


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fonaments de criminologia, Profesor: , Carrera: Criminologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Respon a les següents afirmacions amb un vertader o fals , i justifica breument la teva resposta (màxim de quatre línies). 1.Les teories criminològiques es confirmen o es refuten a partir d’estudis de mesurament dels seus postulats. Vertader. Els estudis de mesurament del delicte permeten posar a prova les teories criminològiques i analitzar la reacció de la societat i del sistema penal davant d’ un delicte.
2. Les diferents taxes de delinqüència entre dos països poden tenir lloc per la diferent categorització de conductes delictives. Vertader. Ja que cada estat es basa en diferents criteris i formes de recollir i analitzar la informació a més, també és usual trobar diferents categoritzacions diferents en referència a les figures delictives. 3. La importància de l’opinió de les víctimes sobre la seva victimizació és un dels aspectes que emfatitza la teoria feminista y que serveix per reforçar el paper de les enquestes de victimizació en el anys 60. Vertader. Tot i que va ser cap als anys 70, es comença a tenir en comte l’opinió de les víctimes en la seva victimització i de la “invisibilitat” que certs tipus de delictes reflectien en les enqüestes oficials com la violència domèstica o les agresions sexuals. 4. Les polítiques de prevenció del delicte es poden avaluar amb les enquestes de victimizació. Verdader. Una de les variables a les que ens poden donar resposta les enquestes de victimització és a si les polítiques de prevenció estan funcionant o no. D’altra banda crec que no ens donarán resposta al perque de si funcionen o no. 5. Les enquestes d’autodenúncia serveixen per reduir la xifra negra, i especialment, per mesurar el delicte. Fals. Són mes útils per verificar teories criminològiques, estudis de predicció de tendències delictives o prevenció que per al mesurament d’un delicte o la reducció de la xifra negra. Tantmateix, en alguns grups si que es pot observar una concordància entre la victimització i la violéncia practicada. 6. La taxa delictiva ha disminuït a l’Estat Espanyol els darrers anys, i per tant el nombre de detinguts també ha experimentat un descens, ja que hi ha menys delinqüents. Fals. L’enquesta mostra una tendència a la baixa en els últims anys però això no implica que el nombre de detinguts hagi hagut de baixar necesariament. 7. La por al delicte reflecteix el risc individual de ser víctima d’un delicte. Fals. La por al delicte s’ha de separar del risc de ser víctima d’un delicte. La por al delicte s’oposa al de la probabilitat real de ser víctima d’un delicte.
8. Els mitjans de comunicació i la seva actuació afecten directament a la percepció que les persones tenen del delicte i de la seva (in)seguretat. Vertader. En les útimes enquestes de victimització, en contraposició al que diu l’estadística, aquelles persones que estàn més conectades als mitjans de comunicació són les que consideren que la delinqüència ha augmentat ja que la fan eco del que senten per aquests mitjans de comunicació. 9. El tipus de prevenció aplicada als infractors es diferencia en funció de les seves característiques, com ara si són delinqüents habituals o no. Verdader. 10. La criminologia i el dret penal comparteixen els mateixos criteris en el moment de fer la seva classificació dels delictes. Fals. Ja que les necesitats de classificació varien entre la criminologia i el dret penal. El dret penal conta amb un catàleg de tots els fets delictius agrupats mentre que la criminologia tot i que se’n pot fer servir, n’utilitza d’altres per l’analisi i explicació dels delictes. **PREGUNTES BREUS
Tot i que em sembla impactant el nombre de casos de violència de gènere que seguim tenint a Espanya avui en día, s’ha de tenir en compte que en aquest mòdul hem parlat d’un terme conegut com la “xifra negra”, i si agafem aquest terme com a un fet verídic, vol dir que hi ha encara molts casos sense denunciar. Les estadístiques ens diuen a més que gairbé un 27% de les denuncies són de parelles que conviuen mentre que nomes un 7% són de exparelles. Quan analitzo això, m’adono que de ben segur hi ha més dones convivint amb la seva parella i essent víctima de violència de gènere sense atrevir-se a denunciar, mentre que d’altra banda hi deu haver dones que al haver-se separat d’una parella que les maltractava ja no veuren la necesitat de denunciar. El que pretenc dir amb tot això és que l’estadística és només un seguit de xifres que no poden oferir conceptes sino simplement quantificar una sèrie de fets que és troben limitats per la qualitat de les dades que es disposen. Bibliografía. Web:
- Instituto de la Mujer (Dades estadístiques sobre les víctimes de violència de gènere);