¡Descarga PAC 1 DRET SINDICAL y más Ejercicios en PDF de Derecho Sindical solo en Docsity!
DRET SINDICAL – PAC 1
PRIMER BLOC: QÜESTIONS DE CARÀCTER TEÒRIC
- ¿Quins efectes té el reconeixement de la Llibertat sindical com a dret fonamental?
Tal com ens diu el manual i les STC 168/2006 i 4/1983 , la llibertat sindical, comprèn la possibilitat de sindicar- se lliurement i la llibertat de fundar sindicats. A més, a més, “t é un vessant organitzatiu o associatiu, així com un vesant funcional o d’activitat, això es el dret al fet que els sindicats, duguin a terme les funcions que se’n poden esperar d’acord amb el caràcter democràtic de l’Estat”. El que implica que la llibertat sindical s’ha de dur a terme de manera lliure, comprensiva de tots els mitjans lícits i sense ingerències indegudes de tercers_._
De manera, que la llibertat sindical esta integrada pels drets d’activitat i els mitjans d’acció, que fan que aquest, pugi desenvolupar les funcions a les quals es cridat per l’article 7 CE , constituint un nucli mínim i indispensable de la llibertat sindical. Assegurant així la negociació col·lectiva, la vaga i el plantejament de conflictes individuals i col·lectius, o qualsevol manera licita d’actuació que els sindicat considerin adequada per al compliment de les finalitats a les quals estan constitucionalment cridats.
També, per part de l’article 53CE , el qual ens diu que es un dret d’aplicació directa amb eficàcia vertical (davant poders públics) i horitzontal (davant particulars).
Per tant, parlem d’un dret reconegut com a dret fonamental dels treballadors i les seves agrupacions, capaç de agrupar-se per defensar els seus interessos comuns, configurat constitucionalment com a dret fonamental, dotant-lo d’un eix de garanties jurisdiccionals, les quals permeten dotar-lo d’efectes i capacitats constitucionals per tal de defensar els interessos dels treballadors, fent respectar el seu contingut essencial i el seu desplegament legislatiu mitjançant una llei orgànica
2 ¿Què vol dir que hi ha funcionaris que tenen certes limitacions en el dret a la llibertat sindical? Quin és el fonament del reconeixement de la Llibertat sindical en el cas dels funcionaris?
El TC en relació als funcionaris, manifesta que el reconeixement del dret de lliure sindicació deriva “ directament del mandat de l’article 28.1 CE ”, el qual ens diu que tothom té dret a sindicar-se lliurement, però que “ regularà les peculiaritats de l'exercici per als funcionaris públics ”. Article 103.3CE “ L'exercici de la llibertat sindical en el si de les administracions públiques reconegut en la Constitució està sotmès a certes peculiaritats derivades lògicament dels principis d'eficàcia i jerarquia que
han de presidir, per mandat constitucional, l'acció de la funció pública (art. 103.1 CE) i que no poden ser objecte de subversió ni menyscapte”
El funcionaris tenen certes limitacions dins del dret a la llibertat sindical, degut que aquest, presenta certes particularitats per als funcionaris, relacionats amb els articles 28.1 i 103.3CE, sense afectar a la llibertat de constitució i afiliació. Aquesta singularitat però, s’aprecia en el fet de que aquets funcionaris, tenen unes instancies especifiques de participació, com delegats de personal i juntes de personal, així com un sistema de negociació col·lectiva pròpia sotmesa a un procediment de consulta o negociació,
La pròpia constitució però, també limita o exceptua l’exercici d’aquest dret, per exemple, l’article 127CE prohibeix als jutges, magistrats i fiscals en actiu afiliar-se a sindicats, o en el cas dels funcionaris de les Corts, els quals tenen regles especials sobre la constitució i el registre de sindicats.
Tal com ens diu el manual, no va ser, fins a partir dels anys 70, que es va produir un reconeixement progressiu del dret a la llibertat sindical per els col·lectius dels funcionaris, el qual, va culminar amb el conveni num. 158OIT, sobre la protecció del dret de sindicació i els procediments per a determinar les condicions d’ocupació en l’Administració pública. Però realment, juntament amb la diferenciació i especialitat que hem parlat anteriorment per als funcionaris, podem afirmar que el regim jurídic plenament aplicable als funcionaris públics, es el de la LOLS
- ¿On i en quin sentit apareix reconeguda la Llibertat sindical a nivell internacional?
A nivell internacional, la llibertat sindical esta reconeguda en els tractats principals de drets humans: Article 23.4 de la Declaració Universal de Drets humans (1948) “ tota persona té dret a fundar sindicats i afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos”. També apareix al conveni núm. 87 i 89 OIT de 1948 sobre la llibertat sindical i la protecció del dret sindical, així com el dret de sindicació i de negociació col·lectiva.
En aquest període, sorgeix també el Comitè de Llibertat Sindical al 1951, per tal d’examinar queixes sobre les violacions de llibertat sindical, arrel de les violacions i vulneracions que va rebre, per tal d’exercir un procediment de control i garantir el compliment als països on no havien ratificat aquets convenis.
- ¿Quins són els criteris per a la determinació de la representativitat dels sindicats i de les associacions empresarials? ¿Son els mateixos?
Les associacions empresarials, contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els son propis. Per tant, igual que els sindicats, la creació i exercici de la seva activitat son lliures i la seva estructura i funcionament democràtics, a diferencia però dels sindicats, aquestes no disposen d’un regulació uniforme de criteris de representativitat, degut que només té valor parcial, i per tant no son uniformes.
