Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


noucentisme, Apuntes de Historia de España

Asignatura: Història de Catalunya - Segle XX, Profesor: albert punt, Carrera: Periodisme, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 11/03/2014

larabonilla
larabonilla 🇪🇸

3.8

(21)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL NOUCENTISME
Context
• Tradicionalment es situa entre 1906 (aparició del Glossari, Eugeni d’Ors; publicació de
Fruits saborosos, Carner…) i 1923 (dictadura de Primo de Rivera).
• El context històric és pràcticament el mateix que el del Modernisme:
- La burgesia industrial domina la societat.
- Crisi econòmica generalitzada que afecta la indústria i s’estén al camp.
- La mecanització rural i la fil·loxera provoquen migracions massives a les ciutats > Pressió
patronal sobre els obrers > Naixement del moviment obrer català: entre els obrers arrela el
moviment anarquista (CNT) i el sindicalisme.
- 1909: la Setmana Tràgica. Els ciutadans de Barcelona s’oposen a l’embarcament de tropes
cap a la guerra del Marroc per defensar les colònies espanyoles. L’exèrcit reprimeix la
revolta amb el suport de la burgesia.
Aspectes diferenciadors
Absència d'interès de protagonisme polític per part de la burgesia catalana.
• Consciència diferencial de la burgesia: reclamar poder polític a l’Estat; organitzar-se entorn
de la Lliga Regionalista (1910), un partit polític conservador i catòlic.
• Consciència nacionalista general: burgesia, classes populars (obrers).
• Divergències respecte la crisi colonial espanyola del 1898 i la guerra del Marroc.
• Presidència d'Enric prat de la Riba al Govern català.
• Intervenció en la vida pública i en la política.
• Objectiu: construir una societat moderna, culta i liberal (diferent a la societat conflictiva
anterior).
• L’impuls transformador dels modernistes buscava fer-se efectiu.
• Coordinació: artistes i intel·lectuals amb polítics de la burgesia (la Lliga):
- base ideològica i estètica
- gestió a la pràctica del programa intel·lectual i moral
(tenien el poder polític i les infraestructures, i defugien idealismes irrealitzables i
extremismes radicals oposats als interessos burgesos)
Ideologia i estètica
• Homofonia del mot nou + centisme: oposat a vell / allò propi del nou-cents (XX). Es va
apropiar de la idea de modernitat.
• Eugeni d’Ors (Xènius): principal ideòleg del moviment
• Programa ideològic i estètic: des de La veu de Catalunya, d’Ors va definir una sèrie de
mots que concentren els ideals noucentistes:
Imperialisme
Versió actualitzada i conservadora de les idees regeneracionistes sobre Espanya: Catalunya
havia de ser la regeneradora i modernitzadora de l’Estat.
-“Cap enfora”: expansió, que coincidia amb els interessos burgesos d’ampliar mercats.
-“Cap endins”: comprometre tots els organismes, públics i privats, i totes les classes socials
(projecte totalitzador).
(en definitiva, un projecte burgès per transformar la realitat conflictiva –lluita de classes- i
convèncer la societat civilitzadament, a través de les idees i la cultura)
Arbitrarisme
L’arbitri és el model ideal: el domini de la voluntat humana sobre la realitat, que es tradueix
en el TREBALL FORMAL, SUBJECTAT A NORMES (oposició a la creació basada en
l’espontaneïtat modernista).
Per això la POESIA va ser el gènere més conreat, perquè s’adapta exactament a aquesta
idea (la novel·la i el teatre van ser els gèneres menystinguts).
-la realitat és un pretext per escriure poesia
-la creació de l’artifici poètic és la finalitat creadora, sense necessitat de temes
transcendents
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga noucentisme y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

