Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Análisis del feminismo como colectivo basado en la teoría de la identidad social de tajfel. Explicación de cómo se forma la identidad social del colectivo y cómo influye en su comportamiento. Desafíos y limitaciones de esta teoría.
Tipo: Ejercicios
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Acció Col·lectiva: GRUP 2, AULA 3 Anna Hernandez Marta Lisbona Bàrbara Wagner Ariadna Pujadas
PREGUNTA 1
El feminisme es pot considerar com un col·lectiu ja que correspon a la reacció d’un grup d’individus davant una situació de desigualtat de gènere a causa de la societat patriarcal
actual. Concretament, i recolzant-nos en la definició R. P. Appelbaum i W. J. Chambrilss (1997), es tractaria d’un conjunt heterogeni d’individus que, d’una manera voluntària i intermitent, realitzen accions i es mobilitzen per assolir un objectiu o meta comuna (la paritat de gènere). Els moviments que realitzen aquest col·lectiu, com hem vist en el cas de l’article o en actes com el de la manifestació del passat 8 de març, actuen generalment de manera organitzada i amb una certa previsió d’acord amb una sèrie de normes i valors que s’estableix dins del propi col·lectiu i en relació amb el marc social, cultural i polític en el que s’emmarquin.
Dit això, i considerant el feminisme i totes les seves accions com manifestacions de la conducta col·lectiva, intentarem explicar breument com aquest fenomen des de diferents perspectives o teories, centrant-nos en aquella que millor s’adapti.
Teoria del contagi
Aquesta perspectiva es basa en el concepte de contagi de Le Bon. Si intentéssim explicar el nostre cas des d’aquesta teoria veuríem com el feminisme neix per la presa de consciencia d’individus que, al compartir un cert sentiment o idees, busquen reforç i suport mutu. Aquest petit grup creat per afinitat de pensaments, sentiments, etc. creix de manera exponencial a mesura que aquestes idees al rerefons es difonen i el col·lectiu creix. Es podria entendre com si fos un virus que es propaga per la societat, donant lloc a un xarxa interna que connecta tots els subjectes que l’integren i es propaga pels que encara no comparteixen els mateixos objectius. Tal com remarca Jimenéz Burillo (1981), aquesta teoria no pot donar una explicació satisfactoria del desenvolupament del feminisme, ja que no disposa de base empírica (característica fonamental per acceptar una teoria). A més, tampoc seria apte per explicar el fenómen, ja que (segons Le Bon) la conducta de les masses és sempre la mateixa encara que la situació canvi. Per tots aquests motius s'invalida aquesta teoria com a explicació de l’evolució del feminisme, fruit dels diferents contextos i la necessitat de la creació de nou vocabulari.
Teoria de la convergència
Tal com hem explicat en la teoria del contagi, el que permet que hi hagi una certa cohesió o formació de grup és quelcom en comú. Aquí, en canvi, es planteja des d’un altre punt de vista, tenint en compte les característiques pròpies dels subjectes que integren el col·lectiu. D’aquesta manera, el comportament col·lectiu neix arrel de les característiques que es comparteixen entre tots els membres del grup: accions violentes seran fetes per grups amb membres violents. En el nostre cas concret, i tal com hem exposat al principi, no es podem definir el col·lectiu feminista com un grup homogeni, un exemple d'això el tenim en l'editorial del País (2018) on s'exposa una evolució del feminisme i queda en evidència el seu caràcter canviant, per exemple al 1801 es parlava de feminisme liberal, i al 1990 d'ecofeminisme. Aquest col·lectiu està integrat per un ampli i variat nombre de persones les quals, en lloc de compartir característiques comunes, comparteixen una meta o objectiu comú i, igual que les seves accions, es dirigeixen cap aquesta meta. Per tant, des d'aquesta teoria no es podria explicar aquesta internacionalització del concepte sororitat dins d'un moviment heterogeni.
ens porta davant d’una concepció de l’individu com quelcom modelable, mutable i constantment canviant. La identitat no és una cosa fixe i única en cada individu sinó quelcom variable en funció del context i en relació amb els grups amb els quals ens relacionem. Seguint la mateixa lògica, tots els membres d’un grup comparteixen una mateixa autocategorització, ja que tots s’emmarquen dins un mateix grup (en el nostre cas, el feminista) amb independència dels altres possibles (home-dona, jove-adult, etc.). D’aquí s’explica el fet que, tot i considerar-se feministes i compartir unes certes característiques comunes entre els seus components (una identitat social comuna), hi hagi gent tant diversa. Com que a part d’aquesta autocategorització també formen part d’altres grups, la seva identitat es trobaria entre la multiplicitat de grups en els que s’emmarca el subjecte, donant una àmplia possibilitat d'identitats en funció del context on es situï i la potenciació d’unes o altres característiques.
