¡Descarga PAC 1. MÈTODES y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 1. Metodologia qualitativa
orientada a la comprensió
Disseny inicial d'un projecte de recerca
en l'àmbit socioeducatiu
Ariadna Folch Pujol
1. a. Problema de recerca i temàtica on s’emmarca L’objecte d’estudi s’emmarca en el context institucional dels CRAE’s dependents de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Dins dels CRAE’s trobem diferents perfils de infants i adolescents molt variats: menors amb problemes emocionals, menors amb problemes de conducta, menors amb trastorns mentals, etc.
Ariadna Folch Pujol 1
Existeixen centres residencials que són únicament per a adolescents amb problemes de conducta o trastorns mentals però el problema de recerca que plantejo per aquesta activitat és quan un menor tutelat arriba a l’adolescència se’l diagnostica amb un trastorn mental o de conducta, com és la intervenció amb ell en el CRAE mentrestant la DGAIA no el deriva al recurs adequat i si aquest trastorn afecta a la convivència diària del centre.
b. Propòsit de la recerca El propòsit que em plantejo és com s’intervé i quines funcions educatives i assistencials se’ls hi dóna als menors amb trastorns mentals que resideixen en un CRAE, així com també, si aquest trastorn afecta a la dinàmica del centre i als altres menors que comparteixen el mateix espai.
c. Justificació de la rellevància del propòsit del la recerca Actualment, els casos de persones que pateixen algun trastorn mental esta incrementant i cada vegada ho és més en edat infantil i adolescent. Els professionals, manifesten que en el cas dels menors tutelats, aquests estan molt medicats i amb poc seguiment psicològic, i amb això s’afegeix el desconeixement per part del professional de la temàtica. Encara que també determinen que a la hora d’atendre aquest col·lectiu els serveis hi estan més pendents i es detecten abans les necessitats emocionals que presenten els menors. Els professionals afegeixen que s’ha de realitzar una feina preventiva alhora de l’atenció d’aquest col·lectiu per no atendre als nens a l’últim moment. Per això, el meu propòsit és saber si dins del CRAE els professionals que conviuen amb aquest col·lectiu fan una bona intervenció i prevenció de necessitats per tal de potenciar l’autonomia i una millor qualitat de vida. Trobo que és molt important el saber d’aquesta intervenció, per mirar si fan falta més recursos residencials per atendre aquest col·lectiu ja que necessiten, a vegades, molta atenció per part dels professionals i quan s’ha vist que cada any va augmentant el nombre de menors que sofreixen algun trastorn.
d. Preguntes de la recerca desglossades a partir del problema de recerca
- Com és la convivència d’un menor amb un trastorn mental en un CRAE?
Ariadna Folch Pujol 2
personal; la cura de la seva salut física i psíquica, vetllant per fer que desenvolupi la seva personalitat de forma harmoniosa; i promoure, establir i aplicar mesures educatives i d’inserció social, laboral i familiar. En aquests centres els objectius dependran de la intervenció que se li vol donar a cada infant o adolescent per al seu desenvolupament ja que existeixen molts tipus de perfils que podem trobar en una institució com aquesta: menors amb problemes emocionals i de conducta, menors amb problemes de salut mental, menors amb conductes violentes, menors que han patit maltractaments, etc. Entrant en el tema dels trastorn mentals en menors que és el tema principal d’aquesta recerca, he vist que hi ha poca investigació del tema en concret que vull tractar. És cert, com he citat anteriorment, que existeixen centres residencials dependents de la DGAIA que són únicament per a menors amb trastorns mentals i trastorns de la conducta, que més endavant parlarem sobre aquest recurs, però el que a mi realment m’agradaria fer la recerca és dels menors diagnosticats de trastorn mental que resideixen en un CRAE amb menors que no sofreixen cap trastorn, quina és la intervenció que se’ls hi dóna. Cercant per internet he trobat una recerca de la Carmen Guasch i la Violeta Quiroga, titulat “L’afectació de salut mental en la població infantil i adolescent en situació de risc a Catalunya” del Grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona, en el marc de l’aprenentatge de serveis en col·laboració amb la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA). En aquesta recerca fa una visió general de com afecta la salut mental en infants i adolescents en risc a nivell psicosocial partint de la mirada dels professionals de l’àmbit social. Com sabem, actualment hi ha un increment de persones que pateixen algun tipus de trastorn mental i el que preocupa més es que també s’ha vist incrementat el nombre d’infants i adolescents que sofreixen algun trastorn mental. