

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
context y esquema del modernisme.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1. Característiques generals del moviment - Què és el Modernisme? El Modernisme és l’intent d’actualitzar i modernitzar la cultura catalana de final del segle XIX. Es tracta, també, de superar els límits culturals imposats per la Renaixença en el seu afany de posar en primer pla tot allò que era genuïnament català, i obrir-se a influències exteriors. - Cronologia: Cronològicament, el Modernisme s’estén des de l’última dècada del segle XIX fins a les acaballes de la primera dècada del segle XX. Les dates més significatives que marquen l’inici i l’acabament del moviment són l’any 1892, celebració de la primera Festa Modernista a Sitges, i l’any 1911, mort de Joan Maragall. - Plataformes de difusió del Modernisme català Festes Modernistes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges, les quals van consistir tant en representacions teatrals i recitals de poesia, com en la reivindicació de la pintura d’El Greco, ignorada fins aleshores, i en concerts on s’interpretava la música d’Enric Morera, compositor modernista. El cafè-restaurant Els Quatre Gats. Revistes literàries i artístiques en general, entre les quals hem de fer esment de L’Avenç , Catalònia , Pèl i Ploma i Joventut. Diaris de la burgesia barcelonina: La Vanguardia i Diario de Barcelona. - Bohèmia daurada i bohèmia negra: Des del punt de vista social, el Modernisme es va nodrir d’intel·lectuals i artistes de procedència ben diversa. Bohèmia daurada: Grup d’artistes i escriptors d’origen burgès que viuran la seva experiència artística des de posicions evasionistes, és a dir, desvinculades de les obligacions pròpies de la seva classe social, però sense problemes econòmics. En la bohèmia d’aquest tipus trobem Santiago Rusiñol. Bohèmia negra o tràgica: Grup d’artistes i escriptors més mancats de recursos econòmics i que es va caracteritzar per la marginació i la tendència a l’acràcia. En aquest grup d’autors trobem Joan Puig i Ferreter. - Regeneracionisme i esteticisme: El Modernisme es va presentar inicialment sota dues actituds perfectament diferenciades i oposades. Regeneracionisme o vitalisme: Intent de modernitzar la societat decimonònica a partir de la renovació de les estructures polítiques, de la infraestructura agrària i de l’ensenyament, considerat com l’eina definitiva per canviar la mentalitat de les noves generacions. Els regeneracionistes veuen en l’art un instrument de transformació de la realitat.
Esteticisme o Art per l’Art: corrent molt influït pel decadentisme, tendència estètica sorgida a França a la dècada de 1880, propugna l’art evasió o la religió de l’art; en definitiva, l’art per l’art. Amb la seva actitud, els esteticistes neguen qualsevol possibilitat d’interferir en la societat per mitjà de l’art. Les característiques més importants d’aquest art són: irracionalisme, atracció per la mort i tot allò que és decadent o agònic, exotisme, rebuig de les convencions socials i morals, refinament, atracció pel contrast (sacre/profà, perversió/innocència), artificiositat, hermetisme en l’expressió, ús de símbols i valoració de la forma estètica per damunt del contingut.
2. Els gèneres literaris i autors principals 2.1. El teatre: El teatre català del període modernista va experimentar una renovació notable gràcies a la influència del teatre europeu del moment. Teatre regeneracionista: pren com a model les obres de l’autor escandinau Henrik Ibsen. Es tracta d’un teatre d’idees que pretén crear en l’espectador un estat d’opinió sobre algun tema social. Felip Cortiella Ignasi Iglesias Joan Puig i Ferreter Teatre esteticista: parteix de l’obra del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. És un tipus de teatre molt poètic, on el més important és suggerir emocions i sensacions en l’espectador. Hi tenen, per tant, molta importància els elements escenogràfics. Santiago Rusiñol ( L’alegria que passa , El jardí abandonat , Cigales i formigues , L’auca del senyor Esteve ). 2.2 La novel·la modernista Els novel·listes modernistes expressen les tensions entre l’artista i la societat o entre l’individu i la massa. Novel·la decadentista. Prudenci Bertrana és l’autor més important que escriu novel·la d’aquest tipus. És autor de la novel·la més emblemàtica d’aquesta tendència: Josafat. L’obra explica la marginació progressiva que pateix un individu especial, físicament i psicològicament, que és campaner de la catedral de Girona. Es tracta d’una novel·la de forts contrastos (llum/fosca, bé/mal, natura/ciutat, sacre/profà, purificació/corrupció...). Josafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada intel·ligència que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una prostituta (Fineta) dins l'església de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la contradicció