Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


OPOSICIÓN MATERIAL GENERAL, Apuntes de Derecho Civil

MATERIAL PARA OPOSICIÓN ESQUEMA RESUMEN

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/10/2021

marta-guti
marta-guti 🇪🇸

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A L’ORDENAMENT ESPANYOL
Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
PRINCIPIS D’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Article 3. Principis generals.
1. Les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen
d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb
submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret.
Han de respectar en la seva actuació i relacions els principis següents:
a) Servei efectiu als ciutadans.
b) Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans.
c) Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa.
d) Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de
gestió.
e) Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional.
f) Responsabilitat per la gestió pública.
g) Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les
polítiques públiques.
h) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats.
i) Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals.
j) Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics.
k) Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.
2. Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes
públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la
interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptades per cadascuna d’elles, han de
garantir la protecció de les dades de caràcter personal i han de facilitar preferentment la prestació
conjunta de serveis als interessats.
3. Sota la direcció del Govern de la nació, dels òrgans de govern de les comunitats autònomes i
dels corresponents de les entitats locals, l’actuació de l’Administració Pública respectiva es porta a
terme per assolir els objectius que estableixen les lleis i la resta de l’ordenament jurídic.
4. Cadascuna de les administracions públiques de l’article 2 actua per al compliment de les
seves finalitats amb personalitat jurídica única.
Article 4. Principis d’intervenció de les administracions públiques per a la realització d’una
activitat.
1. Les administracions públiques que, en l’exercici de les seves competències respectives,
estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixin el compliment
de requisits per a la realització d’una activitat, han d’aplicar el principi de proporcionalitat i elegir la
mesura menys restrictiva, motivar la seva necessitat per a la protecció de l’interès públic, així com
justificar la seva adequació per aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas
es produeixin diferències de tracte discriminatòries. Així mateix, han d’avaluar periòdicament els
efectes i resultats obtinguts.
2. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment dels requisits que preveu la
legislació que sigui aplicable, per a la qual cosa poden, en l’àmbit de les seves competències
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga OPOSICIÓN MATERIAL GENERAL y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA A L’ORDENAMENT ESPANYOL

Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Article 3. Principis generals.

  1. Les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret. Han de respectar en la seva actuació i relacions els principis següents: a) Servei efectiu als ciutadans. b) Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans. c) Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa. d) Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió. e) Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional. f) Responsabilitat per la gestió pública. g) Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques. h) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats. i) Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals. j) Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. k) Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.
  2. Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptades per cadascuna d’elles, han de garantir la protecció de les dades de caràcter personal i han de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats.
  3. Sota la direcció del Govern de la nació, dels òrgans de govern de les comunitats autònomes i dels corresponents de les entitats locals, l’actuació de l’Administració Pública respectiva es porta a terme per assolir els objectius que estableixen les lleis i la resta de l’ordenament jurídic.
  4. Cadascuna de les administracions públiques de l’article 2 actua per al compliment de les seves finalitats amb personalitat jurídica única. Article 4. Principis d’intervenció de les administracions públiques per a la realització d’una activitat.
  5. Les administracions públiques que, en l’exercici de les seves competències respectives, estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixin el compliment de requisits per a la realització d’una activitat, han d’aplicar el principi de proporcionalitat i elegir la mesura menys restrictiva, motivar la seva necessitat per a la protecció de l’interès públic, així com justificar la seva adequació per aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències de tracte discriminatòries. Així mateix, han d’avaluar periòdicament els efectes i resultats obtinguts.
  6. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment dels requisits que preveu la legislació que sigui aplicable, per a la qual cosa poden, en l’àmbit de les seves competències

respectives i amb els límits que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal, comprovar, verificar, investigar i inspeccionar els fets, actes, elements, activitats, estimacions i altres circumstàncies que siguin necessàries.

