Psicología de la Percepción: Percepción Auditiva y Táctil, Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción: Percepción Auditiva y Táctil y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció de la pràctica
• Materials
• Criteris d’avaluació
• Format de lliurament
• (^) Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 3 i 4 de l’assignatura: Percepció auditiva i Percepció tàctil. Treballant aquesta PAC s'intenta que l'alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC

1 .- Llegiu en primer lloc el document ¿Quiénes son los alumnos y alumnas con discapacidad auditiva? (Només les pàgines 6-13 del PDF). En una avaluació auditiva escolar es va presentar a un grup de nens una escala pictòrica com la que es mostra a la imatge, i se'ls va demanar que assenyalessin amb un punt de color aquells sons que freqüentment NO sentien. La següent gràfica mostra les respostes de tres nens: Pedro (en vermell), Maria (en verd) i Rosa (en blau):

a) Quin o quins d'aquests nens pot presentar una hipoacúsia de conducció? Quina seria la seva severitat? En quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

En Pedro tindria una hipoacúsia de conducció lleu, ja que sent totes les freqüències i quan la intensitat és major de 30db. Així doncs, la lesió es localitzaria a l’orella externa o mitjana.

b) Creus que algun d'aquests nens pot presentar sordesa nerviosa? Per què? En aquest cas, en quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

El nen/a que podria tenir sordesa nerviosa és la Rosa, ja que en freqüències altes i intensitat menor a 60db no hi sent. Aquest problema podria ser causat per una lesió a la còclea, és a dir a l’orella interna. En la part més externa de la còclea, la part amb menys curvatura, estaria lesionada i per tant, no podria escoltar sons de freqüències altes.

2 .- Escolteu la il·lusió auditiva coneguda com “Barbería virtual” (cal utilitzar uns auriculars estèreo). A continuació, responeu les següents qüestions:

a) (^) Possiblement haureu notat que en ocasions les veus i els sons semblen allunyar-se i apropar-se a la nostra posició. Què paràmetre del so permet crear la il·lusió de distància de la font de so?

El paràmetre que permet crear aquesta il·lusió és la intensitat. Quan la intensitat és major, ens dona la sensació que la font d’on sorgeix està més a prop, i quan la intensitat és menor, el so el sentim més llunyà.

b) Tracta d'escoltar-lo de nou utilitzant només un auricular. Es produeix la il·lusió auditiva? Quin creus que és el mecanisme pel qual es crea aquesta il·lusió quan fem servir els dos auriculars? Com és possible que percebem com el so es mou d'un costat a un altre del nostre cap?

Per acabar, la via implicada seria la centrolemniscal. Aquesta via conté fibres nervioses de conducció ràpida. Comencen als corpuscles de la pell, seguint pel costat de la medul·la, fins que les fibres es dirigeixen al costat oposat fins arribar al tàlem i al còrtex. Com es diu en el mòdul, aquesta via “codifica informació sobre la intensitat i la localització dels estímuls”.

4 .- Per contestar les següents preguntes, cal llegir amb antelació l'article Desarrollos contemporáneos en la psicología del tacto (Travieso, 2002).

a) Per a les persones cegues, l'ús d'un bastó és essencial per moure´s pel món, i per això desenvolupen una gran perícia en el seu ús. Es diu que una persona cega pot determinar la mida, forma i pes d'un bastó simplement balancejant-lo en l'aire. Quin és el mecanisme pel qual poden fer-ho? Quina teoria és més adequada per explicar aquesta habilitat?

Utilitzen la percepció hàptica (tacte actiu). La teoria de les afforances de Gibson, segons la qual descriu totes les possibles accions que es poden dur a terme. També la teoria mecànica, segons la qual, quan agafen el pal, com que el sostenen des d’un extrem, per efecte de la gravetat poden calcular quan pesa, per exemple, un pal lleuger pesarà menys, serà menys atret per la gravetat, al igual que serà més fàcil de balancejar.

b) Al Museo tiflológico de la ONCE hi ha una sèrie de maquetes que reprodueixen monuments espanyols i internacionals, i que permeten que les persones cegues pugien conèixer les arquitectures i els espais mitjançant el tacte. No obstant això, s'ha demostrat que la persona cega no distingeix bé la forma si una altra persona agafa les seves mans i dirigeix els seus moviments per la maqueta, sinó que ho ha de fer de forma autònoma. Per què creieu que es produeix aquest efecte? Quin tipus de procediments concrets hauria de fer la persona cega per determinar la forma d'una catedral?

Aquest efecte es produeix per què, quan una altra persona dirigeix els moviments, la persona cega ja no utilitza el tacte actiu, sinó que ara es parla de tacte passiu. A més a més, les persones cegues, per identificar objectes tenen com una “coreografia”, unes pautes pròpies per tocar els objectes i poder determinar de què es tracta.

Els procediments que hauria de dur a terme serien, primer el seguiment del contorn, per saber les mides i l’alçada i tenir una imatge general de com de gran pot ser. Segon, cérvol, per tenir una idea més exacta de la forma de la catedral. Per últim, la pressió, des de la base i anant amunt, per poder detectar més detalls i poder localitzar el campanar, l’absis, etc. En aquest cas el moviment lateral no seria necessari, perquè la textura que pugui tenir la maqueta de la catedral no serà la mateixa que l’edifici en si.