



































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Mètodes i tecniques d'investigació socioeducativa, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 43
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




































En oferta
1.Presentació de la problemàtica de recerca, els interrogants i els objectius. Problemàtica de recerca: Problemàtica de recerca: La situació dels menors que pertanyen a famílies nouvingudes, referida a la seva integració social, en funció de la participació en un servei de Centre Obert. Els fills i filles de famílies immigrants que ja son nascuts aquí, o be han arribat de molt petits, sovint se situen en una posició d’ambivalència, no s’identifiquen plenament amb la cultura dels seus pares, però tampoc gaudeixen d’una situació d’igualtat en relació amb els seus iguals, ni assoleixen una plena integració social. Malgrat el temps transcorregut des que els seus pares van arribar al país, a la recerca d’una millor qualitat de vida, molts d’ells continuen sentin-se estrangers. La segona generació d’immigrants, és el focus sobre el qual avui es concreten les polítiques migratòries d’integració i la participació en els serveis educatius formals i no formals, conforma un element clau. És important plantejar-se que està passant i quins són els factors que contribueixen a que aquests menors continuïn en una situació semblant a la dels seus pares. Que la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils, el passat mes d’agost, la formessin nois d’aquesta generació, en teoria integrats en el dia a dia i amb una suposada vida adaptada, assimilable a la de qualsevol altre jove de Ripoll, obliga a interrogar-se sobre el quins son els elements que cal revisar en els processos d’integració social, des de la infantesa. Les barreres culturals i ideològiques poden ser una dificultat per a la integració, la falta d’implicació i cohesió per part dels residents i dels immigrants, la manca de recursos , la no acceptació o estigmatització. S’han fet estudis on s’observa que molts pocs joves fills de famílies nouvingudes milloren en la integració social. L’escola, tot i que la Generalitat ho minimitzi, assegurant que també hi ha concertades que escolaritzen nens de pares immigrants, encara segrega els alumnes segons el seu nivell adquisitiu i el seu origen social, tal com va tornar a denunciar fa pocs mesos el Síndic de Greuges. Les estadístiques diuen que els joves, fills de famílies, immigrants suporten pitjors condicions laborals i pitjors feines. Segueixen trajectòries d’atur, precarietat i inserció laboral precoç, amb abandonament dels estudis. Per contra, els joves autòctons tendeixen a seguir trajectòries més lentes en l’accés al treball, perquè passen més temps al sistema educatiu, fet que es un clar indicatiu de desigualtat i manca d’integració. Una investigació, elaborada a partir de la informació de l’Enquesta de Joventut de la Generalitat de Catalunya del 2012, arriba a la conclusió de que com menys temps dura l’etapa educativa d’un jove i com més precari és el seu lloc de treball, més elevada és la seva taxa d’alteritat, és a dir, més allunyat se sent de la societat d’acollida. Un indicador sintètic d’integració, combinant variables com el sentiment de pertinença, valors ideològics, oci, socialització amb altres joves i ús del català. El procés que experimenten aquests joves és complex, són persones que viuen aquí, que han anat aquí a l’escola, però que han sigut educats encara amb les pautes i cultura del lloc d’on venen. La recerca d’una identitat pròpia, sobretot en un moment vital tan difícil com l’adolescència, significa un moment clau. Tenim una problemàtica latent en la nostra societat i es pretén investigar sobre la possibilitat de solucions o millora d’aquesta. Es planteja la recerca des de la perspectiva dels professionals que treballen als Centres Oberts, referida a la socialització i la integració social dels menors fills de famílies nouvingudes, ja que un dels objectius dels centres oberts és afavorir la socialització i la
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
integració social dels menors i les seves famílies. Els professionals d’aquests serveis com els educadors socials o integradors socials, poden aportar molt ja que són part important, atenen, conviuen i acompanyen a aquests menors, així és important conèixer la seva visió i donar-los veu, com a base de coneixement. Els interrogants:
Els objectius: L´objectiu general de la recerca seria conèixer la perspectiva dels professionals d´un Centre obert, en relació al risc d´exclusió social dels menors de famílies nouvingudes, que atenen. Els objectius específics serien: -Observar i recollir l’opinió dels professionals, sobre els recursos dels que es disposen i la mateixa atenció per a la integració dels menors de famílies nouvingudes.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
mica de sobrepès, el cabell llarg i castany, ulls marrons i les capacitats: l’empatia, planificació, anàlisi de les situacions, trobar solucions, sang freda, cap centrat. El rol i les funcions: En aquest cas i en aquest Centre obert coincideixen en rol i funcions l’integrador que es qui porta molts anys al Centre, i l’Educadora social. La única diferència en la tasca, es que la part burocràtica la realitza en exclusiva l’Educadora social. He seleccionat els dos participants per aplicar la tècnica de l’entrevista ja que són els dos professionals que treballen al Centre obert i per tant, són les persones que tenen la perspectiva i coneixements sobre la situació dels menors que pertanyen a famílies nouvingudes, referida a la seva integració social, ja que, als Centres Oberts s’intenta afavorir la socialització i la integració social d’aquests. Els professionals que treballen en Centres oberts poden aportar informació, coneixement i perspectiva ja que coordinats amb els serveis bàsics pel treball amb famílies atenen, conviuen i acompanyen a aquests menors.
