Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


models de probabbilitat, Apuntes de Psicología

Asignatura: tecniques de recerca, Profesor: Rumen Manolov, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 18/03/2014

martanoguera-2
martanoguera-2 🇪🇸

4.3

(85)

8 documentos

1 / 33

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 5
Estadística descriptiva
univariant
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21

Vista previa parcial del texto

¡Descarga models de probabbilitat y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Tema 5

Estadística descriptiva

univariant

Lectures Recomanades

Solanas, A., Salafranca, Ll., Fauquet, J. y Núñez, M. I. (2005).

Estadística descriptiva en ciencias del comportamiento. Madrid:

Thomson.

Capítols 6 a 9

Guàrdia, J., Freixa, M., Peró, M. and Turbany, J. (2008). Análisis de

datos en psicología. 2ª edición. Madrid: DELTA Publicaciones.

Capítols 3 i 4

Peró, M., Leiva, D., Guàrdia, J. y Solanas, A. (Eds.) (2012). Estadística

aplicada a las ciencias sociales mediante R y R-Commander. Madrid:

Garceta.

Capítol 4

Índex

  • (^) Estadística descriptiva Univariant:
    • (^) Variables qualitatives o categòriques
      • (^) Escales nominals
    • (^) Variables quantitatives
      • (^) Escales ordinals
      • (^) Escales d’interval o raó

Variables qualitatives o

categòriques

  • (^) Les variables qualitatives o categòriques estan

mesurades en escales nominals.

  • (^) Operacions permeses: classificació dels subjectes

d'acord amb la qualitat d'interès - presència o absència d'una característica específica.

  • (^) Les categories han de ser exhaustives i

mútuament excloents.

Exemple: Matriu de dades

Taula de Freqüències

“ Variable Estat Civil”

fi o ni : Freqüència absoluta

Pi o f = Freqüència relativa o proporció fi/N

Pi = Percentatge (fi/N) x 100

Fa o Ni : Freqüència acumulada

pa o Fi= Proporció acumulada

Pa= Percentatge acumulat

Índexs

  • (^) Índex de tendència Central
    • (^) Moda (Mo)
  • (^) Índex de disperssió o variabilitat
    • (^) Raó de variació (RV)
  • (^) Mesura de freqüència:
    • (^) Odds o Raó de raons
  • (^) Índexs epidemiològics:
    • (^) Prevalença
    • (^) Incidència

Tendència Central i Dispersió

  • (^) Índex de Tendència Central (Valor típic o més representatiu):
    • (^) Moda (Mo): Categoria més freqüent. Una variable pot ser unimodal, bimodal o multimodal.

En el nostre exemple: Mo = Vidu

  • (^) Mesures de dispersió (homogeneïtat vs heterogeneïtat):
    • (^) Raó de variació ( RV ): Proporció de casos que no pertanyen a la categoria modal:

N

n VR  1  Moda

En el nostre exemple: (^0) , 45 20

11 VR  1  

Índexs epidemiològics

Exemple: En un estudi sobre la depressió infantil, una mostra de

1.300 nens de 8 a 10 anys és seguida durant tres anys. A inici del període hi ha 90 nens diagnosticats de depressió. Al final del període aquesta xifra augmenta a 130.

  • Prevalença :
  • Incidència:

Nombretotaldecasos examinats

Nombredecasosdiagnostic ats P 

Totaldelapoblacióen risc

Nombredenouscasosenunperiode determinat IA 

Variables quantitatives

  • Índex:
    • Organitzar les dades: Les distribucions
    • Indicadors basats en la posició: quantils.
    • (^) Mesures de tendència central.
    • Mesures de dispersió: absoluta i relativa.
    • Mesures de forma: asimetria i curtosi
    • Representacions gràfiques: diagrama de

barres, histograma, diagrama de caixa

  • Identificació de valors atípics “outliers”: gràficament i numèricament

Càlcul aproximat dels indicadors

de posició

  • (^) TÈCNICA DE LA INTERPOLACIÓ
  • (^) Determinació del valor a partir de la estimació de la posició, un cop ordenades les dades de menor a major, i concreció del valor Xi que indiqui el percentil, decil o quartil que interessa.

Posició (j) del percentil k: j = k · (n+1)/

Exemples: P 25 o Q 1  Posició: j = 25·(21 / 100) = 5, P 25 o Q 1 = 15 + [(16-15)·0,25] = 15,

P 70  Posició: j = 70·(21 / 100) = 14, P 70 = 24 + [(25-24)·0,70] = 24,

MEC-Lobo (^) Ordenade s Posició (^21 5 ) (^19 6 ) (^27 13 ) (^16 15 ) (^26 15 ) (^13 16 ) (^15 16 ) (^20 19 ) (^19 19 ) (^30 20 ) (^21 21 ) (^16 21 ) (^15 22 ) (^24 24 ) (^26 25 ) (^22 26 ) (^25 26 ) (^6 27 ) (^28 28 ) (^5 30 )

Mesures de tendència

central

  • (^) Moda (Mo) - Valor més freqüent de la distribució
  • (^) Mediana (Md) - Valor que divideix la distribució en dos meitats

d’igual grandària

  • (^) Mitjana aritmètica:
  • (^) Trimitjana:
  • (^) Mitjana de quartils:
  • Mitjana retallada: T(α) Mitjana aritmètica dels valors que queden un cop

extrets una proporció determinada (α) de valors del dos extrems de la distribució

ordenada. (per exemple: Mitjana retallada al 20%: Mitjana aritmètica dels valors

de la distribució un cop extrets el 10% més elevats i el 10% més baixos).

n

x x

n

i

i  ^1 N

x

N i

 i

  ^1

4

2 Trimitjana 1 2 3

Q   QQ

2

QQ^1  Q^3

RESISTÈNCIA o ROBUSTESA : propietat d’un indicador que el fa poc sensible a la presència de valors allunyats de la majoria (anòmals, atípics, extrems, outliers).

Cas1 Cas2 Cas Fills (^) Ordenats Ordenats Ordenats 1 0 0 0 4 0 0 0 3 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 2 1 1 1 2 1 1 1 3 1 1 1 5 2 2 2 4 2 2 2 0 2 2 2 0 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 3 4 3 3 3 2 3 3 3 0 4 4 4 2 4 4 4 1 4 9 13 1 5 11 15

Indicadors resistents : mateix valor per tots els 3 casos

  • Mediana (Md) : 2 fills
  • Trimitjana: 2 fills
  • Mitjana de quartils: 2 fills
  • Mitjana retallada al 20%: 2 fills

Indicador no resistents :

  • Mitjana aritmètica:
    • Cas 1: 2,05 fills
    • Cas 2: 2,6 fills
    • Cas 3: 3 fills

Mesures de dispersió: absoluta i relativa

Amplitud o rang : Xmax - Xmin
Amplitud interquartílica: IQR = Q 3 - Q 1
Mediana de les desviacions absolutes:

Coeficient de Variació Quartílic:

Variància:

Desviació típica:

Coeficient de Variació:

MADMd xiMd

N

SQ N

x

n

SQ n

x x S x

i N

i

i x

i n

i

i

  

 

 

 

1

2 1 2

2 2 1 1

 

S  S^2   ^2

x
S
CV  

3 1

3 1

Q Q
Q Q
CVq