¡Descarga PAC 3 DROGUES CAS PRÀCTIC y más Resúmenes en PDF de Ciencias Sociales solo en Docsity!
ACTIVITAT 1:
Esther Roman Aldomà: Noticies com l’exposada a Nació Tarragona (2019) amb el titol de “S'enfronta a set anys de presó per abusar sexualment d'una dona a Reus després de drogar-la” o l’escrita per Caralp M, (2016) baix l'enunciat de “Els joves no perceben com assetjament sexual alguns abusos durant l’oci nocturn”, malauradament, són molt comuns. I es que els set anys de presó i una multa de 12.000 € per a un home de 44 anys acusat d'abusar sexualment una dona després de drogar-la involuntàriament i els 3 anys i 6.000€ per un cambrer processat per una temptativa d'abús sexual al veure a la mateixa dona inconscient, sembla no ser suficient. En aquest cas parlem d’una agressió de doble fil. Doncs, per un costat tenim al principal agressor que ho fa de manera premeditada o proactiva, ja que li proporciona una substància desinhibidora a la víctima. Altrament tenim al cambrer, que comet una agressió oportunista, ja que la persona, encara que de manera involuntària, ja se la troba inconscient.
Dins dels contextos d’oci nocturn impera una mirada heteropatriarcal del dret de l’home sobre el cos de les dones, quelcom que permet que succeeixin coses que són violència i no se les catalogui com a tal (Altell a Caralp (2016). El problema rau en què en les situacions de violència sexual interpela per una banda una interpretació sexista que tendeix a atribuir la culpa a la dona per consumir o bé a culpabilitzar el consum d’alcohol (o d’altres substàncies) com a detonant de l’agressió traient la responsabilitat a l’agressor. Tot plegat és greu, ja que invisibilitza l’abús de poder de l’home sobre la dona i resta importancia a la violència sexual; un dels principals riscos amb els quals s’enfronten les dones quan surten de nit, situant-les en un nivell de desigualtat enfront els homes (Fundación Salud y Comunidad citat a Caralp, 2016),.
Hem de tenir clar que la violència sexual té les seves arrels en el sexisme, i per tant, a la cultura sexual d’homes i dones. Aleshores, és important tenir present la variable del gènere, útil per comprendre que les diferències en les formes de consumir van de la mà de les desigualtats encara latents entre el binomi home/dona. Mentre els homes tenen com expectativa consumir sense control com a possibilitat de diversió, sense tenir por de perdre el control (ja que aquest risc per ells no implica abandonar el seu rol masculí), les dones, es veuen afectades pel rol de la dona, i per tant, consumir és igual a pèrdua de control i risc, així doncs, encara que les dones, a
vegades puguin “transgredir los roles de género bebiendo no es algo que generalmente les divierta. Es decir que la diversión tiene género (Oostergard, 2007 citat a Noctambulas,2014,p.9).
Per tant, com a professionals hem de ser crítics i reflexius, en el cas exposat, l’important no és si hi ha o no consum de drogues i si cal prohibir-les, és més una qüestió de gènere i educació. Per tant, cal fugir de discursos hegemònics basats en interpretacions androcèntriques que giren entorn a les diferents conseqüències biològiques respecte al sexe (Noctàmbulas, 2014,p.8). Urgeix evitar ser partícips de campanyes de prevenció que encara intenten educar a les joves per a què pensin que elles alberguen la responsabilitat de protegir-se de la violència, i no als homes que poden o les han agredit. Per tant, cal destinar taller i campanyes a educar els nois, important per a què incorporin una postura ètica i no sexista. Tanmateix segons Altell citada a Caralp (2016) és important començar a P3, per a què hi hagi un treball previ i facilitar així que s’entenguin certs conceptes, quelcom que ens permetria subvertir el llegat supremacista.
