Reflexió sobre ADHD, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Reflexió sobre ADHD y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

“AD/HD qué es,

que hacer:

recomendacion

es para padres

y docentes”

David González Caballero, 1A

15

ÍNDEX

• ABSTRACT……………………………………………………………… ………….
• (^) REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA…………………………………………….4-
• NARRATIVES VISUALS……………………………………………………….8-
• ACTIVITATS…………………………………………………………… …………11-
• BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA……………………………………………..

ABSTRACT

15

van presentar a Maxim, un nen moldau que era alumne del meu pare a l’escola i que presentava uns clars símptomes d’hiperactivitat.

Tenia un altre nen diagnosticat amb aquest síndrome però a l’estar medicat (i al presentar una variant diferent d’AD/HD, cosa que sabria després d’haver llegit aquest llibre) no em va suposar mai cap problema. Aquest Maxim era el maldecap de la majoria de mestres de l’escola, el meu pare inclòs. Asocial, extremadament agressiu... definitivament va marcar un abans i un després en la meva visió com a docent i com a professional del lleure. Conviure dos mesos amb ell i haver d’enginyar-me-les per evitar conflictes entre els meus nens van suposar que decidís fer el treball d’Inclusiva sobre la hiperactivitat, buscant un llibre que profunditzés el suficient com per a respondre els interrogant que jo tenia des de l’estiu. I el recopilatori d’Estrella Josélevich m’ha proporcionat les respostes que desitjava (tot i anar una mica perdut en les parts que parlaven de neurologia).

Ara ja sí, entrant de ple amb la recensió, podem dir que el llibre gira al voltant de dues preguntes: “què és l’AD/HD i què fer amb aquells nens i adolescents que el pateixen”. Per tal de resoldre-les, els múltiples escriptors d’aquest llibre donen respostes en diferents camps: neurologia, farmacologia, psicologia... tot allò necessari per a què el lector pugui enfrontar-se a un dels principals problemes de l’educació actual.

Primer de tot m’agradaria relacionar aquest llibre amb tres assignatures que he cursat durant la carrera. La primera és psicologia. La major part del llibre ha estat escrita per psicòlegs i, tal i com es pot veure pel vocabulari emprat o per les solucions que s’hi aporten, és obvi que el relacioni amb l’assignatura més “dura” de primer. La segona part del llibre, més enfocada al savoir faire de progenitors i docents a l’hora d’ensenyar a nens amb TDAH, va íntimament relacionada amb l’assignatura, també de primer, de planificació escolar. En aquesta s’hi ensenyaven tècniques per tractar amb aquest tipus de nens així com molts altres amb problemes notablement més greus (ceguera, sordesa, etc.). Ja per últim, la part dels exemples i dels testimonis podria ser perfectament relacionada amb el què actualment fem a classe de teoria inclusiva, ja que relata molt bé tot el què els pares i el propi alumne arriben a passar a causa d’aquesta malaltia anomenada AD/HD.

AD/HD vol dir “ Attention Deficit Hiperactivity Disorder ” i, al contrari del què tothom pensa, la hiperactivitat no és una condició sine qua non del dèficit d’atenció tot i que normalment solen anar agafades de la mà. Aquí a Espanya el coneixem com a TDA o TDAH (segons si només és un dèficit d’atenció o també hi va inclòs una hiperactivitat i/o impulsivitat). Hi ha uns símptomes que tothom pot veure i que donen pistes de si el nen pateix AD/HD o no. Es poden diferenciar entre primaris i secundaris, sent els primers els més importants per a diagnosticar l’hiperactivitat i el dèficit d’atenció Alguns dels més comuns per a descobrir un quadre d’AD són la incapacitat per inhibir la resposta impulsiva (callar-se quan convé), incapacitat d’acabar una cosa que ha començat, perdre material i/o despistar-se, etc. Com es obvi, si un vailet present a un d’aquests “auguris” no vol dir de cap manera que sigui hiperactiu sinó que seria la reiteració continuada d’aquests allò que vertaderament seria una prova per al pediatra (jo, per exemple, sóc un despistat i molts cops estic a la Lluna i no per això tinc un AD).

15

Per a ser més concrets, l’Associació Psicològica Americana ha estipulat que sis o més d’aquests trastorns durant més de sis mesos sí que és una prova irrefutable. Tot i així, i tal i com he deixat patent amb el meu aclariment, la distractibilitat no és la millor de les proves. En canvi, el trastorn de l’activitat (tant motriu com verbal), sí que és un símptoma molt més visible. “No pot estar-se quiet” o “No para de parlar, el seu ritme de ppm (paraules per minut) és mol elevat, quasi no se’l entén” serien conductes que posarien en evidència un AD/HD.

