -­‐ Compost per conceptes fruit del procés de socialització, sobre valors, metres, esquemes cognitius sobre un mateix i els altres. Aquests conceptes es modifiquen al llarg de la vida i influeixen en les actituds voluntàries i l’efectivitat social de la persona. -­‐ Es basa en l’ aprenentatge conceptual o d’ insight (símbols abstractes). La percepció s’organitza segons conceptes que s’aprenen i desenvolupen noves respostes d’adaptació. Permet planificar, tenir propòsits.... Components importants són l’AUTOCONCEPTE (influeix en les intencions i actituds, pitjor socialització) i les RELACIONS OBJECTALS (modulades per autoconeixement i simbolisme, amb persones rellevants per nosaltres).