Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC1 (con respuestas), Apuntes de Administración de Empresas

Asignatura: Introducció a l'economia, Profesor: Marta Gomez Puig, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 06/11/2017

whoisadri
whoisadri 🇪🇸

5

(2)

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
PRIMERA PROVA AVALUACIÓ CONTINUADA.
INTRODUCCIÓ A L’ ECONOMIA. GRUP A4. VERSIÓ A
2 de novembre 2017.
Grau d’Administració i Direcció d’Empreses.
Cognoms: Nom:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
B A A A D B B A C D
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
D D D B B C B B D C
TEST (20 PUNTS): Correcta: 1 punt, Incorrecta: - 0,25 punts
1. El valor absolut de l’elasticitat preu de la demanda d’un bé augmenta si:
a) Disminueix la facilitat de substitució del bé.
b) Augmenta la quantitat disponible de béns alternatius.
c) Augmenta el grau de necessitat del bé.
d) Les respostes (a) i (c) són correctes.
2. Si el preu ha variat de 8 a 6 i la quantitat s’ha incrementat de 60 a 70 llavors
l’elasticitat de la demanda en aquest tram de la funció serà:
a) 0,538
b) 0,043
c) 1,043
d) 1,857
3. La diferència entre les fronteres de possibilitats de producció (FPP) còncaves
i les que són línies rectes és que:
a) Les FPP còncaves il·lustren un cost d’oportunitat creixent, mentre que les FPP
que són línies rectes il·lustren un cost d’oportunitat constant.
b) Les FPP còncaves s’apliquen a economies que s’enfronten a disjuntives,
mentes que les FPP que són línies rectes s’apliquen a economies que no
s’enfronten a decisions.
c) Les FPP còncaves s’apliquen a les economies en què els recursos no estan
especialitzats, mentre que les FPP que són línies rectes s’apliquen a les
economies en les que els recursos són especialitzats.
d) Les FPP lineals il·lustren les condicions del món real, mentre que les FPP
còncaves il·lustren supòsits més simples.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC1 (con respuestas) y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

PRIMERA PROVA AVALUACIÓ CONTINUADA.

INTRODUCCIÓ A L’ ECONOMIA. GRUP A4. VERSIÓ A

2 de novembre 2017.

Grau d’Administració i Direcció d’Empreses.

Cognoms: Nom:

B A A A D B B A C D

D D D B B C B B D C

TEST (20 PUNTS): Correcta: 1 punt, Incorrecta: - 0,25 punts

1. El valor absolut de l’elasticitat preu de la demanda d’un bé augmenta si:

a) Disminueix la facilitat de substitució del bé. b) Augmenta la quantitat disponible de béns alternatius. c) Augmenta el grau de necessitat del bé. d) Les respostes (a) i (c) són correctes.

2. Si el preu ha variat de 8 a 6 i la quantitat s’ha incrementat de 60 a 70 llavors l’elasticitat de la demanda en aquest tram de la funció serà:

a) 0, b) 0, c) 1, d) 1,

3. La diferència entre les fronteres de possibilitats de producció (FPP) còncaves i les que són línies rectes és que:

a) Les FPP còncaves il·lustren un cost d’oportunitat creixent, mentre que les FPP que són línies rectes il·lustren un cost d’oportunitat constant. b) Les FPP còncaves s’apliquen a economies que s’enfronten a disjuntives, mentes que les FPP que són línies rectes s’apliquen a economies que no s’enfronten a decisions. c) Les FPP còncaves s’apliquen a les economies en què els recursos no estan especialitzats, mentre que les FPP que són línies rectes s’apliquen a les economies en les que els recursos són especialitzats. d) Les FPP lineals il·lustren les condicions del món real, mentre que les FPP còncaves il·lustren supòsits més simples.

4. Quin efecte tindrà l’establiment d’un impost als productors per unitat venuda?

a) Si la demanda és molt rígida, recaurà sobre el consumidor una gran part de l’impost. b) Si la demanda és molt elàstica, gran part de l’impost recaurà en el consumidor. c) En qualsevol cas, l’impost és suportat només pel productor. d) El productor sempre pot traslladar tot l’impost als consumidors.