EL NOUCENTISME

Context

  • Tradicionalment es situa entre 1906 (aparició del Glossari, Eugeni d’Ors; publicació de Fruits saborosos, Carner…) i 1923 (dictadura de Primo de Rivera).
  • El context històric és pràcticament el mateix que el del Modernisme:
  • La burgesia industrial domina la societat.
  • Crisi econòmica generalitzada que afecta la indústria i s’estén al camp.
  • La mecanització rural i la fil·loxera provoquen migracions massives a les ciutats > Pressió patronal sobre els obrers > Naixement del moviment obrer català: entre els obrers arrela el moviment anarquista (CNT) i el sindicalisme.
  • 1909: la Setmana Tràgica. Els ciutadans de Barcelona s’oposen a l’embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc per defensar les colònies espanyoles. L’exèrcit reprimeix la revolta amb el suport de la burgesia. Aspectes diferenciadors - Absència d'interès de protagonisme polític per part de la burgesia catalana.
  • Consciència diferencial de la burgesia: reclamar poder polític a l’Estat; organitzar-se entorn de la Lliga Regionalista (1910), un partit polític conservador i catòlic.
  • Consciència nacionalista general: burgesia, classes populars (obrers).
  • Divergències respecte la crisi colonial espanyola del 1898 i la guerra del Marroc.
  • Presidència d'Enric prat de la Riba al Govern català.
  • Intervenció en la vida pública i en la política.
  • Objectiu: construir una societat moderna, culta i liberal (diferent a la societat conflictiva anterior).
  • L’impuls transformador dels modernistes buscava fer-se efectiu.
  • Coordinació: artistes i intel·lectuals amb polítics de la burgesia (la Lliga):
  • base ideològica i estètica
  • gestió a la pràctica del programa intel·lectual i moral (tenien el poder polític i les infraestructures, i defugien idealismes irrealitzables i extremismes radicals oposats als interessos burgesos) Ideologia i estètica
  • Homofonia del mot nou + centisme: oposat a vell / allò propi del nou-cents (XX). Es va apropiar de la idea de modernitat.
  • Eugeni d’Ors (Xènius): principal ideòleg del moviment
  • Programa ideològic i estètic: des de La veu de Catalunya, d’Ors va definir una sèrie de mots que concentren els ideals noucentistes: Imperialisme Versió actualitzada i conservadora de les idees regeneracionistes sobre Espanya: Catalunya havia de ser la regeneradora i modernitzadora de l’Estat. -“Cap enfora”: expansió, que coincidia amb els interessos burgesos d’ampliar mercats. -“Cap endins”: comprometre tots els organismes, públics i privats, i totes les classes socials (projecte totalitzador). (en definitiva, un projecte burgès per transformar la realitat conflictiva –lluita de classes- i convèncer la societat civilitzadament, a través de les idees i la cultura) Arbitrarisme L’arbitri és el model ideal: el domini de la voluntat humana sobre la realitat, que es tradueix en el TREBALL FORMAL, SUBJECTAT A NORMES (oposició a la creació basada en l’espontaneïtat modernista). Per això la POESIA va ser el gènere més conreat, perquè s’adapta exactament a aquesta idea (la novel·la i el teatre van ser els gèneres menystinguts). -la realitat és un pretext per escriure poesia -la creació de l’artifici poètic és la finalitat creadora, sense necessitat de temes transcendents

-es fonamenta en la idea que poeta i poesia sorgeixen d’una elaboració acurada (s’allunya de la idea romàntica que el poeta neix poeta) (p. 85, d’Ors)

  • Civilitat La idea sorgeix de la interpretació idealista del món clàssic de polis: la ciutat com a mostra de convivència democràtica, harmònica i ordenada.
  • Es tracta de crear un ideal col·lectiu: l’ideal ciutadà, que s’organitza socialment creant biblioteques, museus, vida cultural i de relació… (oposició al ruralisme/localisme modernista).
  • L’obra civilista vol construir la “Catalunya ideal” identificant-la amb la “Catalunya ciutat” i substituint la “Catalunya real”.
  • Classicisme Mitificació de la cultura clàssica.
  • Els interessava el classicisme de les proporcions, l’harmonia, l’equilibri.
  • Reivindicaven la mediterraneïtat com a emblema del moviment:
  • el seny i la raó
  • la claredat i la llum del paisatge mediterrani
  • l’harmonia de la vinya i l’olivera
  • Es declaren hereus de la tradició de l’Escola Mallorquina (una agrupació de poetes de les illes vinculada a la Renaixença, continuadora d’una estètica classicista i mediterrània que s’acostava a la de Carner) i del simbolisme, que es caracteritzen per:
  • objectivitat, tendència a la síntesi, llenguatge acurat
  • atracció per la poesia clàssica grecoromana
  • interpretació idíl·lica de la natura Programa d’intervenció cultural Aquesta base ideològica i estètica es va concretar a la pràctica en una sèrie d’intervencions institucionals, que es resumeixen en tres aspectes: APARELL IDEOLÒGIC. La Mancomunitat de Catalunya (Prat de la Riba) crea:
  • Una xarxa de centres educatius transmissors de la ideologia del moviment.
  • La Biblioteca de Catalunya (1914) i la xarxa de biblioteques populars locals.
  • L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), 1907. NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Seguint la iniciativa modernista, des de la Secció Filològica de l’IEC s’estableixen:
  • Les Normes ortogràfiques (1913) de Pompeu Fabra
  • La Gramàtica catalana (1918)
  • Diccionari general de la llengua catalana (1932) PLATAFORMES DE DIFUSIÓ. Es creen diverses infraestructures culturals:
  • D’empreses editorials: les col·leccions “Els nostres clàssics” o “Bernat Metge”.
  • De publicacions periòdiques: com la Revista de Catalunya, que difonia les obres del poetes noucentistes. Els autors més destacats - Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) Poeta, polític i periodista que escrivia amb el pseudònim literari Guerau de Liost. - Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 – 1959) Poeta i editor, amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba. - Rafael Masó (Girona, 1880 – 1935) Arquitecte, poeta i polític catalanista, exponent del Modernisme i el Noucentisme a Girona.

