Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Aprendizaje, Profesor: , Carrera: Psicología, Universidad: UDIMA
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
EXERCICI 1 (3’5 punts)
Imagineu el cas de la Maria i la Júlia, dues amigues els pares de les quals també són amics. Un cop al mes, tots dos pares van junts al parc d'atraccions amb les seves respectives filles. A les dues els agrada molt muntar a la sínia, però tenen establert, per endavant, que només podran muntar-se un màxim de dues vegades per visita. De tota manera, les nenes, un cop al parc, tracten d'aconseguir que els seus pares els deixin muntar-se una tercera vegada, i per això fan una rebequeria al mig del parc, una situació que saben que incomoda molt als pares i provoca que aquests cedeixin.
Cal destacar també que de vegades les dues nenes van al parc de forma independent, és a dir, cadascuna amb el seu respectiu pare sense que l'altre pare i nena acudeixin. Això sol passar dues vegades al mes aproximadament, tant per a la Maria com per a la Júlia (l'ordre temporal en què van al parc conjuntament o de forma independent canvia d'un mes a un altre). En aquestes ocasions, encara que la Maria faci una rebequeria, el seu pare no cedeix i no li deixa muntar a la sínia més de dues vegades per visita. No obstant això el pare de la Júlia si cedeix, igual que quan van acompanyats de la Maria i el seu pare.
A partir d'un moment, els pares comenten que han de tractar de canviar d'estratègia, ja que les rebequeries s'han convertit en un hàbit recurrent durant les seves visites al parc d'atraccions, i decideixen que si les seves filles inicien una rebequeria es mantindran ferms i no cediran a les seves peticions en cap cas (tant si van per separat com junts). Sembla que a poc a poc les nenes comencen a disminuir les seves rebequeries en aquesta situació, tot i que, per alguna raó, la Maria sembla molt més reticent que la Júlia a desistir en les rebequeries.
Activitat 1. Quin procediment de condicionament instrumental s’observa si prenem com a conducta instrumental la rebequeria de les nenes? Indiqueu a més l'estímul (apetitiu o aversiu) implicat i el tipus de contingència entre conducta instrumental i estímul (positiva o negativa). (LM 80 paraules)
Es tracta en tots dos casos d'un reforçament positiu. L'aparició de la conducta (rebequeria) provoca l'aparició d'un estímul apetitiu (muntar de nou en la sínia), per tant es tracta d'una contingència positiva.
Activitat 2. Quin procediment de condicionament instrumental s’observa si prenem com a conducta instrumental la conducta de cedir dels pares (és a dir, el fet de permetre que les nenes es muntin en la sínia per tercera vegada)? Indiqueu a més l'estímul (apetitiu o aversiu) implicat i el tipus de contingència entre conducta instrumental i estímul (positiva o negativa). (LM 80 paraules)
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
EXERCICI 2 (2’5 punts)
Indiqueu, per a cadascuna de les situacions que es descriuen a continuació, la conducta instrumental, l'estímul (apetitiu o aversiu) implicat, el tipus de contingència entre tots dos i si es tracta d'un procediment de reforçament positiu, reforçament negatiu, càstig positiu, càstig negatiu, o extinció.
Activitat 1. En Joan ha après que pot evitar les aglomeracions a la cua del supermercat dels dissabtes al matí si surt d'hora de casa.
Conducta instrumental: Sortir d'hora de casa Estímul: aglomeració (aversiu) Contingència: Negativa (si surt d'hora, disminueix la probabilitat de trobar l'aglomeració) Procediment: reforçament negatiu.
Activitat 2. En Toni ha deixat de veure la sèrie "Friends" perquè els acudits dels seus personatges ja no li fan riure.
Conducta instrumental: veure “Friends” Estímul: abans els acudits graciosos, però ara ja no apareixen Contingència: Nul·la (ja no s’obtenen els acudits graciosos encara que vegi la sèrie) Procediment: extinció.
Activitat 3. En Marc ha après a fer veure que li interessen molt les fotos de la seva infància que li mostra el seu avi quan va a visitar-lo, ja que ha comprovat que si no fingeix (i el seu avi detecta que s'està avorrint veient les fotos) l'avi es posa trist.
