Història de la Psicologia
PAC 3:DIMENSIONS TEÒRIQUES EN DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
La fundació i l'establiment de la psicologia com a ciència es va viure a mitjans i finals del segle
XIX a diferents països. Els científics d'Alemanya i d'Amèrica van contribuir amb molts anys
d'investigació i experimentació per tal de crear unes bases sòlides on es pogués mantenir la
psicologia científica. D'aquests científics podem destacar a l'alemany Wilhem Wundt (1832-
1920), considerat fundador de la psicologia experimental i a l'americà William James (1842-
1910), considerat pare de la psicologia americana. En oposició a la filosofia del sentit comú de
l'escola escocesa que havia imperat en els Estats Units, un grup d'autors, dels quals els més
representatius són Charles S. Peirce (1839-1914) i William James, proposen un enfocament en
el qual la ment és vista d'es d'una posició més naturalista, on la característica principal és el
culte a l'utilitarisme, naixent d'aquesta manera el pragmatisme filosòfic, considerat la pedra
angular del funcionalisme.
Pel que fa a William James, trobem un text que pot ser considerat de divulgació, el qual
correspon a la primera part d'una conferència pronunciada per ell mateix. Trobem mostres del
pragmatisme filosòfic que defenia en el seu moviment funcionalista. Segons el pragmatisme,
qualsevol creença, pensament o conducta s'ha de jutjar per les seves conseqüències. La veritat
no és quelcom que es troba en una forma estàtica, com mantenien molts racionalistes, sinó
que la veritat s'ha de calibrar en circumstàncies variables. Les idees que funcionen són
vertaderes, i com les circumstàncies canvien, la veritat ha d'esser eternament dinàmica. Per
als funcionalistes, les suposicions concernents a la ment derivaven de la teoria de l'evolució,
l'objectiu era conèixer el funcionament de la ment i la conducta, en un intent per ajudar a
l'adaptació de l'organisme amb l'entorn, i les eines d'investigació incloïen tot el que tènia un
valor informatiu, incloent la utilització de la introspecció, l'estudi del comportament i l'estudi de
la malaltia mental Aquesta preocupació per lo pràctic, l'èmfasi en l'individu i la teoria de
l'evolució es van combinar per formar l'escola del funcionalisme. Donades aquestes pinzellades
del moviment funcionalista i del pragmatisme entenem que al text de James, quan parla de la
seva Teoria de les emocions, està veient la finalitat de les nostres conductes, si ens són útils o
si, realment, a més de no provocar-nos cap satisfacció, ens causen més malestar psíquic. Si
som capaços de reprimir un impuls de covardia, de dolor, els nostres sentiments es calmaran i
milloraran, ja que estarem tenint consciència del que ens ocupa en aquell moment i estarem
actuant segons sigui la nostra finalitat, que en tot cas és no provocar-nos cap malestar.
La validesa d'aquesta teoria per al funcionalisme de James és essencial, ja que va agafar tot els
temes que li interessaven i els va unir en una teoria que va donar molt per parlar i pensar. Al
text també es parla dels canvis que van visqué les dones noruegues en la seva societat quan
van començar a utilitzar els esquis de manera habitual o quasi habitual, ja que van deixar d'un
costat l'ideal femení tradicional i les delicadeses del sexe dèbil per convertir-se en dones
actives, amb dots de resolució i valentes. Amb aquest exemple veiem com el funcionalisme
