Psicología de la Percepción Auditiva y Táctil: Análisis de Casos Prácticos - Prof. Muiños , Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción Auditiva y Táctil: Análisis de Casos Prácticos - Prof. Muiños y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció de la pràctica
• Materials
• Criteris d’avaluació
• Format de lliurament
• (^) Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 3 i 4 de l’assignatura: Percepció auditiva i Percepció tàctil. Treballant aquesta PAC s'intenta que l'alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC

1 .- Llegiu en primer lloc el document ¿Quiénes son los alumnos y alumnas con discapacidad auditiva? (Només les pàgines 6-13 del PDF). En una avaluació auditiva escolar es va presentar a un grup de nens una escala pictòrica com la que es mostra a la imatge, i se'ls va demanar que assenyalessin amb un punt de color aquells sons que freqüentment NO sentien. La següent gràfica mostra les respostes de tres nens: Pedro (en vermell), Maria (en verd) i Rosa (en blau):

a) Quin o quins d'aquests nens pot presentar una hipoacúsia de conducció? Quina seria la seva severitat? En quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

Tant Pedro (en vermell) com Rosa (en blau) poden patir una hipoacúsia de conducció, com indica el fet que no poden percebre cap dels sons per sota de determinades intensitats. Veiem que Pedro no percep cap dels sons per sota de 40-50dB (gent parlant, xiuxiuejant o alguns sons de la natura) encara que si escolta altres sons més alts (per sobre de 60dB) com a persones plorant, gossos bordant o la música del piano. Per tant estaríem davant una discapacitat auditiva lleu (20-40dB) o moderada (40-70dB). En el cas de Rosa, tampoc pot percebre alguns d'aquests sons més alts (per exemple, el piano 80dB). Estaríem per tant davant una discapacitat auditiva severa (70-90dB). Aquest tipus d'hipoacúsies solen tenir l'origen en l'oïda externa o mitjana, on alguna lesió de tipus mecànic impedeix que l'energia sonora sigui transmesa correctament a l'òrgan de Corti.

b) Creus que algun d'aquests nens pot presentar sordesa nerviosa? Per què? En aquest cas, en quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

Seria el cas de Maria (en verd). Ella no escolta els sons següents: el moviment de les fulles dels arbres (0- 10dB , 1000 - 2000Hz) , el cant dels ocells (5- 15dB , 5000 - 7000Hz) , els murmuris ( 15 - 25dB , 3000- 4000Hz ) o l'aspiradora (55 - 65dB , 2000 - 4000Hz). La dada que indica que la sordesa pot ser de tipus nerviós és que la pèrdua auditiva no és consistent per a totes les intensitats: no escolta el so de l'aspiradora a 55- 65dB mentre que si escolta altres sons d'intensitat força més baixa (p. ex., persones parlant al voltant de 40- 50dB o fins i tot una aixeta gotejant a 15 - 25dB).

Per tant , s'ha d'atendre a la freqüència dels sons. D'entre els sons que no escolta, descartarem el de les fulles dels arbres i el cant dels ocells, ja que en ser la seva intensitat menor a 20dB, la pèrdua es consideraria dins de l'audició normal. El murmuri estaria en el límit per considerar-se una pèrdua lleu, i ens podria crear cert dubte sobre si la no audició en aquest cas es deu a la seva intensitat o la freqüència. Finalment ,

possible que Júlia estigués usant auriculars, que no només emeten so sinó que actuen com a pantalla que esmorteeix altres sons que provenen de l'exterior.

Però fins i tot considerant que les dues fonts estiguessin a la mateixa distància, hi ha un paràmetre que explica que s'escolti el so del mp3 per sobre del so del mòbil tot i tenir una intensitat menor. Es tracta de la sonoritat (intensitat percebuda del so), que no solament depèn de l'amplitud o intensitat del so, sinó també de la seva freqüència (veure figura de l'esquerra ): en realitat el so del mp3 estaria situat sobre una corba isofònica superior (representat amb un punt vermell a la gràfica) que el del mòbil (representat amb un punt blau a la gràfica).

b) Creus que hi ha una base fisiològica pel fet que no detectés la vibració del mòbil a la primera trucada però sí a la segona? Explica els receptors i vies implicats en aquesta experiència perceptiva.

