¡Descarga PAC 4 Animació Sociocultural y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Al sortir de les Jornades veig un gran planell on els companys estan plasmant el que s’emporten d’aquets dies i en general de l’assignatura, així com una companya més deixo un Post-it amb el meu comiat. Ja han acabat les Jornades d’Animació Sociocultural i per tant el semestre. Mes rere mes, pac rere pac, he anat evolucionant, he anat vivint un procés, ara miro enrere i veig l’esforç, els canvis de perspectiva envers la intervenció socioeducativa i sobretot veig la importància del treball en grup. He tingut la sort de topar amb un grup de treball magnífic, les components del qual han demostrat que són unes grans educadores socials. Treballant en grup hem desenvolupat tants conceptes, hem tingut molts dubtes, però tot i així, mitjançant aquest i llegit tot el material, hem anat entenent, comprenent i interioritzant el que és l’ASC, i tot de manera conjunta, anant de la mà en aquest procés d’aprenentatge. Hem pogut veure que l’ASC és una acció, un mètode i una tècnica. Podríem dir que és un conjunt de pràctiques socials a teves de les quals, el que es vol és fomentar la iniciativa i la participació de les comunitats en el procés del seu desenvolupament i a la dinàmica global de la vida sociopolítica en les quals estan integrades dites comunitats. Per tant, a través d’aquestes jornades i de treballar dur i en grup arribo a la conclusió que l’ ASC lluita per la transformació i pel desenvolupament social i cultural de les persones, grups, comunitats, de la societat en general.
Després de la ponència de Xavier Úcar tinc la oportunitat de parlar amb ell, així que aprofito per reflexionar sobre la seva ponència i per comentar amb l’autor certs aspectes que m’han cridat l’atenció. A continuació faré un breu resum sobre la conversació que vaig tenir amb Xavier Úcar, de la qual vaig treure coses molt interessant sobre l’animació sociocultural i de la qual em van quedar molt més clares moltes coses. Comencem parlant sobre els inicis de l’ASC a Espanya que daten sobre el 1959 i dels canvis que ha anat experimentant, Xavier comenta que l’ASC ha estat molt present a la realitat comunitària del país, tant com una estratègia de lluita contra els efectes socials causats per una situació de manca de llibertat en diferents comunitats; com una eina d’intervenció socioeducativa utilitzada per estimular la dinamització i creació de xarxes socials entre les comunitats. Reflexionem sobre la història de l’animació sociocultural i de l’educació social i veiem que durant els anys 60-70 es van gestar en un context de necessitat i com a fruit d’una reconstrucció comunitària i la lluita contra la dictadura a Espanya. Arran de parlar sobre els inicis, a Espanya, de l’ASC, em plantejo dubtes sobre l’evolució que té l’ASC fins a l’actualitat i demano al Xavier Úcar que m’ho aclareixi, cosa que fa molt bé, separant per anys l’evolució de la següent manera: Anys 60-70: durant aquesta època s’interpretava l’ASC com una ajuda per resoldre problemes socials, ja que el discurs es caracteritzava pel compromís de l’agent amb la problemàtica social. Arriba, des de França, una corrent teoricopràctica que es divideix en dues línies que delimiten dues formes d’actuar i dos perfils professionals diferenciats. Aquesta divisió obeeix a dues formes d’entendre la cultura. D’una banda es planteja l’ASC com una metodologia d’intervenció que actua per i amb la cultura de les comunitats, és a dir, treball socioeducatiu i, de l’altra banda es planteja com a gestió cultural centrant-se en l’acció en si de la cultura.
l’animació sociocultural, entre d’altres. I, per tant, el futur de l’ASC està en el tècnic d’ASC i no pas a nivell universitari. I això alhora té les seves conseqüències respecte al desenvolupament d’aquesta metodologia d’intervenció. 3. Mitjançant el següent escrit faré un esment sobre la cultura, l’educació social i l’animació sociocultural, ja que durant el semestre hem anat evolucionant amb aquests conceptes, i per tant, hem anat canviant la nostra mirada cap aquests a través de coneixements adquirits gràcies a aquesta assignatura. Per una banda tenim el concepte de cultura , del qual, a través de l’actual semestre, hem vist que és allò que tothom té de forma innata, és allò que ens defineix i alhora marca com ens relacionem amb la resta de persones, és a dir, defineix com actuem, la cultura és una part molt important de l’activitat humana. Som éssers educables i depenent de l’educació que rebem anem formant la nostra personalitat, la nostra manera d’actuar amb el món que ens envolta, de manera que som educats per acceptar (o no) les normes socials de la comunitat en la qual convivim. Dita educació està condicionada per la cultura amb la qual es conviu, ja que d’aquesta depenen les normes socials, les tradicions, els costums que determinen l’educació, la qual condiciona la mateixa manera de viure en la nostra societat. La cultura es transmet i s’adquireix mitjançant l’educació, per tant si l’educació no transmet bé les normes socials, els bens socials i els béns culturals de l’entorn, l’aprenentatge no serà el volgut i pot aparèixer, doncs, la inadaptació. Durant el semestre he pogut veure com la cultura està marcada pel context sociopolític de la història o del moment que s’està vivint. Segons Fernández Prat (Planas 2011: 7) la política cultural és un conjunt de pràctiques socials, amb un objectiu clau per tal de satisfer les necessitats culturals mitjançant un treball amb recursos materials i un equip humà, què disposa la societat en aquell moment.
Així doncs, la política cultural implica tenir finalitats, objectius i recursos econòmics i infraestructurals i un marc legislatiu determinat. Per tant, seria la suma de les estratègies i activitats de la intervenció relacionades amb la conservació, la creació i la producció, la disseminació i l’educació en tots els béns i serveis les àrees de les quals han estat tradicionalment. Per tant, podem dir que la política cultural contribueix al desenvolupament social, a la millora en la cohesió social, en el capital social i en el desenvolupament relacional. D’altra banda tenim l’ educació social. Com hem anat estudiant durant aquests mesos, mitjançant les Pacs realitzades i a través del document ASEDES, veiem que l’educació social és una professió pedagògica, una professió que ha de generar contextos educatius i accions mediadores i alhora formatives. Aquestes són competència pròpia dels educadors/es socials per tal de fer possible un bon desenvolupament de les persones, també per un bon desenvolupament social i per tant, ha d’afavorir l’accés social, és a dir crear xarxes per a tothom, a les quals tothom tingui accés, oferint (els educadors/es socials) estratègies i recursos per fer-ho possible. És a dir, l’educació social fa possible un desenvolupament de la sociabilitat i promou la cultura i els béns culturals. I per últim, tenim el concepte d’ animació sociocultural (ASC). El qual veiem que és una pràctica que es desenvolupa en un context sociocomunitari. L’animació sociocultural és un tipus de metodologia d’intervenció mitjançant la qual es treballa el desenvolupament comunitari cultural d’una comunitat. Es treballa a través de la participació comunitària, però és l’animació sociocultural la que ha de potenciar, fomentar als subjectes a satisfer les seves pròpies necessitats (en l’àmbit personal o col·lectiu). Per tant, podríem arribar a la conclusió que un dels objectius de l’animació sociocultural és la de transmetre els béns culturals, ja que el que vol és intervenir en tota la comunitat, per tant és aquí on podem veure una clara relació amb la cultura i l’educació social.
Bibliografia:
- ASEDES (2007). Documentos profesionalizadores. Barcelona: Asociación estatal de Educación Social. Recuperat de: http://www.eduso.net/categoria_recursos/profesion/documentos- profesionalizadores/
- Úcar, Xavier. «Medio siglo de animación sociocultural en España : balance y perspectivas». Revista iberoamericana de educación, Núm. 28 (2002), p. 1-21. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/
- Planas, A. (2011). Polítiques Culturals. [Recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual.https://campus.uoc.edu/annotation/c81237439f5769e7fe5c88ce e32f2e/801607/PID_00171274/PID_00171274.html
- Quesada, S. [Silvana] (2021). L’impuls de la cultura. [PAC 1]. Animació sociocultural. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. https://cv.uoc.edu/app/blogaula202/202_02_515_02_372813/2021/03/ /silvana_quesada_miro_presentacio/ - Carrasco, N., Escribano, R., Grau, N., Morera, M., Quesada, S. (2021). Reflexions compartides [PAC 2]. Animació sociocultural. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. http://cv.uoc.edu/webapps/filearea/servlet/iuoc.fileserver.servlets.FAGate way? opId=getMainFS&locale=ca_ES_EURO&sessionId=a5bae9a9d1a 1b141cf310d6cd9bb363d3b0beeb5adadd26751273fdb720b8161a654afe 0d315bc57bb4c68c14d2aaf5f3ad6a1c182550f762bc68f78864&storageId
=202_02_515_02_w01&userLocale=ca_ES_EURO&idLang=a&company =UOC&out=&operation=login
