Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Atracción interpersonal: proximidad, atractivo y semejanzas en actitudes., Apuntes de Psicología Social

Este documento analiza los factores que influyen en la atracción interpersonal entre dos personas, incluyendo la proximidad física, el atractivo físico y las semejanzas en actitudes y opiniones. El texto utiliza el ejemplo de un grupo de adolescentes en un vídeo para ilustrar cómo estos factores funcionan en la creación de relaciones sociales. Además, se discute la relación de la teoría de la dramaturgia de goffman con la representación de los roles de los adolescentes en el vídeo.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 17/12/2017

cuuury_93
cuuury_93 🇪🇸

5

(2)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. L'atracció interpersonal és una condició necessària per l'individu i el pas
anterior que s'estableix entre dues persones, que té com a finalitat la interacció i
relació a partir d'uns factors determinants, per tal d'aconseguir-ho.
Els factors que influeixen són tres, primerament està la proximitat física que a
partir d'interactuar i utilitzar la postura corporal crea un rapport, que és la
sintonia entre dues persones a partir d'una simpatia psicològica i emocional,
que té com finalitat un apropament entre dos individus desconeguts. El contacte
físic, també actua com agent reforçador d'aquesta conducta, potencia l'interès
mostrat per les dues parts, això la denominaria com mecànica/conductual. Tot
això fa una aproximació per entaular i poder crear una relació d'intimitat amb
l'altre individu desconegut.
Seguidament, un altre factor bàsic, el trobem en l'atractiu físic, ja que, és un
element clau a l'hora d'establir relacions. Tot aquests gustos es poden veure
variats segons la persona, el seu context social, la seva cultura i la moda que hi
hagi en el moment.
Com a últim factor, les semblances en les actituds i opinions, vital per acabar
d'establir una conversació per trobar punts en comú i potenciar els altres dos
factors. S'aprofiten els coneixements obtinguts a partir de l'aplicació de factors
en la interacció per tal de millorar el procés comunicatiu i perfeccionar la
capacitat d'interacció personal.
En els dos vídeos he trobat que la part de proximitat física que utilitzen aquest
col·lectiu de persones és el ball, ja que és una postura corporal que pot agradar i
generar interès, la música la utilitzen de manera socialitzadora.
L'altre agent que trobo en aquest grup de persones, és l'atractiu físic, ja que,
únicament els més guapos són els més populars, són els que treballen de
relacions públiques de les discoteques, això els hi genera un paper de poder que
crea una atracció física molt elevada, la interacció entre la influència social que
adquireixen i l'atractiu que ja tenen, potencien una atracció que fa que alguns a
les seves xarxes socials obtinguin milers de "me gustas". Quant a semblances i
actituds la moda juga un factor determinant, ja que és un híbrid
entre cool swag i cani, que provoca una individualitat, tal com diu unes
relacions públiques del segon vídeo, es busca ser el centre d'atenció i això és el
que crea aquesta opinió . La música també els genera apropament, ja que a partir
PAC 2 Albert Curiel Solà
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Atracción interpersonal: proximidad, atractivo y semejanzas en actitudes. y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!

  1. L'atracció interpersonal és una condició necessària per l'individu i el pas anterior que s'estableix entre dues persones, que té com a finalitat la interacció i relació a partir d'uns factors determinants, per tal d'aconseguir-ho. Els factors que influeixen són tres, primerament està la proximitat física que a partir d'interactuar i utilitzar la postura corporal crea un rapport, que és la sintonia entre dues persones a partir d'una simpatia psicològica i emocional, que té com finalitat un apropament entre dos individus desconeguts. El contacte físic, també actua com agent reforçador d'aquesta conducta, potencia l'interès mostrat per les dues parts, això la denominaria com mecànica/conductual. Tot això fa una aproximació per entaular i poder crear una relació d'intimitat amb l'altre individu desconegut. Seguidament, un altre factor bàsic, el trobem en l'atractiu físic , ja que, és un element clau a l'hora d'establir relacions. Tot aquests gustos es poden veure variats segons la persona, el seu context social, la seva cultura i la moda que hi hagi en el moment. Com a últim factor, les semblances en les actituds i opinions , vital per acabar d'establir una conversació per trobar punts en comú i potenciar els altres dos factors. S'aprofiten els coneixements obtinguts a partir de l'aplicació de factors en la interacció per tal de millorar el procés comunicatiu i perfeccionar la capacitat d'interacció personal. En els dos vídeos he trobat que la part de proximitat física que utilitzen aquest col·lectiu de persones és el ball, ja que és una postura corporal que pot agradar i generar interès, la música la utilitzen de manera socialitzadora. L'altre agent que trobo en aquest grup de persones, és l'atractiu físic, ja que, únicament els més guapos són els més populars, són els que treballen de relacions públiques de les discoteques, això els hi genera un paper de poder que crea una atracció física molt elevada, la interacció entre la influència social que adquireixen i l'atractiu que ja tenen, potencien una atracció que fa que alguns a les seves xarxes socials obtinguin milers de "me gustas". Quant a semblances i actituds la moda juga un factor determinant, ja que és un híbrid entre cool swag i cani, que provoca una individualitat, tal com diu unes relacions públiques del segon vídeo, es busca ser el centre d'atenció i això és el que crea aquesta opinió. La música també els genera apropament, ja que a partir

