Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC 1 Teoria de l'educació, Ejercicios de Ciencias de la Educación

Asignatura: Teoria de l'educacio, Profesor: Xavier Ferrer, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 13/03/2018

marr1net
marr1net 🇪🇸

3 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
- Caracteritzeu el concepte d’«educació» tal com l’exposa Durkheim, utilitzant
les idees principals del text. Expliqueu quina funció li atribueix i per què.
Per ell l’educació és el procés mitjançant el qual es configura el ser social de
l’home.
L’educació és l’acció d’educar, ensenyar i desenvolupar les facultats
intel·lectuals i morals i dirigir la inclinació de l’educand. (Rossi, 2011).
Per a que hi hagi educació cal una generació d’adults i una de joves i que els
adults actuïn sobre els joves. Concep l’educació com un procés de transmissió
cultural de les generacions adultes a les generacions més joves. Hi ha tants
tipus d’educació diferents com medis hi ha en la societat. Però hi ha idees,
sentiments i pràctiques que l’educació ha d’inculcar a tots els infants. Cada
societat forma un ideal d’home, tant des del punt de vista físic com moral. La
societat en general i el medi social particular determinen aquest ideal. Crear
aquest ideal és el que constitueix el nucli de l’educació. L’educació és un
instrument de homogeneïtzació (necessària per tal de garantir la cohesió social)
i de diversificació. L’educació garanteix la continuïtat de la societat.
L’educació és social i per tant culturalment relativa, constituïda per uns hàbits
socials de cada societat determinada, que són transmesos als nous membres.
L’educació és l’acció que exerceixen les generacions adultes sobre les
que encara no són prou madures per a la vida social. Per tant l’educació és
una socialització de la generació jove, per tal d’adaptar als individus al seu medi
físic i social.
L’educació té la funció de capacitar als individus segons les necessitats i els
interessos de la societat. La funció fonamental dels sistemes escolars és la
imposició d’una determinada cultura com autèntica i legítima i la inculcació
sistemàtica i continuada d’aquesta.
La finalitat de l’educació és formar el ser social que hi ha en cada persona,
facilitar la incorporació de l’individu en la societat, fer-lo membre del grup social.
Quan neix només hi ha l’ésser individual. L’educació fa sorgir l’ésser social.
És finalitat de l’educació suscitar en l’infant uns estats físics intel·lectuals i
morals que li exigeix la societat perquè considera que ha de ser comuns en tots
els membres i certs estats físics i mentals que el grup social particular (casta,
família, ...) considera que han de tenir tots els que la componen.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC 1 Teoria de l'educació y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

  • Caracteritzeu el concepte d’«educació» tal com l’exposa Durkheim, utilitzant les idees principals del text. Expliqueu quina funció li atribueix i per què.

Per ell l’educació és el procés mitjançant el qual es configura el ser social de l’home. L’educació és l’acció d’educar, ensenyar i desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals i dirigir la inclinació de l’educand. (Rossi, 2011). Per a que hi hagi educació cal una generació d’adults i una de joves i que els adults actuïn sobre els joves. Concep l’educació com un procés de transmissió cultural de les generacions adultes a les generacions més joves. Hi ha tants tipus d’educació diferents com medis hi ha en la societat. Però hi ha idees, sentiments i pràctiques que l’educació ha d’inculcar a tots els infants. Cada societat forma un ideal d’home, tant des del punt de vista físic com moral. La societat en general i el medi social particular determinen aquest ideal. Crear aquest ideal és el que constitueix el nucli de l’educació. L’educació és un instrument de homogeneïtzació (necessària per tal de garantir la cohesió social) i de diversificació. L’educació garanteix la continuïtat de la societat. L’educació és social i per tant culturalment relativa, constituïda per uns hàbits socials de cada societat determinada, que són transmesos als nous membres. L’educació és l’acció que exerceixen les generacions adultes sobre les que encara no són prou madures per a la vida social. Per tant l’educació és una socialització de la generació jove, per tal d’adaptar als individus al seu medi físic i social. L’educació té la funció de capacitar als individus segons les necessitats i els interessos de la societat. La funció fonamental dels sistemes escolars és la imposició d’una determinada cultura com autèntica i legítima i la inculcació sistemàtica i continuada d’aquesta. La finalitat de l’educació és formar el ser social que hi ha en cada persona, facilitar la incorporació de l’individu en la societat, fer-lo membre del grup social. Quan neix només hi ha l’ésser individual. L’educació fa sorgir l’ésser social. És finalitat de l’educació suscitar en l’infant uns estats físics intel·lectuals i morals que li exigeix la societat perquè considera que ha de ser comuns en tots els membres i certs estats físics i mentals que el grup social particular (casta, família, ...) considera que han de tenir tots els que la componen.

  • Per primera vegada, Durkheim, planteja una mirada sociològica sobre la institució educativa, relacionant socialització i educació. On creieu que queda la llibertat individual en el text de Durkheim? Hi ha possibilitats de transformació social a partir de la seva anàlisi? Argumenteu la resposta.

L’ésser humà ho és perquè viu en societat. La socialització (que es produeix a través de l’educació) fa a l’individu lliure, el crea. L’educació fa més gran l’home al fer-lo humà, ensenyant-lo a reprimir els seus instints animals més egoistes i assimilant la seva cultura. L’ésser humà necessita ser educat per socialitzar-se, no es pot crear de manera espontània. Gràcies a l’educació l’home por portar una vida humana i social. El millor de cada persona i les possibilitats que té de desenvolupar-se provenen de la seva cultura. L’home es realitza quan participa plenament de la seva cultura i en convertir les aspiracions de la cultura en les seves pròpies. La manera d’aconseguir-ho és mitjançant un sistema educatiu adequat. (Lisón, 2005: 40). Durant la socialització és forma la llibertat individual. A l’assimilar la cultura com a pròpia adquireix uns hàbits, una manera de veure el món, de ser i una moral concreta. A l’assimilar la cultura l’home s’humanitza. L’objectiu de l’educació és crear una persona, i educar és socialitzar, per tant es pot individualitzar socialitzant (Fauconnet, Paul, 1975: 17).

