¡Descarga pac 2 mètodes qualitatius y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Instruccions per a la realització i el lliurament de l’activitat :
**- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ MIQ_PAC2.doc.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Data límit de lliurament 24/4/
- La Prova d’Avaluació Continuada 2:** *** Consta de 5 preguntes, amb subpreguntes, sobre les parts avaluables dels mòduls 1- 5 de l’assignatura.** *** Totes les preguntes tenen el mateix valor màxim, 1 punt. Quan hi ha subpreguntes el valor d’aquestes s’obté dividint la unitat pel nombre de subpreguntes que entren en la pregunta (per exemple, si hi ha 3 subpreguntes cada una valdrà 1/3 = 0,33).**
El resum d’investigació sobre els que es basen les preguntes és el mateix que en la PAC1. El reproduïm de nou aquí per a comoditat vostra
La Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Lavínia, una gran ciutat mediterrània de prop de 21 000.000 d'habitants, decideix fer una intervenció educativa sobre els nens i nenes de les escoles. La intervenció està relacionada amb la gestió familiar dels animals domèstics i les mascotes. En particular, es pretén millorar la informació que els infants tenen dels animals que hi ha a la llar i, de retruc, ajustar la relació entre ambdós, situant-la en un context interactiu, higiènic i de responsabilitat adequat, en evitació de conflictes i accidents com els que s'han esdevingut darrerament al municipi.
Abans de la intervenció un primer objectiu és obtenir un retrat fidedigne de les creences, hàbits i cultura que els nens entre 7 i 12 anys tenen tocant a l'atenció, cura, vigilància i estatus que mereixen els diferents tipus de mascotes en el si de la família. Amb aquesta finalitat concreta es dissenya el projecte MASCOTA el qual, en una primera fase pilot (que és la que exposem aquí), es centra únicament en els gossos.
Les dades s'obtenen a través de diferents vies, que desglossem a continuació:
I) 24 membres de l'equip de recerca, organitzats en parelles, es reparteixen pels parcs dels 12 districtes més importants de la ciutat (1 parc per districte i cada parella en un parc). Allà passen un qüestionari de 20 preguntes als nens/es que, acompanyats per un o més adults, passegen el seu gos (es descarten passejants amb més d'un gos). A continuació incloem algunes de les preguntes del qüestionari que respon cada nen o nena, per tal que us feu una idea de la intenció i característiques d'aquest instrument:
- No cal portar el gos al veterinari. Un gos ben cuidat i alimentat està sempre sa. Veritat / Mentida / Només és cert quan són adults. � - Un gos ha d'estar almenys 2 mesos des que neix amb la seva mare i germans cadells. Veritat / Mentida / Això depèn de si és mascle o femella. �
- La gent que treu els gossos a passejar ho fa pel seu gust personal; però en realitat a un gos no li cal passejar. Veritat / Mentida / L'única raó per a passejar un gos és que no embruti la casa amb els seus pipís i caques. - La companyia d'un gos pot aportar beneficis psicològics a la gent gran, als nens/es i a persones amb certes deficiències. Veritat / Mentida / Depèn del problema que tingui la persona i del tipus (mida, raça) de gos. � Etc.. .......................................................................................
Els vianants són abordats mitjançant un protocol estàndard (Salutació → Somriure → "Que ens podrien atendre un moment, si són tan amables; voldríem fer-los preguntes sobre el seu gos" → Presentació de credencials). Si accepten, es comprova l'edat i, si el nen/a és dins de l'interval d'edat previst, un dels membres de la parella d'investigadors fa les preguntes del qüestionari, llegeix les alternatives i apunta les respostes; l'altre anota en un quadern quina és l'actitud de l'infant o dels acompanyants durant l'entrevista, però ho fa un cop acabada l'entrevista i després que els entrevistats s'hagin allunyat.
