

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento explora la crisis de refugiados sirios a través de la teoría de la anomia de emile durkheim y ferdinand tönnies. El texto analiza cómo la especialización social y la fragmentación del referente social central pueden llevar a espacios o mecanismos anómicos. Además, se discute la importancia de la identidad en la interacción simbólica y cómo el rescate en el mar egeo puede ser visto como una forma de generar vínculos comunitarios en el contexto de la anomia. El documento también incluye una discusión sobre la importancia de la citación correcta en las ciencias sociales.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Resignificación sociològica de la crisi dels refugiats de la guerra de Síria El cas del "rescat en el mar Egeo"
L'objectiu fonamental de l'activitat és comprendre la mirada sociològica. I cap a allí anava encaminada la primera pregunta, que permet donar entrada al punt de vista de les ciències socials, al mateix temps que ens permet donar intel∙ligibilitat al problema de l'observació disciplinada en temes tan importants com aquest. La idea és, llavors, provocar un canvi en la pròpia mirada, això és, en el sentit comú que observa la denominada crisi dels refugiats. Com ja sabem, la pròpia denominació crisi dels refugiats ja implica una mirada, una valoració dels fets, per tant, un marc teòric implicat en la seva elaboració
Anomenar “pedaços en l'anomia” té el sentit de la sociologia d'Emile Durkheim i de Ferdinand Tönnies quan denuncien el problema de la diferenciació social com a mecanisme de creixent ruptura del vincle social. Segons aquests autors, encara que en el mòdul només s'atribueix a Tönnies i en la lectura recomanada a Durkheim, les societats modernes travessen aquesta crisi a causa de la creixent diferenciació del treball social. El fenomen, que té a veure amb l'especialització de la societat en òrgans i, per tant, amb la fragmentació del referent social únic o central en porcions, condueix segons els autors a la individuació més radical.
Ara bé, quan aquest procés és més ràpid que la generació de normes que ho regulin, o bé, quan no es duu a terme de la manera en la qual pugui generar‐les, es generen espais o mecanismes i/o conductes anòmiques (cosa que calia analitzar en la tercera pregunta ), que el seu sentit ja no es desprèn de la realització de l'ordre social en la conservació del seu sentit d'unitat. Aquest seria el vincle comunitari de Tönnies, sent la societat moderna el fruit o el dibuix dels vincles societaris, això vol dir els de l'especialització. L'anomia és, llavors l'amenaça, i la seva millor metàfora és la de les rosques quan s'aïllen i donen voltes sobre el cargol sense poder‐ho cargolar. Els mecanismes aïllats.
Què veiem en el documental del rescat? Doncs, allí on el sentit comú pot veure crisi humanitària i solidaritat, la nostra PAC i la seva resignificación haurien de veure esforços per apedaçar una situació d'anomia generalitzada. En aquest context d'anomia, es genera un vincle comunitari. És a dir, ells generen un vincle entre un nàufrag i el seu refugi, un que es pressuposa responsabilitat de les administracions, dels estats centrals, de la Unió Europea. Encara que si considerem al voluntariat en tant que identitat, llavors és una identitat de vincle societari. Les persones que ajuden en Lesbos, han arribat aquí perquè se senten convocades com a voluntaris. Aquesta és una figura que reedita el sentiment de comunitat entorn de l'acompliment d'un rol professional, especialitzat. Sentir‐se convocat és, en aquest sentit, estar qualificat per ajudar a l“altre” i no anar a adorar al tòtem...
Per això les identitats en la segona pregunta. Calia identificar‐les, perquè són moltes i parlen de molts rols, i després reflexionar una mica sobre el seu caràcter produït o múltiple i, sobretot, sobre el fet que són, en tant formen part d'un entramat social, que el documental no trasllueix. Per això, l’interaccionisme simbòlic ajuda en aquesta comesa, el de Mead, per exemple, i la idea que és múltiple la identitat. Unes persones pugen a la barca com a sirians i toquen terra com a nàufrags, sense papers. La tanca és
Resignificación sociològica de la crisi dels refugiats de la guerra de Síria El cas del "rescat en el mar Egeo"
el clar límit dels escenaris, si ho volem veure des de Goffman, són els espais on s'oculta el programa, el guió, i només es mostren les màscares. L’interaccionisme pot servir per desmuntar la idea d'identitat fixa i comprendre l'assignació com alguna cosa contingent, és a dir, que va ser i pot ser d'una altra manera. D'aquí, llavors, el camí suggerit, la deconstrucció. El posar un altre nom.
De ciudadano a refugiat, que Giddens, per exemple, treballaria des de la seva doble perspectiva: una estructura social i uns actors en escena, en situació. La idea és el doble joc i en aquest sentit us havien d'ajudar en l'argumentació les perspectives ètica i émica. Els punts de vista ètic i émic de l'antropologia, vénen a reflectir els dos enfocaments que solen adoptar‐se a l'hora d'analitzar l'acció humana. El punt de vista de l'acció, el punt de vista subjectiu, i el punt de vista objectiu o objectivista, que tendeix a generar un escenari comparatiu en el qual, l'acció en estudi es veu acompanyada de similars.
Segons alguns autors vivim en un món individualitzat, narcisista, bàsicament, un món que encara que és social ha perdut la reflexió sobre els seus vincles. També, els vincles s'han relaxat, demandant cada vegada més un arranjament de vida solipsista, individual, individualitzada. La sociologia de Tönnies permet aquesta reflexió, oferint dos conceptes de trànsit, vinculo comunitari i vinculo social. El comunitari, més col∙lectiu, el social, individualitzat. En el fons, és el camí de la divisió del treball social, de l'especialització, de la individualització. Davant la ruptura del vincle, davant la seva relaxació, es genera anomia, per exemple, o simplement, s'encarrega a l'individu, que es faci càrrec de tot el pes pel vincle perdut. Aquest és el punt. Els efectes poden ser individuals però la causalitat és i segueix sent social.
I així arribem al final. Encara que ja hem esmentat diversos autors, la idea era que poguéssiu utilitzar‐ne d’altres i posar algun nom diferent a la crisi en resposta a la quarta pregunta. Per exemple, el propi nom de la PAC ja és una resignificación sociològica. La idea era atrevir‐se amb unes altres. Per exemple: La racionalitat de l'acció d'embarcar‐se versus la tradició de la guerra; qui és el boig? Alguns noms interessants com a resignificación sociològica que heu posat són: "La indefensió travessant el mar Egeu"; "L'èxode cap a l'anomia de l'Europa deshumanitzada"; "Enemics de viatge"; "Crisi de refugiats: miratge capitalista enmig d'una llarga travessia pel desert de l'anomia".
De cara a la propera prova d’avaluació contínua, m'agradaria posar l'accent en la importància que en els vostres treballs quedin reflectides correctament totes les referències que heu llegit i usat directament –no les que trobeu en mòduls i textos que si llegiu‐ i la importància que es distingeixin perfectament les diferents veus que ho componen (el pensament d’altres autors, la interpretació que en feu i les vostres pròpies idees sobre aquest tema) i que, per tant, el vostre treball sigui original. Malgrat que tant en el pla docent com a l'enunciat de les PAC se us adverteix d'això, encara és un tema pendent en una gran quantitat de PAC.