¡Descarga PAC 3 SOLUCIONES y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA
PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA 3 (PAC 3)
Mòduls 3, 4 i 6. Maig de 2015
PREGUNTA 1:
1a) És una tasca de recerca visual en la que els participants han de seleccionar un estímul concret d’entre una sèrie de distractors.
Hi ha dos tipus de recerca visual: paral·lela i serial. A la primera, les característiques de l’estímul diana acostumen a ser molt evidents, per tant, atrauen l’atenció de manera exògena. En canvi, quan l’estímul no presenta propietats tan notòries o evidents, es recluten processos d’atenció endògena i l’individu gairebé ha d’anar explorant visualment cada icona fins trobar l’estímul diana. En aquest cas, per les característiques de l’estímul diana i dels distractors els participants probablement han utilitzat una estratègia de recerca visual serial.
Capítol 15, pàgines 400 a 402
1b) Es tracta d’una tasca clàssica de priming perceptiu ( word-stem completion test ), que és un tipus d’aprenentatge implícit. Aquesta és una prova de priming perceptiu perquè el processament de la informació presentada, és a dir, la llista de paraules,no està guiat pel significat d’aquestes sinó per les seves característiques físiques. Posteriorment, a la segona exposició quan es presenten fragments d’aquestes paraules, si s’ha donat l’aprenentatge implícit s’observaria una millora en el rendiment relatiu a aquestes paraules en concret.
A la primera part, demanar al subjecte que conti el nombre de lletres que te cada paraula fa que es fixi en les propietats físiques de la paraula i no en el seu significat, fent que el test posterior sigui realment de priming perceptiu.
Demanar que pinti de groc les vocals d’un text és una tasca distractora que té com a objectiu evitar que el subjecte repassi mentalment les paraules presentades. L’aprenentatge implícit es forma i s’evoca automàticament, no hi ha d’haver intervenció de processos conscients.
Capítol 16, pàgines 417a 419
1c) Es tracta d’un aprenentatge i d’una memòria explícits o declaratius ja que el subjecte ha adquirit i pot evocar i expressar la informació fàcilment, de forma conscient i verbal.
A la tasca (b) el tipus d’aprenentatge i memòria són implícits, en cap moment l’investigador diu al subjecte que ha d’aprendre o memoritzar el llistat presentat ni l’adverteix que després aquesta informació se li tornarà a presentar. D’aquesta manera, l’aprenentatge és implícit o automàtic així com també la recuperació posterior de la informació. En canvi, en aquesta tasca la instrucció és que el subjecte memoritzi la llista, per tant, el procés d’adquisició és conscient des del primer moment i, posteriorment, es demanava també una evocació conscient i verbal del material prèviament après ja que el participant ha de reconèixer les paraules presentades prèviament
Capítol 16, pàgines 422 a 429
1d) S’està avaluant la memòria procedimental (tipus motor), que és un tipus de memòria implícita. La memòria procedimental és la memòria de com es fan les coses, en aquest cas, de com es pot resseguir correctament el laberint. L’adquisició d’aquest tipus d’habilitats es fa a través de l’execució repetida, per això es fan diversos assaigs al llarg del temps. Amb el temps el procés es va automatitzant progressivament.
Capítol 16, pàgines 421 a 422
1e) No, només a la (c) que depèn d’hipocamp. La resta depèn fonamentalment d’altres regions cerebrals: (a) en aquest tipus de recerca les àrees que es troben principalment implicades són les frontals; (b) a l’aprenentatge per priming , en general, s’ha vist que hi ha canvis d’activitat de la neoescorça depenent de la modalitat sensorial en el cas del priming perceptiu però, en qualsevol cas, sent independent del lòbul temporal medial; (d) l’escorça prefrontal es troba implicada durant la fase d’aprenentatge d’una tasca procedimental, progressivament prenen major rellevància d’altres àrees com el cerebel i els ganglis basals (en general, connexions corticoestriatocorticals i corticocerebelocorticals).
1f.1) L’escopolamina ha interferit negativament en la consolidació de la memòria donat que els ratolins que han rebut la substància després de la fase d’adquisició han trigat més temps en trobat la plataforma, la qual cosa indica que no han recordat la informació apresa prèviament. En canvi, si l’escopolamina s’administra abans de la fase d’adquisició, l’execució a la recuperació no es veu afectada, és igual que la del grup control, indicant que aquesta substància no interfereix els processos d’aprenentatge però sí els de consolidació en aquest tipus de tasca espacial depenent d’hipocamp.
1f.2) Durant el procés de reconsolidació, les memòries inicialment consolidades, poden tornar a un estat inestable després que hagin estat recuperades. Per tant, el moment adequat seria just després de la fase de recuperació que és quan els ratolins tornen a ser exposats a la situació experimental i han de recuperar de nou la informació apresa i consolidada.
Capítol 17, pàgines 441 a 453
PREGUNTA 2:
El procés de producció de la paraula comença en les regions ventrotemporals (activant la ruta ventral del
processament semàntic) i occipitals, on es dóna el processament visual i conceptual que convergeix en el
concepte que es vol expressar. Aquest concepte activa la paraula corresponent, a més d’altres paraules
semànticament relacionades, en la circumvolució mitja temporal esquerra de la ruta ventral, on es duu a
terme la selecció lèxica. A continuació, l’activació es transmet a la regió de Wernicke, on es construeixen les
formes fonològiques de les paraules. L’activació es transmet després a l’àrea de Broca (circumvolució inferior
frontal posterior esquerre), on es realitza la sil·labificació de la paraula. Posteriorment diverses àrees
participarien en la codificació fonètica i la seva posterior articulació: regions sensorials i motores ventrals
bilaterals, àrea motora dorsal dreta, àrea motora suplementària dreta, cerebel esquerre i cerebel medial
dret i tàlem bilateral.
Capítol 19, pàgina 508