No hi ha una pauta fixa d'elecció, fora de les ja indicades; simplement es procura que el nombre de nens i nenes, així com les edats, quedin compensades al màxim en cada barri. Es passen tants qüestionaris com es pot al llarg d'un mes, però la direcció de la recerca regula el registre de manera que en cada barri el nombre de nens/es entrevistats sigui, si fa no fa, el mateix. Cal tenir en compte que la Regidoria d'Educació ha planificat el registre per tal de disposar, al final, d'una visió global, a escala de tota la ciutat, dels fets estudiats.
II ) En acabar de passar el qüestionari els investigadors demanen a l'adult (o adults) si tindria inconvenient en què la família els concedís una entrevista d'uns 45 minuts a domicili. Es donen diferents arguments. En aquells casos en que la resposta és afirmativa, s'acorda un dia i hora per a la visita.
L'objectiu d'aquesta entrevista és aconseguir una descripció el més consensuada possible dels diversos aspectes de la convivència amb el gos en la llar familiar (menjar, passeig, necessitats fisiològiques, on dorm, què se li permet, etc.), per tal d'extreure'n informació sobre el tipus d'atenció, cura, i vigilància que rep l'animal, així com sobre el seu estatus en la família. S'indaga, doncs, en qüestions més generals que les del qüestionari.
El dia de la trobada, un cop asseguts els dos investigadors i els membres de la família, l'entrevista comença amb una primera pregunta general: "Expliqueu-nos si us plau com és la vida del vostre gos en aquesta casa". A partir d'aquí, l'investigador que condueix l'entrevista deixa parlar força lliurement els subjectes, per bé que intervé per administrar els torns de paraula de manera que no s'encavalquin les intervencions i procura redreçar el tema quan es desvia. Intenta que el to sigui informal i poc acadèmic.
L'altre investigador roman en silenci i observa els participants, als quals ha advertit abans que faria justament això i que "apuntaria coses". De fet, fa un registre sobre la base de les següents categories, que classifiquen l'actitud de cada un dels participants en les seves intervencions durant l'entrevista: "Atent a l'entrevistador", "Atent a l'observador", "Atent a un altre membre de la família", "Atent a qualsevol altre cosa o no atent" (les categories s'assignen bàsicament en funció de la direcció de la mirada i l'orientació del cos assegut). En cada intervenció de cada subjecte es pot donar seqüencialment més d'una categoria (el subjecte pot mirar primer a una persona i després a una altra, mentre parla), però mai dues a la vegada.
III) Finalitzada l'entrevista, i en acomiadar-se, els investigadors demanen al nen/a a qui van passar el qüestionari que faci una redacció, d'una pàgina com a màxim, relatant quines activitats diàries fa a casa amb el gos, i quines sense el gos; i com el tracta. Evidentment els pares o responsables han de donar el vist-i-plau a l'encàrrec. Si el donen, aquests adults podran col·laborar en l'escrit, orientant a l'infant en cas que calgués fer-ho. Abans d'escriure una línia, el nen/a s'ha d'estar observant a si mateix durant una setmana. Després ha d'escriure la redacció i aquesta, un cop acabada, s'enviarà a l'equip de recerca, al seu apartat postal o per correu electrònic.
IV) A més de tot aquest material, l'equip de recerca recull també materials addicionals. Per exemple, obté informació dels incidents ocorreguts amb gossos durant els 2 anys anteriors (informació extreta dels informes en els que es donava part d'algun incident en les dues gosseres municipals), de les denúncies a les comissaries (degudes a accidents causats per gossos), i d'articles o notícies dels diaris i la premsa en general relacionats amb el tema sota estudi.
PREGUNTES
PREGUNTA 1
Estructurada- No estructurada:
Justificació: no la podem considerar estructurada ja que en l’enunciat explicita que l’entrevista comença amb deixar explicar a la família com és el dia a dia del seu gos, tot i així, també ens diu que l’entrevistador intervé per no desviar el tema, per tant, és evident que l’entrevistador té una idea de quines preguntes vol que li siguin contestades en l’entrevista, és a dir, sap prèviament els temes que calen tocar. Per tant, com diu el mòdul consideraríem que hi ha uns objectius clars definits i la llista de preguntes és flexible.
