¡Descarga Introducció Ciències Socials. PAC3 y más Ejercicios en PDF de Introducción a la Sociología solo en Docsity!
SOBREHUMANAMENT INHUMANS
Mari Cruz Núñez Jover PAC- AULA-
PREGUNTA 1: Fes una breu descripció d l’organització de la Gran Catàstrofe (Shoah): en general, en un lloc determinat que tu triïs (Arendt, capítols 9-13), i en el camp de Theresianstadt, a Txecoslovàquia. Explica per què aquest darrer camp era responsabilitat directa d’Eichmann. Explica fins a quin punt les lleis de Nüremberg convertien la legalitat en criminalitat, i relaciona-ho amb la teoria de la justícia de Jonh Rawls.
AULA 1 MAIG DE 2018
PREGUNTA 2: Eichmann presumia amb petulància de no haver matat ningú, i Arendt es queixa que el tribunal no hagués entrat en aquesta qüestió. Fins a quin punt creus que el precepte bíblic No mataràs forma part d’una mena de llei natural i/o del bon judici humà? (Arendt, Post Scríptum ). Hi té alguna cosa a veure la reconceptualització del poder que descriu Michel Foucault i el seu trencament amb els anomenats postulats de poder?
PREGUNTA 3: Una de les tàctiques de tota opressió és la culpabilització de les víctimes. Així, el nazis solien invertir el papers per fer veure que eren ells el que patien, perquè havien de presenciar actes horribles (Arendt, p.66); o bé que el jueus <> (Arendt, Post Scríptum ). Explica la relació que hi ha entre aquests <> i l’oposició que planteja Foucault entre raó d’estat i raó legal. Contrasta-ho amb el parer de Hanna Arendt.
Per entendre el terme de raó d’estat ens hem de fixar en les idees de Nicolau Maquiavel. Aquest autor va revolucionar el pensament polític. Va fundar el que es va denominar realisme polític , on va rebutjar la influència de la teologia i de la moral, en segon lloc perquè el seu pensament es caracteritza per l’absència de teories omnicomprensives i per la presència d’anàlisi de realitats immediates i fefaents. (Tirado, F. 2009:10).
Maquiavel ens defineix el terme d’ estat en el seu contingut contemporani. El defineix com un aparell polític diferent de la societat general i com a organització autònoma dotada de lleis internes. (Tirado, F. 2009:10)
Segons Maquiavel, l’estat té uns interessos, el que anomena concepte de necessità , que l’obliguen a actuar amb conseqüència. L’estat té unes necessitats que posa per davant de l’individuo. És a dir, si l’estat necessita més territori en conquereix, si necessita homes per anar a la guerra o els recluta o els lloga, si per mantenir l’ordre social cal matar o assassinar es fa. (Tirado, F. 2009:11). És a dir, cal fer el que faci falta per les necessitats de l’estat.
Michel Foucault contraposa aquest concepte de raó d’estat amb el de raó legal. Ell considera que l’estat està governat i dirigit per lleis que són les que
AULA 1 MAIG DE 2018
primera part de l’extermini, era l’expulsió del jueus del territori alemany. Veiem com Eichmann va tenir un paper clau en aquest sentit, doncs va ser un dels encarregats d’omplir vaixells de transport cap a Palestina plens de jueus. Eichmann deia
Consideraba a los judíos como adversarios con respecto a los cuales tenía que encontrarse una solución justa y mutuamente aceptable... Yo enfocaba esta solución en el sentido de proporcionarles un territorio en el que vivir, al objeto de que tuvieran un sitio propio, tierra propia. Y trabajaba gozosamente para conseguir esta solución. Cooperé en lograr una solución así, gustosamente y con alegría, porque también era el tipo de solución más adecuada al asunto... (Arendt, H. 1999: 38).
Michel Foucault ens descriu la seva paradoxa “ la inclusió mitjançant la exclusió ”.
En la época actual, todas estas instituciones – fábricas, escuela, hospital, psiquiatría, prisión. No tienen por finalidad excluir, sino, más bien al contrario, fijar y producir individuos socialmente aceptables. El objetivo es, por tanto, una inclusión a través de la exclusión. (Tirado, F. 2009:50).
Pel que fa als jueus, aquests eren exclosos de la societat, els hi treien els seus bens, els marcaven amb estrelles grogues i fins i tot els expulsaven del territori. La paradoxa és que els propis jueus van acceptar aquestes mesures, derivant aquesta exclusió en una inclusió dels jueus en el moviment sionista com a conseqüència de la creació de zones exclusives per a jueus (camps de concentració a zones properes al territori alemany).
Giorgio Agamben ens parla de l’ Homo sacer , és una figura que assenyala un moment excepcional en què un ésser humà, és a dir, bios , a través d’un interdicte, d’un judici o d’un ban, emès des d’una estructura de poder, és desposseït precisament d’aquesta bios i es converteix en pura zoe , en vida nua o mera vida. (Tirado, F. 2009:51).
El que vol dir és que l’homo sacer està format per dues parts que es poden dividir, d’un costat trobem la part bios , que es refereix a la forma de ser, de viure i la part zoe que es refereix al fet de viure, a estar viu.
Els jueus van ser despullats de la seva ciutadania, van passar a ser considerats zoe , per tant, podien confinar-se en camps de concentració. No eren considerades persones complertes, només un cos. El poder vol un cos amb el
AULA 1 MAIG DE 2018
que poder fer qualsevol cosa, sense atendre a cap norma o codi moral. (Tirado, F. 2009:52).
Amb aquests pensaments, el fet de matar, d’exterminar als jueus no comportava cap mena de culpabilitat, ja que al ser considerats zoe podien fer amb ells el que volguessin.
Això ens porta al fet que els nazis començaren a aplicar el que anomenaven “ el dret a morir sense dolor ”. Les càmeres de gas van ajudar als nazis a complir els seus objectius, matar milers i milers de jueus sota la idea de “dar al pueblo el derecho a la muerte sin dolor” (Arendt, H. 1999:67). A més a més, els nazis es pensaven que d’aquesta manera tenien una certa consideració amb el poble jueu, ja que l’eutanàsia només s’aplicava als veritables alemanys. (Arendt, H. 1999:68).
PREGUNTA 5: Arendt opina (p.163) que un genocidi com el de la Shoah SÍ que es pot repetir. I és veritat que des d’aleshores encà n’hi hagut d’altres. Mira d’explicar d’una forma argumentada (a partir dels mòduls) de quina manera la teva futura tasca d’educadora/or social pot contribuir a millorar les perspectives de la nostra societat.
Com a educadora social crec que és bàsic que es transmetin els valors fonamentals dels drets humans a través de l’educació. Uns valors que han d’estar normalitzats i apresos des de ben petits. Valors com el respecte, la igualtat, la tolerància, i la comprensió respecte els que són diferents a nosaltres. Cal que la nostra visió etnocèntrica de la societat desaparegui i que deixem de jutjar les cultures i formes de fer dels demés. Ningú és superior als
AULA 1 MAIG DE 2018