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), el 12,8% dels menors de quinze anys tenen un risc més elevat de patir trastorns mentals. Dels casos visitats a Catalunya el 2011 (33.729 infants i adolescents) un 10,03% són diagnosticats de trastorn mental greu. (Generalitat, 2012). Algunes de les dades estadístiques que es mostren en aquest recerca són que a Catalunya l’any 2007 es van tractar 4.067 menors als diferents Centre de
Ariadna Folch Pujol 4
Salut Mental per a Infants i Joves (CSMIJ). Dades que hem de pensar, que deu anys després segur, que s’han multiplicat. Els diferents professionals d’aquesta recerca destaquen les necessitats que presenta aquest col·lectiu per tal d’atendre les mancances que presenten:
- Primer, la necessitat d’una detecció i prevenció precoç. Es posa l’èmfasi a la necessitat d’un tractament en recursos intermedis, que actualment no existeixen, i que ajudaria a cobrir totes les necessitats de totes les franges d’edat.
- Segon, la necessitat d’un referent clar, amb eines per sostenir, acompanyar, vincular i saber establir límits. Aquesta necessitat augmenta, segons València (2007), quan el menor pateix un trastorn mental.
- Tercer, la necessitat d’un treball amb les famílies.
- Quart, la necessitat d’una atenció especialitzada , individualitzada i a diferents nivells.
- I per últim, cal destacar la importància de la coordinació entre els professionals. També destaquen les dificultats que es troben els professionals a l’hora de desenvolupar la seva feina, que són les següents:
- L’excés de diagnòstic i medicació
- Detectar un trastorn mental si aquest no està associat a un trastorn de l’aprenentatge o a un comportament exterior
- Afrontar i conscienciar de la malaltia, que s’agreuja amb la disponibilitat de recursos i no en les dificultats que s’observen en si mateixes I per últim, exposen els recursos i serveis que es troben a Catalunya per atendre aquest col·lectiu. El recurs més utilitzat és el CSMIJ, que es troba desbordat davant la gran quantitat de demanda i les poques places existents. Els professionals coincideixen que la freqüència i tractament de la població no s’adequa a les necessitats. En el cas de els Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantil i Juvenil (URPI), es demana que s’augmentin les places a cada demarcació. Per la petita infància existeix el CDIAP, on l’augment de la demana ha suposat una millora en el servei.
Ariadna Folch Pujol 5
Veient les característiques principals de la recerca qualitativa, la recerca no buscarà la veritat, sinó una comprensió de les perspectives de totes les persones implicades. També cal afegir, que la persona investigadora (jo) esdevindrà el principal mitjà de recollida d’informació, així utilitzaré per aquesta recollida les entrevistes i l’observació participant. Per últim, la investigació qualitativa és idiogràfica i es caracteritza per a estudiar en profunditat una situació concreta, en aquest cas, la situació concreta seria la intervenció diària amb els menors amb trastorns mentals.
3.2. En aquesta recerca podríem parlar que el disseny d’aquesta es bàsica, ja que la finalitat és ampliar i aprofundir en el coneixement d’una realitat específica sense parar-se a pensar en la seva aplicació per a una transformació, canvi o millora de la realitat estudiada. En conclusió, no té una finalitat pràctica o una aplicació immediata, encara que pot influir en les intervencions i polítiques públiques. I si és cert, que la meva recerca és només per saber més d’una realitat existent, però també podríem incloure-la en la recerca aplicada ja que és una crítica al sistema que hi ha darrere d’aquestes institucions per a que vegin la necessitat tant gran que hi ha de fer una bona intervenció o crear nous recursos per aquest col·lectiu que necessita una atenció més especialitzada i individualitzada. Recordem que una recerca aplicada és la que esta pensada per a donar resposta a un problema pràctic, encara que també fan aportacions al desenvolupament del coneixement teòric.