També cal afegir que l’autoconcepte que es tingui d’un mateix pot ser més o menys positiu depenent de l’autoestima que es tingui. Però, què és l’autoestima i com es forma? L’autoestima és la valoració emocional i afectiva que realitzem del nostre propi autoconcepte i es forma a través de la comparació. Els subjectes es comparen tant amb els membres del propi grup com amb els d’altres col·lectius. D’aquesta manera, quan la valoració que es faci d’un mateix estigui en sintonia amb els membres delgrup, aquesta valoració serà positiva i, en conseqüència, l’autoconcepte també. Cal dir que entre els membres del propi grup apareix el que es coneix com l’efecte de la doble accentuació, que consisteix en la potenciació de les característiques pròpies del grup per tenir un sentiment de cohesió major i poder-se afrontar a la comparació amb els membres d’altres grups, sense que això afecti a la positivitat o autoestima aconseguida. Això podria explicar l'aparició del concepte "soronitat", ja que es basa en una actitud que beneficia al propi grup, per tal de protegir-lo d'actituds adverses i fer-lo més fort. Aquest fet (l'acceptació de la incorporació d’aquest terme al diccionari) permet que el col·lectiu feminista comenci a ampliar el llenguatge amb el que ens definim, per tal de canviar la realitat patriarcal. Per tot això, i pel fet que gràcies a aquesta incorporació ara moltes de les dones es poden definir d’una manera diferent, es pot considerar que ha reforçat la positivitat de la identitat social del grup, ja que l’acceptació del terme ha visibilitat el col·lectiu i li ha donat validesa.
Quan un individu es troba en un grup socialment acceptat o amb més representativitat o ressò, la seva identitat personal també serà positiva. És a dir, la identitat social de l’individu va en sintonia amb la identitat individual, ja que una es crea a partir de l’altra i viceversa. Els subjectes creen la seva identitat per la relació o emmarcació de la seva persona en un determinat grup, al mateix temps que la identitat del grup en crea a través de la identitat dels membres que la integren i en comparació amb la resta. Per tant, tal i com apunta S. Reicher (1987), a diferència de les teories anteriors, aquesta defineix l'individu com a social i individual, fet que permet explicar com persones diferents (subjecte individual) poden compartir la mateixa conducta (individu social). Aquest fet també ens marca unes limitacions en el comportament, pel fet que la base social controla i homogeneïtza la conducta, cosa força útil alhora d'arribar als objectius socials marcats. En el nostre cas, el concepte de soronitat funcionaria d'homogeneïtzadora per tal de poder arribar al objectiu comú: la paritat de gènere. A més, aquest terme permet una autocategorització dels subjectes sota uns mateixos valors (els quals es desprenen del concepte mateix) alhora que possibiliten una identitat social comuna entre els membres del col·lectiu, tot i les característiques individuals i personals de cada individu.
Per tant, tots els membres d'aquest col·lectiu es despersonalitzen per prioritzar la identitat comuna, és a dir, es desprenen de les possibilitats o multiplicitats dels seu jo que desentonen o no quadren dins del perfil o identitat de grup i accentuen les característiques compartides entre els diversos components o memebres.
Tot i això, aquesta Reicher (1996) assenyala dos problemes importants. El primer és que no dóna una explicació de les normes que regulen la conducta del col·lectiu en moments d'actuació i de canvi ràpid, per exemple, accions espontànies que poden sorgir en les manifestacions feministes. El segon és que, tot i que la teoria defensa una d'identitat dinàmica, no fa el mateix amb les normes que marquen el col·lectiu, que encara tenen un caràcter molt individualista atès que depen dels líders del grup. Al mateix temps, aquesta identitat social, determina l'acció però no es dóna cap explicació de com es construeix. Per altra banda, no aten tampoc a les dinàmiques intergrupals (per entendre detrminades accions del grup, hem de veure que ha fet l'altre grup). En aquest senti, S. Reicher (1996) postula el model elaborat d'identitat social, el qual permet explicar les accions del col·lectiu feminista en termes de relacions intergurpals, les quals construeixen la identitat social i, per tant, les seves accions depenen d'aquestes relacions.