3. Confecció del guió o guions d’entrevista. 3.1 Guió o guions d’entrevista semi-estructurada que aplicareu als dos entrevistats escollits Pels dos professionals s’utilitzarà el mateix guió. 1. Perfil sociodemogràfic. - Quin es el teu nom? - (^) Digues el sexe - Quina edat tens? - Lloc de procedència? - Descriu-te físicament i digues les teves capacitats que destacaries. - Quins estudis has realitzat? - Quin rol i quines funcions realitzes en el centre obert? 2. Tipologia dels menors atesos al centre obert. - L’edat dels menors atesos al centre obert. - La quantitat de menors atesos al centre obert - La procedència dels menors atesos al centre obert. - Com arriben els menors que s’atenen al centre obert. - Quants menors de famílies nouvingudes atesos al centre. 3. Les tasques i actuacions a desenvolupar en relació a un dels objectius del servei (afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies). - Quines actuacions realitzes a l’hora d’aconseguir l’objectiu esmentat en relació als menors de famílies nouvingudes? - Com et sents a l’hora de dur a terme aquesta tasca?
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
-Que en penses de la integració social dels menors de famílies nouvingudes?
-Que opines sobre el possible risc d’exclusió social dels menors de famílies nouvingudes?
-Com et sens treballant en aquest centre obert?
-Com et sens a l’hora de dur a terme aquesta tasca?
No hi ha cap pregunta en el guió.
4.Realització de les entrevistes. 4.1 Fitxa identificativa per a cadascuna de les entrevistes.
4.2 Competències per a ser un bon entrevistador/a. Crec que a les dues entrevistes s’ha pogut construir una bona relació comunicativa, crec que els dos professionals s’han acabat mostrant molt oberts i amb ganes d’atendre’m. Jo com a entrevistadora m’he mostrat atenta a tot al que m’anaven explicant i en tot moment he intentat crear un clima de confiança, mostrar-los que podien estar tranquils i expressar el que els venia de gust. Al principi, a l’hora de començar i de presentar-nos si que hi ha hagut una mica de nervis, tan per part meva com per part dels dos professionals entrevistats, però la situació de seguida a canviat i ens hem relaxat tots de manera que ha fluït la entrevista. Quant a emfatitzar la perspectiva dels participants, en les dues entrevistes m’ha costat una mica, ja que sovint portes una idea preconcebuda i és difícil mantenir una postura neutral que no deixi entreveure la pròpia opinió, o plantejar el que estàs treballant, sempre s’escapa algun detall.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
Malgrat això crec que en les dues entrevistes els professionals han pogut expressar el que pensaven i transmetre la seva experiència. A l’hora d’adaptar-se a diferents personalitats o estats emocionals és una competència que no m’ha costat, en els dos casos he tingut la sensació de que els entrevistats estaven còmodes i jo també. S’ha de dir que m’he trobat amb dues persones que s’han mostrat molt disposades i que m’han ates de manera molt amable i cordial, això m’ha ajudat molt a estar tranquil·la i disposada per tal que es realitzessin les entrevistes amb normalitat. La limitació de temps es un aspecte que ha estat present en el desenvolupament de les dues entrevistes. Per la meva banda, he pogut oferir adaptar-me totalment a la proposta de dia i horari que ells indiquessin. Va ser seva també la decisió de fer les dues entrevistes en el mateix dia.
