La Teoría de las Emociones de William James: Fundamentos del Funcionalismo Americano, Apuntes de Psicología

¡Descarga La Teoría de las Emociones de William James: Fundamentos del Funcionalismo Americano y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA (UOC)

PAC

PROF. 13-

Història de la Psicologia

PAC 3:DIMENSIONS TEÒRIQUES EN DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

La fundació i l'establiment de la psicologia com a ciència es va viure a mitjans i finals del segle XIX a diferents països. Els científics d'Alemanya i d'Amèrica van contribuir amb molts anys d'investigació i experimentació per tal de crear unes bases sòlides on es pogués mantenir la psicologia científica. D'aquests científics podem destacar a l'alemany Wilhem Wundt (1832-1920), considerat fundador de la psicologia experimental i a l'americà William James (1842-1910), considerat pare de la psicologia americana. En oposició a la filosofia del sentit comú de l'escola escocesa que havia imperat en els Estats Units, un grup d'autors, dels quals els més representatius són Charles S. Peirce (1839-1914) i William James, proposen un enfocament en el qual la ment és vista d'es d'una posició més naturalista, on la característica principal és el culte a l'utilitarisme, naixent d'aquesta manera el pragmatisme filosòfic, considerat la pedra angular del funcionalisme.

Pel que fa a William James, trobem un text que pot ser considerat de divulgació, el qual correspon a la primera part d'una conferència pronunciada per ell mateix. Trobem mostres del pragmatisme filosòfic que defenia en el seu moviment funcionalista. Segons el pragmatisme, qualsevol creença, pensament o conducta s'ha de jutjar per les seves conseqüències. La veritat no és quelcom que es troba en una forma estàtica, com mantenien molts racionalistes, sinó que la veritat s'ha de calibrar en circumstàncies variables. Les idees que funcionen són vertaderes, i com les circumstàncies canvien, la veritat ha d'esser eternament dinàmica. Per als funcionalistes, les suposicions concernents a la ment derivaven de la teoria de l'evolució, l'objectiu era conèixer el funcionament de la ment i la conducta, en un intent per ajudar a l'adaptació de l'organisme amb l'entorn, i les eines d'investigació incloïen tot el que tènia un valor informatiu, incloent la utilització de la introspecció, l'estudi del comportament i l'estudi de la malaltia mental Aquesta preocupació per lo pràctic, l'èmfasi en l'individu i la teoria de l'evolució es van combinar per formar l'escola del funcionalisme. Donades aquestes pinzellades del moviment funcionalista i del pragmatisme entenem que al text de James, quan parla de la seva Teoria de les emocions, està veient la finalitat de les nostres conductes, si ens són útils o si, realment, a més de no provocar-nos cap satisfacció, ens causen més malestar psíquic. Si som capaços de reprimir un impuls de covardia, de dolor, els nostres sentiments es calmaran i milloraran, ja que estarem tenint consciència del que ens ocupa en aquell moment i estarem actuant segons sigui la nostra finalitat, que en tot cas és no provocar-nos cap malestar. La validesa d'aquesta teoria per al funcionalisme de James és essencial, ja que va agafar tot els temes que li interessaven i els va unir en una teoria que va donar molt per parlar i pensar. Al text també es parla dels canvis que van visqué les dones noruegues en la seva societat quan van començar a utilitzar els esquis de manera habitual o quasi habitual, ja que van deixar d'un costat l'ideal femení tradicional i les delicadeses del sexe dèbil per convertir-se en dones actives, amb dots de resolució i valentes. Amb aquest exemple veiem com el funcionalisme creu fermament en la teoria de l'evolució de Darwin, ja que ens adaptem a les circumstàncies que s'ens presenten amb tot el nostre cos, ja sigui físic o psíquic i, com la veritat no és ni el que és real en un moment determinat ni en un altre, sinó que és dinàmica i canvia segons es canviïn les circumstàncies, premissa important del funcionalisme

