Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pac 2 Teoria de l'educació, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Teoria de l'educacio, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 31/05/2015

silviaa_1-7
silviaa_1-7 🇪🇸

3.7

(18)

1 documento

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 2: Teories i experiències
pedagògiques
Teoria de l’educació
Silvia Cansado Pérez-Muelas
Teoria de l’educació
Justo Serrano Zamora
Curs 2014/15 (2n semestre)
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pac 2 Teoria de l'educació y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 2: Teories i experiències

pedagògiques

Teoria de l’educació

Silvia Cansado Pérez-Muelas Teoria de l’educació Justo Serrano Zamora Curs 2014/15 (2n semestre)

  • **Preguntes sobre el text de John Dewey:
  1. Quins dos mètodes d'ensenyament es contrasten en el text de John Dewey? Els hi podrieu posar un nom? Quins són els elements que els diferencien?**

Un dels mètodes que en proposa Dewey es la creació d’un programa adaptat i especialitzat a una classe, l’altre podria ser que representi les necessitats i condicions d’una societat democràtica. Podríem dir que un és Educació Democràtica i l’altre, Educació autoritària. Els dos es diferencien en els mètodes que utilitzen per arribar als resultats desitjats. Un constitueix la conseqüència lògica d’afirmar la importància del benestar físic de l’infant i necessariament ha d’introduir canvis en el material de les casses, també ofereixen activitats de contingut educatiu que reprodueixin les condicions de la vida real. Aquesta es una forma activa d’educació que reforcen els beneficis intel·lectuals i , exigeixen una llibertat per a l’alumne, i produeix un factor positiu en el desenvolupament intel·lectual i moral. L’altre educació, els objectius enfocats en el llibre, cal refiar-se de la memòria com a instrument per l’adquisició del coneixement. No es gaire estimulant perquè no fa, sinó repetir la lliçó tal qual esta en el llibre. Les recompenses i les distincions son finalitats artificials per a competir. En canvi, les que adquireixen els coneixements en l’acció, les coses se’ls presenten a través de tots els sentits i ho converteixen en actes. En conclusió, l’educació democràtica l’aprenentatge es fa mitjançant el cos, posar-li en funcionament a través de la pràctica. I l’altre es l’autoritària que, dona més importància a la part teòrica, al llibre i el reforç positiu i negatiu a través de les bones o males notes.

2. Llegiu aquesta cita i contesteu la pregunta que es formula posteriorment:

L’educador no ha de ser autoritari per això, no inculca a força opinions o creences que l’educand no comparteix. L’educador ha de ser guia en el seu aprenentatge. La finalitat educativa que té és que, els infants siguin i estiguin més segurs de si mateix i, on puguin desenvolupar l’ imaginació, l’originalitat de les idees pròpies. Tot això s’aconsegueix sense cap tipus de llibre i sols investigar allò que més els interessa.

3. L’autor pretén transformar la societat a partir de la seva escola? Argumenteu la resposta.

Neill no pretén transformar la societat, només vol mostrar que els infants són més feliços desenvolupant la seva personalitat i les seves idees. En la frase següent, Neill contesta a la pregunta de l’enunciat: ”la meva tasca fonamental no es pas la reforma de la societat, sinó simplement fer feliços a uns quants infants” Neill, A. (1993):p.27.

L’escola de Summerhil ofereix als educands un lloc on tots tenen els mateixos drets i les úniques regles serien respectar els demés, tenir sentit comú i la responsabilitat.

Dona molta importància a que es sentin còmodes fent allò que vulguin aprendre i deixant que descobreixin els valors.

