¡Descarga Análisis de estilos educativos familiares en la PAC1 de Psicología Educativa y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
INSTRUCCIÓ
GRAU DE PSICOLOGIA
Prova d’Avaluació Continuada 1 – PAC1 febrer- juny 2015
SISTEMA FAMILIAR I ESTILS EDUCATIUS PARENTALS
- Presentació i objectius
- Enunciat: descripció de l’activitat
- Materials
- Criteris d’avaluació
- Format d’entrega
- Dates de lliurament
PRESENTACIÓ
La PAC 1 pretén posar en joc alguns dels continguts que esteu treballant al mòdul 2, i especialment al mòdul 4 de l’assignatura. En aquesta activitat aprofundirem sobre les pràctiques educatives familiars, les seves característiques i la funció que tenen per a promoure el desenvolupament de tots els membres de la família, entesa com a sistema. En concret, se us demana assumir el rol de psicòleg educatiu que ha d’assessorar una empresa que fabrica joguines per nens amb orientacions psicoeducatives dels seus productes, tot posant en relació els coneixements més importants derivats dels mòduls d’estudi 2 i 4.
OBJECTIUS
Com a objectius, amb la PAC 1 es pretén bàsicament:
- Utilitzar una aproximació ecològica per tal de comprendre les relacions que es produeixen entre diferents contextos de desenvolupament d’una persona.
- Estudiar en profunditat les característiques i els efectes dels diferents estils educatius familiars i les pautes de criança dels pares sobre el desenvolupament infantil.
- Saber aplicar els conceptes teòrics treballats en els mòduls 2 i 4 de l’assignatura per a resoldre una situació-problema que pot aparèixer en la pràctica professional dels psicòlegs.
• Analitzar i valorar les relacions que s’estableixen entre l’escenari
familiar i altres sistemes educatius, com a elements clau del desenvolupament d’unes pràctiques educatives i uns aprenentatges de qualitat.
INSTRUCCIÓ
GRAU DE PSICOLOGIA
Prova d’Avaluació Continuada 1 – PAC1 febrer- juny 2015
- Assolir i practicar actituds de rigor intel·lectual, respecte i discreció necessàries per a l’anàlisi de les pràctiques educatives familiars des de la psicologia de l’educació.
- Adquirir i practicar habilitats i estratègies de treball col·laboratiu necessàries per a la construcció d’un coneixement compartit en el marc d’un equip.
ENUNCIAT
Una empresa vol comercialitzar una nova sèrie de trencaclosques educatius per a nens i nenes d’entre 5 i 8 anys. Aquesta empresa està molt interessada en complementar la seva línia pedagògica amb orientacions psicoeducatives dels seus productes i per això us demana un informe al respecte. La seva idea és promoure que els trencaclosques els facin entre els pares / mares i els seus fills / filles, fins i tot pensant que els puguin fer entre germans i germanes. Per això consulta a un equip d’especialistes sobre quines variables hauria de considerar i com podria orientar les famílies en aquesta estratègia.
Vosaltres sou l’equip de treball que ha de fer aquest informe. Durant una primera reunió de l’equip i a partir del coneixement que ja teniu sobre l’aprenentatge en entorns educatius familiars decidiu que l’informe s’estructurarà a partir del següent esquema:
- Definició i anàlisi de les característiques del context familiar, a partir dels nivells d’anàlisi proposats per Bronfenbrenner (microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema). Reflexió sobre quines dimensions d’aquests nivells d’anàlisi poden influir en una situació interactiva com és la resolució conjunta d’un trencaclosques entre pares-mares / fills-filles, i entre germans- germanes.
- A partir de les quatre dimensions d’anàlisi de Moreno i Cubero (1990), construïu una taula que us permeti comparar i descriure les característiques principals dels estils educatius familiars.
