NOUCENTISME (ve de mil nou-cents fins el 1923)
Context històric
1714 Decret de Nova Planta - s’introdueix la dinastia Borbons, després la I República. La
Restauració de la monarquia borbònica; sistema polític on hi havia dos partits; el liberal i
conservador, s’alternaven el poder amb el torn pacífic, hi havia “eleccions”. El 1898 es
produeix la pèrdua de les colònies Cuba, Filipines i Puerto Rico. Aquest fet provoca un
daltabaix políticament, econòmic i literari molt gran tant que a partir d’aquest moment
apareixen partits com la Lliga Regionalista el 1901 (Noucentista), El rei no el considerava
correcte i es decideix tornar al sistema de la Restauració de nou. Les eleccions del 12 d’abril
de 1931 determinen la Segona República que es proclama el 14 d’abril.
Moviment urbà, cosmopolita i classicista. El seu ideal és el Mediterrani, els intel·lectuals es
professionalitzen en la infraestructura de la Mancomunitat.
S’estima que va acabar el 1923, dos motius; Josep Carner va ser nomenat diplomàtic a
Bèlgica, Eugeni d’Ors havia decidit no escriure més en català. Per tant, els dos escriptors
principals, havien desaparegut. Apareix el general Primo de Rivera que va administrar l’estat
i una de les coses que va fer va ser que la Mancomunitat de Catalunya no la presidís un de
la Lliga Regionalista i després la fa desaparèixer. La Lliga Regionalista és un partit polític
que neix el 1901, utilitzat com a mitjà de difusió, el seu projecte cultural era el Noucentisme,
el seu dirigent era Enric Prat de la Riba (polític i president primer, de la Diputació i després
de la Mancomunitat). Tant Prat de la Riba com d’Ors eren persones importants, el 1914 es
crea la Mancomunitat de Catalunya (unió de les 4 diputacions de Catalunya). A part de
difondre el Noucentisme, crea un projecte cultural com la xarxa de biblioteques. És
important perquè fins aleshores ningú podia viure només de la literatura, aquesta institució
va pretendre que les persones que treballessin allà poguessin viure d’ella, pretenia la
professionalització de l’artista. A la Mancomunitat hi havia uns càrrecs i aspirava que els
escriptors només fossin escriptors, però no s’aconsegueix
EUGENI D’ORS (Xènius)
Primer intel·lectual català que es dedica a l’escriptura professionalment. Verbalitzador i
inventor dels trets ideològics i estètics del Noucentisme. Va ser la imatge de l’intel·lectual
modern europeu. wEncunya el terme al diari “La Veu de Catalunya” que deixa de publicar el
1939. En aquest diari ell sempre tenia una columna; La Glossa . És un assaig breu amb
forma d’un comentari periodístic actual, articles d’opinió que escriu al diari, considerades
literàries, encara que no són contes. A partir d’una notícia ell la comenta des del seu punt de
vista que gairebé sempre coincidia amb el de la Lliga Regionalista. D’Ors tenia una visió de
la literatura molt concreta, el Modernisme era un moviment molt divers amb Joan Maragall i
la “paraula viva” però també estaven els arbitraristes. Per ell, tot el que no li agrada és
Modernisme, el que sí que s’ho apropia i és Noucentisme, s’aprofita de la diversitat. Es fixa
en el món grecollatí, molt classicitzant.
Escriu Oceanografia del tedi , La Ben Plantada , Gualba, la de mil veus, S’apropaven molt
al gènere de l'antinovel·la (text més o menys narratiu de caràcter experimental amb unitat
temàtica, sense elements fonamentals com l’argument, diàleg o estructura habitual.)