Cristina Arenas Farrés: Sovint els agressors són treballadors del bar, empleats o fins i tot personal de seguretat del bar. Si el personal de seguretat, aquell si suposadament t’ha de protegir és en si mateix un potencial agresor quina és la garantia de sortida d’una situació com aquesta? Les opressions de gènere atravessen la societat, no només dels dones de forma permanent, injusta i sobretot molt i més invisible del que sembla. Tal i com afirma el periodista Joan raventós als matins de tv3, es denuncien molt poc els casos de submissió a la droga de forma involuntària com a víctima d’un anulament de la pròpia voluntat amb posterior abús sexual i és per manca de proves. “I si es denuncia poc, probablement sigui, perquè és difícil de demostrar aquest tipus d’agressions perquè les substàncies que s’utilitzen desapareixen de la sang o de la orina en analítiques al cap de dotze hores, només dotze hores després, però més enllà de si es pot o no es pot demostrar, si que sembla evident que és un fet que existeix i sobretot que no és puntual”. (Joan Raventós Matins tv3 29/11/2021) Penso que es pot afirmar amb total contundència que, si bé en altres PAC hem dit que les drogues no són bones, o dolentes sinó que depèn de l'ús que se’n fa, quan la droga és utilitzada
l'home té un poder sobre la dona, la qual cosa permet que passin de forma constatant fets relacionats amb la violència i no es tractin molts cops com a tal. Aquesta notícia informa sobre la violència sexual, però alhora se li atribueix una interpretació sexista, ja que menciona que la dona es trobava sota els efectes de substàncies. Desgraciadament, resta importància a la violència sexual, la qual és una dels principals amenaces que enfronta la dona quan surt al carrer, sobretot a les discoteques; on l'home es diverteix i on la dona es veu amb el risc de perdre el control. Des de la professionalitat de l'educador/a social i amb perspectiva de gènere, és indispensable reflexionar i valorar aquest tema, allunyant-se cada cop més dels discursos predominants per tal de ser crítics davant de quelcom situació. Cal que des de els centres educatius tant de primària com de secundària és facin campanyes i projectes per conscienciar als joves i sobretot evitar els discursos que ara com ara alberguen la càrrega a la dona de protegir-se i no pas a l'home a tenir un posicionament respectuós i ètic. Blanca Llabrés Socías Avui dia, tenim tot un seguit d'articles com aquest en el que ens parla de com " ESPAD 2019 muestra (...) la prevalencia de consumo de tabaco entre adolescentes" (ABC, 2020). Si ens hi fixam en els percentatges, estem parlant d'un 9% dels adolescents espanyols que consumeixen cada dia cànnabis i fins al "17% se suelen emborrachar a diario" (ESPAD, 2019). El que està clar és que quan parlam de Cànnabis estem parlant de la substància il·legal més consumida, tant a Espanya com a la resta de països, entre els estudiants, segons ESPAD, el 32% asseguren que és fàcil d'aconseguir.
Segons podem veure a diversos articles, el "Cannabis es una sustancia que afecta al desarrollo de las habilidades de comunicación y al uso del lenguaje de los adolescentes consumidores " (Díaz Fernandez et al., 2022). Motiu pel qual es deriva el problema de la pèrdua d'interès pels estudis provocat pel consum de substàncies. Ens centram en el cas concret de l'Eduard, un cas concret de com les drogues han afectat al seu desenvolupament a l'institut i de com la Família juntament amb l'equip educatiu s'ha hagut de centrar en la nova orientació de l'Eduard.
El primer en què ens hem de fixar és que l'Eduard es troba a l'adolescència, té actualment 17 anys, un moment on no coneix la seva pròpia identitat i l'està cercant. És el moment en què és comú que els joves experimentin per primera vegada amb aquest tipus de substàncies (ESPAD 2019). Si bé és cert, una gran part dels adolescents són vulnerables respecte al consum, tot i que no tots tenen els mateixos factors de risc, com són factors socials, familiars, escolars o
individuals. En funció de quins siguin els factors de risc de cada a adolescent, s'augmenta o disminueix la seva vulnerabilitat, sempre que hi ha major vulnerabilitat, s'augmenta la possibilitat que el consum es torni en consum problemàtic i comenci a desenvolupar posteriors dependències. El paper fonamental de l'educador social serà el de valorar el fet i poder fer així una valoració atenent a les característiques individuals i fent ús dels seus coneixements per a poder valorar l'entorn familiar del menor. Dintre de les seves funcions hauria d'oferir assessorament i haurà d'informar a la seva família, sobre les dificultats i adversitats que suposen el consum de drogues, programes de prevenció i reducció de riscos i fins i tot ajudar-lo mitjançant programes de salut, teràpies individuals o grupals amb la família i l'adolescent.