Lectura dels materials de consulta
4 dies 25/02/18 26/03/
Individual:
Totes les membres del grup han de llegir els documents de lectura obligatoris , l’article indicat pel consultor per garantir la bona elaboració de la PAC i les noticies a treballar.
Espai d’aula (article i noticies) : tauler i espai de debat.
Mòdul 1. Processos col·lectius i acció social
Totes les membres del grup s’han d’haver llegit tot el material.
Elecció de la noticia a desenvolupar
2 dies 01/03/18 26/03/
Individual:
escollir la noticia que es vol treballar i argumentar els motius a l’espai de debat
Grupal:
Escollir la noticia a desenvolupar mitjançant l’espai de debat del grup, en el qual cada persona del grup a de fer aportacions per argumentar quina noticia
Espai de debat del grup
Termini màxim per decidir la noticia
Si no s un con farà m vota
es vol treballar.
Debat de la primera pregunta
8 dies 03/03 26/03/
Individual:
Reflexionar i consultar el material necessari per fer aportacions a l’espai de debat encaminades a resoldre la pregunta.
Grupal:
Reflexionar al voltant de la pregunta mitjançant l’espai de debat per tal de donar una resposta que englobi el punt de vista de totes les membres del grup.
Espai de debat del grup
Mòdul 1
Reicher, Stephen. "Cap. VIII. Conducta de masa como acción social". En: Turner, J. C.. Redescubrir el grupo social: una teoría de categorizaci ón del yo. p. 235-237. Madrid: Morata, (1987). ISBN 847112338X
Termini màxim per desenvolupa la resposta.
Debat de la segona pregunta
8 dies 11/03/18 26/03/
Individual:
Reflexionar i consultar el material necessari per fer aportacions a l’espai de debat encaminades a resoldre la pregunta.
Espai de debat del grup
Mòdul 1
Reicher, Stephen. "Cap. VIII. Conducta de masa como acción
Termini màxim per donar una resposta
Annex: elaboració
3 dies 20/03/18 26/03/
Individual:
autocrítica sobre els èxits assolits com a equip i aspectes a millorar en treballs de successius.
Grupal:
Adjuntar en la PAC l’annex sobre la distribució de tasques i de temps duta a terme durant la PAC
Espai de debat del grup.
Entrega 3 dies 23/03/18 26/03/
Grupal:
Fer un últim repàs a la PAC per tal d’entregar un text coherent, clar i que compleixi tots els aspectes formals demanats.
Espai de debat del grup.
A més a més, per la realització de la primera pregunta es va decidir que al haver-hi quatre teories, cada membre del grup en faria una. Es va marcar una data límit per poder compartir les respostes en l'espai de debat ( aquesta aportació havia de portar per títol la teoria que es desenvolupava). Desprès es va marcar una altra data límit per poder fer aportacions a les respostes de les companyes i, finalment, penjar el resultat a la wikispace del grup.
Per la meva part, la valoració que realitzaré ha estat molt positiva i agradable, perquè s’ha tingut una bona comunicació en tot moment, a través del debat. A més, a pesar dels contratemps i dels imprevistos de disponibilitat, inconvenients i absències hem sabut ajudar-nos i tirar endavant amb aquesta pac. Agreixo molt a les meves companyes pel fet de m’ha recolzant en els meus moments d’absència. Hem sabut transmetre una bona comunicació i ambient de treball adequat, amb molt pocs mals entesos. També m’agradaria dir el punts febles que he pogut veure, ja que en són culpable del retard de les dates que teníem programades per enllestir la feina i la meva disminució en la participació en redacció de les preguntes, com queda reflectit en la Wikispace.
D’altra banda, penso que al fomentar aquest treballs col·lectius ens fan adonar de les nostres responsabilitats i deures; ja que no només es feina nostres resoldre les pacs sinó la col·laboració i participació de les resta dels components del grup s’ha de respectar. Crec que en els propers treballs, s’haurien de distribuir la feina corresponents a cada component, repartir rols, posar dates de termini amb flexibilitat d’un o dos dies com a màxim i, sobretot respectar-les. Respecta a l’organització del treball, crec que no ens ha anat malament però en el meu cas com a d’altres tindríem que millorar positivament i seguir endavant amb entusiasme.