Seguint amb el text de James, trobem un fragment on diu: “procedentes de nuestros actos y de nuestras situaciones entran en nosotros corrientes continuas de sensaciones que se conciertan para definir a cada instante en què consisten nuestros estados interiores: esta es una ley fundamental de la psicología”. Aquest fragment està directament relacionat amb la Teoria de les Emocions de James i amb la visió de la

que existeixen programes genètics que determinen la forma de la resposta d'expressió emocional. La tradició d'estudis de les emocions en el funcionalisme s'ha vist afectada per les concepcions de Darwin pel que fa a l'evolució d'aquestes, com canvien segons cada situació, com les persones evolucionen també ho fan les seves emocions, i com l'experiència i la consciència també ho han fet, ja que res és estàtic i estem en un continu canvi que ens serveix per adaptar-nos al medi. Podem situar els treballs de James en aquest camp, ja que va crear la teoria de les emocions i també la teoria del lliure albir, i combinant aquestes dues teories surt la seva premissa que el que pensem determina el que fem i el que fem determina el que sentim. Per a James, la nostra consciència és fonamental per que puguem continuar vivint. La seva funció vital és guiar l'organisme cap als objectius precisos per a la seva supervivència, seleccionant en el transcurs de l'acció allò que és més apropiat per a satisfer les necessitats de l'individu. La consciència es converteix, així, en una estructura biològicament rellevant. D'aquesta manera, les emocions són igual de rellevants, ja que segons l'evolució d'aquestes amb les nostres conductes ens sentirem d'una manera o d'una altre, més feliços o més tristos.

A començaments del segle XX als Estats Units es va viure un període on el funcionalisme formulat per James va acabar orientant cap un conductualisme generalitzat, del qual la proposta de Watson (1878-1958) va ser una versió extrema. Watson, psicòleg nord-americà fundador del Conductisme, posa l'èmfasi sobre la conducta observable (tant humana com a animal), que considera que ha de ser l'objecte d'estudi de la Psicologia, i les relacions entre estímul i resposta, més que en l'estat mental intern de la gent. En la seva opinió, l'anàlisi de la conducta i les relacions era l'únic mètode objectiu per aconseguir la penetració en les accions humanes i extrapolar el mètode propi de les Ciències Naturals (el mètode científic) a la Psicologia. Els treballs de Watson també els podem situar en el camp de l'evolució de les emocions que va idear Darwin. L'aportació més genuïna de Watson a la psicologia de les emocions és la seva insistència en una en una de les dimensions o nivells possibles de l'anàlisi. A l'igual que la teoria de les emocions de James, suggeria que la conducta precedeix a les emocions, però davant la idea de James que l'experiència dels canvis corporals és l'emoció, Watson pensa que les emocions són simplement reaccions corporals a estímuls específics en les quals l'experiència conscient no és de cap manera un element essencial. Watson classifica les reaccions emocionals en tres tipus bàsics: por, ira i amor(sexe). Lliga cada tipus a sèries d'estímuls molt concretes: por (sorolls forts, pèrdua de la sustentació) ira (obstaculització dels moviments corporals) i amor ( acaronament i estimulació de les zones erògenes. Watson està segur que aquests tres tipus de resposta emocional constitueixen el nucli del qual procedeixen totes les futures reaccions emocionals. Watson va canviar la seva perspectiva respecte la continuïtat de les espècies de Darwin, va modificar també la seva posició davant el problema “herència-criança”. En un principi la seva posició contenia elements nativistes, després va afirmar que la major part de la conducta humana s'aprèn, centrant- se més en els seus estudis sobre el conductisme i experimentant amb nens.

Pel que fa a John Broadus Watson, trobem un text de divulgació de les seves teories, en forma de fragments d'articles publicats per ell mateix. En aquest text trobem moltes pretensions de la seva teoria conductista. Al text de Watson trobem una idea de construir un tipus diferent de vida familiar on regnaria el conductisme que ell defensa, per tal de crear persones independents, amb una ment sana, sense que els condicionaments típics de la infància es puguin desenvolupar, ja que no hi ha temps suficient per que es produeixin, els gels, el sentiment d'inferioritat tampoc es poden desenvolupar, ja que no hi ha estímuls suficients per a produir-los. Watson redueix la psicologia a la ciència de la conducta, prescindeix de la consciència i la introspecció, té uns mètodes estrictament experimentals, i la seva meta és predir i controlar. Redueix l'explicació de la conducta a connexions estímul-resposta, i no estableix cap línia divisòria entre comportament animal i humà al llag de l'escala filogenètica, hipòtesi que després va abandonar. En el text intenta demostrar com donant una educació diferent de la que acostumem a rebre, les persones arribaran a l'edat adulta sense els malestars que s'experimenten en la infantesa i els traumes que podem viure pels

