¡Descarga pac 1, nota A y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
INSTRUCCIONS PER AL LLIURAMENT DE
LA PAC
La PAC1 es correspon a continguts de la unitat 1: La Psicobiologia (mòdul 1) i Les Cèl·lules del Sistema Nerviós (mòdul 2). Una condició per poder avaluar aquesta PAC, i les següents, és que estiguin contestades TOTES les preguntes de forma raonada, tal com es demana als enunciats. Veureu que els enunciats estan en color blau i vosaltres heu de contestar les respostes en color negre. Un altre aspecte molt important és que es respongui de manera sintètica, per això l'espai disponible per a les respostes està limitat ( en cada pregunta apareixerà un nombre màxim de línies per respondre sense canviar el tipus de lletra Times New Roman 12). Es tindrà en consideració no només el grau de coneixement d'un tema específic, sinó també la capacitat per organitzar, estructurar i sintetitzar la informació, així com per relacionar els diferents conceptes de la unitat 1. Així mateix, es valorarà positivament l'ús de vocabulari adequat i específic de l'assignatura.
5
1. Imagina que treballes a un laboratori i tens com objectiu l’estudi de la relació entre l’activitat cerebral i el son en humans. Quins tipus de tècniques d’estudi creus que serien més adequats per conèixer els correlats cerebrals d’aquesta conducta? Esmenta una aproximació que et permetés fer una inferència de causalitat entre l’activitat d’una regió cerebral i les alteracions del son. Justifica la teva resposta? ( Màxim 7 línies; 1 punt). Les tècniques de registre psicofisiològic, és a dir l’electroencefalograma, l’electromiograma i l’electrooculograma, ja que aquestes s’utilitzen en l’estudi dels mecanismes de la son i de les emocions.
L’electroencefalograma ajuda a identificar les causes de problemes com el son i els canvis de comportament, també permet localitzar la zona on s’ha produït una crisi d’epilèpsia i saber el tipus del qual es tracta.
2. Observa el següent esquema i respon les preguntes (2 punts).
A) De quin tipus de cèl·lula es tracta i com es pot classificar segons la seva morfologia? (Màxim 2 línies). Es tracta d’una cèl·lula multipolar, ja que del soma surt l’axó i diverses ramificacions dendrítiques. És de tipus Golgi I, aquestes són les neurones multipolars d’axó llarg.
B) Quines parts d’aquesta cèl·lula assenyalen les fletxes?
- Dentrita
- Axó
- Nòduls de Ranvier
- Botó terminal
- Beina de mielina
- Soma
- Nucli
C) Fixa´t en el component cel·lular assenyalat per la fletxa 5. Creus que l’existència d’aquest component determinarà com es realitzarà la conducció de la informació en aquesta cèl·lula? La mielina està formada principalment de lípids, aquests són aïllants i per tant no condueixen el corrent elèctric. Com s’anomena aquest tipus de conducció i quines característiques en destacaries? (Màxim 6 línies). Conducció saltatòria, destacaria la velocitat de conducció, ja que aquesta és més gran perquè es redueixen els corrents iònics transmembrana, i l’altre avantatge és l’econòmic, ja que requereix menys energia pel fet d’haver-hi menys intercanvi d’ions entre fluids intracel·lular i extracel·lular, i la bomba de Na+^ -K+^ ha de treballar menys.
5
5. Quin moviment iònic i en quina direcció (cap a l’interior o exterior de la cèl·lula) és el responsable de la fase de despolarització del potencial d’acció? I de la fase de repolarització? I de la d’hiperpolarització? ( Màxim 10 línies; 1 punt ). L’inici del potencial d’acció comença amb un augment en la permeabilitat de la membrana al Na+^ , per a l’obertura de canals de Na+^ dependents de voltatge. Aquesta obertura fa que el Na +^ es precipiti cap a l’interior de la cèl·lula i despolaritzi la membrana.
La repolarització del potencial d’acció es produeix per a l’obertura de canals de K +
dependents del voltatge. Aquesta obertura fa que el K+^ surti de la neurona i la repolaritzi el potencial de la membrana.
En la hiperpolarització, el -K+^ continua sortint perquè intenta arribar al seu màxim potencial d’equilibri, moment en el qual les forces elèctriques i químiques es contrasten, en condicions de repòs les químiques l’empenyen a sortir i les elèctriques l’empenyen a entrar, però com les primeres són més grans doncs el -K+^ continua sortint de la neurona.
6. Com es condueix un potencial d’acció a través de l’axó d’una neurona amielínica? Quines característiques té la conducció dels potencials d’acció en aquestes fibres en comparació a la conducció a les fibres mielíniques? ( Màxim 5 línies, 1 punt ). En les fibres amielíniques, si apliquem un estímul llindar en un punt de la membrana es produeix un potencial d’acció, aquest produeix l’entrada de cations de Na a la neurona, també es condueix al llarg de l’axó i s’autoregenera en cada punt de la membrana (conducció contínua). En les fibres mielíniques l’intercanvi d’ions entre el fluid intracel·lular i extracel·lular només té lloc en els nòduls de Ranvier, on els potencials d’axons s’autoregeneren (conducció saltatòria). 7. Respon aquestes dues preguntes ( Màxim 10 línies, 2 punts ). A) Per què la conducció del potencial d’acció és sempre unidireccional, és a dir, per què només es propaga en sentit ortodròmic? La conducció és sempre cap endavant perquè hi ha el període refractari que fa que els canals de Na +^ dependents del voltatge quedin inactius durant un període de temps
després de reproduir-se el potencial d’acció.
B) Si una neurona rep dos estímuls supra-llindar (que generen un potencial d’acció cadascun), però un és molt més intens que un altre, els potencials d’acció generats seran iguals? Sí, seran igual perquè es produeix la llei del “tot o res”, que postula que un potencial d’acció es produeix o no es produeix. Si es desencadena, es transmetrà al llarg de tot l’axó conservant sempre la mateixa mida i la mateixa intensitat, la intensitat del potencial d’acció no depèn de la intensitat de l’estimulació.
Com es codificarà aquesta diferència d’intensitat de l’estímul? La informació que rep la neurona es codifica mitjançant la freqüència modulada, és a dir, modificant la freqüència dels potencials d’acció: com més gran és la intensitat de l’estímul, doncs més gran és la freqüència de potencials d’acció.
5
5