3.3. El tipus de disseny que s’adequa a aquesta recerca seria el disseny avaluatiu, ja que l’objectiu d’aquest es mesurar o calibrar l’adequació o implementació d’una intervenció o actuació. L’objectiu general d’aquesta cerca és com s’intervé els menors amb trastorns mentals dins del marc d’un CRAE per això el disseny ha de ser avaluatiu ja que s’esbrinarà com és d’adequada la intervenció que se’ls hi dóna. En canvi, l’objectiu específic de veure com és la convivència amb els altres menors, podria estar al grup d’un disseny de recerca descriptiu ja que busca especificar les propietats, les característiques i els perfils més rellevants d’un
Ariadna Folch Pujol 7
col·lectiu o grup. Però tot i així, el disseny que més s’apropa en general en aquesta recerca és com he dit abans, el disseny avaluatiu.
3.4. Les unitats d’observació sempre remeten a unes coordenades geogràfiques i institucionals en relació amb les unitat d’anàlisi, per tant les unitats d’observació d’aquesta recerca seran els CRAE’s dependents de la DGAIA, ubicats en el territori de la comarca del Tarragonès, en concret, la població de Tarragona i Santa Oliva (El Vendrell), d’on sóc coneixedora d’aquestes institucions. I les unitats d’anàlisi s’obtenen quan es descompon la població en aquells elements (tipus) sobre els quals recaurà l’obtenció d’informació i a partir dels quals es desplegarà el mostreig. Poden ser de dos tipus, però en aquest cas les unitats d’anàlisi serien “els menors tutelats amb trastorns mentals”.
3.5. La tècnica principal que elegeixo per la recollida de dades d’aquesta recerca és l’observació participant. Aquesta observació es realitzarà en els diferents espais definits que es troben dins del CRAE: menjador (àpats), espai de dutxes, espai de deures, espai d’allitades i l’espai de lleure, per així poder analitzar i veure totes les dinàmiques diàries que es porten a terme per fer una descripció acurada dels fets i situacions, de forma focalitzada i selectiva. El temps d’utilització d’aquesta tècnica és llarg ja que no només vull analitzar un dia sencer en un CRAE, sinó la convivència de cada dia amb les diferents situacions que poden sorgir. I tenint en compte, la separació de dinàmiques per les franges d’edat (petits, de 5 a 11 anys; mitjans/grans de 12 a 18), em centraré en la dinàmica dels mitjans/grans, ja que aquí es troben els subjectes diagnosticats per trastorn mental. Després, l’altra tècnica que utilitzaré per la recollida de dades, seran les entrevistes als educadors. Entrevistaré a 4 educadors de diferents torns (mati, tarda, nit i caps de setmana) per saber les intervencions que apliquen en aquest col·lectiu i que valoren ells alhora d’intervenir en un menor d’aquestes característiques.
3.6. L’estratègia de mostreig no probabilístic per a la tècnica d’observació participant seria el mostreig per quotes , ja que dóna a l’investigador la llibertat
Ariadna Folch Pujol 8
- Betevé. (2016). Un 4% dels menors catalans tenen risc de patir algun trastorn mental. Recuperat de: http://www.beteve.cat/un-4-dels-menors-catalans-tenen-risc-de-patir- algun-trastorn-mental/
- Departament de treball, afers socials i famílies. (2017). Centres de protecció per a infants i adolescents. Recuperat de: http:// treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/ infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/ menors_desemparats/centres_de_proteccio/
- El Periódico. (2017). Trets a l’aire de la policia en un centre de menors tutelats per la Generalitat. Recuperat de: http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20170505/trets-a-laire-de-la- policia-en-un-centre-de-menors-tutelats-per-la-generalitat-
Ariadna Folch Pujol 10