Per altra banda, l'equip eductiu serà clau per a poder identificar els programes de formació per a pares i mares sobre l'ús i l'abús de substàncies i programes educatius de disminució de danys i risc. Com per exemple xerrades des de SPOOT (Centre de Prevenció i intervenció de drogodependències de la diputació de Barcelona). L'acompanyament per part dels professionals és basic, ja que serà el que faci possible la recuperació dels rols i fer de la família el principal agent educatiu.
Per tant, serà fonamental fomentar habilitats i oferir recursos per aconseguir el canvi i disminuir els factors de risc, Personalment penso que s'hauria de donar més protagonisme a les intervencions educatives, que les mediques. Informar a la família serà fonamental sobre l'evolució del cas, ja que si no hi ha millores, l'educadora social haurà de fer una proposta de derivació i informar i explicar recursos com el Centre de Salut Mental i Juvenil.
ACTIVITAT 2
https://www.drogasgenero.info/wp-content/uploads/4InformeNoct_2016-201717.pdf Per començar, com a Educadores Socials partim de la base de que encara que sigui un encàrrec de l’ajuntament, cal fugir de l’encàrrec institucional i de control social. Per tant, ens hem d’allunyar de protocolos homogeneitzats que pretenen afavorir polítiques prohibicionistes, per tant cal una aproximació a les polítiques normalitzadores, aquelles que assumeixen que el consum seguirà existint i potencien la gestió del risc i l’educació com a eina efectiva per a la prevenció. Hem intentat elegir el programa que més s’adapta a cada actuació/intervenció tenint en compte les necessitats, les preferències dels usuaris/es i adaptar-lo, si cal, els protocols. Els objectius estratègics (Noctàmbulas, 2020) instaurats dins del programa que hem elegit, van dirigits a la
enllà, el sexisme. El segon vídeo ens serveis per consciènciar al joven de que hi ha molts tipus de violència i que es important visibilitzar-les totes, tant les explícites o evidents, com les que no s’atenen com tant evident. Aquesta part es important, ja que des del punt lila es van atendre diferents tipus de violència; diversos acorralaments, comentaris sexuats i masclistes i tocaments no consentits. Per últim tenim el vídeo, el mite que afirma que quan una dona diu que no, en el fons vol dir que si, amb l'objectiu de treballar i reflexionar sobre el consentiment. Aquesta part donar resposta i mesures per paliar les diferents situacions de insistència davant del NO, com són els 5 acorralaments (impedint que es moguéssin lliurement), 4 tocaments sense ser consentits i 2 situacions de insistència davant un NO. "El lema más habitual, claro y contundente, es (No es no). Sin embargo, esa consigna tiene trampa: se responsabiliza a la mujer de explicitar su oposición en vez de promover un modelo de ligoteo basado en la empatía y el placer compartido". (Fernández, J, 2017: 102). Si fixem el consentiment en el marc del desig, observem que hi ha un subjecte desitjant i un altre que consenteix, el qual genera una jerarquia de posicions entre el binomi home/dona, ubicant el gènere femení en una situació inferior. En segon lloc, és indispensable tenir en compte que hi ha diferents maneres d'expressar una negació, per tant, a les campanyes preventives s'ha de treballar com es pot expressar aquest no. I per últim és fonamental, tenir en compte els grans prejudicis que afecten a les dones a l'hora d'expressar lliurement la seva sexualitat i que molts cops la por o la inseguretat dominen, fent difícil dir que no o posar límits. Altrament, el programa integra quelcom important, ja que busca la manera de fer arribar la informació al màxim de joves a través de diferents banners, donant la possibilitat de fer partícips directes a tots els afectats per aquesta problemàtica, quelcom indispensable i útil per generar interrogants que se’ns passin per alt i possibles respostes. Per aquest motiu des del programa es van realitzar una sèrie de propostes participatives a través de diferents canals des d’on tots/es poden ser partícips directes compartint altres mites, experiències personals i/o altres propostes. Com esmenta Garcés (2017), educar comporta aprendre a viure juntes a partir de problemes comuns des de la condició de poder reflexionar cadascú per si mateixa, sobre aquells problemes que directament o indirectament ens afecta a totes.
