OBSERVACIONS DE LA FLEXIÓ NOMINAL
1A DECLINACIÓ (temes en -a)
• Es conserva una terminació arcaica de genitiu del singular acabat en –as que
solament es troba en les expressions jurídiques păter familĭas ‘pare de família’, măter
familĭas ‘mare de família’ i filĭus familĭas ‘fill de família’.
• Alguns noms de ciutats o illes presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que
assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu era -i,
però combinat amb el tema de la 1a. declinació donava lloc a la terminació -ae. Ex.:
Rōma-i > Rōmae ‘a Roma’.
2A DECLINACIÓ (temes en -o/-e)
a)Substantius de gènere masculí o femení
• Els noms acabats en -us poden ser de gènere masculí (popŭlus ‘poble’) o bé femení
(pīnus ‘pi’).
• Els noms acabats en -er / -ir són tots de gènere masculí (pŭer ‘nen’, ăger ‘camp’, uir
‘baró’).
• Els substantius acabats en -ĭus formen generalment el vocatiu del singular en -i, per
ex.: fīli és el vocatiu de filĭus.
• Alguns noms de ciutats i illes i algun substantiu, com ara humus ‘terra’, presenten un
setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional.
La desinència de locatiu és -i. Ex.: Rŏdi ‘a <l’illa de> Rodes’, hūm-i ‘a terra’.
• Alguns noms masculins, com ara lŏcus, tenen un plural masculí (lŏci, locōrum ‘llocs’) i
un plural neutre (lŏca, locōrum ‘comarca’).
• El substantiu dĕus, dĕi ‘déu’ presenta algunes peculiaritats en la seva flexió:
