Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pac 1 Drogues, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Drogues, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 17/05/2016

siquemi
siquemi 🇪🇸

3.8

(71)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1.
Les drogues les podem classificar en 3 grups, cadascun amb els seus efectes.
A- Drogues depressores: substàncies que inhibeixen, relaxen i suprimeixen aspectes del sistema
nerviós central. Aquestes es divideixen 3 grups:
1. Opi i derivats, produeixen tranquil·litat, calma, atordiment. La més coneguda és l’heroïna.
2.Alcohol, en petites dosi es per ‘animar-se’, però en major dosi és depressora, produeix
efectes sedants en consum molt elevat.
3.Hipnòtics i sedants, substàncies amb alta capacitat de dependència. Els efectes serien,
entre altres, pèrdua de concentració i coordinació, parla inconnexa i sequedat en boca.
B- Drogues estimulants: Activa, incrementa l’activitat mental. Els seus efectes són taquicàrdies,
dilatació pupiles, sudoració, hipervigilància, estats paranoics, entre altres. També es divideixen
diferents grups:
1. Coca i cocaïna. 2. Xantines (principal actiu de productes com cafè.
3. Amfetamines i derivats. 4. Tabac.
C- Drogues psicodèliques: Alteren la consciència i la percepció. Es dividirien en:
1. Cànnabis i derivats.
2.Al·lucinògens (naturals/sintètics)
2.
Llegint el resum de l’Informe Europeu sobre Drogues del 2015, veiem que en el problema de la
drogodependència es mantenen les pautes i tendències a llarg termini però, en canvi, hi ha
novetats en les pautes de consum.
En el cas del cànnabis s’ha demostrat que ha augmentat ja que en les incautacions de droga
aquest representa el 80% i en el cas de consum i possessió representa més del 60%.
També es veu un augment de la puresa a mig termini de les drogues, i tot ve associat a les
innovacions tècniques i a la competència de mercat, per exemple ens mostra els canvis en el
mercat de la heroïna, ja que aquesta droga te la possibilitat de ressorgir en el mercat.. La
innovació també es veu en el camp de la producció de noves substàncies, així com en noves
rutes de tràfic i el modus operandi dels grups de delinqüència.
Un altre canvi, innovació, en el món de la droga es Internet, ja que apareixen mercats virtuals.
Internet es un motor de desenvolupament pel mercat de noves substàncies, ja que es una eina
que facilita l’accés a dades farmacèutiques i alhora oferir als consumidors un intercanvi de
informació.
Aquest resum el podríem relacionar amb la modernitat liquida de Bauman en el fet de que és molt
difícil diagnosticar com es desenvoluparà el problema i com es reaccionarà a noves situacions.
PAC 1: PRENENT PERSEPCTIVA
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pac 1 Drogues y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Les drogues les podem classificar en 3 grups, cadascun amb els seus efectes. A- Drogues depressores : substàncies que inhibeixen, relaxen i suprimeixen aspectes del sistema nerviós central. Aquestes es divideixen 3 grups:

  1. Opi i derivats, produeixen tranquil·litat, calma, atordiment. La més coneguda és l’heroïna. 2.Alcohol, en petites dosi es per ‘animar-se’, però en major dosi és depressora, produeix efectes sedants en consum molt elevat. 3.Hipnòtics i sedants, substàncies amb alta capacitat de dependència. Els efectes serien, entre altres, pèrdua de concentració i coordinació, parla inconnexa i sequedat en boca. B- Drogues estimulants : Activa, incrementa l’activitat mental. Els seus efectes són taquicàrdies, dilatació pupiles, sudoració, hipervigilància, estats paranoics, entre altres. També es divideixen diferents grups:
  2. Coca i cocaïna. 2. Xantines (principal actiu de productes com cafè.
  3. Amfetamines i derivats. 4. Tabac. C- Drogues psicodèliques: Alteren la consciència i la percepció. Es dividirien en:
  4. Cànnabis i derivats. 2.Al·lucinògens (naturals/sintètics)

2. Llegint el resum de l’Informe Europeu sobre Drogues del 2015, veiem que en el problema de la drogodependència es mantenen les pautes i tendències a llarg termini però, en canvi, hi ha novetats en les pautes de consum. En el cas del cànnabis s’ha demostrat que ha augmentat ja que en les incautacions de droga aquest representa el 80% i en el cas de consum i possessió representa més del 60%.

També es veu un augment de la puresa a mig termini de les drogues, i tot ve associat a les innovacions tècniques i a la competència de mercat, per exemple ens mostra els canvis en el mercat de la heroïna, ja que aquesta droga te la possibilitat de ressorgir en el mercat.. La innovació també es veu en el camp de la producció de noves substàncies, així com en noves rutes de tràfic i el modus operandi dels grups de delinqüència.

Un altre canvi, innovació, en el món de la droga es Internet, ja que apareixen mercats virtuals. Internet es un motor de desenvolupament pel mercat de noves substàncies, ja que es una eina que facilita l’accés a dades farmacèutiques i alhora oferir als consumidors un intercanvi de informació.

Aquest resum el podríem relacionar amb la modernitat liquida de Bauman en el fet de que és molt difícil diagnosticar com es desenvoluparà el problema i com es reaccionarà a noves situacions.

Com diu la metàfora de Bauman, els líquids estan constantment disposats a canviar. Així doncs, si no podem pronosticar com evolucionaran les coses, per les innovacions que comporten, no es poder prendre mesures de precaució, no ens podem preparar, i per tant, els fets ens arriben per sorpresa.

Ja que vivim en temps molt accelerats pels canvis culturals i de les tecnologies digitals, són temps líquids i per tant, l’educació necessita nous models per construir una nova identitat, en aquest cas, digital.

3.

El consum de drogues fins els anys 60 no havia manifestat cap motiu de preocupació. Hi havia un important consum d’alcohol i tabac, el consum de cànnabis era associat als grups marginals, el consum de cocaïna era minoritari i l’ús de la morfina era sota prescripció.

La ‘poca preocupació’ d’aquesta època ve donada d’estar sota un règim opressiu (franquisme), per tant no es parlava obertament d’aquest tema.

A mesura que Espanya s’obria culturalment a Europa, sorgia el interès per el consum de substàncies. Apareixen consumidors de psicodislèptics i augmenta el consum de cànnabis, juntament amb el creixement de la inquietud social. En aquesta època s’associava el consum de drogues a la contracultura i a la protesta política. El consum de drogues legals i il·legals augmenta i la inquietud social cada vegada es més gran. El haixix era la identitat de la gent jove i així es dóna l’elevat consum de LSD.

A finals dels anys 60 augmenta notablement el consum de l’heroïna. A partir d’aquest moment es genera una alarma social per l’augment de delinqüència. Anomenats anys de ‘inseguretat ciutadana’. En aquesta època la droga problemàtica era l’heroïna.

El consum d’heroïna durant els anys 70 va passar per diferents períodes. De l’any 1973 al 1978 anomenarem la època “elitista”, en la qual els consumidors eren de classe social alta i assimilaven el consum a la necessitat d’experimentar. De l’any 1977 al 1981 va se la època de “massificació”, el consum es va expandir a totes les classes socials i també va augmentar la delinqüència. I finalment, de l’any 1981 al 1984 seria la època de “marginació” , a la qual van augmentar les morts per sobredosis i l’entrada a presó de drogodependents. L’anomenat ‘problema de drogues’ va passar a ser la principal preocupació dels ciutadans.

A partir d’aquest moment entraríem a l’etapa de la consolidació de la xarxa assistencial, basada en programes lliures de drogues.