ACTIVITAT 3
-Una noia de 17 anys consulta al CAS per una multa de cànnabis. Una vegada has realitzat la primera entrevista, es destapen diferents conflictes familiars. Els seus pares fa temps que tenen molts conflictes de parella i desatenen les seves funcions més bàsiques d’acompanyament i
atenció a la seva filla. Quan anava a la ESO va realitzar seguiment discontinu fins a abandonar l’institut. Arriba al CSMIJ a petició del centre educatiu per problemes de conducta i apatia. Com hem anat veient al llarg de l'assignatura, Centrar la potència emancipadora de l’educació només en l’accés al coneixement pot conduir a una posició excloent i opresora (Garcés, M. 2020: 93) és per això que basarem la proposta de la nostra intervenció socioeducativa en la multidisciplinarietat pròpia del CAS. Primer de tot, volem deixar constància que com a equip de treball ens hem pres algunes llicències alhora de redactar amb profunditat la nostra proposta perquè es tracta d’un treball universitari i ens basem en la poca informació que tenim. Si es tractés d’un cas real el primer que caldria és fer més entrevistes amb la noia de 17 anys a qui a partir d’ara anomenarem XXX. Partim de la bàse que fariem un ingrés al CSMIJ per la manca de vincle segur que suposem a casa seva amb els seus pares i a partir d’aquí desglossarem la proposta de PEI. Prescindir del Projecte educatiu individualitzat suposa abandonar l’acció educativa a ofertes homogènies i homogeneïtzants, a l’atzar dels moments inspirats i, sobretot, alimentar un «campi qui pugui» en el moment de les dificultats. (Planella, J. Moyano, S. 2018: 257). Informació inicial: Noia de 17 anys derivada arran de problemes amb la justicia per un multa de cannabis. Manca de suport familiar que deriva en problemes escolars. Consideracions prèvies: Per tal d’aprofundir en la individualització del procés educatiu de la noia necessitem realitzar més entrevistes des dels diferents enfocs dels professionals que conformen el CAS. Ens manca informació per traçar un PEI adequat al subjecte en concret. Necessitem saber si la multa és per consum o per tràfic, quin és el seu vincle amb les projenitors. Els seus pares desatenen les seves necessitats però no sabem quin vincle tenen amb la subjecte (vincle evitatiu, vincle ansiós ambivalent o vincle desorganitzat), considerem que una visita amb un/a professional de la psicologia és imprescindible per enfocar el PEI. Àrees de treball educatiu: Àrea de subjecte social i entorn.
Objectiu general: Emprendre el procés de participació del subjecte a la comunitat i la vida social que l’envolta.
social amb els altres. c. Permetre i potenciar la pertinença d’XXX en un grup d’iguals. Que assisteixin al seu lloc de residència i que ella també es quedi a dormir a casa d’amigues alguna vegada. d. Valorar i incentivar el diàleg amb els educadors sobre sexe, drogues i qualsevol tema que preocupi a XXX.
tingut cada procés en XXX i s’avaluarà la continuïtat o no de cada recurs/estratègia.
Orientacions generals: Malgrat les activitats proposades al punt A les pot realitzar qualsevol educador i les realitzades al punt B les durà a terme el seu tutor amb els suport d’un altre educador en cas que sigui necessari; ens sembla interessant que sigui XXX qui triï amb qui se sent més còmode per expressar-se i amb qui establir un vincle segur. Així que es demana a tot l’equip que estigui pendent, obert i amb comunicació amb el tutor.
Àrea de llenguatge i comunicació
Objectiu general: Fomentar la lectoescriptura en Català
Objectius específics Recursos i estratègies Temporalitat
A. Redactar de forma adequada a la seva edat. Reduint les faltes d'ortografia.
a. Corregint els errors ortogràfics que es produeixen en l'escriptura quotidiana.
a. Diàriament. El seu tutor. b. un cop a la setmana.
b. Visualitzant youtubers i altres formes amenes de vinculació amb la llengua i amb l’escriptura.
c. Dirigint-nos a ella majori- tàriament en català.
El seu tutor. c. Diàriament. Incorporar-ho tot l’equip.
B. Fomentar el gust per la lectura com a eina per interioritzar “colateralment” l’escriptura correcta.
a. Llegint llibres.
b. Escoltant audiollibres abans d’anar a dormir.
c. Reforçant la feina de l’escola. d. Paraticipant en un club de lectura.
a, b,c. Diàriament tot l’equip amb el suport específic del tutor.
d. Un cop a la setmana.