Conducta instrumental: Fingir interès davant de les fotos Estímul: tristesa de l'avi (aversiu) Contingència: Negativa (si fingeix, no es presenta la tristesa de l'avi) Procediment: reforçament negatiu.
Activitat 4. La Sara ha canviat els seus hàbits de conducció i ja no corre molt amb el cotxe: abans solia córrer massa, fins que un dia va tenir un ensurt en un pas de zebra, ja que va estar a punt d'atropellar un gos i, tot i que no va passar res, el fet d'haver estat a punt de produir l'atropellament va generar molta ansietat en la nostra protagonista.
Conducta instrumental: Córrer molt amb el cotxe Estímul: visió del gos a punt de ser atropellat, accident, ansietat (aversiu)
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
Contingència: Positiva (si corres molt, pots provocar accidents) Procediment: càstig positiu.
[També és possible que aquí la conducta instrumental s'interpreti com “Conduir controlant la velocitat”, en tal cas seria un reforçament negatiu i aquesta resposta també es podria considerar correcta si la resta d'elements s'analitzen correctament].
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
Configuració Y 20 20
No Configuració Y 10 27
P(Victòria/Configuració Y)= a/(a+b) = 20/(20+20)= 0, P(Victòria/No Configuració Y)=c/(c+d) = 10/(10+27)= 0, Contingència= 0,50-0,27= +0,
Activitat 2. Tenint en compte els càlculs que heu realitzat a l'activitat anterior i assumint que l'objectiu dels entrenadors és que l'equip guanyi el màxim de partits possibles, ¿en quina de les situacions esperaríeu que l’/la entrenador/a decideixi seguir utilitzant la configuració en qüestió (X o Y) amb més probabilitat? Justifiqueu la resposta. (LM 160 paraules)
En Pere hauria de ser menys procliu a utilitzar la configuració X que la Joana a utilitzar la configuració Y. De fet, en el cas d’en Pere, ja que la contingència és negativa la probabilitat de guanyar de l'equip disminueix quan s'utilitza la configuració X respecte a quan no s'utilitza aquesta configuració, mentre que en el cas de la Joana la probabilitat de guanyar augmenta quan s'utilitza la configuració Y (en comparació amb altres configuracions), ja que la contingència és positiva.
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
EXERCICI 4 ( 2 punts)
Exercici basat en: -Domjan, M. (2003). Principios de aprendizaje y conducta (original anglès, 2003). Madrid: Thomson. Pàgines: 184-188. -Bickel, W. K., Odum, A. L., & Madden, G. (1999). Impulsivity and Cigarette Smoking: Delay Discounting in Current, Never, and Ex-Smokers. Psychopharmacology, 146, 447-454.
Tal com s'apunta en el mòdul 3, un dels camps en què més s'ha aplicat l'estudi dels programes concurrents encadenats és en el camp de l'autocontrol. Es pot entendre l'autocontrol com la preferència per a una recompensa gran demorada per sobre d'una recompensa petita immediata. En aquest sentit, Bickel i col·laboradors (1999) van partir de la hipòtesi que entre la població de fumadors existiria un nivell d'autocontrol menor que a la població de no fumadors. Així, els fumadors tendirien a escollir recompenses petites immediates per sobre de recompenses demorades majors de manera més marcada que com ho farien els no fumadors. Els investigadors també volien explorar fins a quin punt les possibles diferències es devien a característiques de personalitat més o menys estables o si, per contra, aquestes diferències estaven relacionades amb la dependència actual de les persones a la nicotina.
Per posar a prova aquestes qüestions es va realitzar un estudi amb tres grups: un d'ells format per fumadors, un altre format per exfumadors i un tercer grup format per no-fumadors (gent que no fumava en aquell moment ni tampoc havia fumat en el passat). Es van igualar els grups en termes d'edat, sexe, educació etc.