condicionaments socials als quals ens veiem exposats. L'objectiu final de tots els esforços de Watson va ser aconseguir una redefinició de l'objectiu de la psicologia, que no podia reduir-se a la descripció i a la comprensió, sinó que s'havia d'esser la predicció i el control de la conducta humana, amb vista a l'eficàcia, l'ordre i el progrés.

Per finalitzar faré una reflexió de la posició pragmatista de James i de la posició conductista de Watson.

L'enfocament de James era empíric, perquè ho circumscrivia només als fets d'experiència. Era radical, no obstant això, en què exigia a la ciència no ignorar cap aspecte de la realitat que pogués, de fet, ser experimentat. La principal qüestió a la qual es dirigia la seva filosofia era la dicotomia fonamental entre subjecte i objecte. Els factors subjectius havien de ser eliminats perquè pogués sorgir una psicologia objectiva. L'estratègia del psicòleg era afirmar que la bona ciència era positivista; això és, no pretendre explicacions metafísiques o sobrenaturals per als fenòmens físics, sinó suposar que tot el que necessitem conèixer era cognoscible a través de l'intel·lecte i els sentits. James no creia en el dualisme cartesià, ja que per a ell ment i cos són una mateixa realitat indissoluble. La seva posició pragmàtica el va portar a una epistemologia on totes les teories podien ser vàlides si eren útil pels objectius estimats.

La posició conductista de Watson crea un altre cop el problema ment-cos, ja que Watson acaba centrant-se només en la conducta com un aprenentatge, deixant de banda el pensament conscient dels individus. El seu radical ambientalisme el portaria a reclamar que l'esser humà és un producte creat per la societat, mitjançant diversos agents; ja que tots els individus tenen les mateixes respostes embriològiques, no hi ha diferències hereditàries, i per això les diferència que es veuen en els adults són conseqüència de l'educació rebuda per la societat. Aquesta perspectiva ens ensenya que l'ésser humà es construeix, no neix.

Abans de finalitzar, s'ha de dir que James des de la perspectiva funcionalista va fer una aportació teòrica que conduïa a la noció de “conducta observable” com quelcom diferent de la “ment”. I és que en els seus estudis sobre els instints, defensa que l'instint és la facultat d'actuar d'una manera determinada, i amb una finalitat determinada, sense coneixer-la en el moment d'actuar i sense educació prèvia. A més introdueix l'instint dintre de l'esfera de la motivació humana, ja que la majoria de vegades actuam moguts per les tendències instintives i innates i poques vegades per motius racionals. Així que hi ha conductes observables com les que es veuen en els instint, d'apartar-te quan ve un cotxe, d'apartar la mà quan et cremes, etc. Són conductes que veiem i que sabem que no estan dintre de la ment com si fossin idees, sinó que és la tendència instintiva i innata que necessitem per tal de sobreviure.

Bibliografia:

B. R. Hergenhahn. Introducción a la Historia de la Psicología Capítol 11. Funcionalismo (pp. 349-362)

Francisco Tortosa. Una historia de la Psicología moderna Capítol 15. La propuesta conductista de J. B. Watson (pp. 293-314)

Francisco Tortosa. Una historia de la Psicología moderna. El modelo dominante: la psicología científica de Wilhem M. Wundt (1832-1920) (pp. 98-108)

James, William (1899). Los ideales de la vida (discursos a los jóvenes sobre psicología) (fragment). Traducció i pròleg de Carlos M. Soldevila, 2 vols. Barcelona: Imprenta Henrich y Cía., 1904.

Watson, John B. (2009). ¿Debería un niño tener más de una madre? (fragment). Athenea Digital , 15, 193-