b)
Directiva - No directiva: moderadament directiva
Justificació: considerem que no és directiva ja que no és una entrevista molt estructurada i l’entrevistador pot ser molt actiu o no, depenent de com s’expressi l’entrevistat si és concís i no es desvia l’entrevistador no actuaria gaire. D’altra banda, tampoc considerem que sigui no directiva ja que l’entrevistador ha de reconduir l’entrevista quan es desvia dels temes als quals els investigadors estan interessats. Per tant, considerarem que és moderadament directiva ja que el grau d’activitat de l’entrevistador depèn de com interactua el subjecte.
c)
Centrada - No centrada:
Justificació: es toquen una sèrie de temes relacionats amb la investigació i no es parla d’altres temes.
d)
Individual - Grupal:
Justificació: és grupal perquè es fa l’entrevista als membres de la família tots alhora, per tant, seria grupal perquè es vol que el grup que ja posseeix unes estructures i dinàmiques pròpies parli sobre la temàtica de la investigació.
e) en aquest cas es tracta de preguntes directes ja que entenem que les preguntes que es fan volen dir el que expressen literalment i que l’entrevistat entén el que busca l’entrevistador. D’altra banda, en aquest les respostes donades serien obertes ja que és en forma oral, la resposta que dóna l’entrevistat és lliure i les respostes no passen a tractament estadístic directament sinó que primer s’han de categoritzar.
PREGUNTA 3
a) Quin(s) document(s) s'ha(n) utilitzat en la part III) de la investigació. Classifica'l(ls) en els eixos que consten en el requadre de resposta. b) Quin(s) document(s) s'ha(n) utilitzat en la part IV) de la investigació. Classifica'l(ls) en els eixos que consten en el requadre de resposta. c) A quin document microtextual s'assembla més el text que escriu el nen o nena en la part III) de la investigació? Justifica les teves eleccions en cada cas.
a) Quin(s) document(s)? – Es tracta d’un autoinforme ja que es demana al nen que s’observi durant una setmana i després escrigui les activitats que fa amb el seu gos.
Públic(s) o privat(s)? – és de caràcter privat ja que no es publica i per tant no hi té accés la població general, ni es tracte de cap contracte, ni dades censals. Ens dóna informació de la persona de qui prové.
Oficial(s) o personal(s)? – personal, no és un document oficial generat per cap institució política ni jurídica. A més és en primera persona.
Espontani(s) o a demanda? – com veiem a l’enunciat es tracta d’un text a demanda ja que l’investigador demana al subjecte que el faci.
Microtext(s) o macrotext(s)? – en ser un autoinforme és un microtext.
b) Quin(s) document(s)? – Articles i notícies de diaris. Denúncies. Informes d’incidents de les gosseres municipals.
Públic(s) o privat(s)? – En el cas de la premsa és evident perquè pot ser distribuït a la població. En el cas de les denúncies serien públics però d’accés restringit segons criteris legals. Els registres d’incidents podria ser privat ja que parlaria de la persona que registra l’incident a no ser que fos la gossera i qui la governa i gestiona qui fes fer aquest document, llavors seria públic d’accés restringit.
Oficial(s) o personal(s)? – en dos casos es tracta de documents oficials ja que són documents propis de diverses institucions; les denúncies i els informes entenem que regulats pels responsables de la gossera i per la institució pública que gestiona aquest espai. D’altra banda les notícies i articles poden considerar-se personals.
Espontani(s) o a demanda? – pel que fa a la investigació són espontanis ja que no són a demanda dels investigadors.
Microtext(s) o macrotext(s)? – en tots casos serien microtexts ja que la seva llargada seria força curta.
c) S’assembla clarament a un autoinforme ja que com diu el mòdul és una descripció textual que el nen, en aquest cas, fa del seu comportament després d’haver autoobservat.
PREGUNTA 4
a) Quin tipus de grup és el format pels dos investigadors i cada una de les famílies, durant l'entrevista de la fase II) d'aquesta recerca? b) Quin tipus de grup és el format per cada una de les famílies en les situacions domèstiques habituals? Respon ambdues preguntes seguint la pauta indicada al requadre de resposta.