Tots els grups havien de realitzar la mateixa tasca en repetides ocasions. En cada ocasió els participants havien de triar entre rebre $1.000 en algun moment en el futur o una petita quantitat de diners en aquest precís moment. El moment futur variava entre 1 setmana i 25 anys. La quantitat petita immediata també variava (entre $1 i $1000). D'aquesta manera els investigadors podien determinar quants diners immediats era equivalent als diners demorats en diferents moments futurs. A la gràfica que apareix a continuació es mostra com afecta la demora al valor dels diners. Concretament, es mostren els punts d'igualtat subjectiva de diferents recompenses immediates comparades amb els $1000 en diferents demores. Per exemple, per als subjectes representats en la línia de quadres rebre $1000 amb un retard de 50 mesos era aproximadament equivalent a rebre $300 immediatament (és a dir, davant aquesta decisió els subjectes d'aquest grup mostraven indiferència entre la recompensa de 300 dòlars immediata i la de 1000 dòlars demorada).
Tingueu en compte que els Grups A i C no diferien entre ells, i ambdós diferien del Grup B.
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
Ja que els investigadors conclouen que la major impulsivitat es deu al consum de tabac en el moment actual i no a una característica estable, podem entendre que els únics que haurien de mostrar major impulsivitat seran els subjectes del grup de fumadors, mentre que la impulsivitat seria similar entre els no-fumadors i els exfumadors. Per això podem concloure que el grup de fumadors és el Grup B i els Grups A i C són els de no-fumadors i exfumadors (quin dels grups correspon amb l’A o el C no ho podem determinar, ja que els resultats de tots dos grups són gairebé idèntics).
Si la conclusió dels investigadors hagués estat que es tracta d'una característica de personalitat estable, llavors els exfumadors, encara que haguessin deixat de fumar, haurien de mostrar una corba molt similar al grup de fumadors.
Activitat 3. Prenent com a referència la funció matemàtica proposada per Mazur (1987) per representar la pèrdua de valor del reforçador en funció de la magnitud i demora amb què es presenta, ¿quin grup creieu que tindrà un valor K més gran, el Grup A o el Grup B? Justifiqueu la resposta. (LM 240 paraules)
El valor K es refereix a la taxa de descompte del valor i determina com de ràpid disminueix el valor del reforçador (en la gràfica anterior, com de ràpid perden valor els diners conforme introduïm demores). Ja que és un valor que s'introdueix en el denominador de la fórmula de Mazur, com més gran sigui el valor de K major serà la pèrdua de valor del reforçador (V) al llarg del temps. Per tant, podríem concloure que els subjectes del Grup B tindrien valors K majors que els de el Grup A (que tindria valors similars als del Grup C). És a dir, els fumadors tindrien valors K majors que els no fumadors i els exfumadors, que tindrien valors similars.
Semestre setembre 2016 – gener 2017 Segona prova d’avaluació continuada – PAC
Materials
Per fer aquesta activitat cal:
El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper. En concret el mòdul 3 sobre el Condicionament Instrumental. Podeu tenir com a ajuda tots aquells manuals citats en el mòdul com a bibliografia recomanada.
Criteris d’avaluació
Es valorarà:
La capacitat de síntesi i la comprensió del mòdul 3, així com la capacitat de reflexió i crítica personal. Es tindrà en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals. Al final de cada pregunta posa entre parèntesi les inicials LM seguit d’un número. Aquest número indica el nombre màxim de paraules permeses per contestar aquesta pregunta. El nombre màxim de paraules que hem posat és el doble del que els professors hem utilitzat per contestar cada pregunta. Per tant, molt sovint no us farà falta utilitzar tant d’espai. No es tindrà en compte cap contingut que l’alumne presenti fora del límit màxim de paraules indicat per a cada pregunta.
Format d’entrega
Per facilitar la correcció, es recomana que s’entreguin els treballs en un arxiu de text tipus word, openoffice o pdf (extensions .doc, .docx, .odt, .pdf, o qualsevol altre admès per la UOC) amb una lletra de format 11, i penjar-lo a la pàgina de l’assignatura mitjançant l’aplicació corresponent.
No s’acceptarà cap treball presentat fora de la data límit de lliurament.
És responsabilitat de l’alumne comprovar que l’arxiu que ha pujat a l’aplicació és el correcte. No s’acceptarà el canvi d’un arxiu per un altre una vegada passada la data límit de lliurament.
Data límit d’entrega
La data límit de lliurament de la PAC 2 és el proper dia 7 de novembre de 2016.
