






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia del desenvolupament, Profesor: Clara Andres Roqueta, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







1.1 Segons Musito i Cava (2001), els aspectes que determinen l’aparició de conflictes en la parella i en la família són variats. A continuació en definirem 3 dels citats per l’autor: 1 El temps compartit El temps és quelcom que no es recupera mai, per això cal aprofitar-lo al màxim rodejat de les persones que estimem. Però compartir molt temps amb la parella pot acabar sent un problema, tothom necessita el seu espai i la seva intimitat i si la persona sent que el seu espai ha estat envaït pot sentir-se malament. 2 La diferencia en edat i sexe Els estereotips marcats per la societat poden creuar-se en l'àmbit familiar i ser el causant d’algun problema. Els rols marcats pel sexe, les feines destinades a les dones i les atribuïdes als homes no sempre han de seguir-se al peu de la lletra, cal tenir una bona comunicació i establir-los en cada cas. 3 La pertinença involuntària en el cas dels fills. El fet de sentir el fill com una propietat pot provocar més d’un problema. Voler inculcar els valors i educar a cada persona com vol pot resultar molt negatiu. Cal negociar-ho i establir unes pautes entre els membres de la família.
1.2 Les diferències que s’observen entre les “famílies òptimes” i “famílies amb disfunció greu” segons Beavers i Hampson (1995) són: -Les famílies òptimes busquen la intimitat respectant cada un dels membres de la família. Procuren tenir una bona comunicació i defensen la negociació davant de qualsevol conflicte. L’estructura familiar està molt establerta, consensuada i acceptada per tots els membres de la família. -Les famílies amb disfunció greu pel contrari tenen carències en la comunicació i això fa que els moments familiars viscuts no siguin satisfactoris i la família es
vagi distanciant de mica en mica. Les normes i l’estructura familiar no està ben establerta i això provoca
molt limitades o inclús poden arribar a ser nul·les
1.3 Des del meu punt de vista els tres consells bàsics i fonamentals pel bon funcionament de la parella són: 1 Empatitzar amb l’altre. 2 Establir rols molt ben definits, per no caure en l’error de culpabilitzar a l’altre. 3 Una bona comunicació, basada en l’amor i l’afecte que es sent per l’altre.
(pàgines de "El desafío del encuentro en pareja y en familia en la actualidad” 88-90)
Tot i la dificultat i els límits estipulats per definir amb claredat els termes òptim i patològic, a continuació en faré una breu explicació del que més és pot aproximar. ENVELLIMENT ÒPTIM O AMB ÈXIT: és el tipus d’envelliment que segueix un patró de canvis biològics, psicològics i socials inevitables i «normals». Tots els canvis citats anteriorment són fruit del pas del temps. ENVELLIMENT PATOLÒGIC: és el tipus d’envelliment que pateix canvis que són conseqüència d’alguna malaltia.
Una vegada tenim establerta la definició dels dos termes i ens volem plantejar la possibilitat de fer una clara distinció entre ells ens adonem que no es tant fàcil. Que la línia que separa l’envelliment òptim de l’envelliment patològic és tant fina i fràgil que ens resulta molt complicat separar a les persones segons el tipus d’envelliment que pateixin. Això és així perquè no totes les persones seguim el mateix patró, ni totes vivim la vida igual. Encara no se sap realment per què succeeix, sospiten que podria ser una combinació de factors genètics, maneres de viure la vida, l’ambient en el que ha viscut o fins hi tot sort.
Aquesta ha sigut l'última pac i he volgut donar importància als aclariments de les correccions anteriors i he intentar polir tot allò que havia fallat. He procurat indicar bé d’on he extret la informació, i ser molt curosa a l’hora de respondre les preguntes i sintetitzar molt bé la informació per no acabar contestant coses que no demanava l’enunciat. He procurat ser una mica més meticulosa amb el tema de l’ortografia i també m’he animat a participar en converses amb els companys que m’han servit de gran ajuda. Em van comentar que els formats de presentació no eren els adequats però al tenir el «libre office» m’havia sigut impossible canviar aquest aspecte i aquesta vegada he pogut posar medis i he realitzat la pac en format PDF. Per totes aquestes coses i perquè crec que he assolit els objectius de la pac crec que aquesta, tot i que sigui la ultima, em mereixo la primera A.
González, E. (coord.) (2006). Psicología del ciclo vital. Madrid:CCS. (3ª ed). Martín, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona:UOC. El desafío del encuentro en pareja y en familia en la actualidad. González, María del Luján. Fundación Infancia y Aprendizaje, Volume 18, Number 1, March 2006. ISSN 11356405
http://politica.elpais.com/politica/2015/03/16/ actualidad/1426528800_088733.html Material complementaria PDF « El desenvolupament durant l'envelliment»