5. Transcripció de les dues entrevistes.
6.Impressions sobre la quantitat i la qualitat de la informació obtinguda amb cadascuna de les entrevistes: riquesa i fiabilitat.
ENTREVISTA ES ENTREVISTA IS INTERROGANTS Quins són els problemes als que s´enfronten els professionals del Centre obert, a l´hora de complir un dels objectius ( afavorir la socialització i la integració socials dels menors i les seves famílies) en el cas però dels menors i famílies nouvingudes del Centre obert?
Una de les problemàtiques per poder complir aquest objectiu en el cas de famílies nouvingudes es l’idioma. La possibilitat d’afavorir la socialització del menor a petita escala en el grup del C.O, però el que passa a l’escola i les famílies s’acaba escapant de les mans.
La realitat actual per tal de complir be aquest objectiu, és que es realitzen molt poques hores. No s’acaba realitzant tot el treball amb les famílies, que és tant important.
Que pensen els professionals del centre obert de la millora de la integració dels menors procedents de famílies nouvingudes?
En l’espai de C.O és una ajuda, són eines per millorar la integració i socialització dels menors de famílies nouvingudes. La integració pot ser difícil ja que existeixen barreres, com la gent, la burocràcia... Els menors nascuts aquí però de famílies que són de fora també tenen dificultats ja que no és senten d’aquí ni de fora.
És molt important la posició de la família, la participació i interès d’aquesta, això repercuteix també en la integració del menor. A Catalunya s’afavoreix bastant la integració, facilitant- la. Els menors nascuts a qui però de famílies que són de fora també tenen dificultats ja que no és senten d'aquí ni de fora. Quin és el grau de vinculació entre els professionals i els menors i les famílies nouvingudes, es diferent que amb els menors autòctons?
La relació amb els menors de famílies nouvingudes és una relació d’acompanyament, donar-li un espai on es pugui desenvolupar. Entre el professional i el
La relació amb els menors de famílies nouvingudes és intentar crear un vincle, una confiança per que es puguin obrir, ser referent positiu, ser un model a seguir, ser una
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
d’actuar, que et diferencien del lloc on has nascut i resideixes. OBJECTIUS GENERAL conèixer la perspectiva dels professionals d´un centre obert, en relació al risc d ´exclusió social dels menors de famílies nouvingudes que atenen.
La integració és difícil ja que la gent de Girona és tancada, quan arriba una persona amb una cultura diferent, és troben barreres de manera que no tenen facilitat a l’hora d’integrar-se. A Girona hi ha gent de molts llocs, no influeix tant individualment que també, com els col·lectius que es formen de persones de la mateixa cultura i lloc de procedència, ja que així es senten millor, això dificulta la integració. El risc d’exclusió social sempre està.
La posició de la família per tal d’evitar el risc d’exclusió que sempre està, es molt important, cal l’interès d’aquestes per participar en el barri, aprendre l’idioma i mobilitzar-se, això seran precedents que estableixen que repercutiran en els seus fills.
Observar i opinar sobre els recursos dels que es disposen i la mateixa atenció per a la integració dels menors de famílies nouvingudes.
Crec que el recurs del Centre Obert és molt positiu de cares a l’atenció per a la integració ja que aquests menors estan atesos per professionals amb unes capacitats i dedicació realitzant dinàmiques d’habilitats socials, s’intenta que els menors si volen realitzin alguna afició fora del centre i així es socialitzin també, els professionals els recolzen i acompanyen en aquests menors. El que falla i no per que no estigui establert o no es tingui en compte, si no per falta de recursos i hores per que els professionals puguin realitzar una bona tasca, és la part de treball amb les famílies dels menors que acudeixen al centre i la coordinació amb l’escola, de manera que no es pot acabar de realitzar una tasca completa i de qualitat.
