PAC 2 introducció ciències socials, Ejercicios de Introducción a la Sociología

¡Descarga PAC 2 introducció ciències socials y más Ejercicios en PDF de Introducción a la Sociología solo en Docsity!

PAC 2: Manters: treballadors no

reconeguts i perseguits?

Jordi Alvarez Paloma

INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS

Seguint el text d'Espinosa-Zepeda (2017), queda clar que al llarg del temps tots aquells col·lectius de persones que exercien activitats "informales" (Espinosa-Zepeda, 2017:67) eren perseguits i reprimits per les polítiques higienistes. Alhora, es generava una actitud criminalitzadora envers la pobresa, tal com succeïa amb els drapaires i en l'actualitat amb els manters, que és el cas que ens ocupa en la realització d'aquesta PAC.

Els manters són un col·lectiu d'immigrants, en la seva majoria senegalesos, que arriben a Europa amb la idea de trobar una feina i poder ajudar a les seves famílies. Una idea que es veu troncada per les fronteres contínues amb les quals es troben. Per tant, parlem d'unes persones que formen un entorn homogeni, ja que comparteixen estils de vida per la seva situació i origen. Comparteixen els recursos, les estratègies o formes d'avaluar al món per la seva situació i l’activitat informal. Així mateix, tenen una percepció del món i actuen en ell segons els esquemes generalitzats que tenen i han adquirit. Tot això fa referència al que Bourdieu anomena " habitus ", on "aquestes disposicions conformen estructures que són compartides, però sempre d'una manera peculiar, ja que són formes pràctiques d'incorporació subjectiva d'un ordre social en unes condicions particulars." (Pazos i Sanchez, 2009:62-63). Per tot això, aquests esquemes segurament seran diferents dels que tenen en la societat que els acull, ja que es tractaria d'una "lògica pràctica de sintonització-participació amb el món en funció d'una sèrie de regles o d'un ordre social donat" (Pazos i Sanchez, 2009:63), adaptant-se d'aquesta manera a un nou ordre social. En aquest sentit, els manters són un col·lectiu que comparteix la seva situació d'immigrant en un nou ordre social, comparteixen estils de vida i religió i, s'adapten a aquestes noves condicions a partir dels esquemes que tenen o han adquirit. Aquests nous comportaments dins dels límits de l'estructura de disposicions, fa que Bourdieu parli dels "Habitus com a estructures estructurades (que incorporen les disposicions d'un ordre social que impliquen una manera d'executar el cos o hexis ) alhora que estructures estructurants (que permeten adaptar-se a noves condicions dins dels límits de les disposicions de què es parteix)" (Pazos i Sanchez, 2009:63). Així mateix, un exemple d'aquestes estructures és el que Espinosa-Zepeda (2017) anomena "El juego", on a partir del moviment del cos s'adapten a les noves condicions. És a dir, des del moment que surten al carrer, han de superar la primera frontera d'accés al transport, fugir de la vigilància policial i accedir al metro amb la prohibició d'introduir

prendre decisions per sobre del Sindicat Popular, ja que prenen les decisions sense tindre en compte el mateix col·lectiu (Espinosa-Zepeda, 2017:88-83).

L'evolucionisme social és un terme que defineix els canvis que es donen en una societat a través de la història, fent-la més complexa. Aquesta teoria antropològica de desenvolupament social que s'acrediten al "procés per a anar des d'una societat poc desenvolupada fins a una societat desenvolupada" (Pazos i Sanchez, 2009:18). Aquesta idea de l'evolucionisme social, va ser formada per Charles Darwin, Herbert Spencer i Lewin Henry Morgan, entre altres. Cal destacar "la naturalització de l'antiga i complicada concepció de les races" (Pazos i Sanchez, 2009:17), on l'home blanc se situava a dalt de l'escala, mentre les dones, nens, negres quedaven relegats a l'escala més baixa. Això és semblant a la situació dels manters, que pel simple fet de ser diferents, se'l tracta com a perillóssos i són perseguits constantment. A més, podem destacar el paternalisme que mostra Ada Colau quan parla de la solució al top manta no passa per la policia i, en ser escollida, realitza un gran dispositiu policial, limitant i reprimint aquest col·lectiu quan predicava una solució no policial (Espinosa-Zepeda, 2017:68).

Si parlem de l'evolucionisme cultural, és la transformació al llarg del temps dels elements culturals d'una societat (o una part d'ella), és a dir, és el desenvolupament dels usos, costums, religions, que es desenvolupen per l'acumulació i transmissió de coneixement per la millor adaptació mitjançant l'ambient. El punt de partida conceptual de la cultura és la que aporta Edward .B.Tylor (1977), "cultura que subratlla la idea de totalitat complexa de costums, creences, capacitats i hàbits, que té en comú el fet de ser adquirits en societat per l'ésser humà" (Pazos i Sanchez, 2009:10). A més, va proposar una definició descriptiva que pretén establir la base objectiva de la ciència de l'antropologia; però no és això que el concepte trenca amb nocions anteriors d'ús habitual. Aquesta noció s'oposa a la concepció continuista (evolucionista) d'un canvi gradual entre naturalesa i cultura. En aquest marc, el concepte de Tylor, pretén donar compte tant de la identitat de la humanitat en conjunt com de les diferències que presenta la seva evolució (Pazos i Sanchez, 2009:10). Un exemple en relació amb els manters, és que aquests acumulen un bagatge cultural amb l'aprenentatge a partir de l'experiència en el seu dia a dia, adaptant-se a la persecució constant, i cercant el moment oportú per a poder vendre. També, una forma d'evolució cultural és el suport i col·laboració que realitzen, per a fer front a les dificultats amb les quals es trobaran i evitar ser detinguts per la policia.

Amb tot això, queda clar que les expectatives amb les quals arriben aquestes persones es veuen truncades, han d'adaptar-se a un nou entorn social i cultural amb el qual realitzen una evolució social i cultural a partir de l'aprenentatge individual i col·lectiu. El sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona és un gran exemple d'evolucionisme cultural per la seva adaptació al nou entorn, a partir de l'acumulació i transmissió del coneixement d'aquest. S'han reunit i col·laborat per tal de fer front a les injustícies i desigualtats a la que es veuen sotmesos, reivindicant el seu espai dins de la nova societat. Un altre fet a destacar, és l'evolució social que han fet per tal d'integrar-se, adaptar-se i moure's en una societat que el rebutja i limita constantment.