Quan parlem de símptomes secundaris ens referim a tot allò que comporta ser hiperactiu, és a dir, les conseqüències. La dislèxia o la discalculia són trastorns associats a aquesta infermetat. Molt més complicats d’apreciar pels metges són els “símptomes socials”, és a dir, la relació del malalt amb el seu entorn. Normalment un afectat d’AD/ HD té unes relacions socials difícils, plagades de conflictes i rebutjos. En un paràgraf al final d’aquesta descripció simptomàtica venia una “joia” gràcies a la qual vaig poder comprendre a Màxim, el nen hiperactiu de l’esplai. Al contrari del què jo pensava no només hi ha un TDAH, hi ha subtipus, cadascun amb diferents amb trastorns de la conducta associats (fenomen conegut com a “comorbiditat”). Tenim l’alumne depressiu, l’ansiós i l’oposicionista-desafiant, en altres paraules “agressiu”. Aquest era Màxim! Quan va pegar-li a un parell de companys, quan es comportava com un animal acorralat... I és que el TOD (versió abreviada de “trastorn oposicionista-desafiant” comporta conductes desafiants, desobedients, irritables i violentes. Sovint els nens que pateixen aquest subtipus de TDAH es veuen com a víctimes en un món ple de predadors, cosa que els fa recelosos dels demés, asocials, ressentits i venjatius. I si algú pensa que aquest subtipus no és freqüent o que és una exageració rara del AD/HD tant jo com el llibre pot confirmar amb xifres que és totalment al contrari. De fet, el 35% dels hiperactius tenen un TOD associat.

Gràcies a aquesta informació tècnica jo, com a lector, he pogut comprendre el que és l’AD/HD i com diagnosticar-lo. Normalment és molt senzill posar l’etiqueta d’hiperactiu al típic nen xerraire o mogut, o a aquell que sempre està despistat però això està malament. Com he volgut resumir aquí, un mestre només pot considerar seriosament que un alumne té AD/HD si pateix sis o més símptomes dels que he repassat abans durant un llarg ples de temps. Tot lo demés són conjectures que, al meu parer, només etiqueten i causen en l’alumne un profund Efecte Pigmalió que a la llarga li pot costar car.

La pregunta clau que es desprèn d’aquest primer bloc i que tot professor i pare s’ha preguntat algun cop és: i la medicació què? I sembla ser que els autors ja se’ns han anticipat a la nostra curiositat. Hi ha la creença que les pastilles són màgiques i converteixen a un nen inquiet en un empollón (se se’m permet l’expressió) al ingerir- les. Això és un mite ja que la medicació per a tractar el TDAH no és curativa sinó que altera la conducta del nen durant un temps, eradicant-hi tots aquests símptomes “molestos” per a pares i docents.

Hi ha un article molt interessant de Juan Carlos Ruiz Franco al diari “Diagonal” titulat “El lucrativo mito de los ninos hiperactivos” que defensa la hipòtesi que el TDAH no és una infermetat real al no tenir una base biològica real (és a dir, que no provoca

15

Em de deixar clar que aquesta malaltia no es cura gràcies només a certs medicaments sinó que la comunitat docent i els progenitors han de col·laborar estretament per tal d’aconseguir una millora de la conducta del malalt. Al cap i a la fi no podrà estar prenent pastilles la resta de la seva vida!

L’escola que vulgui adaptar el seu currículum per a poder ensenyar a nens amb dèficit d’atenció i/o hiperactivitat haurà de tenir en compte, primer que res, el subtipus de trastorn que tenen, acordar amb les famílies sessions regulars per parlar dels avenços i problemes d’aquests alumnes, aplicar metodologia especial per a gent amb TDAH (explicitada en el llibre i de la qual en parlaré en l’apartat d’activitats), etc. No és massa complicat (sobretot si ho comparem amb altres discapacitats que compliquen molt més la tasca del professor) però tot i així encara hi ha molta feina que fer. També s’ha de tenir en compte l’ambient escolar i les relacions socials dels alumnes amb TDAH, que solen ser bastant complicades en alguns casos. En definitiva, que el mestre a d’exercir d’observador i psicòleg a més a més de la funció docent.

A mode de conclusions podem dir que cada cop és més freqüent la síndrome AD/HD, ignoro el perquè, però també és molt habitual que els docents vegin a cada nen que és una mica mogut o que sempre està a la Lluna com un malalt de TDAH. Això és un error molt greu que pot engegar un Efecte Pigmalió de conseqüències funestes per a l’alumne, que acabaria creient-se que és un malalt i que no pot aspirar a res més que a la compassió dels seus pares. Hem de ser suficientment professionals com per a distingir entre un nen amb problemes i un veritablement malalt. A dia d’avui crec que tenim suficients eines com per a diferenciar entre els dos.

NARRATIVES VISUALS

15

Aquesta primera imatge reflexa perfectament el desconeixement de la mare. Tot el que cita són símptomes de AD/HD i, tal i com he explicat abans, cridar al nen és l’últim que s’ha de fer ja que causa els efectes contraris als que la mare pot esperar.

Fotograma de l’episodi dels Simpsons “ El cambio de Bart ”, on al primogènit de la família se li diagnostica un TDAH. El director Skinner crida a Homer i a Marge i els ensenya un model de aula tridimensional on el pupitre de Bart és un bucle que xucla als demés. Textualment diu: “ y en este mapa tridimensional podemos ver un inconfundible cono de ignorància ”. Molts cops tenir de company a un nen amb hiperactivitat distreu als alumnes i fa baixar-los el rendiment acadèmic.