Crec que el recurs del Centre Obert és molt positiu de cares a l’atenció per a la integració ja que aquests menors estan atesos per professionals amb unes capacitats i dedicació realitzant dinàmiques d’habilitats socials, s’intenta que els menors si volen realitzin alguna afició fora del centre i així es socialitzin també, els professionals els recolzen i acompanyen en aquests menors. El que falla i no per que no estigui establert o no es tingui en compte, si no per falta de recursos i hores per que els professionals puguin realitzar una bona tasca, és la part de treball amb les famílies dels menors que acudeixen al centre i la coordinació amb l’escola, de manera que no es pot acabar de realitzar una tasca completa i de qualitat.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
Analitzar els conflictes, problemàtiques i obstacles en que es troben els professionals del centre a l ´hora d’atendre els menors de famílies nouvingudes.
Els obstacles amb els que es troben són: La falta de contacte amb les famílies. La falta d’hores per treballar. En alguns casos l’idioma
Els obstacles amb els que es troben són: La falta de contacte amb les famílies. En alguns casos que la família no està predisposada o oberta. La falta d’hores per treballar. En alguns casos l’idioma. Conèixer l´opinió dels professionals del centre de la tasca a realitzar en relació a la millora de la integració dels menors i les famílies nouvingudes.
S’ha de realitzar treball amb famílies, treball comunitari, coordinació amb les escoles, amb els menors se’ls ha de donar eines per poder socialitzar-se, afavorir que realitzin activitats fora del C.O, realitzar un acompanyament educatiu.
S’ha de realitzar un treball amb les famílies, realitzar tutories i tallers, realitzar coordinacions amb l’institut, Serveis socials i dins l’equip del C.O. Els menors han de sentir que tenen un referent, una figura amb la qual confiar, sentin una estabilitat i acompanyar-los. Examinar les vinculacions entre els professionals i els menors del centre (menors de famílies nouvingudes i menors de famílies residents).
No hi ha diferencia en la vinculació i la relació si són menors de famílies nouvingudes i menors de famílies resident. Es una relació d’acompanyament, donar-li un espai en el que es puguin desenvolupar.
No hi ha diferencia en la vinculació i la relació si són menors de famílies nouvingudes i menors de famílies residents. Es crea un vincle, una confiança per que s’obrin, ser una figura d’estabilitat, seriosa i propera. Llistar els indicadors d’integració que utilitzen els professionals del centre, que mostren a aquests si un menor de família nouvinguda te dificultats o no a l’hora de socialitzar-se i integrar-se.
Els indicadors que li venen al cap serien: que realitzi activitats al seu barri, que a part d’anar a l’escola realitzi alguna activitat extraescolar, que la família participi de les activitats de l’escola, participació a la comunitat.
Hi ha indicadors, és treballen amb objectius, i cada trimestre es fa una avaluació de diferents ítems, un d’aquests es si la persona està integrada. S’utilitza una graella amb indicadors. Els que se’n recorda, seia dintre del grup si la persona sent que hi pertany, si l’actitud acompanya... Quan hi ha dificultats a l’hora de socialitzar-se es fa evident. Conèixer l’opinió dels professionals del centre obert sobre els sentiments i preocupacions que tenen els menors de famílies nouvingudes que acudeixen al centre.
Se senten que no formen part ni de qui ni de allà, els costa situar-se, senten que els catalans diuen que es de fora i que els del seu lloc de procedència diuen que es el català, així que tampoc s’acaben de sentir acceptats per ningú.
Se senten que no formen part no de qui ni d’allà, estan una mica desubicats, han nascut a qui però la família es d’un altre lloc llavors els costa crear la seva identitat.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
professionals que a més són del mateix C.O, seria convenient entrevistar a altres professionals d’altres C.O.
Ballestín, B .(2011). Tècniques qualitatives en ciències socials. Av, Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona: FUOC. Rodrígez, D .(2010). L’entrevista. Av, Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona: FUOC.
Enllaç de les entrevistes: https://drive.google.com/drive/my-drive Transcripció de les dues entrevistes.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
Quin és el teu nom?
Hi ha un error amb el dia, és el 28 del 11
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
Aportació, es confon una mica amb els cursos i les edats.
Barreja dels idiomes, català i castellà.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
aclariment
Confusió de la pregunta i rialles, desprès aclariment.
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
S’ha de repetir la pregunta per poder contestar, barreja dels dos idiomes.
És un moment, d’expressar sentiments, proper i tendre.
Aclariment
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]
Passa de pregunta per afegir una cosa que se li ha acudit
Molt de contacte visual
Barreja de l’idioma
[mètodes i tècniques d’investigació socioeducativa: PAC 2 Tècniques de recerca social qualitatives.]