Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Normas de citas bibliográficas: formatos para referenciar fuentes en trabajos académicos -, Apuntes de Historia

Este documento proporciona instrucciones detalladas sobre cómo citar correctamente fuentes bibliográficas en trabajos académicos y científicos. Se explican diferentes formatos para citas de libros, revistas y webs, con ejemplos concretos. Además, se resaltan la importancia de la etica profesional y el respeto a las fuentes originales.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 24/03/2017

esmaerla
esmaerla 🇪🇸

4.5

(2)

6 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FONAMENTS DEL MÓN MODERN
Codi: 100338Grup: 2
Professor: Ignasi Fernández Terricabras
Curs: 2015-16
NORMES DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA
A l’hora de realitzar treballs (ressenyes, comentaris de text,...) és molt
recomanable buscar informació addicional sobre l’autor, el llibre, el tema del llibre,...
utilitzant tant internet com la bibliografia. El que està prohibit és fer-ho sense citar les
fonts, perquè això és un plagi. Aquesta és la diferència entre una recerca feta per
l’alumne/a, que enriqueix el treball i permet apujar la nota, o que el degrada fins als
suspens. Per tant citeu la font de la qual heu tret la informació, utilitzant les notes a peu
de pàgina que us permet qualsevol programa de tractament de textos. Les notes a peu
de pàgina són un element essencial de qualsevol treball acadèmic i científic: proven
l’ètica professional de l’autor, que no amaga les seves fonts, i permeten, si hi ha dubtes,
contrastar-les i entrar en el debat científic.
A vegades convé resumir breument el que diu un autor o reenviar al lector a un
altre llibre per si vol ampliar coneixements. N’hi ha prou amb indicar aquesta font a la
nota a peu de pàgina.
D’altres vegades us pot ser necessari reforçar una idea o un exemple amb una
cita literal. Cal fer-ho sempre entre cometes i indicant en nota a peu de pàgina, la font i
la pàgina de la cita. Vigileu que les cites literals no siguin ni molt nombroses ni massa
llargues; serveixen per a reforçar o demostrar una idea, no per repetir tot el que l’autor
original ja diu. Citar literalment sense usar cometes o sense esmentar la font també és
un plagi.
Al final del vostre treball reserveu un apartat per citar tota la bibliografia
emprada, ordenada per ordre alfabètic d’autor.
Per citar cal que una sèrie d’elements apareguin sempre. Són els que permeten
identificar clarament la font. Es pot citar de diverses maneres però el que és molt
important és que:
-tots aquests elements hi apareguin.
-totes les referències i notes a peu de pàgina segueixin un mateix criteri.
Us proposo un criteri orientatiu tot i que també podeu fer servir d’altres (p. ex., si us
n’han proposat un a la classe d’Expressió Escrita).Insisteixo, però, que és molt
important MANTENIR LA MATEIXA FORMA DE CITAR al llarg de tot el treball.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Normas de citas bibliográficas: formatos para referenciar fuentes en trabajos académicos - y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

FONAMENTS DEL MÓN MODERN

Codi: 100338 Grup: 2 Professor: Ignasi Fernández Terricabras Curs: 2015-

NORMES DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA

A l’hora de realitzar treballs (ressenyes, comentaris de text,...) és molt recomanable buscar informació addicional sobre l’autor, el llibre, el tema del llibre,... utilitzant tant internet com la bibliografia. El que està prohibit és fer-ho sense citar les fonts, perquè això és un plagi. Aquesta és la diferència entre una recerca feta per l’alumne/a, que enriqueix el treball i permet apujar la nota, o que el degrada fins als suspens. Per tant citeu la font de la qual heu tret la informació, utilitzant les notes a peu de pàgina que us permet qualsevol programa de tractament de textos. Les notes a peu de pàgina són un element essencial de qualsevol treball acadèmic i científic: proven l’ètica professional de l’autor, que no amaga les seves fonts, i permeten, si hi ha dubtes, contrastar-les i entrar en el debat científic.

A vegades convé resumir breument el que diu un autor o reenviar al lector a un altre llibre per si vol ampliar coneixements. N’hi ha prou amb indicar aquesta font a la nota a peu de pàgina.

D’altres vegades us pot ser necessari reforçar una idea o un exemple amb una cita literal. Cal fer-ho sempre entre cometes i indicant en nota a peu de pàgina, la font i la pàgina de la cita. Vigileu que les cites literals no siguin ni molt nombroses ni massa llargues; serveixen per a reforçar o demostrar una idea, no per repetir tot el que l’autor original ja diu. Citar literalment sense usar cometes o sense esmentar la font també és un plagi.

Al final del vostre treball reserveu un apartat per citar tota la bibliografia emprada, ordenada per ordre alfabètic d’autor.

Per citar cal que una sèrie d’elements apareguin sempre. Són els que permeten identificar clarament la font. Es pot citar de diverses maneres però el que és molt important és que: -tots aquests elements hi apareguin. -totes les referències i notes a peu de pàgina segueixin un mateix criteri.

Us proposo un criteri orientatiu tot i que també podeu fer servir d’altres (p. ex., si us n’han proposat un a la classe d’Expressió Escrita).Insisteixo, però, que és molt important MANTENIR LA MATEIXA FORMA DE CITAR al llarg de tot el treball.

1.- CITES DE LLIBRES

-Cognom de l’autor en majúscula + nom en minúscula. -Títol del llibre en itàlica. -Editorial. -Lloc d’edició. -Any d’edició. -Si s’escau, pàgina o pàgines en les quals es tracta del tema que es parla o hi apareix la cita.

Exemple: RHEINHEIMER, Martin: Pobres, mendigos y vagabundos. La supervivencia en la necesidad, 1450-1850 , Siglo XXI, Madrid, 2009.

1.1.- Si el llibre té més d’una edició, és convenient indicar-ho. Exemple: DOMÍNGUEZ ORTIZ, Antonio: Las clases privilegiadas en el Antiguo Régimen , Istmo, Madrid, 1985, 3ª ed.

1.2.- Si el llibre té més d’un volum, cal indicar-ho. Exemple: VILAR, Pierre: Catalunya dins l’Espanya moderna , Edicions 62, Barcelona, 1986, 6ª ed., 4 vols.

1.3. -Si el llibre és de molts autors (llibres col·lectius, actes de congresos, etc.), es cita només el nom del coordinador o director, indicant la seva condició de forma abreujada. Exemple: FLORISTÁN IMIZCOZ, Alfredo, dir.: Historia Moderna Universal , Ariel, Barcelona,

Molt important: Si hi ha dues o més cites d’un mateix llibre, no cal repetir a cada nota totes les dades bibliogràfiques del llibre. N’hi ha prou d’utilitzar dues abreviatures:

-Op. cit : abreviatura llatina d’obra citada. S’ha de posar en cursiva. Vol dir que remets a una obra que ja ha estat citada en una nota anterior. Exemple: FLORISTÁN IMIZCOZ, Alfredo, dir.: Op. cit., p. 341.

-Ibid. o Ibidem: en llatí vol dir “allà mateix”. S’ha de posar en cursiva. S’utilitza quan en dues o més notes CONSECUTIVES es cita la MATEIXA OBRA. FLORISTÁN IMIZCOZ, Alfredo, dir.: Ibid., p. 342.

3.- WEBS:

-Direcció electrònica de la web. -Data en la qual ha estat consultada entre parèntesis.

http://ddd.uab.cat/record/28 (consultada el 20 de febrer de 2011). http://blogs.ua.es/eltiempodelosmodernos/ (consultada el 20 de febrer de 2011).