  • **Preguntes sobre el text de Rebeca Wild:
  1. Com caracteritza i quines valoracions fa Rebeca Wild de la inseguretat, l’agressivitat i la hiperactivitat en els nens? Quin enfocament proposa que es doni a aquestes situacions?**

La autora Rebeca Wild parla de les conseqüències que comporta la pressió que exerceix els pares als nen, com per exemple la sobreprotecció i la falta d’efecte cap a ells. Això pot provocar la inseguretat, l’agressivitat i la hiperactivitat dels nens, també es pot veure afectat el desenvolupament dels infants com perdre la confiança de si mateix Wild planteja una escola que, quan arriben nens que manquen aquestes característiques, els adults els acompanyen durant un procés però, no afecten en cap de les possibilitats del nen, és a dir, no els cohibiu ni els pressionen. Ja quan passa aquest període, el nen té la seguretat en si mateix i pot orientar les seves conductes i integrar-se en les activitats de l’escola. Aquest procés no te un temps limitat sinó que depèn del ritme de l’infant.

3. En quins termes es pot definir “l’educació per a ser” promulgada en el projecte pedagògic que relata Rebeca Wild a través de l’experiència de l’escola Pestalozzi? Pestalozzi és una escola creada per als nens on poden investigar les se ves curiositats i estar segur de si mateixos. El sistema escolar que utilitza es proporcionar a l'infant la llibertat i, que creixin de forma sana, sols es centren en la figura del nen i les se ves necessitats. També deixa que els infanta tomin les se ves decisions.

Els adults s'adapta a les necessitats dels nens per satisfer-los.

L’escola activa no sé un sistema com el que proposta Neill de l'escola antiautoritaria, ni escola disciplinaries, sinó que l'activitat de l'adult com la dels nens són importants.

B) Reflexions finals

Una vegada llegit i comentat els textos, puc observar que hi ha diferents metodologies i sistemes per l’educació dels infants, encara que unes més efectives i d’altres menys.

Tots tres autors coincideixen en que l’educació d’ara no és un bon sistema pels infants i, que haurien de fer una reestructuració i fer un altre tipus de metodologia.

Cada autor proposa el seu punt de vista i com serien per a ells un bon sistema, es centren més en l’educació dels nens i tenen un pensament d’una escola més lliure.

Per una altra part, reflexionant sobre l’opinió que diu Daniel, i donant voltes al cap no sabria respondre als seus dubtes ja que, hi hauria forats, si esta bé les idees que proposa aquest tipus d’educació perquè fa que els nens reflexionin i comencen vetllar pels seus gustos i interessos però, alhora d’endinsar-se dins d’estudis universitaris sembla més difícil el tipus alternatiu perquè haurien de tenir unes bases principals per exercir qualsevol professió.

  • Família

Hola Bona nit.

Crec que en els models alternatius, la família té un paper molt important i fonamental en els projectes de les escoles ja que, si l ' escola s'adapta dels familiars, podria provocar que l'infant es tan quin en el seu món. Això podria provocar el trenca ment dels processos i desenvolupament dels nens.

També penso que, perquè un nen es puguis desenvolupament i seguir el ritme adequat a l ' escola, els pares han de donar suport tant emocional com de respecte i confiança.

Com molts de vosaltres creixement que la comunicació entre familiars i escola és important per al desenvolupament i el procés d'ensenyament-aprenentatge del nen.

Si aquesta relació és cordial que genera bon clima entre ambdues, els nens tindrien sentimental de segureta i motivacions per aprendre

BIBLIOGRAFIA

Esto es ritmo [documental] (2007). Thomas Grube i Enrique Sánchez (dirs.) Alemanya: Boomtown Media / Cine Plus / RBB-Arte (100 min).

La pel·lícula es pot veure en obert a youtube clicant en el següent enllaç: https:// www.youtube.com/watch?v=kmuD89Afmy

  • Prats, E. (2010). [Mòdul didàctic 2]. El sentit de la Teoria de l’Educació. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).
  • Vilafranca, I (2010). [Mòdul didàctic 3]. L’acció educativa. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).
  • Prats, E. (2010). [Mòdul didàctic 4]. Teories de l’educació. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).
  • Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
  • Neill, A.S. (1993). L’escola de Summerhill. A A.S. Neill. Summerhill (pp. 5-30). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
  • Wild, R. (2009). El mito educativo dominante. A R. Wild. Educar para ser. Vivencias de una escuela activa (pp.31-59). Barcelona: Herder.