Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


tema 2 metodes qualitatius, Apuntes de Investigación Cualitativa

tema 2 metodes qualitatius apuntes del power

Tipo: Apuntes

2024/2025

Subido el 27/10/2025

maya-k58
maya-k58 🇪🇸

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. INVESTIGAR AMB MÈTODES QUALITATIUS
2.1. El procés de recerca qualitativa i les seves fases
Quan parlem de recerca qualitativa, ens referim a un procés estructurat queunes fases
generals. Aquestes fases són semblants a les de qualsevol recerca, però s’adapten segons si
l’enfocament és deductiu, inductiu o abductiu.
Segons Quivy i Van Campenhoudt (1997), tota recerca comença per definir un problema i
formular una pregunta inicial. Després, cal establir quines seran les possibles respostes, que
poden prendre la forma d’hipòtesis o bé de preguntes més concretes. Un cop es té això, es tria
l’estratègia metodològica que guiarà la investigació. A continuació es recullen les dades,
s’analitzen i finalment s’interpreten, per poder arribar a unes conclusions.
Fases generals d'una recerca
Dinàmiques de recerca
Segons Verd i Lozares (2016), hi ha tres maneres
bàsiques de plantejar una recerca:
-Deductiva: parteix d’una teoria general i
d’hipòtesis que es volen comprovar amb
dades concretes. El moviment va de la
teoria cap a les dades.
-
Inductiva: és l’oposat; es parteix de les
dades, de l’observació directa, i a partir
d’aquestes es construeix teoria.
-Abductiva: és una via intermèdia i
flexible. No es tracta només de partir de
la teoria o de les dades, sinó de
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga tema 2 metodes qualitatius y más Apuntes en PDF de Investigación Cualitativa solo en Docsity!

2. INVESTIGAR AMB MÈTODES QUALITATIUS

2.1. El procés de recerca qualitativa i les seves fases

Quan parlem de recerca qualitativa, ens referim a un procés estructurat que té unes fases generals. Aquestes fases són semblants a les de qualsevol recerca, però s’adapten segons si l’enfocament és deductiu , inductiu o abductiu. Segons Quivy i Van Campenhoudt (1997), tota recerca comença per definir un problema i formular una pregunta inicial. Després, cal establir quines seran les possibles respostes, que poden prendre la forma d’hipòtesis o bé de preguntes més concretes. Un cop es té això, es tria l’estratègia metodològica que guiarà la investigació. A continuació es recullen les dades, s’analitzen i finalment s’interpreten, per poder arribar a unes conclusions. Fases generals d'una recerca Dinàmiques de recerca Segons Verd i Lozares (2016), hi ha tres maneres bàsiques de plantejar una recerca:

  • Deductiva : parteix d’una teoria general i d’hipòtesis que es volen comprovar amb dades concretes. El moviment va de la teoria cap a les dades. - Inductiva : és l’oposat; es parteix de les dades, de l’observació directa, i a partir d’aquestes es construeix teoria. - Abductiva : és una via intermèdia i flexible. No es tracta només de partir de la teoria o de les dades, sinó de

combinar-les i deixar que el procés de recerca vagi ajustant-se amb un diàleg constant entre teoria i observació. Models de recerca Flick (2009) diferencia entre el model lineal i el model circular.

  • El model lineal és propi de la deducció : es comença amb una teoria i es va avançant pas a pas fins arribar a unes conclusions.
  • El model circular és propi de la inducció : hi ha un retorn constant entre la teoria i les dades, perquè a mesura que s’investiga es poden replantejar preguntes i ajustar el marc teòric.

detall, i explicar per què passen les coses. També hi pot haver objectius més aplicats, com predir tendències futures, intervenir en una situació per modificar-la, o bé avaluar programes i polítiques. Les preguntes de recerca són fonamentals perquè orienten tot el procés. En la recerca qualitativa, les preguntes més útils són les que comencen amb Què?, Per què? i Com?, ja que permeten explorar significats, processos i relacions. En canvi, les preguntes que responen a On?, Qui? i Quants? s’adapten millor a la recerca quantitativa, perquè busquen dades mesurables i concretes. Tot i així, cal vigilar perquè no totes les preguntes “Què?” són qualitatives: algunes poden ser descriptives i quantificables. Exemples de preguntes qualitatives: “De quina manera el projecte migratori, els recursos relacionals previs a la migració i les esferes de sociabilitat en la etapa postmigratòria influeixen en la configuració i evolució de les xarxes personals de les persones migrants?” Aquesta és una pregunta de caire causal, que busca entendre processos i relacions. Segons Verd i Lozares (2016), la recerca qualitativa no sempre és inductiva ni sempre és exploratòria. Això vol dir que també es poden formular hipòtesis en recerques qualitatives, encara que moltes vegades s’opta per treballar amb preguntes específiques. Per exemple, en una investigació sobre trajectòries laborals, es pot plantejar una pregunta general com: “Com són les pràctiques de les persones per aconseguir inserció, estabilitat i promoció professional?” I a partir d’aquí es concreten subpreguntes: Quina relació tenen amb la formació? Com utilitzen els recursos disponibles? Com interactuen amb empreses i institucions? Cada pregunta de recerca determina quin tipus d’informació empírica és rellevant. Per exemple, si es vol estudiar l’ús de la bicicleta a la ciutat, ens podem fixar en:

  • Les característiques dels espais i actors que hi participen.
  • Les relacions socials que s’hi donen.
  • Els significats i les identitats associades a l’ús de la bicicleta.
  • Les interaccions i normes que segueixen els ciclistes. Finalment, és important tenir un esquema conceptual que resumeixi les relacions entre els conceptes principals de la recerca. Aquest esquema ha de correspondre amb el marc teòric i amb les preguntes específiques. Els esquemes poden ser més descriptius, si només mostren relacions bàsiques entre conceptes, o més explicatius, si busquen mostrar les causes i conseqüències d’allò que s’estudia.