de ballar i parlar de la música forma una relació i un vincle entre ells. Per últim dir que el wifi és la connexió que els ajunta, ja que a partir d'allà es reuneixen tots en el mateix lloc i poden compartir tot allò ja esmentat.

2) La relació de la teoria de la dramatúrgia de Goffman amb la representació dels rols dels nois que apareixen en el vídeo és clara, el rol dels individus és el que forma la seva identitat, una part d'ells són relacions públiques i l'altre els que van a la discoteca, gràcies a la promoció d'aquests. L'activitat que es produeix entre aquests adolescents és l'actuació d'un rol.

Per la part de localització on es relacionen, es troben a l'Apple i a la discoteca Famee, en les dues podem trobar la interacció a partir de la música, la moda i el ball, aquests dos llocs serien l'establishment que és l'escenari on es duu a terme les impressions durant les interaccions, es a dir, la façana la cara que dóna imatge a aquest col·lectiu.

Aquesta façana, és la part física del lloc, on es troba aquesta interacció, com ja hem comentat abans i per l'altra banda trobaríem la dimensió personal dels actors, en altres paraules els protagonistes d'aquest moviment. Veig dos clars protagonistes, per una banda trobem el noi que posa la música en el local, aquest noi té una edat més elevada que el públic que el segueix, té un comportament d'home que dóna espectacle perquè s'ho passin bé. Davant dels adolescents té un estatus elevat, ja que està a la cabina, que és un lloc elevat, vesteix com ells, i és l'encarregat de posar la música per tots els nois, durant el vídeo es pot apreciar com parla amb el micròfon i tots els nois estan pendents del que diu en cada moment, podríem dir que el rol que té és de líder. Seguidament, els relacions públiques tenen un rol important, són els encarregats de portar la gent a la discoteca, per tant fer possible aquest moviment, i ho fan a partir del seu nivell de popularitat que els hi ve adquirit per la seva popularitat i perquè són la cara visible del moviment que els altres nois estan seguint, s'ha de dir que aquests nois són escollits per les discoteques perquè són els nois més coneguts sigui per la seva fama o per la seva bellesa. Tot això els hi crea un estatus elevat enfront de la gent de la seva mateixa edat. 3) En el context sociohistòric que ens trobem crec que les tecnologies han tingut un pes molt important, ja que han sigut les desencadenants d'aquests

la diversió a partir de l'abús de substàncies i amb vestimentes extravagants com el xandall, i complements com l'or. A partir d'aquí es genera uns prejudicis cap aquest conjunt de persones en els quals es diu que es droguen, que roben, tenen actuacions violentes i no tenen respecte cap a ningú, ja que no tenen cap norma social adquirida. Paral·lelament els estereotips incideixen en el comportament cap a aquest col·lectiu, del qual hem sento inclòs, crec que les accions i pensaments envers els adolescents amb aquesta ideologia van dirigides pels estereotips, on la finalitat que es busca és que els membres d'una categoria social se sentin per sobre d'ells. Finalment diria que tot aquest procés de categorització social crea una discriminació , que provoca una predisposició al fracàs conjuntament amb la percepció negativa de si mateix, pel rol obtingut a la societat a partir d'aquests estereotips i prejudicis.

Bibliografia

  • Mòdul teòric 2: La identitat.
  • Odio al cani: el clasismo de la izquierda”: http://lacolumna.cat/clasismo- estigmatizacion-izquierda-clase-trabajadora-canis-chonis-chavs-owen- jones#.Wbpei_NJbcv
  • (^) “Clasismo Shore”: https://www.diagonalperiodico.net/culturas/23240- clasismo-shore.html
  • “Wifi gratis, selfies y reguetón: las claves de la nueva tribu urbana 'swagger'”:https://verne.elpais.com/verne/2014/11/28/ articulo/1417165531_948379.html
  • “No soy una de esas”:http://www.eldiario.es/zonacritica/ barbijaputa_6_478462181.html
  • (4:40) 21 de novembre 2014. FAMEE Y POPUS: LA GRAN LOCURA SWAGGER