¡Descarga PAC 2 Intro. Ciències Socials y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ A LES
CIÈNCIES SOCIALS.
PAC2.
Tintín al Congo
Laia Canal Vidal
Mòdul 2 – Introducció a les ciències socials
Aula 1
A. Relaciona els continguts de Tintín al Congo amb la dicotomia cultura / naturalesa****. Parla de les teories discontinuistes de la cultura i compara els continguts del llibre amb les teories de Herbert Spencer.
Referent a les teories discontinuïstes de la cultura, segons Edward B. Tylor la cultura és tot el que la persona ha adquirit de la societat, en aquest cas, es pot observar que es dóna a entendre que la societat del Congo Belga no té fonaments bàsics mínims (comparats des del punt de vista de la societat Belga) per adquirir, per això recreen els negres com a sers amb hàbits, costums, creences o capacitats reduïdes en comparació dels blancs de la missió. Des de la visió de J. M. Schaeffer amb la tesi de l’excepció humana, es pot dir que hi ha una diferència de naturalesa entre l’ésser humà i la resta dels éssers vius [ruptura òntica], que existeix una dualitat de plans (un de material i un d’espiritual)[dualisme ontològic], la identificació del coneixement és una dada distintiva de l’ésser humà [gnoseocentrisme] i, finalment, l’especificitat del coneixement del què és pròpiament humà respecte del tipus de coneixement de la resta dels éssers vius i de la naturalesa inanimada [distinció ciències humanes/ciències naturals]. En aquest cas la persona negra és valorada gairebé com a un animal, ja que el “caricaturitzen” com a ésser sense
coneixement (per tant no seria un ésser humà perquè no entraria dins un dels quatre paràmetres distintius). Amb el llibre com a base, segons Alfred L. Kroeber i el seu concepte de dualitat entre cultura i biologia, la societat del Congo Belga només es valoraria com a ésser amb part orgànica (amb el mateix cos humà), però no tindria la part superorgànica (cultura), ja que l’objectiu dels missioners és ensenyar la seva cultura als negres que no en tenen_. “Cultura significa pues tener conocimientos, riqueza interior, es decir en un mudo íntimo. El origen de toda cultura es el núcleo creativo y afectivo de la persona, una sabiduría que crece dentro, porque se cultiva, para después salir fuera”_ (Ricardo Yepes y Javier Aranguren, Fundamentos de antropología, EUNSA, Navarra, 6a ed., 2003, p. 243.). I finalment, des del punt de vista de L. White, que diu que l’ésser humà és l’únic que pot tenir cultura perquè és l’únic capaç de simbolitzar i de comunicar-se mitjançant símbols. Es pot deduir que, en l’època actual, es valora que amb les dades del llibre, els negres, sí que tindrien cultura, ja que entenen els símbols tant com els missioners blancs o en Tintín.
La teoria de Herbert Spencer es pot veure dins del llibre, ja que l’objectiu de Tintín és mantenir un benestar pel màxim de persones possibles. Quan ajuda a les dues tribus a què no entrin en guerra, i no només salva a la tribu que l’acull. L’objectiu de les missions és transmetre la cultura d’aquell moment a Bèlgica o Europa als indígenes del Congo Belga, pretenen que evolucioni la seva societat. Però si en la teoria de Spencer la base és, en part, l’herència, els negres progressaran molt lentament, ja que l’evolució també és més lenta (per manca de recursos, per exemple). Basant-me en la part de la seva teoria dels estadis o fases, els blancs missioners estarien a dalt de tot de la piràmide i els negres a baix de tot. La societat valorada com a superior claríssimament és la de pell blanca i, per això, és la més desenvolupada i ha d’ensenyar als negres que estan a un molt més baix nivell.
B. Ara mira el petit documental Misioneros en Guinea Ecuatorial. Compara l’actuació missionera que ens presentava Hergé amb la tasca missionera que ens presenta el documental i amb l’esquema que hem donat a l’apartat de “Contextualització”. Assenyala’n les diferències, especialment pel que fa al concepte de paternalisme. Relaciona tots dos documents amb la teoria del relativisme cultural.
Hergé ens presenta l’actuació missionera com a fet necessari per a salvar els nadius. Dóna la visió al món de la fragilitat dels nadius del Congo Belga. Els missioners i les missioneres van a “educar”, “civilitzar”, a “establir pautes i normes europees” a la població africana. La perspectiva que dóna l’autor tracta de fer que el lector se senti part d’una població superior, fomentant així la falsa creença de què els africans no són civilitzats.
