¡Descarga Pac 1 Histories de Vida y más Apuntes en PDF de Historia de la Educación solo en Docsity!
a) Els vídeos de la Gemma, l’entrevista de la Maia i a la Nuri què són?
Per tal de poder respondre a aquesta primera qüestió, primerament vull definir què entenem per història de vida i per relat de vida. Segons Bertaux els relats de vida designan la historia de una vida tal como la cuenta la persona que la ha vivido” (mòdul pàg. 13). En canvi, per Pujadas, les històries de vida servirien per “describir tanto la narrativa vital de una persona recogida por un investigador, como la versión final elaborada a partir de dicha narrativa, más el conjunto de registros documentales y entrevistas a personas del entorno social del sujeto biografiada, que permite completar y validar el texto biográfico inicial”. (mòdul 1 pàg. 13).
Tenint en compte aquestes definicions i analitzant les tres entrevistes, considero que aquestes són relats de vida perquè les tres protagonistes expliquen al detall les seves vivències, experiències i pensaments respecte al tema d’estudi de la història de vida.
En el cas de la Nuri, encara l’entrevistadora participi o intervingui en alguna ocasió, ho fa per aclarir aspectes de la narració, redirigir l’explicació de l’entrevista o per reforçar la composició.
Des del meu punt de vista l’entrevista de la Maia és la que més s’apropa a una història de vida perquè a banda d’explicar la seva pròpia experiència personal i laboral, fa inferències de la relació que s’estableix, en certs aspectes, entre les persones i la societat. Per dir-ho d’una altra manera, considero que és l’entrevista més tècnica i reflexiva de les tres que hem estudiat.
Sí que és veritat que la Nuri, en la seva entrevista i per la seva condició personal, analitza i valora el tracte que ha rebut per part de la societat i de les Institucions al llarg de la seva vida.
Per últim, comentar que considero que les tres entrevistes són uns bons exemples de com utilitzar aquest recurs en l'elaboració de les històries de vida perquè es respecta la figura de l'entrevistador i les seves funcions i es valora i potencia el discurs de les persones entrevistades, és a dir, aquesta gira entorn d'elles i les seves vivències.
b) Quins creieu que són els temes d’estudi als quals responen? Quin és el perfil d eles entrevistades?
Un cop analitzades les 3 entrevistes considero que les de la Maia i la Gemma responen a una temàtica semblant i la de la Nuri és independent a aquestes.
En el cas de les dues primeres considero que el tema d’estudi podria ser la figura de l’educador/a social perquè ambdues són professionals en aquest àmbit i tenen una llarga trajectòria en diferents sectors. Pel que fa a la Nuri, crec que el tema de la seva entrevista podria ser la lluita i superació diària que han de dur a terme les persones amb qualsevol discapacitat per tal de ser considerats com a membres actius de la nostra societat. Aquesta última per mi ha estat un exemple de superació i de què sempre podem aconseguir allò que ens proposem.
En el cas de les tres entrevistes el perfil d’aquestes són dones amb formació universitària, experiència laboral (en diferents graus) i que han lluitat sempre per aconseguir arribar on estan actualment. Vull mencionar que en el cas de la Maia i la Gemma coincideixen en formar part de la primera promoció d’estudiants de la Llicenciatura d’Educació Social en el nostre país.
Quan ens plantegem com a professionals realitzar una història de vida respecte a un tema o objecte d’estudi en particular, hem d’escollir adequadament les persones que volem entrevistar per tal d’aconseguir que aquestes ens aportin la major informació possible per la nostra investigació, és a dir, que tinguin experiències, anècdotes i situacions ha explicat rellevants i que siguin capaces d’analitzar i fer autocrítica de la seva pròpia vida.
Considero que en els tres casos les persones han estat escollides perquè poden ser referents per qualsevol persona que es trobi en la mateixa situació que elles, és a dir, tenen una dilatada experiència laboral en diferents sectors i col·lectius d’actuació i, en el cas de la Nuri, a parer meu, és un relat que et fa valorar el que tens i comprendre que en aquesta vida hem de ser valents i no tenir por a lluitar per allò que vulguem.
c) Com podem fer inferències d’allò més concret i personal que aporta una història particular a un camp social més ampli?