Com ho saps? És evident que la família no es tria com la militància a un partit polític, és doncs, com diu el mòdul en virtut del naixement i no de tria.
És un grup formal o informal? - informal
Com ho saps? No és un grup amb unes normes estrictes ni amb uns objectius clars i específics i menys coneguts i consensuats pels seus membres, per tant, és un grup informal.
PREGUNTA 5
16 treballadors de la gossera municipal denunciada i sobre la que s'ha fet una anàlisi d'incidents crítics (PAC1, pregunta 5) decideixen, en un moment determinat de la crisi i abans de conèixer els resultats de l'anàlisi, fer una assemblea per tal de discutir la situació i arribar a una posició consensuada de cara a les possibles futures decisions de l'empresa. Aquesta assemblea és observada i analitzada per un investigador, que hi assisteix amb permís dels treballadors. Aquest observador pren diversos registres directament sobre paper i classifica els subjectes utilitzant la tècnica del SYMLOG interaction scoring. Per altra banda, els investigadors aconsegueixen que els participants en l'assemblea responguin, en els dies posteriors, un sociograma a partir de la pregunta "En quin dels teus companys confies més en qüestions de feina" (una sola elecció per subjecte). a) Els perfils individuals que van aparèixer després d'aplicar el SYMLOG van ser: UNF, DNB, DPF i 00F. Què signifiquen aquests perfils? b) En fer una avaluació retrospectiva de la dinàmica assembleària ( SYMLOG adjective rating ) aquestes 4 combinacions van rebre les següents puntuacions: UNF = 1; DNB = 2; DPF = 4; 00F = 5. Què signifiquen aquestes xifres? c) Classifica la pregunta utilitzada per al sociograma en les dimensions que apareixen en el requadre de resposta. d) L'estatus sociomètric positiu de l'encarregat de les instal·lacions (gàbies) va ser 0,2. Va ser escollit moltes vegades? Justifica-ho. e) En 9 casos hi ha hagut coincidència en l'elecció realitzada: és a dir, 9 vegades un treballador ha escollit un altre treballador que també l'ha escollit a ell, de manera que s'ha produït reciprocitat d'elecció. Quin serà l'índex de cohesió? (Nombre possible de parelles, 120).
a) UNF:: U=dominància, N= enemistat i F= tasca, per tant es tracta d’una autoritat forta, controlador i orientat a la tasca.
DNB: D= submissió, N=enemistat B= socioemocional. Per tant, alientat, absent, acceptació del gracàs.
DPF: D=submissió, P= amistat i F= Tasca. Accepta responsabilitats i es deixa governar. Amable.
00F: considerarem que és F, ja que no trobem el valor dels 00. F= Tasca. Per tant, solucionador de problemes i orientat a la tasca.
b) Tenint en compte que 5 vol dir que es dóna amb molta freqüència i 0 vol dir mai, deduïm:
- no hi ha una autoritat forta ja que UPF punta molt baix. També trobem en poca freqüència el perfil de qui accepta el fracàs i es mostra submís (gairebé alienat). En més freqüència trobem persones que accepten responsabilitats i que es deixen governar i encara amb més freqüència persones capaces de solucionar problemes i orientats a la tasca.
c) Pregunta general o específica? – específica ja que pregunta per un fet concret.
Pregunta indicativa/objectiva o conjuntiva /desiderativa? – és desiderativa perquè fa escollir un company.
Pregunta d'elecció positiva o negativa? – positiva ja que tria el company amb qui més confia per tant un aspecte positiu.
d) És el nombre d'eleccions rebudes dividit pel nombre de membres del grup-1, en aquest cas 16-1=15. Busquem aquest nombre i trobem que l’han escollit 3 persones sobre 15. 3/15= 0,2. Per tant, no ha estat escollit moltes vegades.
e) Índex de cohesió = 9/120 = 0,075. Aquest índex el trobem dividint els cops en què s’ha produït reciprocitat pel total de parelles.
