¡Descarga PAC 3- REFLEXIÓ y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Diversitat cultural i acompanyament educatiu
PART 2- Reflexió
-Identifica algunes de les concepcions pròpies sobre el cas, que van ser modificades al llarg de la assignatura, així com alguns conceptes teòrics que et van ajudar a comprendre millor el cas.
Dins dels paràmentres de l’educació social, un dels conceptes que ha influït més en la meva postura i que s’ha desenvolupat de manera postiva ha estat el concepte d’Identitat.
Identitat¹: Durant l’ anàlisi del cas, vaig adonar-me que no havia donat quasi importància a l’actuació que havien tingut els professionals envers la situació de conflicte. Al ser un treball en grup, els meus companys vàren fer aportacions extraordinàries, les quals em van fer reflexionar i treure la mirada fixada en els dos grups i a encarar-la cap als professionals.
Un dels pensaments que he afegit al meu aprenetatge ha sigut el següent: El professional sempre establirà, sovint de manera inconscient, relacions de poder desde les quals iniciarà la seva pràctica, ja que com a productors actius membres d’una societat, els col·lectius amb els quals treballem es troben ja situats fora del marge econòmico-social esatblert. Una relació de poder vers l’ajut que s’ofereix i la seva intenció ; com a ciutadans occidentals titulats en universitats europees, les polítiques públiques que ens regeixen normalment es troben encaminades a pal·liar situacions desfavorables, però no es dediquen a analitzar les causes originàries del problema i erradicar-lo. Així dons des d’aquest punt de vista, considero que s’inicia tot un seguit de concepcions inconscients però moltes vegades errònies que determinen les actuacions finals com a professionals, on deixem de ser neutrals, ja que formen part de les nostres Identitats i ens atorguen als professionals caràcter etnocentrista.
Identitat²: La globalització ens ha portat a conèixer i conviure porta a porta amb persones d’altres països i la majoria de les vegades, sovint ha derivat a situacions hostils, de conflicte resultat de molts factors: cultura colonial, polítques públiques, religió, ideals, conductes innates... En aquest moment es dispara un aroma hipnotitzant ple de fonamentalismes culturals que a l’hora de treballar amb col·lectius com per exemple la immigració, dificulten l’anàlisi i el desenvolupament del cas. L’educació social aposta per a una construcció d’una societat millor, que promogui un apropament intercultural amparat pel respecte, la tolerància i per a mi, en el seu sentit més ampli : l’ amor. Per tant tornant a l’arrel de la qüestió, al llarg de l’ anàlisi del cas, mitjançant les tres pac i tot el material i recursos que s’ha ofert, m’ha resultat positiu llegir sobre les qüestions desenvolupades i considero que dia a dia sóc més capaç per a detectar possibles actituds i pensaments impregnats de filosofia europea ,m’estant ajudant a enofcar relacions que tenia ja anteriorment, d’una manera nova, fet que m’ha suposat un canvi de pensaments i sentiments envers la meva tasca, la meva motivació personal i també vers la meva vida personal.
Anna Marigó Rubio
Identitat com a agent que duu a terme acció social¹ i també l’Identitat que representa el subjecte que rep l’acció².
-Justifica la pertinència del model intercultural per a la comprensió de situacions complexes en contextos de diversitat social i cultural
Com bé ens diu Pilar Albertin cada individu disposa de capacitat agèntica per tant cada ésser humà és responsable de les seves accions en funció de les seves capacitats per autodirigir-se la vida. També és important canviar algunes concepcions del llenguatge, que durant èpoques ens han fer etiquetar. Ja que el llenguatge és en nostre canal de comunicació més utilitzat i té un pes important dins el nostre dia a dia.
Per a mi situar-se dins d’un model intercultural seria primordial per a realitzar qualsevol tasca d’intervenció ja que considero que només d’aquesta manera es podruïrien efectes educatius a curt termini, aprenentatges diaris, construccions pedagògiques en relació a la societat preodminant, igualtat de drets i deures i d’oportunitats i a llarg termini una millor convivència per tant un augment en la qualitat de vida de les persones.
L’objectiu de l’educació social és format per moltes metes una d’elles, construïr una societat futura millor a partir del autoconeixement i coneixement dels altres, i penso que per assolir-lo és imprescindible situar-se sota el “principi de convivència” on l’ aprenentatge mutu, la cooperació i l’ intercanvi entre individus siguin els canals pels quals es relacionen les persones. Característiques principals d’un model intercultural.