TIPOLOGIA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Quant a la tipologia pròpia del sector institucional de l’Estat, la Llei preveu les categories d’entitats següents: organismes públics, que comprenen els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials; les autoritats administratives independents; les societats mercantils estatals; les fundacions del sector públic estatal; els consorcis; i els fons sense personalitat jurídica. Als capítols corresponents a cada tipus se’n defineix el règim jurídic, economicofinancer, pressupostari, de contractació i de personal. Els organismes autònoms porten a terme activitats derivades de la mateixa Administració Pública, en qualitat d’organitzacions instrumentals diferenciades i dependents d’aquesta, mentre que les entitats públiques empresarials es qualifiquen per simultaniejar l’exercici de potestats administratives i d’activitats prestacionals, de gestió de serveis o de producció de béns d’interès públic, susceptibles de contraprestació. Les autoritats administratives independents tenen atribuïdes funcions de regulació o supervisió de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat econòmica, i per exercir aquestes funcions han d’estar dotades d’independència funcional o d’una autonomia especial respecte de l’Administració General de l’Estat, la qual cosa s’ha de determinar en una norma amb rang de llei. En atenció a aquesta idiosincràsia peculiar, es regeixen en primer terme per la seva normativa especial, i supletòriament, mentre sigui compatible amb la seva naturalesa i funcions, per aquesta Llei. Es manté el concepte de societats mercantils estatals vigent actualment a la Llei 33/2003, de 3 de novembre, respecte de les quals s’inclou com a novetat que la responsabilitat aplicable als membres dels seus consells d’administració designats per l’Administració General de l’Estat ha de ser assumida directament per l’Administració designant. Tot això sense perjudici que es pugui exigir d’ofici la responsabilitat de l’administrador pels danys i perjudicis causats quan hagi concorregut dol, o culpa o negligència greus. La Llei estableix amb caràcter bàsic el règim jurídic dels consorcis, en tractar-se d’un règim que, per definició, afecta totes les administracions públiques, seguint la línia de les modificacions efectuades per la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. La creació d’un consorci en el qual participi l’Administració General de l’Estat ha d’estar prevista en una llei i ha d’anar precedida de l’autorització del Consell de Ministres. El consorci es constitueix mitjançant el conveni corresponent, al qual s’han d’adjuntar els estatuts, un pla d’actuació amb el mateix contingut que el dels organismes públics i l’informe preceptiu favorable del departament competent en la hisenda pública o la intervenció general que correspongui. Les entitats consorciades poden acordar, amb la majoria que estableixin els estatuts, o a falta de previsió estatutària, per unanimitat, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de l’activitat i assolir els objectius del consorci que es liquida. La seva dissolució és automàtica mitjançant un acord del màxim òrgan de govern del consorci, que ha de nomenar un òrgan o una entitat com a liquidador. La responsabilitat de l’empleat públic que sigui nomenat liquidador l’ha d’assumir l’entitat o l’administració que el va designar, sense perjudici de les accions que aquesta pugui exercir per, si s’escau, repetir la responsabilitat que correspongui. Finalment, cal destacar que s’avança en el rigor pressupostari dels consorcis que estan subjectes al règim de pressupostació, comptabilitat i control de l’Administració pública a la qual estiguin adscrits i, per tant, s’han d’integrar o, si s’escau, adjuntar, als pressupostos de l’Administració d’adscripció en els termes que preveu la seva normativa.

EL RÈGIM LOCAL ESPANYOL

CAPÍTOL III

Òrgans territorials

Secció 1a L’organització territorial de l’Administració General de l’Estat

Article 69. Les delegacions i les subdelegacions del Govern.

  1. Hi ha d’haver una delegació del Govern a cadascuna de les comunitats autònomes.
  2. Les delegacions del Govern han de tenir la seva seu a la localitat on radiqui el consell de govern de la comunitat autònoma, llevat que el Consell de Ministres acordi ubicar-la en una altra de diferent i sense perjudici del que disposi expressament l’Estatut d’autonomia.
  3. Les delegacions del Govern estan adscrites orgànicament al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
  4. A cadascuna de les províncies de les comunitats autònomes pluriprovincials hi ha d’haver un subdelegat del Govern, que està sota la immediata dependència del delegat del Govern. Es poden crear per mitjà d’un reial decret subdelegacions del Govern a les comunitats autònomes uniprovincials, quan circumstàncies com ara la població del territori, el volum de gestió o les seves singularitats geogràfiques, socials o econòmiques així ho justifiquin. Article 70. Els directors insulars de l’Administració General de l’Estat. S’han de determinar per reglament les illes en les quals hi ha d’haver un director insular de l’Administració General de l’Estat, amb el nivell que es determini en la relació de llocs de treball. Han de ser nomenats pel delegat del Govern mitjançant el procediment de lliure designació entre funcionaris de carrera de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, pertanyents a cossos o escales classificats com a subgrup A1. Els directors insulars depenen jeràrquicament del delegat del Govern a la comunitat autònoma o del subdelegat del Govern a la província, quan aquest càrrec existeixi, i han d’exercir, en el seu àmbit territorial, les competències atribuïdes per aquesta Llei als subdelegats del Govern a les províncies. Article 71. Els serveis territorials.
  5. Els serveis territorials de l’Administració General de l’Estat a la comunitat autònoma s’han d’organitzar atenent el millor compliment dels seus fins, en serveis integrats i no integrats en les delegacions del Govern.
  6. L’organització dels serveis territorials no integrats en les delegacions del Govern s’ha d’establir mitjançant un reial decret a proposta conjunta del titular del ministeri del qual depenguin i del titular del ministeri que tingui atribuïda la competència per a la racionalització, anàlisi i avaluació de les estructures organitzatives de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics, quan prevegi unitats amb nivell de subdirecció general o equivalents, o per mitjà d’una ordre conjunta quan afecti òrgans inferiors.
  7. Els serveis territorials no integrats depenen de l’òrgan central competent sobre el sector d’activitat en què aquells actuïn, el qual els ha de fixar els objectius concrets d’actuació i ha de controlar-ne l’execució, així com el funcionament dels serveis.
  8. Els serveis territorials integrats depenen del delegat del Govern o, si s’escau, subdelegat del Govern, a través de la secretaria general, i han d’actuar d’acord amb les instruccions tècniques i els criteris operatius establerts pel ministeri competent per raó de la matèria.