Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC D SOLUCIO, Apuntes de Psicología del Desarrollo

Asignatura: Psicologia del desenvolupament, Profesor: Clara Andres Roqueta, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 11/10/2016

alba_g2193
alba_g2193 🇪🇸

3.1

(7)

5 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ACTIVITAT 1
1.1 Segons Musito i Cava (2001), els aspectes que determinen l’aparició de
conictes en la parella i en la família són variats. A continuació en denirem 3
dels citats per l’autor:
1 El temps compartit
El temps és quelcom que no es recupera mai, per això cal aprotar-lo al
màxim rodejat de les persones que estimem. Però compartir molt temps
amb la parella pot acabar sent un problema, tothom necessita el seu
espai i la seva intimitat i si la persona sent que el seu espai ha estat
envaït pot sentir-se malament.
2 La diferencia en edat i sexe
Els estereotips marcats per la societat poden creuar-se en l'àmbit familiar
i ser el causant d’algun problema. Els rols marcats pel sexe, les feines
destinades a les dones i les atribuïdes als homes no sempre han de
seguir-se al peu de la lletra, cal tenir una bona comunicació i establir-los
en cada cas.
3 La pertinença involuntària en el cas dels lls.
El fet de sentir el ll com una propietat pot provocar més d’un problema.
Voler inculcar els valors i educar a cada persona com vol pot resultar
molt negatiu. Cal negociar-ho i establir unes pautes entre els membres
de la família.
1.2 Les diferències que s’observen entre les “famílies òptimes” i “famílies amb
disfunció greu” segons Beavers i Hampson (1995) són:
-Les famílies òptimes busquen la intimitat respectant cada un dels membres de
la família. Procuren tenir una bona comunicació i defensen la negociació davant
de qualsevol conicte. L’estructura familiar està molt establerta, consensuada
i acceptada per tots els membres de la família.
-Les famílies amb disfunció greu pel contrari tenen carències en la comunicació
i això fa que els moments familiars viscuts no siguin satisfactoris i la família es
PAC D: Desenvolupament a l'edat adulta i vellesa
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC D SOLUCIO y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

ACTIVITAT 1

1.1 Segons Musito i Cava (2001), els aspectes que determinen l’aparició de conflictes en la parella i en la família són variats. A continuació en definirem 3 dels citats per l’autor: 1 El temps compartit El temps és quelcom que no es recupera mai, per això cal aprofitar-lo al màxim rodejat de les persones que estimem. Però compartir molt temps amb la parella pot acabar sent un problema, tothom necessita el seu espai i la seva intimitat i si la persona sent que el seu espai ha estat envaït pot sentir-se malament. 2 La diferencia en edat i sexe Els estereotips marcats per la societat poden creuar-se en l'àmbit familiar i ser el causant d’algun problema. Els rols marcats pel sexe, les feines destinades a les dones i les atribuïdes als homes no sempre han de seguir-se al peu de la lletra, cal tenir una bona comunicació i establir-los en cada cas. 3 La pertinença involuntària en el cas dels fills. El fet de sentir el fill com una propietat pot provocar més d’un problema. Voler inculcar els valors i educar a cada persona com vol pot resultar molt negatiu. Cal negociar-ho i establir unes pautes entre els membres de la família.

1.2 Les diferències que s’observen entre les “famílies òptimes” i “famílies amb disfunció greu” segons Beavers i Hampson (1995) són: -Les famílies òptimes busquen la intimitat respectant cada un dels membres de la família. Procuren tenir una bona comunicació i defensen la negociació davant de qualsevol conflicte. L’estructura familiar està molt establerta, consensuada i acceptada per tots els membres de la família. -Les famílies amb disfunció greu pel contrari tenen carències en la comunicació i això fa que els moments familiars viscuts no siguin satisfactoris i la família es

vagi distanciant de mica en mica. Les normes i l’estructura familiar no està ben establerta i això provoca

molt limitades o inclús poden arribar a ser nul·les

1.3 Des del meu punt de vista els tres consells bàsics i fonamentals pel bon funcionament de la parella són: 1 Empatitzar amb l’altre. 2 Establir rols molt ben definits, per no caure en l’error de culpabilitzar a l’altre. 3 Una bona comunicació, basada en l’amor i l’afecte que es sent per l’altre.

(pàgines de "El desafío del encuentro en pareja y en familia en la actualidad” 88-90)

ACTIVITAT 2

Tot i la dificultat i els límits estipulats per definir amb claredat els termes òptim i patològic, a continuació en faré una breu explicació del que més és pot aproximar. ENVELLIMENT ÒPTIM O AMB ÈXIT: és el tipus d’envelliment que segueix un patró de canvis biològics, psicològics i socials inevitables i «normals». Tots els canvis citats anteriorment són fruit del pas del temps. ENVELLIMENT PATOLÒGIC: és el tipus d’envelliment que pateix canvis que són conseqüència d’alguna malaltia.

Una vegada tenim establerta la definició dels dos termes i ens volem plantejar la possibilitat de fer una clara distinció entre ells ens adonem que no es tant fàcil. Que la línia que separa l’envelliment òptim de l’envelliment patològic és tant fina i fràgil que ens resulta molt complicat separar a les persones segons el tipus d’envelliment que pateixin. Això és així perquè no totes les persones seguim el mateix patró, ni totes vivim la vida igual. Encara no se sap realment per què succeeix, sospiten que podria ser una combinació de factors genètics, maneres de viure la vida, l’ambient en el que ha viscut o fins hi tot sort.

  1. Evidentment, l'adaptació a la jubilació té els seus alts i baixos i hi ha diferències interindividuals

AUTOAVALUACIÓ:

Aquesta ha sigut l'última pac i he volgut donar importància als aclariments de les correccions anteriors i he intentar polir tot allò que havia fallat. He procurat indicar bé d’on he extret la informació, i ser molt curosa a l’hora de respondre les preguntes i sintetitzar molt bé la informació per no acabar contestant coses que no demanava l’enunciat. He procurat ser una mica més meticulosa amb el tema de l’ortografia i també m’he animat a participar en converses amb els companys que m’han servit de gran ajuda. Em van comentar que els formats de presentació no eren els adequats però al tenir el «libre office» m’havia sigut impossible canviar aquest aspecte i aquesta vegada he pogut posar medis i he realitzat la pac en format PDF. Per totes aquestes coses i perquè crec que he assolit els objectius de la pac crec que aquesta, tot i que sigui la ultima, em mereixo la primera A.

BIBLIOGRAFIA I MATERIAL DE REFERÈNCIA:

González, E. (coord.) (2006). Psicología del ciclo vital. Madrid:CCS. (3ª ed). Martín, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona:UOC. El desafío del encuentro en pareja y en familia en la actualidad. González, María del Luján. Fundación Infancia y Aprendizaje, Volume 18, Number 1, March 2006. ISSN 11356405

http://politica.elpais.com/politica/2015/03/16/ actualidad/1426528800_088733.html Material complementaria PDF « El desenvolupament durant l'envelliment»