¡Descarga Moviments migratoris y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity!
revista d’estudis
del moianès 5
les migracions a catalunya
des d’una perspectiva demogràfica
Miquel Valls Fígols
Demògraf i geògraf RESUM Des de l’arribada dels grecs fins a l’actualitat, Catalunya ha estat un territori de constants onades migratòries que han constituït la seva estructura sòcio-demogràfica. Repassarem l’impacte de les migracions, des de finals del segle xv fins als nostres dies, dins la transició demogràfica catalana, especialment en l’àmbit rural, emmarcat amb un recull bibliogràfic, de fonts documentals i metodològic. Introducció No es pot explicar Catalunya i la seva gent sense les diferents onades migratòries que s’han anat produint al llarg del temps. Catalunya ha estat un territori d’immigració, que en els seus inicis provenia de les zones rurals; posteriorment es va estendre a la resta de l’Estat espanyol i s’ha internacionalitzat en els nostres dies. Les migracions formen part del «sistema català de reproducció» definit per Anna Cabré. En els dar- rers tres-cents anys, Catalunya ha doblat la seva població cada setanta anys, aproximadament, mantenint el seu percentatge sobre la població mundial (C abré, 1999), i les migracions hi han tingut un pes important. Fonts i metodologia per a l’estudi de les migracions Per a l’estudi de les migracions, com per a l’estudi de qualsevol dels
0 to 25, 25,000 to 50, 50,000 to 100, 100,000 to 150, 150,000 to 200,
, Catalunya 1940
Lloc naixement, província, Catalunya 1970
6
les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica
Miquel Valls Fígols
fenòmens que s’han esdevingut en el passat, necessitem el suport de
fonts d’informació per a poder comptabilitzar quants eren, d’on venien
o com eren. Aquest fet, per si sol, ja comporta un handicap per als es-
tudis de demografia històrica, car moltes vegades no s’ha conservat la
informació fins als nostres dies, o la periodització i l’abast territorial de
què disposem no ens permet d’aproximar-nos al nostre objecte d’estudi.
Així, per als estudis de natalitat o mortalitat podem utilitzar els llibres
de baptismes i defuncions que hi ha en els registres parroquials i apro-
ximar-nos al fenomen estudiat. Però, en els estudis de les migracions,
aquests problemes s’accentuen encara molt més, ja que no existeix un
llibre específic de migracions.
Així, doncs, per als estudis de demografia històrica existeixen dues grans
fonts d’informació: per un costat, els recomptes de població (censos i
padrons) i, per l’altre, els llibres sacramentals procedents dels registres
eclesiàstics de baptismes, matrimonis i defuncions, que amb l’arribada de
l’estat liberal i la creació dels sistemes estadístics s’acabaran convertint
en els registres civils del moviment natural de la població. No serà fins
al segle xx quan començaran a aparèixer les primeres publicacions que
recolliran els desplaçaments de la població. Fins aquest moment, s’hauran
d’utilitzar mesures indirectes.
Les principals onades migratòries
Els francesos dels segles xvi i xvii
L’any 1960, Jordi Nadal i Emili Giralt documentaven la primera gran
onada migratòria a Catalunya, els francesos arribats a Catalunya entre
els segles xvi i xvii. El treball, titulat Immigració i redreç demogràfic: els
francesos a la Catalunya dels segles xvi i xvii , servirà com a referent
per a l’estudi de l’arribada de població francesa a totes les poblacions
catalanes. La principal font d’informació per a estudiar aquest fenomen
han estat els llibres parroquials i també el cens de població d’origen
francès realitzat arran de la guerra hispano-francesa de 1636. Tal com
expliquen Nadal i Giralt, a mitjan segle xvi Catalunya patia una forta
crisi demogràfica i experimentava un procés de despoblació a causa de
guerres i epidèmies. Això, juntament amb el fet que a la zona fronterera
amb França es produïa un fenomen de sobrepoblació, fa que un gran
nombre de francesos decideixin emigrar a Catalunya. Aquesta immigració
és bàsicament masculina i arribarà al Principat per a cobrir la demanda
de mà d’obra, sobretot agrícola i també d’artesans. Els estudis realitzats
estimen que entre un 10 i un 20 per cent de la població masculina de
l’època era d’origen francès. Aquesta població, sobretot procedent del
sud de França, es distribueix per tot el territori català i, en un primer
moment, concentrant-se en els municipis més propers a la costa.