Orientacions generals: Malgrat el tutor sigui sempre el guia, les orientacions per fomentar la motivació per la lectoescriptura de XXX són responsabilitat de tot l’equip. Esdevindrà imprescindible que es treballi l’exemple, parlar de llibres, lectures, oferir idees a XXX de què pot llegir.
Àrea de tecnologia
Objectiu general: Perebre l’ordinador com una eina de possibilitats més enllà de l’ús lúdic d’aquest.
Objectius específics Recursos i estratègies
Temporalitat
A. Fomentar el sentit de pertinença a una comunitat.
a. Participar en un esport que triï XXX i que sigui un joc d’equip. (Futbol, bàsquet, volleyball). b. Incentivar la cooperació enfront de la competició. c. Fer explícites sempre les regles del joc.
Dos dies a la setmana després de l’institut. Els dies aniran en funció de l’oferta de l’equip. És una activitat que es realitzarà fora del centre.
B. Mantenir l’interès per l’activitat física.
a. Anar en bicicleta b. Fer excursions a la muntanya.
Un cop a la setmana o cada dues, en funció de la feina que tingui de l’escola. Sempre acompanyada d’educadors del centre i altres companys. Orientacions generals: s’ha de fer una selecció d’algunes de les joguines que té i ajudar-la a ordenar el seu racó de jocs (el tutor amb ella).
Àrea d’art i cultura
Objectiu general: Conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques que pertanyen al seu entorn immediat.
Objectius específics Recursos i estratègies Temporalitat
A. Apoderarse del fet cultural i ser autosuficient alhora de relacionar-se amb l’art i la cultura.
a. Assistir a funcions de teatre professional del seu interès. (Col·lectiu VVAA, els malnascuts…) b. Assistir a festivals d’arts de carrer del barri. c. Participar en sortides a fires com la de Tàrrega. d. Assistir al cinema.
Tot el curs
Orientacions generals: Aquestes activitats les farà en grup, sobretot les sortides a fires i festivals i sempre acompanyada dels educadors. A partir del segon semestre, les pel·lícules i obres de teatre les triarà XXX i proposarà a la resta què vol anar a veure (en un sistema de rotació on cada setmana triarà una persona diferent).
Reflexió argumentada:
Recuperem ara la reflexió al voltant del cas analitzat, ara des d’una perspectiva més crítica amb el propi exercici. La nostra realitat històrica assimila infància en perill amb infància perillosa i per tant sovint els nens i nenes que es troben en perill són alhora productors d’aquest perill. Aquesta reflexió ens interessa especialment en el cas analitzat ja que la persona per la qual hem configurat l’acció educativa té 17 anys i està sota la tutela dels seus pares, una familia amb problemes que repercuteixen en la seva socialització i el seu consum de substàncies tòxiques. Seguint els materials proporcionats per l’assignatura i amb la voluntat de plantejar una intervenció acurada, hem partit de la base que es tutelar a la noia separant-la del nucli familiar. No obstant volem aprofitar per reflexionar que sovint separar l’infant de núcleo familiar es podria evitar reforçant les pràctiques parentals, evitant així la separació del nucli familiar; que pot esdevenir un motiu més d’exclusió d’aquest “adolescent” de la seva construcció identitària. En aquest cas hem partit de supòsits però davant la pràctica real d’un cas d’aquestes característiques, ens caldria, com ja apuntavem a l’inici, un anàlisi més acurat de la realitat del subjecte amb qui treballem per evitar invisivilitzar-la darrere conceptes com: menor, drogadicte, delinqüent o familia desestructurada.