En el suplement Tintin au Congo, publicat al diari catòlic “Le Vingtième Siècle” (publicat des del 5 de juny de 1930 fins a l’11 de juny de 1931, d’Hergé) s’hi presenten idees d’inferioritat en educació, cultura, higiene, llengua, hàbits, etc. I això fa que els missioners siguin la clau per al canvi d’aquesta societat “inferior”.
D’altra banda, la tasca missionera que presenta el documental “Misioneros en Guinea Ecuatorial” dóna una visió totalment humanitzada i real de la situació de les persones que viuen a Àfrica. Aquestes missions basen la seva tasca a proporcionar eines i coneixements per a formar la població i així, aquesta mateixa, després podrà formar a les següents generacions. Aquesta missió té diversos espais i serveis on treballa
cohesiona valors i busca l’equilibri. També pot ser perquè és més realista quan a les possibilitats (per exemple econòmiques). En el cas de Tintín al Congo, es deixa veure que la població va bruta, té la roba en mal estat, que els valors que té són pobres (per exemple s’expressa molt la por de l’acompanyant de Tintín i Milú), i altres aspectes que donen una visió pobra del que són. Però si s’analitzés des del punt de vista dels recursos, es podria veure la notable diferència de les opcions que hi havia a Europa en aquella època i de quines hi havia a Àfrica. Un cop es veu la diferència d’estatus, des dels països més rics s’intenta aportar, d’alguna manera el que falta als llocs més pobres per deixar que evolucionin.
El relativisme cultural és adaptat en la missió més actual de les dues, la de Guinea Equatorial. La missió adapta els seus objectius tenint en compte la situació on està instal·lada, els valors i costums de la població a qui van a aportar la seva ajuda i idees. En el cas de Tintín em referiré a l’etnocentrisme, els missioners valoraven als africans segons els seus paràmetres culturals, i devaluaven els propis perquè no eren els que ja coneixien. Per això al transmetre des d’aquest punt de vista la seva tasca a l’Àfrica, la informació que arribava a Bèlgica (o a Europa en general), es definia negativament l’estat de la població africana. Com si manquessin de valors, de cultura i de coneixement.
C. Explica el concepte de fet social total de Marcel Mauss , i aplica’l a la crítica als dos documents anteriors. Com es podria relacionar aquesta teoria amb l’article de Julio M. Palacios? Creus que es pot aplicar el concepte de situació colonial als països que s’han independitzat de la seva antiga metròpoli? En aquest cas, quina mena de colònies serien, i per què?
Marcel Mauss creia en la integració de dimensions de la naturalesa de l’ésser humà, que l’individual i el social estaven dins d’un mateix pla de realitat. L’ésser humà no interioritza el fet social sinó que ja el té des d’un principi i després el desenvolupa. Aquest fet que sigui una figura ontològicament indivisa, crea que les ciències humanes passin a fer estudi de l’” home total ”. Aquest estudi significa que cada persona s’ha d’estudiar individualment però mirant les accions que fa dins del col·lectiu i, per això, ara s’ha de començar a estudiar l’individu i no només el col·lectiu. Un fet social total és analitzar tota la seva estructura en un sol pla, vol dir que no el que passa en un pla explica el que passa en els altres, sinó que el fet que estigui tot en un sol pla ha de portar a un resultat d’estudi fins a mostrar la totalitat de relacions que el constitueixen (el pla).
En el cas dels dos documents anteriors (“ Tintín au Congo” i “Misioneros en Guinea Ecuatorial”) penso que en el cas de Tintín al Congo es buscava l’evolució des d’una visió global o grupal i en el cas de la missió de Guinea Equatorial l’anàlisi de necessitats potser també ha pogut incloure l’estudi des de l’individual aportant així solucions grupals més eficients.
De l’article de J. M. Palacios, n’extrec que les teories de Tylor són molt afins a “Tintín al Congo”, ja que aporta una visió dins l’evolucionisme de què la colonització és un assumpte racial i cultural. El format en què Hergé transmet la idea de la missió al Congo Belga, es veu reflectida en idees de superioritat de la raça blanca envers la negra.
Per altra banda podem observar que al documental (fet uns quants anys més tard) que el sentiment racista ja no hi és. O no al nivell que es mostra al còmic.