Aquesta onada migratòria va tenir el seu període de plenitud i expan-
sió entre 1540 i 1620, durant el qual la integració amb la població
8
Els anys 1920
La primera gran onada migratòria la trobem en la dècada dels anys
- Fins aquell moment, els creixements de població de Catalunya
havien estat producte més aviat del creixement natural que no pas conse-
qüència de processos migrato-
ris (araNGo, 1982). Però serà
durant el vicenni 1911-
quan es produeixi un boom im-
migratori. La demanda de mà
d’obra a la ciutat de Barcelona
i l’inici de l’etapa industrialitza-
dora de Catalunya fan que es
produeixi un procés d’atracció
de persones procedents de les
àrees rurals catalanes cap als
nuclis industrials i alhora de
les províncies d’Aragó i del
País Valencià. La constatació
d’aquest fenomen el podem
observar calculant el saldo
migratori per al període 1923-
2 El mapa resultant és
les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica
Miquel Valls Fígols
Saldo Migratori
Negatiu Positiu
Font: Elaboració pròpia a partir de censos de població.
- L’Institut d’Estadística de Catalunya va realitzar un treball de recopilació de dades a nivell municipal de naixements i defuncions per edat per al període 1923-1936 i també va publicar les dades de població d’inici i fi de període. D’aquesta manera podem calcular el saldo migratori, que és el resultat de les immigracions menys les emigracions.
0
1.000.
2.000.
3.000.
4.000.
5.000.
6.000.
7.000.
8.000.
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
1ª Onada
migratòria
3ª Onada
migratòria 2ª Onada
migratòria
Font: Elaboració pròpia a partir de censos de població.
Figura 2. Evolució de la població de Catalunya, 1900-
Mapa 1. Saldo migratori per municipis, 1923-
revista d’estudis
del moianès
9
molt significatiu: mostra que la gran majoria dels municipis de Catalunya
tenen un saldo migratori negatiu, mentre que els municipis amb un saldo
migratori positiu són les capitals comarcals, els eixos industrials tèxtils del
Ter i del Llobregat i la gran conurbació de Barcelona, que experimenten
el seu procés industrialitzador.
En aquests anys, Barcelona i la seva conurbació es mostren com un pol
importantíssim d’atracció de població que fa que ja no n’hi hagi prou
amb la població procedent de les comarques rurals catalanes i comenci
a atraure persones de les comunitats autònomes veïnes, com valencians,
aragonesos i murcians.
Els anys 50-
La segona onada del segle xx es caracteritza per una major expansió
territorial de les persones procedents de la resta de regions d’Espanya
cap a Catalunya. S’ha superat aquella primera onada, on les persones
es desplaçaven de les àrees rurals catalanes cap a les zones de nova
industrialització. El mapa de les persones nascudes a fora de Catalunya
canvia radicalment (mapa 2). Arriben persones de totes les províncies
espanyoles, però en major mesura de les zones del sud.
La magnitud d’aquesta onada migratòria ha estat clau en la transició
demogràfica catalana, no tan sols per l’arribada de noves persones sinó
també pels canvis en els comportaments demogràfics, amb un rejoveniment
de la població i afavorint l’increment de la fecunditat i la nupcialitat,
modificant d’aquesta manera les característiques sociodemogràfiques
(P ujades, 1982).
Dos fets distingeixen aquesta segona onada de l’anterior. El primer és
territorial; com ja hem dit, s’amplien els llocs de procedència a totes les
regions espanyoles, però alhora també s’amplien els llocs d’acolliment.
La gran majoria de municipis catalans reben població immigrada. Ja no
Font: Elaboració pròpia a partir de censos de població.
Mapa 2. Lloc de naixement de les persones residents a Catalunya per província, 1940 i 1970
revista d’estudis
del moianès
11
tan important de persones immigrants en tan poc temps, ni tampoc la
diversitat de la seva naturalesa. Si durant els segles xix i xx les persones
que arribaven a Catalunya procedien de les zones rurals o de la resta
d’Espanya, en el segle xxi la gran majoria d’aquests immigrants seran
de nacionalitat estrangera. Així, com hem vist en la figura 3, durant el
primer quinquenni del segle xxi arriben a Catalunya gairebé 700.
persones. Fins aleshores, el nombre de persones procedents de l’estranger
i residents a Catalunya no arribava al 2,5 % en 1998. Mentre que deu
anys més tard, en el 2008, aquest percentatge ja havia augmentat fins
al 13,2%, i en el 2011 era gairebé del 16 % (figura 4).