- Partint de la base de que el producte que es vol comercialitzar és una sèrie de trencaclosques educatius per a ser resolts interactivament (pares-mares / fills-filles ; germans / germanes), completeu la taula anterior indicant els avantatges (punts forts) i els inconvenients (punts febles) de cada estil educatiu mencionat al punt 2 de l’informe, des del punt de vista de les seves potencialitats educatives i els efectes en el desenvolupament integral dels infants, des del
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I DE LA INSTRUCCIÓ. PAC 1. 2n semestre 2014-2015.
D
C-
C+
B
A
Ús conceptual
pertinent
En l’informe apareixen conceptes o idees que no són propis dels mòduls tractats ni hi estan directament relacionats / Apareixen
molts
conceptes
o^
idees
considerats ingenus, dels quals es desconeix la procedència i/o que resulten incoherents amb el marc teòric adoptat / Apareixen
alguns
conceptes
i idees
dels
mòduls,
però
s’utilitzen
de
manera
contínuament errònia i es mostra una gran incomprensió dels mateixos.
En l’informe apareix algun concepte propi dels mòduls tractats, però la majoria són idees externes al vessant teòric tractat / o la majoria s’utilitza de manera errònia i amb molta imprecisió / Apareixen alguns conceptes dels quals se’n desconeix la procedència i/o que resulten incoherents amb el marc teòric tractat.
La
majoria
dels
conceptes
i
idees
que
s’utilitzen a
l’informe
resulten adequats i
són propis als mòduls tractats; no obstant, hi^
apareixen
errors
importants
i/o
malentesos en conceptes clau.
Es presenten els conceptes i idees clau dels mòduls
per
exposar
els
continguts
de
l’informe / L’ús dels conceptes resulta clar i pertinent, encara que també es posa de relleu algun error o incomprensió.
Es presenten els conceptes i idees clau dels mòduls
per
exposar
els
continguts
de
l’informe / L’ús
dels
conceptes
resulta
sempre
pertinent
i^
respectuós
amb
els
seus
significats originals i estan ben relacionats amb la situació-problema a resoldre.
Rigor de les
argumentacio
Les conclusions resulten « gratuïtes » / No es justifiquen ni es recolzen en dades empíriques o estudis consultats/ S’exposen
a^
manera
d’opinió
personal
(« nosaltres creiem que… »).
La majoria de conclusions exposades no es recolzen
en
dades
empíriques
o
estudis
consultats/ Encara que en algun moment apareix un intent
de
justificació,
no
se
sap
traçar
l’origen de les conclusions/ La majoria de les conclusions prenen una forma d’opinió personal.
Es fa un intent de justificar la majoria de valoracions en base a les dades empíriques obtingudes o estudis consultats / Apareixen
algunes
conclusions
o
valoracions
de
les
quals
se’n
desconeix
l’origen / Es barreja la perspectiva “objectiva” amb l’opinió personal.
La gran majoria de valoracions expressades a l’informe es sostenen en dades empíriques obtingudes, o altres estudis consultats / Apareix alguna valoració puntual de la qual és difícil traçar el seu origen / S’utilitza una perspectiva “objectiva” per exposar les valoracions.
Totes
les
valoracions
expressades
a
l’informe es sostenen en dades empíriques obtingudes, o altres estudis consultats / S’utilitza una perspectiva “objectiva” per exposar les valoracions.
Treball col·laboratiu
El grup no ha fet l’esforç de planificar l’activitat / El grup evidencia una manca d’interacció i comunicació al seu espai de treball / El treball resulta fragmentat i incoherent, s’han
copiat
i^
enganxat
les
diverses
preguntes o fragments de resposta / El grup no ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes.
El grup no ha fet l’esforç de planificar l’activitat,
o
la
planificació
ha
resultat
anecdòtica i ineficaç / El grup evidencia una manca d’interacció i treball conjunt en fases clau del treball / El treball evidencia fragments incoherents producte d’una manca de posada en comú / El grup no ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes.
La
planificació
del
treball
ha
resultat
generalment
adequada,
encara
que
millorable / El grup ha fet l’esforç de discutir i treballar conjuntament, encara que no en totes les fases del treball / El
treball
resulta
generalment
coherent,
encara que hi ha algun fragment que mostra incoherències en l’abordatge / El grup ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes, però no el moment adequat i/o sense eficàcia.