La vibració (estímul físic) és detectada pels receptors cutanis situats a la cuixa (en el primer cas) o a la mà (segon cas). Tots els receptors juguen el seu paper en qualsevol experiència tàctil, però són els corpuscles de Pacini i Meissner els responsables de l'experiència perceptiva de vibració. D'aquí, la informació viatja cap a l'escorça usant principalment la via centrolemniscal. En l'escorça, s'activa una zona de l'escorça somatosensorial primària que depèn de la zona corporal on s'hagi produït la vibració (a la imatge de la dreta es mostren les àrees corresponents a les mans i cames).

La millor detecció de la vibració a la mà que a la cuixa té una raó fisiològica: les zones amb major sensibilitat tàctil corresponen a zones que ocupen més espai en l'escorça somatosensorial, com mostra la representació de Penfield aquesta zona és ostensiblement més gran en el cas de les mans respecte a les cames.

4 .- Per contestar les següents preguntes, cal llegir amb antelació l'article Desarrollos contemporáneos en la psicología del tacto (Travieso, 2002).

a) Per a les persones cegues, l'ús d'un bastó és essencial per moure´s pel món, i per això desenvolupen una gran perícia en el seu ús. Es diu que una persona cega pot determinar la mida, forma i pes d'un bastó simplement balancejant-lo en l'aire. Quin és el mecanisme pel qual poden fer-ho? Quina teoria és més adequada per explicar aquesta habilitat?

Aquest fenomen pot ser explicat des de la teoria del tacte dinàmic elaborada per Turvey i col · laboradors a partir de les affordances de Gibson. Per a aquesta teoria, la percepció hàptica es produeix per l'exploració activa del subjecte, que estima les qualitats dels objectes a partir d'un procés d'igualació entre les coordenades espacials del propi cos (per exemple, angle del braç respecte al tronc) i les propietats físiques de l'objecte. En concret, un element important és la inèrcia rotacional (resistència de l'objecte a ser girat) a partir del qual es pot estimar el pes, distància i fins i tot forma de l'objecte que s'està intentant balancejar.

b) Al Museo tiflológico de la ONCE hi ha una sèrie de maquetes que reprodueixen monuments espanyols i internacionals, i que permeten que les persones cegues puguen conèixer les arquitectures i els espais mitjançant el tacte. No obstant això, s'ha demostrat que la persona cega no distingeix bé la forma si una altra persona agafa les seves mans i dirigeix els seus moviments per la maqueta, sinó que ho ha de fer de forma autònoma. Per què creieu que es produeix aquest efecte? Quin tipus de procediments concrets hauria de fer la persona cega per determinar la forma d'una catedral?

En l'article de Entremaliat (2002) es descriu com diferents experiments de tacte passiu fallen en obtenir una situació experimental comparable a la del tacte actiu. La raó és que en el tacte actiu és la persona la que decideix quin tipus d'elements va a explorar i com, i per això adopta intencionalment una postura i situació del cos i els dits, idònia per explorar l'objecte concret. En el cas que es descriu en l'enunciat, és una altra persona la que va dirigint les mans de la persona cega de forma no intencionada per aquesta, pel que la seva postura i situació dels dits pot no ser la més adequada per fer front a la estructura i estímuls a explorar (la maqueta).

Els procediments concrets a realitzar per la persona cega en l'exploració de la maqueta inclourien dues fases: 1) aprehensió, on es realitzen moviments de recerca ràpids per localitzar l'objecte o part concreta de l'objecte a explorar, i 2) reconeixement, on es van a realitzar moviments de mans més lents per explorar qualitats concretes de la maqueta (la forma, la textura, la duresa dels materials, etc.). Hi ha diferents tipus de procediments d'exploració (Klatzky i Lederman, 1987), però per al cas concret de la forma de la catedral s'utilitzaria principalment el seguiment del contorn per determinar la forma global de la catedral, seguit d'un moviment d'encerclament que permetés realitzar un judici sobre la forma exacta de cada element.

Materials

Per poder fer aquesta activitat cal:

• El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper, en concret els mòduls 3 i 4 de psicologia de la percepció: Percepció auditiva i Percepció tàctil.
• Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el mòdul com a bibliografia recomanada, així com fonts fiables d’Internet.
• Les següents fonts documentals, específiques per aquesta PAC:

García-Perales, F.J. y Herrero-Priego, J. (2008). ¿Quiénes son los alumnos y alumnas con discapacidad auditiva? En Junta de Andalucía (Eds.), Manual de atención al alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo derivas de la discapacidad auditiva. Material disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/educacion/