Així, doncs, en quinze anys la població estrangera a Catalunya havia
augmentat en un milió de persones, un fet que es pot considerar extraor-
dinari i que es pot qualificar com a boom immigratori (domiNGo, 2004).
La procedència d’aquesta darrera onada ha anat variant en els darrers
anys. En el 2000, el contingent de població estrangera més nombrós
era format per les persones procedents del continent africà (76.216),
seguides per les persones del continent europeu (50.960) i de l’americà
(40.038), i en darrer lloc, de l’asiàtic (14.156). Tots ells experimenten
Font: Elaboració pròpia.
Any Pob. estrangera % ………………………………………………
1998 148.803 2,
1999 183.736 3,
2000 214.996 3,
2001 280.167 4,
2002 328.461 5,
2003 383.938 5,
2004 462.046 6, ………………………………………………
Any Pob. estrangera % ……………………………………………… 2005 603.636 8,
2006 642.829 9,
2007 860.575 11,
2008 974.743 13,
2009 1.061.079 14,
2010 1.091.433 14,
2011 1.195.664 15, ………………………………………………
0
1.000.
1.200. Any Pob. Es 1998 14 1999 18 2000 21 2001 28 2002 32 2003 38 2004 46 2005 60 2006 64 2007 86 2008 97 2009 1. 2010 1. 2011 1.
Figura 4. Evolució de la població estrangera a Catalunya, 1998-
12 grans augments de població durant aquest període, però el fet més des-
tacat és el canvi en les seves posicions. Així, les persones procedents
del continent africà (principalment del Marroc), que en el 2000 eren el
grup majoritari, passen a la tercera posició, amb 319.385 en el 2011.
Mentre que les persones del continent americà (bàsicament, d’Amèrica
del Sud) es convertiran en el principal contingent estranger a Catalunya,
amb 371.843 persones. Aquest canvi, que podem observar molt clarament
en la figura 5, és conseqüència de diferents factors, però principalment
de les reformes legals realitzades en els darrers temps.
Si ens fixem en les principals nacionalitats, cal destacar en primer lloc la
marroquina, no solament per ser de les més antigues, sinó perquè continua
ocupant la primera posició en el 2011, amb gairebé un 20%. Malgrat
la presència d’altres nacionalitats del continent africà com la gambiana
o la senegalesa, la marroquina és la principal nacionalitat africana.
les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica
Miquel Valls Fígols
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Europa Àsia Àfrica Àmerica
Any Europa 2000 50. 2001 62. 2002 85. 2003 123. 2004 146. 2005 191. 2006 233. 2007 273. 2008 331. 2009 359. 2010 363. 2011 359.
Any Europa Àsia Àfrica Àmerica ……………………………………………………………………………………………… 2000 50.960 14.1567 6.216 40. 2001 62.901 20.597 99.672 73. 2002 85.948 30.352 133.537 131.
2003 123.328 46.448 165.105 207. 2004 146.756 54.268 184.496 256. 2005 191.961 72.908 224.383 309. 2006 233.995 89.130 248.753 341.
2007 273.742 87.538 253.016 357. 2008 331.478 100.528 278.129 393. 2009 359.830 116.767 304.976 407. 2010 363.173 123.272 315.007 396.
2011 359.715 134.242 319.385 371. …………………………………………………………………………..………………….
Figura 5. Evolució de la població estrangera per continents, 2000-
Font: Elaboració pròpia.
