Literatura catalana
Professora: Inés Gené
El Modernisme
1. Característiques generals del moviment
- Què és el Modernisme? El Modernisme és l’intent d’actualitzar i
modernitzar la cultura catalana de final del segle XIX. Es tracta, també, de
superar els límits culturals imposats per la Renaixença en el seu afany de
posar en primer pla tot allò que era genuïnament català, i obrir-se a
influències exteriors.
- Cronologia: Cronològicament, el Modernisme s’estén des de l’última
dècada del segle XIX fins a les acaballes de la primera dècada del segle XX. Les
dates més significatives que marquen l’inici i l’acabament del moviment són
l’any 1892, celebració de la primera Festa Modernista a Sitges, i l’any 1911,
mort de Joan Maragall.
- Plataformes de difusió del Modernisme català
Festes Modernistes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges, les quals van
consistir tant en representacions teatrals i recitals de poesia, com en la
reivindicació de la pintura d’El Greco, ignorada fins aleshores, i en concerts on
s’interpretava la música d’Enric Morera, compositor modernista.
El cafè-restaurant Els Quatre Gats.
Revistes literàries i artístiques en general, entre les quals hem de fer esment
de L’Avenç, Catalònia, Pèl i Ploma i Joventut.
Diaris de la burgesia barcelonina: La Vanguardia i Diario de Barcelona.
- Bohèmia daurada i bohèmia negra: Des del punt de vista social, el Modernisme es va
nodrir d’intel·lectuals i artistes de procedència ben diversa.
Bohèmia daurada: Grup d’artistes i escriptors d’origen burgès que viuran la seva
experiència artística des de posicions evasionistes, és a dir, desvinculades de les
obligacions pròpies de la seva classe social, però sense problemes econòmics. En la
bohèmia d’aquest tipus trobem Santiago Rusiñol.
Bohèmia negra o tràgica: Grup d’artistes i escriptors més mancats de
recursos econòmics i que es va caracteritzar per la marginació i la tendència a
l’acràcia. En aquest grup d’autors trobem Joan Puig i Ferreter.
- Regeneracionisme i esteticisme: El Modernisme es va presentar
inicialment sota dues actituds perfectament diferenciades i oposades.
Regeneracionisme o vitalisme: Intent de modernitzar la societat decimonònica a
partir de la renovació de les estructures polítiques, de la infraestructura agrària i
de l’ensenyament, considerat com l’eina definitiva per canviar la mentalitat de les
noves generacions. Els regeneracionistes veuen en l’art un instrument de
transformació de la realitat.
1