Pel contrari, la representativitat dels sindicats, origina de forma necessària el pluralisme sindical, és a dir, la presencia de diversos sindicats amb representació diversa, per aquest motiu es gradua aquesta representativitat i se’ls atribueix una tasca diferent en cada cas.
- Domicili i àmbit territorial i funcional d’actuació del sindicatF 0 E 0 Per tal de delimitar la legitimació processal del sindicat en matèria de conflictes col·lectius o de tutela de la llibertat sindical en defensa del interès col·lectiu
- Òrgans de representació, Govern i Administració i el seu funcionament, així com regim de provisió electiva dels càrrecs, ajustant-se als principis democràtics
- Requisits i procediments per l’adquisició i pèrdua de la condició de afiliats, així com del regim de modificació d’estatut, fusió i dissolució del sindicat.
- Règim econòmic de l’organització, establint el caràcter, procedència i destinació dels recursos, així com dels mitjans que permetin als afiliats conèixer la situació econòmica
- Valoreu i argumenteu jurídicament la decisió de l'autoritat laboral en dictar una resolució en contra el dipòsit dels Estatuts de l'organització sindical anomenada Sindicat Nacional de Venedors (SNVA) en virtut dels motius exposats per aquesta. ¿S’ha excedit l’Autoritat Laboral en l’exercici de les seves competències?
https://www.upct.es/ce/documentos/normativa_comun_ley_sindical.pdf
L’article 4.1 LOLS, ens diu que el depòsit dels Estatuts, s’ha de presentar en l’oficina pública establerta, els objectius d’aquests dipòsit, son 3, encara que la finalitat final d’aquest, es l’adquisició de la personalitat jurídica plena del sindicat, la qual es produeix després de transcorre 20 dies hàbils des que es dona el compliment del requisit del depòsit.
Els objectius son:
- Donar resposta a la necessitat d'establir un sistema de reconeixement que permeti la identificació jurídica del grup com a subjecte unitari de drets.
- Facilitar la incorporació a un estatus especialment favorable per a l'exercici de l'acció del sindicat.
- Permetre el control de legalitat i el compliment dels requisits específics exigits constitucionalment (respecte al principi democràtic en l'estructura i funcionament intern).
L’oficina pública però, encara que pot rebutjar el dipòsit en un termini de 10 dies, a de ser si aquest, no compleix els requisits de l’article 4 LOLS, però l’oficina, nomes té en compte el control reglat, de manera que únicament es pot limitar a verificar el compliment dels requisits establerts a l’article 4.2 LOLS.
Per el cas concret, l’oficina tira enrere el sindicat, al·legant que presenta defectes molt rellevants, com l’absència del regim econòmic del sindicat o el procediment de modificació dels estatuts. Encara que, es cert que aquets es trobem dins de les normes bàsiques estatuàries de l’article 4.2 LOLS (apartats, D i E) , per tant legalment estan complint amb la seva funció de control i de legalitat i compliment de requisits.
- ¿Amb quines possibilitats comptem els promotors de la iniciativa de creació del sindicat per recórrer davant de la decisió administrativa que rebutja els seus estatuts?
Article 4.3 LOLS, ens especifica, que l’oficina pública disposa de deu dies per publica el depòsit, i requerir als promotors de la iniciativa una única vegada, per tal que en un termini màxim de deu dies més, arreglin els defectes observats. Després d’aquets termini, l’oficina disposarà a publicar o rebutjar el depòsit, fundat en la carència d’algun dels requisits mínims, referits al article 4.2 LOLS
- En cas de ser rebutjada l'afiliació d'un treballador/a per aplicació de la clàusula "adquisició i / o pèrdua de la condició d'afiliat": ¿podria considerar-se com un supòsit de violació de la llibertat sindical?
La clàusula d’adquisició i/o pèrdua de la condició d’afiliar, “ és un dret, el qual es pot veure atenuat en mesura en què la seva sol·licitud s’ha d’ajustar al compliment de certs condicionants .”
Però els estatus, no poden comptat amb discriminacions afiliat ives per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o altres circumstancies socials.
Per tant, el fet que el sindicat pugui negar l'afiliació a aquells treballadors que mantinguin vincles amb partits o associacions amb idearis contraris als defensats pel sindicat, podria considerar-se una violació del dret de llibertat sindical.
Un bon exemple que ens dona el manual, es en relació a la sentencia TEDH 27-2-2007 ( afer Associated Society of Locomotive Engineers & Firemen contra el Regne Unit, TEDH 15 ) on es declara l’expulsió d’un afiliat a un sindicat per formar part a un partit polític amb un ideari incompatible amb el del mateix sindicat, atemptant així contra la llibertat sindical. De tal manera, que tal com hem mencionat anteriorment, la idea del partir de fer aquesta limitació podria considerar-se una violació del dret de llibertat sindical
- (^) En relació amb la clàusula de descompte sindical. ¿És lícita aquesta clàusula? A nivell general: ¿Té l'obligació l'empresa d'efectuar aquest descompte sindical o són directament els sindicats els que han de vetllar pel pagament de les quotes dels seus afiliats?
A la clàusula de descompte salarial, l’empresari es compromet a descomptar la quota sindicat del salari del treballador i transferir-la al sindicat de conformitat amb el treballador.
Per tant, aquesta clàusula si es licita, sempre que es produeixi de conformitat amb el treballador prèviament, l’empresa té l’opció d’efectuar aquest descompte sindical, pel contrari, si no està present, els sindicats vetllaran per el compliment de pagament de les quotes dels seus afiliats