14
Figura 7. Piràmides de població segons continent de naixement, 2011
0 a 4 anys
5 a 9 anys
10 a 14 anys
15 a 19 anys
20 a 24 anys
25 a 29 anys
30 a 34 anys
35 a 39 anys
40 a 44 anys
45 a 49 anys
50 a 54 anys
55 a 59 anys
60 a 64 anys
65 i més anys
0 a 4 anys
5 a 9 anys
10 a 14 anys
15 a 19 anys
20 a 24 anys
25 a 29 anys
30 a 34 anys
35 a 39 anys
40 a 44 anys
45 a 49 anys
50 a 54 anys
55 a 59 anys
60 a 64 anys
65 i més anys
Europa Àsia
0 a 4 anys
5 a 9 anys
10 a 14 anys
15 a 19 anys
20 a 24 anys
25 a 29 anys
30 a 34 anys
35 a 39 anys
40 a 44 anys
45 a 49 anys
50 a 54 anys
55 a 59 anys
60 a 64 anys
65 i més anys
0 a 4 anys
5 a 9 anys
10 a 14 anys
15 a 19 anys
20 a 24 anys
25 a 29 anys
30 a 34 anys
35 a 39 anys
40 a 44 anys
45 a 49 anys
50 a 54 anys
55 a 59 anys
60 a 64 anys
65 i més anys
Àfrica Amèrica
Font: Elaboració pròpia.
0 a 4 anys
10 a 14 anys
20 a 24 anys
30 a 34 anys
40 a 44 anys
50 a 54 anys
60 a 64 anys
70 a 74 anys
80 a 84 anys
0 a 4 anys
10 a 14 anys
20 a 24 anys
30 a 34 anys
40 a 44 anys
50 a 54 anys
60 a 64 anys
70 a 74 anys
80 a 84 anys
0 a 4 anys
10 a 14 anys
20 a 24 anys
30 a 34 anys
40 a 44 anys
50 a 54 anys
60 a 64 anys
70 a 74 anys
80 a 84 anys
0 a 4 anys
10 a 14 anys
20 a 24 anys
30 a 34 anys
40 a 44 anys
50 a 54 anys
60 a 64 anys
70 a 74 anys
80 a 84 anys
Piràmide població de Catalunya Piràmide segons lloc de naixement, Catalunya
Piràmide segons lloc de naixement, Resta Estat Piràmide segons lloc de naixement, Estranger
Figura 8. Piràmides de població a Catalunya segons lloc de naixement, 2011
Font: Elaboració pròpia.
les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica
Miquel Valls Fígols
revista d’estudis
del moianès
15
una immigració que fa més temps que és present a Catalunya, fet que
ha comportat que els processos de reagrupació familiar hi estiguin més
consolidats. Finalment, la piràmide de població del continent americà
mostra una tendència a la feminització d’aquesta immigració, sobretot
per les persones de la República Dominicana i de l’Equador, que són
bàsicament dones que vénen a treballar en el sector domèstic.
La distribució territorial d’aquesta tercera onada reflecteix els eixos eco-
nòmics i de demanda de treball dels municipis de Catalunya. I, malgrat
que en termes absoluts les majors concentracions de persones de na-
cionalitat estrangera estan a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les
capitals provincials i comarcals, cal indicar que en termes relatius la
població de nacionalitat estrangera està molt difusa per tots els municipis
catalans, ja que només en 28 dels 946 municipis catalans no hi consta
cap estranger empadronat.
L’impacte en l’estructura demogràfica és evident; sobretot, en frenar el
procés d’envelliment de la piràmide de població catalana. L’arribada
d’un volum important de població en edats joves ha provocat reestructu-
racions demogràfiques. Com es pot observar en la figura 8, la piràmide
de Catalunya en el 2011, que ja mostra un cert envelliment, encara
hauria estat molt més agreujat sense l’arribada d’immigració. Així, la
piràmide catalana és molt més envellida que la piràmide de persones
nascudes a Catalunya, gràcies a l’aportació a la natalitat per part de
les persones immigrades al territori català, tant en la segona com en la
tercera onada migratòria del segle xx. Alhora, també podem observar
com han evolucionat aquestes onades migratòries. Per un costat, les
persones que van formar part de l’onada migratòria dels anys 60-
tenen una piràmide de població totalment envellida, que contrasta amb
la piràmide de població de les persones nascudes a l’estranger i que
conformen la tercera onada.
Conclusions
No es pot entendre la història de Catalunya ni tampoc la seva transició
demogràfica sense les successives onades immigratòries que han contribuït
a configurar-la. Ja ho deia l’historiador Jaume Vicens Vives: «Som fruit
de diversos llevats i, per tant, una bona llesca de país pertany a una
biologia i a una cultura de mestissatge.» Una barreja que, gràcies als
processos d’integració i a l’anomenat «sistema català de reproducció»,
ha fet que Catalunya hagi mantingut la seva identitat, malgrat la diversitat
de les diferents onades immigratòries al llarg del temps.
