Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


modernisme context resum, Apuntes de Lengua y Literatura

context y esquema del modernisme.

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 01/06/2022

i-g-f
i-g-f 🇪🇸

4

(1)

9 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Literatura catalana
Professora: Inés Gené
El Modernisme
1. Característiques generals del moviment
- Què és el Modernisme? El Modernisme és l’intent d’actualitzar i
modernitzar la cultura catalana de final del segle XIX. Es tracta, també, de
superar els límits culturals imposats per la Renaixença en el seu afany de
posar en primer pla tot allò que era genuïnament català, i obrir-se a
influències exteriors.
- Cronologia: Cronològicament, el Modernisme s’estén des de l’última
dècada del segle XIX fins a les acaballes de la primera dècada del segle XX. Les
dates més significatives que marquen l’inici i l’acabament del moviment són
l’any 1892, celebració de la primera Festa Modernista a Sitges, i l’any 1911,
mort de Joan Maragall.
- Plataformes de difusió del Modernisme català
Festes Modernistes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges, les quals van
consistir tant en representacions teatrals i recitals de poesia, com en la
reivindicació de la pintura d’El Greco, ignorada fins aleshores, i en concerts on
s’interpretava la música d’Enric Morera, compositor modernista.
El cafè-restaurant Els Quatre Gats.
Revistes literàries i artístiques en general, entre les quals hem de fer esment
de L’Avenç, Catalònia, Pèl i Ploma i Joventut.
Diaris de la burgesia barcelonina: La Vanguardia i Diario de Barcelona.
- Bohèmia daurada i bohèmia negra: Des del punt de vista social, el Modernisme es va
nodrir d’intel·lectuals i artistes de procedència ben diversa.
Bohèmia daurada: Grup d’artistes i escriptors d’origen burgès que viuran la seva
experiència artística des de posicions evasionistes, és a dir, desvinculades de les
obligacions pròpies de la seva classe social, però sense problemes econòmics. En la
bohèmia d’aquest tipus trobem Santiago Rusiñol.
Bohèmia negra o tràgica: Grup d’artistes i escriptors més mancats de
recursos econòmics i que es va caracteritzar per la marginació i la tendència a
l’acràcia. En aquest grup d’autors trobem Joan Puig i Ferreter.
- Regeneracionisme i esteticisme: El Modernisme es va presentar
inicialment sota dues actituds perfectament diferenciades i oposades.
Regeneracionisme o vitalisme: Intent de modernitzar la societat decimonònica a
partir de la renovació de les estructures polítiques, de la infraestructura agrària i
de l’ensenyament, considerat com l’eina definitiva per canviar la mentalitat de les
noves generacions. Els regeneracionistes veuen en l’art un instrument de
transformació de la realitat.
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga modernisme context resum y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

El Modernisme

1. Característiques generals del moviment - Què és el Modernisme? El Modernisme és l’intent d’actualitzar i modernitzar la cultura catalana de final del segle XIX. Es tracta, també, de superar els límits culturals imposats per la Renaixença en el seu afany de posar en primer pla tot allò que era genuïnament català, i obrir-se a influències exteriors. - Cronologia: Cronològicament, el Modernisme s’estén des de l’última dècada del segle XIX fins a les acaballes de la primera dècada del segle XX. Les dates més significatives que marquen l’inici i l’acabament del moviment són l’any 1892, celebració de la primera Festa Modernista a Sitges, i l’any 1911, mort de Joan Maragall. - Plataformes de difusió del Modernisme catalàFestes Modernistes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges, les quals van consistir tant en representacions teatrals i recitals de poesia, com en la reivindicació de la pintura d’El Greco, ignorada fins aleshores, i en concerts on s’interpretava la música d’Enric Morera, compositor modernista.  El cafè-restaurant Els Quatre Gats.  Revistes literàries i artístiques en general, entre les quals hem de fer esment de L’Avenç , Catalònia , Pèl i Ploma i Joventut.  Diaris de la burgesia barcelonina: La Vanguardia i Diario de Barcelona. - Bohèmia daurada i bohèmia negra: Des del punt de vista social, el Modernisme es va nodrir d’intel·lectuals i artistes de procedència ben diversa.  Bohèmia daurada: Grup d’artistes i escriptors d’origen burgès que viuran la seva experiència artística des de posicions evasionistes, és a dir, desvinculades de les obligacions pròpies de la seva classe social, però sense problemes econòmics. En la bohèmia d’aquest tipus trobem Santiago Rusiñol.  Bohèmia negra o tràgica: Grup d’artistes i escriptors més mancats de recursos econòmics i que es va caracteritzar per la marginació i la tendència a l’acràcia. En aquest grup d’autors trobem Joan Puig i Ferreter. - Regeneracionisme i esteticisme: El Modernisme es va presentar inicialment sota dues actituds perfectament diferenciades i oposades.  Regeneracionisme o vitalisme: Intent de modernitzar la societat decimonònica a partir de la renovació de les estructures polítiques, de la infraestructura agrària i de l’ensenyament, considerat com l’eina definitiva per canviar la mentalitat de les noves generacions. Els regeneracionistes veuen en l’art un instrument de transformació de la realitat.

Esteticisme o Art per l’Art: corrent molt influït pel decadentisme, tendència estètica sorgida a França a la dècada de 1880, propugna l’art evasió o la religió de l’art; en definitiva, l’art per l’art. Amb la seva actitud, els esteticistes neguen qualsevol possibilitat d’interferir en la societat per mitjà de l’art. Les característiques més importants d’aquest art són: irracionalisme, atracció per la mort i tot allò que és decadent o agònic, exotisme, rebuig de les convencions socials i morals, refinament, atracció pel contrast (sacre/profà, perversió/innocència), artificiositat, hermetisme en l’expressió, ús de símbols i valoració de la forma estètica per damunt del contingut.

2. Els gèneres literaris i autors principals 2.1. El teatre: El teatre català del període modernista va experimentar una renovació notable gràcies a la influència del teatre europeu del moment.  Teatre regeneracionista: pren com a model les obres de l’autor escandinau Henrik Ibsen. Es tracta d’un teatre d’idees que pretén crear en l’espectador un estat d’opinió sobre algun tema social. Felip Cortiella Ignasi Iglesias Joan Puig i FerreterTeatre esteticista: parteix de l’obra del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. És un tipus de teatre molt poètic, on el més important és suggerir emocions i sensacions en l’espectador. Hi tenen, per tant, molta importància els elements escenogràfics. Santiago Rusiñol ( L’alegria que passa , El jardí abandonat , Cigales i formigues , L’auca del senyor Esteve ). 2.2 La novel·la modernista Els novel·listes modernistes expressen les tensions entre l’artista i la societat o entre l’individu i la massa.  Novel·la decadentista. Prudenci Bertrana és l’autor més important que escriu novel·la d’aquest tipus. És autor de la novel·la més emblemàtica d’aquesta tendència: Josafat. L’obra explica la marginació progressiva que pateix un individu especial, físicament i psicològicament, que és campaner de la catedral de Girona. Es tracta d’una novel·la de forts contrastos (llum/fosca, bé/mal, natura/ciutat, sacre/profà, purificació/corrupció...). Josafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada intel·ligència que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una prostituta (Fineta) dins l'església de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la contradicció