Un altre fotograma de l’episodi, ironitzant que els que s’asseuen al costat de Bart, baixen les notes.

15

Parodiant el famós logotip d’AC/DC, aquestes dues camisetes porten l’abreviatura anglesa del TDAH amb uns subtítols molt interessants. El primer resa: “ Back in bla... HEY LOOK A SQUIRREL!!” , volent nomenar una de les cançons més importants del grup de heavy metal però que a la meitat es distreu perquè ha vist un esquirol.

ACTIVITATS

He triat dues activitats per a dur a terme amb nens hiperactius. Tenint en compte els dos principals objectius a aconseguir (relaxació del cos i concentració) he mirat per Internet i, sumant a aquelles recomanacions que venien en el llibre, he seleccionat la “cursa de les serps”, aplicable a les classes d’Educació Física, i el “joc dels sons”, un exercici musical que és perfectament útil per a nens amb dèficit d’atenció.

ACTIVITAT 1: “LA CURSA DE LES SERPS”

1.- Dades principals Àrea Educació Física Bloc/Tema Tensió i relaxació dels músculs Nivell i curs Cicle inicial o mitjà Duració 10 a 20 minuts Justificació Un nen hiperactiu necessita poder controlar els músculs del seu cos i amb aquesta activitat s’aconseguirà treballar tant la relaxació com la tensió d’aquests.

2.- Objectius

15

• Aconseguir que el nen amb TDAH pugui controlar la tensió i la relaxació dels músculs.
• Aconseguir la regularitat de la seva respiració mitjançant l’exercici físic.
• Canalitzar la possible agressivitat en una competició competitiva però que no requereix contacte físic.
• Sotmetre a l’alumne a unes normes bàsiques acceptades per la resta de la classe.

3.- Explicació:

• Amb uns cons i cordes delimitem una superfície amb diversos carrils per on els alumnes hauran de circular.
• Es pot jugar tant individualment com per equips (relleus).
• Imitant el moviment d’una serp, els nens s’han de moure pel terra reptant amb el ventre, sense poder emprar les extremitats per arribar d’una punta a l’altra.
• L’exercici de reptar requereix un control exhaustiu de la respiració per tal de no fatigar-se, una cosa que als nens amb TDAH els ho costa molt.
• Un altre moviment és l’impuls amb els genolls, és a dir, que a diferència de l’anterior carrera, aquesta es faria usant una part de les extremitats exteriors per a avançar.
• Amb aquest últim exercici treballem la tensió i relaxació de les cames a la par que obliguem al nano a descansar en tot moment les extremitats superiors, cosa molt difícil d’aconseguir en l’actual món de tecnologia tàctil.

4.- Competències

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competències personals

• Competència d’autonomia i iniciativa personal: implica ser capaç de trobar diferents solucions a diferents problemes mitjançant l’ús d’estratègies que surtin de la pròpia iniciativa personal.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: implica interpretar la realitat, explicar fenòmens amb l’ajuda de models i aplicar conceptes i principis que donin sentit a fenòmens quotidians. A

15

1.- Dades principals Àrea Música

Bloc/Tema Les notes musicals Nivell i curs Cicle mitjà i superior Duració 10 minuts Justificació Un nen amb dèficit d’atenció necessita un estímul el suficientment fort com per a retenir-lo durant una estona. La música i els sons són un bon sistema per fer-ho.

2.- Objectius

• Aconseguir que el nen amb TDAH sigui capaç de concentrar-se durant un llarg període de temps.
• Treballar la memòria a curt termini de l’alumne.
• Ensenyar les notes musicals (aquest seria un objectiu intrínsec de la matèria).
• Aprendre a tocar un instrument (piano o flauta).

3.- Explicació:

• Utilitzant melodies senzilles i repetitives, hem d’aconseguir que el nen memoritzi la seqüència de sons i sigui capaç de reproduir-la.
• Si emprem un piano, el nen s’ha de quedar amb el so i amb les tecles que s’han pitjat per emetre-les, obligant-lo. Si no disposem d’un teclat, podem fer servir pianos virtuals amb una pissarra digital.

COM A EXEMPLES HE PENSAT ELS 5 TONS DE LA PEL·LÍCULA “Encuentros en la tercera fase”: http://www.youtube.com/watch?v=g9q2x8DTrBc

4.- Competències

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competències personals

• Competència d’autonomia i iniciativa personal: implica ser capaç de trobar diferents solucions a diferents problemes mitjançant l’ús d’estratègies que surtin de la pròpia iniciativa personal.

15

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: implica interpretar la realitat, explicar fenòmens amb l’ajuda de models i aplicar conceptes i principis que donin sentit a fenòmens quotidians. A més, implica fer observacions directes, plantejar i contrastar solucions, temptatives o hipòtesis, identificar el coneixement disponible i comunicar conclusions.

5.- Recursos Humans Espaials Materials

Docent

Alumnes

Aula Piano

Teclat d’ordinador

Pissarra digital

Flauta

(qualssevol cosa que serveixi per a emetre diferents sons)

15