5. En el cas de dos béns substituts 1 i 2, l’elasticitat encreuada de la demanda del bé 2 és:

a) Negativa, ja que un augment del preu del bé 1 fa créixer la demanda del bé 2. b) Negativa, ja que un augment del preu del bé1 fa decréixer la demanda del bé 2. c) Positiva, ja que un augment del preu del bé 1 fa decréixer la demanda del bé 2 d) Positiva, ja que un augment del preu del bé 1 fa créixer la demanda del bé 2.

6. Si al mercat d’un bé “Z”, inicialment en equilibri, la demanda s’incrementa un 4% mentre que l’oferta augmenta un 2%, en el nou equilibri:

a) El preu augmentarà, però la variació de la quantitat no es pot determinar. b) La quantitat i el preu d’equilibri augmentaran. c) El preu no variarà, però la quantitat disminuirà. d) La quantitat augmentarà, però la variació del preu no es pot determinar.

7. Suposeu que Montana i Missouri necessiten les hores que s’indiquen a la taula per produir una unitat de cistells o de nius. Si comercien basant-se en el principi d’avantatge comparatiu:

a) Montana produirà cistells i Missouri produirà nius. b) Montana produirà nius i Missouri produirà cistells. c) Montana no produirà cap dels béns i Missouri produirà els dos béns. d) Montana produirà els dos béns i Missouri no produirà cap dels béns.

8. Si, al preu actual, la demanda d'un bé és elàstica, els productors per tal d’augmentar els seus ingressos:

a) Intentaran baixar el preu. b) Reduiran els seus nivells de producció c) Intentaran pujar el preu. d) Cap de les anteriors.

9. Si la funció de demanda d’un bé és: qd = 50 – 2p, per quin preu és maximitzen els ingressos?

a) Quan p = 50. b) Quan p = 0. c) Quan p = 12, d) Per cap valor de p.

Hores necessàries per produir una unitat Cistell Niu Montana 6 2 Missouri 3 1,

16. Amb la mateixa quantitat de treball i capital, el país A produeix 100 tones de ferro i 100 tones de carbó, mentre que el país B produeix 50 tones de ferro i 80 de carbó. Si suposem que el comerç internacional es regeix pel principi de l’avantatge comparatiu, el país B:

a) Importarà carbó i exportarà ferro. b) Importarà carbó i ferro. c) Exportarà carbó i importarà ferro. d) Exportarà carbó i ferro.

17. Considerem un bé “X” amb la següent funció de demanda: qdx= 30 – 2P. Quina de les següents afirmacions és correcta?

a) L’elasticitat-preu de la demanda és constant. b) L’elasticitat-preu de la demanda augmenta quan augmenta el preu de “X”. c) L’elasticitat-preu de la demanda disminueix quan augmenta el preu de “X”. d) El bé “X” és perfectament complementari.

18. Si l’Estat limita el preu de l’habitatge de lloguer un màxim de 200 euros/mes:

a) Es generarà un excedent d’oferta en el mercat d’habitatges de lloguer. b) Apareixerà un mercat negre amb lloguers per sobre de 200 euros/mes. c) Es generarà una escassetat de demanda en el mercat d’habitatges de lloguer. d) L’anterior mesura tan sols tindria efecte si el lloguer màxim (200 euros/mes) estigués per sobre del lloguer de l’equilibri del mercat.

19. Si la funció de demanda d’un mercat és Q d^ = 150 – 30p , la d’oferta Q s^ = 15 + 15p, i l’ estat estableix un preu màxim de 2 u.m., assenyali la resposta incorrecta:

a) La quantitat intercanviada serà de 45 unitats de producte. b) Es crearà un excés de demanda de 45 unitats de producte. c) La quantitat demandada serà de 90 unitats de producte. d) La quantitat intercanviada serà de 60 unitats de producte.

20. Quin factor desplaça la corba de la demanda d’un bé normal cap a l’esquerra:

a) L’augment dels ingressos dels consumidors. b) L’augment del preu d’un bé substitutiu. c) L’augment del preu d’un bé complementari. d) Les respostes a i b són correctes