¡Descarga Sinapsis Neuronal: Tipos, Transmisión Química y Receptores y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
a) Es tracta d’una sinapsi de Neurona-neurona, pel fet que tant la cèl·lula presinàptica com la postsinàptica són neurones, aquest tipus de sinapsi són típiques del sistema nerviós central.
b) La imatge indica que es tracta d’una transmissió química, ja que a la representació gràfica es pot observar l’alliberament de neurotransmissors per part de la neurona presinàptica.
c) A la imatge s’aprecia una sinapsi axodendrídica, per les parts implicades a l’hora de realitzar-se la transmissió de la informació, aquestes parts estan compostes per l’axó (presinàptic) i la dendrita (postsinàptica).
d) Es tractaria d’una sinapsi excitadora , perquè es pot apreciar a la imatge que l’impuls és propagat per la cèl·lula postsinàptica, confirmant que al produir-se la despolarització, és superat el llindar d’excitació, el qual fa possible la potencial d’acció.
a) Resposta (a i d)
Es tracta d’un potencial excitador postsinàptic (PEP), similar a la resposta que es podria produir a la pregunta 1, perquè en el segment de la gràfica, indica la intensitat de senyal de sortida, produïda per un petit tren de potencials d’acció, per aquesta raó es pot suposar que correspon al moment consecutiu de la despolarització de la membrana cel·lular.
b) Els PEP s’encarreguen de produir una despolarització a la membrana postsinàptica, si aquesta rep una estimulació que superi el llindar d’excitació, són un potencial electrotónic o graduat, la seva amplitud depèn del número de canals oberts.
c) Per generar un potencial d’acció, s’ha d’arribar a produir una despolarització, la qual es produeix quan se supera el llindar d’excitació (de 15 a 25mV), aquest fet
dependrà de la suma dels efectes de moltes sinapsis de tipus excitador (PEP), les quals permetran (o no) que es pugui arribar a generar la potencial d’acció.
a) La verda, perquè es pot observar l’efecte excitador típic d’un PEP.
b) A la situació A es pot veure la variació de potencial de la membrana postsinàptica, on els PEP estan representats en verd (despolaritza) i els PIP de vermell (hiperpolaritza), els quals indiquen els efectes a l’hora d’interactuar, on els PIP allunyen la possibilitat d’arribar al llindar d’excitació perquè es pugui produir un potencial d’acció.
A la situació B es pot observar com s’arriba a superar aquest llindar d’excitació, gràcies a un PEP, el qual al superar els -55mV fa possible la producció d’un potencial d’acció.
a) Proteïna encarregada de reconèixer específicament una substància neurotransmissora a l’espai presinàptic.
b) Autoreceptors: Reconeixen la substància alliberada pel mateix terminal sinàptic.
Heteroreceptors: Reconeixen neurotransmissors alliberats per altres neurones (en sinapsis axoaxòniques).
c) Modulen l’alliberament de neurotransmissors generalment de manera inhibidora des del terminal presinàptic (s’allibera menys quantitat de neurotransmissors).
d) No, ja que un receptor presinàptic és una proteïna de la membrana presinàptica encarregada de reconèixer específicament una substància neurotansmissora i un
e) No és adient, perquè es bloquejarien els receptors, impedint que la (DA) s’unís a ells amb normalitat, ocasionant una reducció de la resposta postsinàptica.
f) És adient, ja que afavoreix els efectes del lligand endogen de (DA) al tenir més afinitat i eficàcia amb el receptor postsinàptic.
Canal de Ca2+: Canal per on accedeix el calci (dependents de voltatge).
Vesícules sinàptiques: Encarregades d’emmagatzemar i alliberar els neurotransmissors a les zones actives de la membrana presinàptica.
Alliberament d’acetilcolina (ACh): En tractar-se d’un tipus de sinapsi que sol ser excitador s ’allibera a l’espai sinàptic els neurotransmissors d’acetilcolina i glutamat.
(^) Receptors muscarínics: L’arribada de (ACh) pot provocar tant una polarització com una despolarització, és de resposta lenta i duradora (metabotròpic).
Receptors nicotínics: Disposa de un canal de Na+/K+ i s’activa per l’arribada de (ACh) provocant un PEP, es de resposta ràpida (ionotròpic).
Degradació de ACh: Per poder inactivar l’ACh restant a l’espai sinàptic, l’enzim acetilcolinestersa (AChE) s’encarrega de realitzar una degradació de la (ACh) restant.
Bibliografia
- Soriano, C. (2016). Comunicació neuronal. Barcelona: UOC
- Psycho, G. (2008). Comparación entre PEP y PIP. de Psychology Pieces web: http://psychologypieces.blogspot.com.es/2008/09/comparacin-entre-pep-y- pip.html
- Bright, F. (2017). Los signos y síntomas de la enfermedad de Alzheimer. 2017, de BrightFocus Foundation web: http://www.brightfocus.org/espanol/la- enfermedad-de-alzheimer-y-la-demencia/enfermedad-de-alzheimer-sintomas-y- etapas
- Atlas, G. (2015). NEUROFISIOLOGÍA: Sinapsis, neurotransmisión y generación del impulso nervioso - Parte 2. 2015, de Medical Students Grupo Atlas web: https://www.youtube.com/watch?v=uwB9tmrjs6I