El futurisme neix amb la publicació El manifest del futurisme de Marinetti. Però el mot futurisme el va inventar Gabriel Alomar. El futurisme va ser anomenat així perque proclamava una ruptura total amb el passat i la tradició; feia apologia a la guerra, la lluita i la violència; exaltava l'esport, la velocitat i el dinamisme, l'aventura i el risc, i sobretot, manifestava el culte al jo i a la joventut. Aquests plantejaments es van anar degradant fins a acostar-se al feixisme italià, amb el qual van arribar a coincidir alguns aspectes. -Tècniques literàries:

  • destrucció de la sintaxi: l’infinitiu com única forma verbal vàlida; eliminació de l’adjectiu i l’adverbi;
  • abolició de la puntuació i de les majúscules;
  • ús de signes aritmètics, musicals, etc.;
  • paraules en llibertat. CUBISME. (1907-1914) Va néixer com a moviment pictòric a París. Demanava la participació de l'espectador, el qual havia de reconstruir l'obra mentalment. Aviat el moviment esdevingué també literari, sobretot poètic, el teòric del qual va ser Apollinaire. Defensava el pacifisme internacionalista i l'humanitarisme. Llibre més representatiu és Calligrammes (1918) d'Apollinaire. Es poden distingir dues fases en el desenvolupament del cubisme: Fase analítica: 1907- Els elements de les figures es descomponen en formes geomètriques cada vegada més petites, la figura i el fons es barregen. Utilitzaven multiplicitat de vistes, creant una nova forma de l'objecte real. Fase sintètica: 1912- Utilització del collage, fa servir parts de la realitat en el quadre, es reprèn el color, com a recurs plàstic, i en aquest tipus d'obres la multiplicitat de vistes de la imatge disminueix. IDEOLOGIA: El cubisme va tenir un clar i íntim vincle amb la ideologia política de tipus anàrquica i això es fa visible en la forma caòtica, desordenada i certament trencada que mostren les pintures d'aquest estil artístic. INCIDÈNCIA A CATALUNYA: A Catalunya l'aparició del cubisme va significar una resposta als conflictes i crisi socials que hi havia en aquell moment per tota Espanya. INCIDÈNCIA A EUROPA: Com amb la majoria dels altr smoviments de la història el cubisme va tenir més incidència a Europa ja que van sorgir molts autors com: Guillaume Apollinaire, Max Jacob, Jean Cocteau i Pierre Reverdy TÈCNIQUES LITERÀRIES: -aplicació del collage o del cal·ligrama a la literatura. -ús de diferents lletres d'impremta. -desaparició dels enllaços lògics de la frase. DADAISME. (1915-1920)
  • Moviment més radical i rebel. El nom dada respon al balbuceig d'un infant que encara no parla i al resultat d'escollir una síl·laba obrint un diccionari amb el ganivet.
  • Es caracteritza per una actitud anarquista; l'exaltació del jo lliure i independent; la negació constant de la moral tradicional, les bones maneres i el bon gust; i sobretot, per un violent rebuig de la racionalitat.
  • Defensava l'espontaneïtat, l'atzar, l'absurd i la bogeria.

Tècniques literàries: -Influències del futurisme i el cubisme; -escriptura autonòmica que consisteix a expressar-se amb una espontaneïtat total reflectint el dictat del món anterior. SURREALISME. (1917-1940)

  • Va representar la culminació de les avantguardes.
  • Hereu de les propostes més intel·ligents dels dadaistes, va adaptar algunes tècniques del cubisme.
  • Volia assolir el coneixement més recòndit de la realitat, a partir dels somnis i l'escriptura automàtica..
  • Liderat per A. Breton.
  • Es va desenvolupar en dos períodes: -El primer, bàsicament literari i artístic, es va definir el moviment i es va establir una tradició. -El segon, més moral que artístic, va explicitar la vinculació del surrealisme a la psicoanàlisi i als plantejaments revolucionaris del marxisme. Tècniques literàries:
  • us de l'escriptura automàtica
  • Associació de paraules i imatges
  • defensa de la distorsió al·lucinatòria (consum de drogues)
  • ús d'al·literacions i anàfores
  • expressió mitjançant polaritats definitòries de la psicologia humana: vida-mort, passat- futur, realitat-ficció Els autors més destacats JOAN SALVAT-PAPASSEIT (Barcelona, 1894-1924) Poeta avanguardista autoproclamat futurista, autor també d’articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. Inconformista, idealista i sobretot vitalista. La seva obra ha estat difosa a partir de musicacions i recitacions de Lluís Llac, Ovici Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Serrat… (p101+treball) JOSEP VICENÇ FOIX (J. V. Foix) (Barcelona, 1894-1987) Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes (afiliació surrealista), la seva obra és extensa i comprèn tots els gèneres (poesia, prosa, assaig i també periodisme). El reconeixement no li va arribar fins ben entrada la dècada dels 50. (p 108+treball)