L’escola afavoreix l’evolució i la dinamització cultural, per tal de progressar col·lectivament i l’adaptar-se als nous desafiaments. (Sarramona, 2000: 62) El mestre ha de ser conscient del moment històric en el que ensenya. L’escola ha de ser capaç d’intervenir sobre la societat i ensenyar als alumnes a ser crítics. La societat del futur depèn de l’educació i els valors que es fomentin des de l’escola. Si la societat vol o necessita una transformació el mestre pot educar als alumnes per a que es produeixi aquest canvi. A més, la societat evoluciona i amb ella ho ha de fer l’educació. L’educació s’ha d’ajustar al moment històric. (Sarramona, 2000: 62).

  • Caracteritzeu el concepte d’«educació» tal com l’entén I. Illich. Per què el contraposa amb el d’escolarització? Anomeneu i expliqueu els seus arguments.

tenen accés a la universitat. Allí obtindran un títol que els que no hi han pogut anar no tindran. Els que el tenen podran manar sobre els que no el tenen. Aquests tindran més diners i podran gastar més. Considera que l’escola és obsoleta, inadaptada, (perquè no cobreix les necessitats de la societat moderna), inútil (perquè no ensenya el que requereix els nous temps) lenta (tarda anys en formar a les noves generacions) i econòmicament inviable. (Colom, 1998: 94). L’escola no es pot permetre tots els recursos que necessita perquè tots els alumnes aprenguin en igualtat de condicions. Per tant l’escola no és un bon sistema per aprendre.

  • Quina és la finalitat de l’educació segons I’autor? Quins són els seus principals arguments a l’hora de postular la necessitat de desescolarització?

La finalitat de l’educació és desenvolupar el poder dels individus de totes les edats per la seva pròpia formació. Que l’individu adquireixi una nova habilitat o destresa. L’escola està lluny de l’entorn real de la vida de les persones. Per tant inhibeix la participació dels ciutadans en la cultura. Totes les escoles suposen la ritualització i professionalització del procés d’ensenyança-aprenentatge, i hauria de ser un procés més senzill i natural. Els títols donen prestigi i cataloguen a l’individu que els té i desvaloritzen al que no en té. Qualsevol escola per més lliure que sigui genera una personalitat dependent, un esperit esclau. Totes tenen el currículum ocult. Tots els models de relació mestre-alumne són autoritaris. Ens hem d’educar segons el que vulguem fer i estudiar, sense obligacions. L’escola és poc eficaç. A l’escola es produeix fracàs escolar i desigualtat social. El monopoli del coneixement de l’escola és contrari a la llibertat d’accés a la cultura personal. (Trilla et al., 2001: 282). Per ell l’escola és un mercaderia, no té valors ètics i s’ha convertit en un instrument per formar alumnes competitius. Per això i per la rigidesa pròpia de l’escola, proposa la desescolarització. Considera l’escola una institució manipuladora, encarregada de dirigir als alumnes als objectius de producció i consum. (Sarramona, 2000: 65). Davant la impossibilitat de l’escola per educar hauria de desaparèixer.

En el text podem llegir la següent afirmació: La sociedad desescolarizada no es sino una mutación cultural por la cual la gente recupera el uso efectivo de sus libertades constitucionales: aprendiendo y enseñando con hombres que saben que han nacido libres, no con hombres que han sido conducidos a la libertad (1974:23).

  • Expliqueu el significat d’aquesta cita i, segons el vostre parer, quines són les conseqüències polítiques i socials que té una concepció com la seva. La transmissió del coneixement i la cultura s’havien produït durant segles de manera espontània fora de les escoles i sense necessitat que n’hi haguessin. Cal tornar a aprendre lliurement, a relacionar-se amb els altres i a contribuir a l’aprenentatge mutu. (Trilla et al., 2001: 286). Es valoraria a la gent per les seves capacitats i no per la titulació. Seria una societat educativa i acollidora, tots aprendrien de tots en qualsevol espai de la ciutat segons els seus interessos i independentment de l’edat. Es buscaria el bé comú. La societat estaria més cohesionada, seria més igualitària i feliç. (Domènech i Guerrero, 2005: 22-23). Les persones es rebel·larien contra els sistemes polític i econòmic, i lluitarien per una societat més justa i lliure per ells i pels altres. La gent demanaria els seus drets. Seria una societat democràtica, on es respectarien els drets de les persones. (Domènech i Guerrero, 2005: 87). BIBLIOGRAFIA
  • Colom, Antoni J. (cordinador), (1998). Las teorías de la desescolarización. A Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. (pp. 93- 101). Barcelona: Ariel.
  • Domènech, Joan i Guerrero, Joan. (2005). Mirades a l’educació que volem. (pp. 22, 23, 87). Barcelona: Graó.
  • Durkheim, Émile, (1975). Educación y Sociedad. p 17. Fauconnet, Paul. [Introducció].
  • Durkheim, É. (1991). L’educació: natura i funció. A É. Durkheim. Educació i sociologia (pp. 31-56). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.

Santos Gómez, M. (2006). Sociedad, utopía y educación en Ivan Illich. Psicología USP, 17 (3) pp 183-201. Recuperat de

http://www.ivanillich.org.mx/utopia.pdf