




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una introducción a la terapia psicoanalítica lacaniana y sus conceptos clave en el contexto de la adolescencia. Se abordan temas como la alienación, la pulsión, la transferencia y el papel de los padres en el desarrollo del sujeto. Se incluyen ejemplos de casos para ilustrar estos conceptos.
Tipo: Apuntes
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





A.2)
El dol adolescent
Dol adolescent Exemplificació Dol pel cos infantil: El cos infantil passa a convertir-se en el d’un adult, per la qual cosa l’adolescent s’enfronta a un procés d’acceptació i assumpció d’aquests canvis corporals que no pot aturar i per la qual cosa viu amb impotència. Aquests canvis psicològics, la pèrdua d’identitat que el porten a un nou camí en la recerca d’una identitat en consonància al seu nou cos corporal
Cas Luisina: Veiem com la Luisina passa pel procés de canvi, d’un cos infantil a un cos d’adult desconegut per ella, es veu reflectit quan se li pregunta per la seva sexualitat i ella contesta: “ El meu pare i el meu germà em veuen així, com un àngel asexuat” ... “ però en realitat sóc del grup de les terribles”, veurien doncs per una banda el cos asexuat i per l’altre el sensualitzat ( doble corporeïtat).
Dol pels pares infantils: Hi ha la caiguda de l’ideal. L’adolescent pren distancia cap als pares, ja no són herois. L’adolescent es troba entrant en un procés de reestructuració i nou estatus. Aquesta fase és viscuda també pels pares amb dificultats per separar-se dels fills de la infància, portant conductes que els hi permetin la relació de pares infantils. Transformació del Superjo arcaic a un Superjo social.
Amor voraç: La relació entre la Remedios i la seva mare seria un clar exemple de desmentiment (elecció d’objecte per apuntalament). Es mostra un excés de fidelitat de la Remedios cap a la mare, al deixar-se cuidar, nodrid per tal de satisfer i complir els desitjos materns Veiem així, que la dificultat no és de la Remedios sinó de la mare la qual, podríem dir que per la seva història personal no aconsegueix separar-se de la seva filla. El mateix ocórrer amb la relació de la Remedios i el seu pare, aquest mostra una dificultat per separar- se de la seva filla en manifestacions com : No la
ella comenta que la mira amb “odi”. A més es queixa de que es baralla sovint amb la seva germana que sembla ser moltes vegades l’objecte de la seva agressivitat. Pel que fa al pare no mostra cap preocupació per l’agressivitat del seu fill. De fet diu que troba que el seu fill l’imita en tot i, per això, no li preocupa el seu interès per les armes i la falta d’interès en els estudis, ja que a ell mateix li passava tot això.
Demanda del nen: La demanda del nen és una demanda de desig de saber potenciada per la negativa de la seva mare a respondre sobre la qüestió que li va fer sobre d’on venen els nens.
Com es presenta el procés transferencial: després d’una primera etapa en la que D diu que no li agrada parlar i que no sabia que dir a les sessions, arrel de la pregunta de l’analista sobre què li agrada a ell, començarà a obrir-se i explicar les coses que més li agraden. Aquí es pot veure com la forma de gaudi de D pren la forma del gaudi del l’Altre (identificació amb els gustos del pare). Després d’aquest primer acostament la transferència s’obre pas arrel d’un lapsus que li assenyala l’analista. A partir d’aquí comença a compartir amb l’analista els seus secrets.
Com es el vincle que s’estableix amb el terapeuta: és un vincle basat en la confiança , ja que com he comentat, li explica coses que no havia explicat a ningú abans.
L’adolescència, des d’una visió psicoanalítica, es podria descriure com un procés que es desenvolupa en tres fases (Grubert, 2011):
Les edats són orientatives i depenen molt de la persona. A vegades, fins i tot, pot no ser un procés regular i l’adolescent pot avançar cap a una fase i després tornar enrere. Malgrat tot, aquesta seqüenciació resulta útil per ubicar el subjecte i poder fer un diagnòstic.
Adolescència primerenca
Aquesta fase es caracteritza per la irrupció de la genitalitat, el canvi en la imatge corporal que té importants conseqüències en el jo i s’obre camí el procés de separació de les figures parentals (que culminarà a la següent fase). En aquesta etapa l’adolescent veu incrementada la seva tensió sexual però no té la possibilitat de descàrrega (ja sigui perquè no arriba a l’orgasme o perquè tot i arribant-hi, la pulsió no s’esgota mai). Per aquest motiu, la pulsió en un primer moment es descarregarà per mitjà de situacions diverses com un atac de riure,
etc. que seran substituts de l’orgasme. Un cop l’orgasme es possible, aquestes pràctiques passaran a ser accessòries i preliminars però no s’abandonaran. Aquest fet es veu facilitat pel fet que no existeix en aquesta fase un objecte propi. Els canvis corporals que es produeixen en aquesta fase són viscuts com amenaçadors, ja que la imatge corporal formava part de la seva representació del jo, per això aquests canvis tenen un impacte tant important. La defensa típica d’aquesta etapa és el desmentiment ja que intenta posar en entredit el que comença a fer-se evident. L’adolescent desmenteix que els seus pares no siguin herois i d’igual manera, oculta els seus desitjos edípics. El que està fent amb aquesta defensa és posposar la decepció que suposa no ser el desig de la mare i, per tant, el conflicte d’haver d’acceptar els seus propis desitjos.
Adolescència mitjana
Per definir el que succeeix en aquesta fase es podria recórrer a un dit “después de la tormenta llega la calma”. L’adolescent es troba més calmat després de veure’s abocat a tota una sèrie de en el seu cos, en el seu desig i en la seva psique. Comença a integrar aquests canvis i aquest fet implica fer un treball de dol pel cos infantil que ja no té, per la visió dels pares que també a canviat i un dol per la seva pròpia identitat (aquests dols ha estat explicats en l’activitat C). El més important d’aquesta etapa és que l’adolescent aconsegueix desvincular- se de la imatge que tenia dels seus pares i que troba l’objecte exogàmic. Però aquesta trobada no està exempta de dificultats i implica un procés gradual amb manifestacions intermèdies que faciliten l’abandonament dels vincles incestuosos però sense haver de trobar-se directament amb l’altre (parella sexuada). Aquestes manifestacions podrien ser des d’amors platònics (recorre al refugi de la fantasia), el fet de tenir un amic íntim que permet apropar-se a aquest objecte exogàmic sense relacionar-se amb els altres amb una sexualitat adulta (Grubert, 2011). En aquesta etapa les defenses prenen la forma de repressió (l’adolescent inhibeix les pulsions), desmentiment (ja present en la fase anterior) i sublimació (en aquesta fase encara no és típicament sublimació ja que aquesta és més pròpia de la fase tardana, però comença a aparèixer amb formes difuses).
Adolescència tardana
Es podria definir aquesta fase com una fase de consolidació dels diferents processos que han tingut lloc. Aquesta consolidació permet que l’adolescent es trobi més seré, amb un humor i autoestima més estables, el que facilita la seva integració social. Aquesta fase és determinant en la formació del caràcter del subjecte. Ens trobem amb un subjecte que ha definit la seva identitat sexual que, tot i ser, estable no està garantit que sigui per tota la vida. Malgrat tot, no ens trobem amb una fase exempta de dificultats i els èxits assolits acostumen a ser incomplets.