Morgan, en fa una perspectiva evolucionista que podem veure en la situació de la publicació d’Hergé, en aquest cas els negres de l’Àfrica estaven al punt més baix de l’escala i treballava per la seva ascensió. En el cas del documental de Guinea Equatorial es pot veure que ha ascendit, ja no són tractats com a esclaus, sinó com una civilització endarrerida del desenvolupament d’altres civilitzacions més riques.
Boez, en l’apartat de particularisme històric, el retorn que fa és separar els dos conceptes que havia unit Tylor, la raça i la cultura. Aquest autor basa la seva teoria en què totes les races poden participar de qualsevol cultura si s’hi impliquen. Que no hi ha cultures on no es pugui adaptar una persona de qualsevol raça. En aquest cas pel que fa al documental Boez veuria un avenç partint del punt de vista del còmic de Tintín. En el cas del documental podem veure que la missió no inculca la cultura sinó que l’ensenya i sobretot ensenya a com entrar-hi i adaptar-s’hi (donant per fet que la cultura africana es pot adaptar als costums culturals que ja són a moltes altres parts del món). En l’altre cas, la perspectiva que es pot observar és que els missioners no creuen capaços de l’adaptació de la civilització africana a la cultura Belga d’aquell moment. Els veuen incapaços d’integrar-se, ja que no els valoren al mateix nivell que tenen ells.
Malinowski diu que tota activitat cultural es duu a terme amb la cooperació, i que la cooperació implica lideratge, autoritat i jerarquia. En aquest sentit veig que al documental aquest lideratge, autoritat i jerarquia hi és, els missioners i missioneres estan al capdamunt del projecte, i que cooperen amb la civilització per a un desenvolupament comú. En l’altre cas s’observa que els africans no cooperen, sinó que són liderats i senzillament cooperen deixant que la missió els vegi com a inferiors i els mani, en aquest cas l’activitat cultural no és comuna entre missioners i civilització sinó que aquesta activitat és dels missioners i no hi integren (ni volen fer-ho) a la civilització.
Si haguéssim de basar la cultura segons White, els africans no tindrien cultura, ja que el consum d’energia de l’Àfrica és molt reduïda. Incomparable amb Amèrica, sobretot. Les instal·lacions que surten al còmic són més aviat primitives, en el segon cas (al documental) ja es pot observar un canvi de desenvolupament material i podríem comptabilitzar consum energètic (però no en gran quantitat, ja que no tenen recursos materials suficients).
Wolf basa la seva teoria en què la cultura està lligada amb la dominació del poder i la transformació. En aquest cas la cultura la tenien els Belgues, ja que tenien el poder i dominaven a la civilització on tenien la missió. Més tard, a la missió de Guinea Equatorial, es considera que la civilització d’aquest lloc ja té cultura, la té la seva pròpia divisió de poders (els missioners no són el seu poder referent).
Tintín, quan salva a Milú del cocodril a la pàgina 13, es posa la mà a la boca quan l’animal sembla que vol menjar-se’l. Aquesta acció (posar-se els dits a la boca) en diverses cultures té significats diferents i pot ser mal interpretat per aquest motiu.
El que queda clar de l’anàlisi és que aquest còmic està basat en la cultura i vocabulari de l’autor, i que per entendre’s millor caldria modelar-lo o canviar-lo si es volgués dur a una altra cultura perquè fos entenedor.
La manera d’analitzar les relacions entre cultures de la postura postmoderna es diferenciaria en que Geertz deia que la cultura ha de ser una ciència interpretativa a la recerca de significacions i el vocabulari de la por dóna a entendre que el significat de cada emoció és variable segons el context en el qual es trobi.
Bibliografia.
■ PAZOS GARCIANDÍA, Álvaro & SÁNCHEZ-CRIADO, Tomás. Entre cultura i naturalesa: introducció a l’Antropologia ( Barcelona, UOC, 2009).
■ Hergé. Tintín al Congo ( Barcelona, Joventut, 1969).
■ (^) PALACIOS URUETA, Julio M. «Cultura y Colonialismo en el Pensamiento Antropológico», a Antropología Visual : http:// antropologiavisual2010.blogspot.com.es/2011/12/culturaycolonialismoenel
■ Ricardo Yepes y Javier Aranguren, Fundamentos de antropología, EUNSA, Navarra, 6a ed., 2003, p. 243.