Bibliografia Garcés, M. (2020) Escola d’aprenents. Ed: Galaxia Gutenberg. MA TERIALS BÀ SICS OBLIGATORIS
o Garcia Rosell, N. Iglesias Escudé, M. Lluch Cornella, A. i Roca de Torres, C. (2019). Entre iguals. Guia per a la prevenció del consum de d’alcohol en joves en els espais d’oci nocturn. Diputació de Barcelona. Pg 36-45. https://www.diba.cat/es/web/salutpublica/guia-entre-iguals o Garín, T. i Fuertes, S. (2012). Capítol IV: L'educació social en l'àmbit de les drogodependències. Drogues: prevenció i formes d’acció socioeducativa. Barcelona, UOC. 127-169. o Generalitat de Catalunya (2016). Guia de recomanacions metodològiques i de continguts de les intervencions en prevenció sobre drogues. Departament de Salut. https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministrati us/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf 52-74. o Noctámbulas. (2020) 7 pasos para construir un plan de abordaje de las violencias sexuales en espacios festivos. Guia de apoyo técnico para elaborar protocolos y planes frente a las violencias sexuales en espacios festivos y de consumo de drogas. Fundación Salud y Comunidad. https://violenciagenero.org/recurso/publicacion/7-pasos-construir-plan- abordaje-violencias-sexuales-espacios-festivos o Planella, J. i Moyano, S. (2018). Pràcticum III. Análisis de la práctica educativa. Barcelona, UOC. Capítol XIV: 257-275.
MATERIALS COMPLEMENTARIS
A) Programes, manuals i recomanacions per a l’oci nocturn:
o Agència de Salut Pública de Catalunya (2018) Creació, estructura i funcionament de les Taules Nits Q. https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministrati us/continguts_hemeroteca/Manual_metodologia_taules_NitsQ_DEF.pdf o Agència de Salut Pública de Catalunya (2018) Manual d'eines i de recomanacions per la diagnosi i l'avaluació de les intervencions en l'oci nocturn en l'àmbit local. https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministrati us/continguts_hemeroteca/manual_avaluacio_oci_nocturn.pdf o Energy Control. Guías. https://energycontrol.org/recursos/guias/ o Q de Festa! Nits de qualitat: https://www.qdefesta.cat/ o https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/programes_i_recursos/ ambit_de_l_oci_nocturn/q-de-festa-nits-de-qualitat-00001/ o Sociodrogalcohol. Prevención basada en la evidencia: http://www.prevencionbasadaenlaevidencia.net/index.php?page=ficha B) Recursos específics d’abordatge a l’oci nocturn amb perspectiva de g ènere:
o Observatorio Noctámbulas. Informes. https://www.drogasgenero.info/noctambulas/informes/ o Diputació de Barcelona. Punts liles per sensibilitzar, prevenir i/o actuar contra el sexisme en espais públics. https://www.diba.cat/es/web/politiques-igualtat/punt-lila C) Recursos específics per orientar la intervenció de l'Educació Social als CAS :
o Alonso, Josep Maria; Duran, Antoni M.; Larriba, Jaume (2014) Què podem fer els serveis socials bàsics davant les drogodependències? Generalitat de Catalunya. https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/ coleccions/eines/num16/eines16.pdf o Generalitat de Catalunya (2017) Xarxa de Recursos Assistencials. https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/tractament/xarxa_de_recursos_assi stencials/ o Generalitat de Catalunya (2008) Manual de comunicació per als professionals de les drogodependències. https://pladrogues.terrassa.cat/wp-content/uploads/2017/09/manual_comunica cio_prof_dd.pdf
o Nació Tarragona. (2019). S'enfronta a set anys de presó per abusar sexualment d'una dona a Reus després de drogar-la. Nació Tarragona. [article]. Recuperat de: https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/31563/enfronta-set-anys- preso-abusar-sexualment-dona-reus-despres-drogar-la o Noctàmbulas. (2017). Informe. Observatorio Noctámbulas. Informes. https://www.drogasgenero.info/noctambulas/informes/ o Oliver, P. Una mare publica un vídeo de la seva filla paralitzada després de beure una copa en una discoteca. Retrieved 6 November 2021, from https://www.diaridegirona.cat/buzzejant/2021/08/06/mare-publica-video-seva- filla-56000651.html o Plan Nacional Sobre Drogas (PNSD). Encuesta sobre población escolar. 2007. o R.E. Roberts, C.R. Roberts, Y. Xing. Comorbidity of substance use disorders and other psychiatric disorders among adolescents: Evidence from an epidemiologic survey. Drug Alcohol Depend, 88 (2007), pp. S4-S http://dx.doi.org/10.1016/j.drugalcdep.2006.12. o Vanguardia. (2021). Covid en Madrid | Ayuso arremete contra los sanitarios mientras la comunidad registra su récord de contagios. Retrieved 7 December 2021, from https://www.lavanguardia.com/local/madrid/20211222/7946833/ayuso- arremete-sanitarios-madrid-record-contagios-covid.html.