La
planificació
del
treball
ha
resultat
adequada,
i
el
grup
ha
fet
l’esforç
de
modificar-la
per
adequar-se
a^
les
circumstàncies quan ha estat necessari / El treball resulta coherent, encara que, en algun punt no essencial, s’evidencia alguna manca de coherència / El grup ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes.
La
planificació
del
treball
ha
resultat
concreta i adequada, i el grup ha fet l’esforç de
modificar-la,
per
adequar-se
a
les
circumstàncies quan ha estat necessari / El treball resulta coherent i global / El grup ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes
quan
s’han
produït,
mostrant
maduresa i visió col·lectiva.
Enfocament en
profunditat de
Abordatge superficial / El grup intenta contestar les preguntes amb elaboracions
molt
simples
i/o
fragments
copiats literalment / Alguna pregunta no es contesta / Manca
de
discussió
i^
reflexió
de
les
respostes / L’informe
redactat
és^
excessivament
simple,
pobrament
redactat
i
amb
molts
errors (ortogràfics/ gramaticals…).
Abordatge superficial / Les
respostes
són
molt
simples
o
esquemàtiques / No
s’elabora
ni^
s’intenta
explicar
o
justificar els elements exposats / S’evidencia encara una manca de reflexió i aprofundiment en l’activitat / L’informe
redactat
és^
excessivament
simple, amb constants errors (ortogràfics/ gramaticals…).
El grup fa l’esforç d’explicar i elaborar les seves respostes, encara que en moments clau de l’activitat, això no és així / Es
mescla
una
aproximació
simple
i
superficial,
amb
algunes
respostes
més
reflexionades i completes (es busquen altres fonts bibliogràfiques, estudis, etc.) / L’informe està generalment ben redactat, encara que a vegades resulta simple i/o es detecten errors (ortogràfics/ gramaticals…).
El
grup
aconsegueix
donar
respostes
raonades i crítiques, que reflecteixen una visió reflexionada i completa del fenomen aborda
(es
busquen
altres
fonts
bibliogràfiques, estudis, etc.) t/ En algun moment, la resposta donada pot resultar massa simple o esquemàtica / L’informe
és
coherent
i fa
la
impressió
d’estar ben treballat i redactat, encara que apareix
algun
error
puntual
(ortogràfic/gramatical…).
El grup aconsegueix donar respostes molt reflexionades i crítiques, que reflecteixen una
visió
reflexionada,
elaborada
i
completa del fenomen abordat (es busquen altres fonts bibliogràfiques, estudis, etc.) / L’informe és coherent i denota estar molt ben treballat i redactat.
INSTRUCCIÓ
GRAU DE PSICOLOGIA
Prova d’Avaluació Continuada 1 – PAC1 febrer- juny 2015
FORMAT
Elaborar un document escrit que serà objecte d’avaluació: l’informe final on es detallaran els 5 punts plantejats. El document no haurà d’incloure portada sinó estar encapçalat únicament pel títol de la PAC, els cognoms i noms dels estudiants i el grup de referència (1, 2, 3...). El document s’haurà de paginar.
L’extensió màxima és de 4 cares de full (les referències bibliogràfiques no compten com a extensió de l’activitat).
A part del treball grupal, cada estudiant haurà d’omplir el qüestionari d’auto-avaluació i co-avaluació del treball en grup i enviar-lo al consultor. La nota final individual del treball resultarà d’aplicar un factor de ponderació a la nota grupal de la PAC 1, en funció de les puntuacions obtingudes en aquest qüestionari per cadascun dels membres dels grups de treball. Així, la nota individual de la PAC podrà baixar o pujar fins a un 50% de la nota grupal. Els estudiants que no enviïn aquest qüestionari veuran reduïda la seva nota individual en aquest mateix percentatge.
DATES DE LLIURAMENT
Data màxima per lliurar la PAC1: 29/03/ Data màxima per lliurar el qüestionari: 01/04/