La utilització d'adjectius o d'expressió no verbal (com poden ser els gestos) en la narració d'un entrevistat permet enquadrar i crear una visió perfecte d'un ambient i d'aquesta manera endinsar-se en el discurs experiencial i que la investigació i història de vida sigui més completa i enriquidora.
e) Com podem estimular la memòria en una entrevista, però sense esbiaixar les respostes de les persones entrevistades?
Una eina per estimular la memòria en una entrevista del caire dels relats de vida és passar un guió amb les preguntes que es formularan a la persona entrevistada per tal que es pugui preparar el que vulgui dir en aquesta. Sí que és veritat que un aspecte important en les entrevistes és que siguin el màxim d'espontànies i naturals possible per tal que el relat sigui entenedor, però considero que conèixer prèviament les preguntes permet a la persona entrevistada crear-se un esquema mental de què ha d'explicar i d'aquesta manera ens assegurem de què explica totes les qüestions necessàries i no s'oblida de cap.
Durant l'entrevista si veiem que la persona es queda curta amb les respostes que ens va donant, l'entrevistador/a pot fer preguntes curtes relacionades amb la qüestió principal que estava responent per tal de motivar i donar una empenta a la persona per tal que completi i el seu discurs. En canvi si s'allarga massa, hem d'intentar reconduir a la persona, sent el màxim de subtils possible, per tal d'encaminar el discurs cap a la qüestió que estàvem tractant o en una de nova. Considero que l'entrevistador, al llarg de l'entrevista, pot fer comentaris per motivar i fer sentir còmode i escoltada a l'altra persona. Amb el que ha d'anar amb de compte és en, no posicionar-se mai davant cap qüestió i respectar sempre la persona entrevistada. Hem d'evitar prejudicis i predisposar a la persona a què contesti el que volen escoltar. És a dir, la funció de l'entrevistador és la d'escoltar a l'altre i adaptar-nos a ella segons el que percebem per tal d'aconseguir la màxima comoditat i la major naturalitat possible.
f) Qui ha d’interpretar el relat de vital, el subjecte “investigat” o la persona investigadora?
Considero que els fenòmens socials s'han d'entendre des de la perspectiva de les persones perquè si és sense entendre a aquests, es perdria tot el sentit. És a dir, si analitzem un fenomen, social hem de tenir en compte i comprendre a totes les persones que estan involucrades perquè aquestes el defineixen. Cada persona o col·lectiu és un món i per aquesta raó un fenomen social varia segons aquests.
Interpretar el relat vital considero que ho ha de fer tant l'investigador com la persona entrevistada. Pel primer li serveix per aprofundir en el tema estudiat i per comprendre'l adequadament. Per la persona investigada crec que suposaria un exercici per conèixer-se millor i analitzar la seva trajectòria vital amb perspectiva, és a dir, li permetrà créixer com a persona gràcies a l'anàlisi i presa de consciència de les seves pròpies experiències, vivències, decepcions, fracassos i èxits.
La importància d'entendre els fenòmens socials des de la perspectiva de les persones que la viuen la relaciono amb la perspectiva èmic pròpia de l'Antropologia. He arribat a aquesta conclusió gràcies, en part, al treball que vaig realitzar sobre l'estudi antropològic de l'autora Margaret Mead donat que, aquesta va estudiar diverses tribus les quals tenien una societat definida segons les seves creences i visions del món i les relacions. Per tant, si extrapolem aquesta societat a una altra tribu o col·lectiu no tindria sentit perquè aquestes concepcions i maneres d'actuar estan unides i justificades per les variables i característiques d'una societat en concret.
g) En el cas de les persones entrevistades, què creus que els hi aporta l’entrevista? I a la persona que fa l’entrevista?
Un cop analitzades les entrevistes considero que aquestes aporten a les persones entrevistades totes tres funcions perquè gràcies a la realització d'aquestes han pogut analitzar-se a si mateixes i valorar les seves decisions i créixer davant dels problemes; han creat vincles més forts amb les persones que hi han que han intervingut en els seus records perquè han analitzat el què aquestes els hi van aportat o ajudar, i han pogut crear-se una identitat individual pròpia mitjançant l'anàlisi de les seves vivències i experiències.