-Reflexiona sobre els processos de construcció identitària que tots i totes, portem a terme al llarg de la nostra existència , i sobre com aquests ens situen en diferents posicions depenent el context. Podries imaginar en el cas exposat, com un educador/a pot acompanyar en la creació i consolidació d’algunes de les pertinences de diversoso grups, ique aquestes no esdevinguin font de desigualtat,de minorització, d’opressió?
Podríem dir que la identitat és un “conjunt de pertinences” (cultura, llengua, religió, ideals...) no totes amb el mateix pes dins la motxilla i que varia i modifica la personalitat i la identitat dels individus, i fa que ens apropem i desenvolupem sentiments de pertinença amb aquells amb qui compartim alguna pertinença i a l’hora crea rebuig vers a altres cultures.Una característica que crea jerarquies innates font de desigualtat i d’opressió.
Com a educadors podem acompanyar en la creació i consolidació de pertinences a diversos grups de la manera següent:
Si trobem diferents cultures dins d’un mateix espai social on tots són nouvinguts, i tots tenen els mateixos drets i deures, iniciaria un procés de establiment de vincle positiu a partir de dinàmiques, jocs i sessions constructives d’un codi deontològic on sortissin conceptes a definir i debatre entre tots per així poder aconseguir un espai inicial en igualtat de condicions basat en la tolerància i el respecte.
-Creació d’un programa “ Espai d’apropament intercultural ” ( seguint el text d’ Émerique) on es duguin a terme, en un primer moment sessions de descentració i descobriment del sistema de referències: mitjançant video-fòrums, debats ... Que promoguin la reflexió dels seus participants vers allò pressuposat en relació amb les altres cultures.Seguidament: realitzaria dinàmiques de motivació per a crear el
Anna Marigó Rubio
comporta gran desigualtat dins les societats. Quan s’analitza, es fa des d’un prisma que no té com a referència la qualitat de vida dels subjectes que hi viuen.
Vivim en una societat de classes i aquells que no poden cumplir la seva funció assignada en benefici del sistema pertanyen a aquells que no tenen classe, aquell col·lectiu denominat classe marginal. I cada cop és més diferenciada la capa que separa cada estatus social, i gràcies a una filosofia de vida consumista, a ala reducció d’oportunitats per als pobres i que no es dónen tampoc perspectives de futur ja que la societat no és conscient dels problemes que pot sofrir la classe marginal. Creant estigmes i concepcions errònies, que perpetuen la invisibilitat i la desigualtat. I si les polítiques públiques no han analitzat mai les característiques humanes d’aquells a qui van destinades; així que si hi sumem els factors que he descrit, sumat a un futur pròxim encaminat cada cop més al individualisme, on m’agradaria afegir la concepció de Saul Karz sobre “ encerrosis familiar” ( em preocupo, per a mi, per als meus amics, els meus familiars i quan tanco la porta de casa meva, no vull saber-ne res) un patró que comença a generalitzar-se i contra el qual s’ha de lluitar, si volem construïr una societat millor.
Bibliografia/webgrafia
- A. MAALOUF-LA MEVA IDENTITAT, LES MEVES PERTIN.pdf
- M. COHEN-EMERIQUE- El Acercamiento intercultural.pdf
- Margalit Cohen-Émérique. "Choque cultural y relaciones interculturales en las prácticas de los trabajadores sociales". En: La mediación intercultural.
- Pilar Albertín Carbó. La formación reflexiva como competencia profesional: Condiciones psicosociales para una práctica reflexiva. Revista de Enseñanza Universitaria
Anna Marigó Rubio
- Zygmund Bauman. Daños colaterales. Desigualts socials en l’era global
- (^) Colonialisme, racisme i relacions de poder. Grosfoguel
- Josep Maria Esquirol. Uno mismo y los otros: de las experiencias existenciales a la interculturalidad
- Mòdul 1. El nou valor de la diferència. Joaquín Beltran
- Mòdul 2. La interculturalitat en les polítiques públiques. El cas de Catalunya.Jordi Pascual i Saüc
- PAC1- Mirades educatives a la diversitat. Anna Marigó
- PAC 2- Diversitat i desigualtats social. Anna Marigó
Anna Marigó Rubio
