¡Descarga pac1 Gestió Equips Treball y más Ejercicios en PDF de Gestión del Cambio solo en Docsity!
üUOC GESTIÓ D'EQUIPS DE TREBALL
Semestre setembre 20- febrer 21
AVALUACIÓ CONTINUADA
Cal que en l'anàlisi parleu de forma aplicada a Ia presentació sobre el concepte "equip de treball"; dels tipus d'equip de treball segons Ia classificació de Sundstrom, De Meuse i Futrell (1990) i de les fases de desenvolupament segons el model lineal de Tuckman. Una possible definició del que és un equip de treball, podria ser la següent: Grup de persones que busquen la consecució d’ una meta o objectiu comú, i que adoptant diferents rols dins de l’equip, interactuen entre si de forma cooperativa i coordinada, per tal d’arribar a assolir-los. Ara bé, de grups de treballs en podem haver molts, segons indica aquesta definició, però equips de treballs amb un alt rendiment, és quelcom més complicat. Per tal que un equip de treball arribi a ser eficaç o productiu, s’han de tenir en compte diverses variables: Les tasques i els objectius han de ser suficientment específics i estructurats, ha d’haver un lideratge capaç de proporcionar recolzament i guia als membres del grup, ha d’existir un sistema de variables i/o recompenses capaces de motivar i incentivar als components i sobretot, perquè l’equip funcioni, les relacions entre els
üUOC GESTIÓ D'EQUIPS DE TREBALL
membres han de ser respectuoses i basades en la confiança, la cooperació i el compromís. Tuckman (1965) va crear un model amb el que podem entendre quines són les etapes seqüencials per les que passa un equip, des de la seva formació, fins al seu ple rendiment: la primera fase és la de Formació : és segons Tuckman, l’etapa en què els membres de l’equip recopilen informació i impressions dels altres, i també de l’abast de la tasca que cal fer i com s’ha d’abordar. La seguent fase és la d’enfrontament: En aquesta fase els membres de l’equip ofereixen resistències enfront de la influència del grup i les demandes de la tasca i desenvolupen conflictes interns, tant relacionats amb aspectes interpersonals com d’implicats en l’execució de les tasques. Una vegada superada la fase d’enfrontament, els grups passen a La fase de Normalització, on sorgeixen nous rols i normes de comportament, i els conflictes es van superant, mitjançant el desenvolupament de la cohesió de sentiments positius envers el grup. La fase d’Acompliment es la següent, aquí els problemes estructurals es resolen, els comportaments es tornen més flexibles i tot això possibilita la consecució de las tasques. Finalment, la darrera fase que estableix Tuckman és la fase de Dissolució, on els objectius son assolits, tant a nivell de rendiment com interpersonal i per tant, a partir d’aquí, l’equip podrà seguir funcionant de forma eficaç o bé es dissoldrà en haver-se finalitzat el projecte pel que va ser creat.
üUOC GESTIÓ D'EQUIPS DE TREBALL
Si ens fixem ara en la ponència del Tom Wujec, es posa de manifest, com en el repte proposat a CEOS, enginyers o d’altres grups formats per adults, l'èxit de la prova havia estat notablement inferior, que l’ assolit pels grups infantils. La resposta d’aquest fet, que pot semblar inusual, deriva d’una banda, al temps que els equips adults havien dedicat a la confrontació per la lluita de poders, la diferenciació i acomodació dels rols dels membres de l'equip, així com a l'anàlisi de les diferents alternatives (per por al fracàs), mentre que en els grups infantils, no hi havia hagut aquesta confrontació per la lluita de poders, ni es van establir rols dins l’equip, com si es va fer en el grups d’adults, ni tan sols es van sospesar diferents alternatives abans de començar la tasca, si no que van treballar amb assaig – error, fent prototips fins a la consecució de l’objectiu. Estem davant del clar exemple de com funcionen els equips de treballs de forma general. Tal com explica Tuckman, tots els equips adults van passar d’una forma o altre per les diferents fases que assenyalàvem anteriorment, aquest procés va alentir la consecució de la tasca dels grups adults i per tant el resultat d’una tasca tant senzilla i jovial pels infants, va acabar complicant-se pels adults (que no la vam veure com un joc) degut a factors externs a la tasca, i que tenien a veure amb la pressió per l’obtenció dels resultats, així com pels rols i els funcionaments individuals i de les persones dins de l’equip i per la por al fracàs.
OUOC GESTIO D'EQUIPS DE TREBALL Podem concloure doncs, que tal com diu Tom Wujec, és de vital importància en l’assoliment de qualsevol objectiu o repte, posar plena concentració en les tasques que estem duent a terme, posant tots els nostres sentits en el repte que tenim per endavant, deixant fluir la creativitat i apartant els prejudicis, les pors i les idees preconcebudes. n una charla en TED, Tom Wujec de Autodesk explicaba el proyecto The Marshmallow Challenge, un reto que han repetido con diferentes grupos sociales y profesionales para analizar la naturaleza del trabajo en equipo. El concurso consiste en construir en poco tiempo una estructura lo más alta posible en grupos de cuatro personas, utilizando espaguetis, cinta adhesiva y cordón. El marshmallow, una golosina típica de Estados Unidos, ha de coronar la estructura. Wujec ha realizado este reto con estudiantes, ejecutivos y gente de diferentes profesiones, y según los resultados, los grupos que mejor lo hacen son los niños de guardería. En altura les superan sólo los arquitectos y algunos equipos de profesionales, pero lo más interesante es el método que siguen los niños. En lugar de realizar un solo plan y ceñirse a él, empiezan a probar estructuras y van mejorándolas a medida que se caen. Los pequeños, además, se toman el concurso como lo
OUOC GESTIO D'EQUIPS DE TREBALL experiencia y capacidad de organización, participa en el ejercicio como un miembro más del equipo que si no lo hace…¿suena familiar? The Marshmallow Challenge: ¿Qué deja como lección a un CEO? Un simple experimento lúdico enseña valiosas lecciones sobre innovación, experimentación y trabajo colaborativo a ejecutivos. Un simple experimento lúdico, como el reto del marshmellow enseña valiosas lecciones sobre innovación, experimentación y trabajo colaborativo a ejecutivos. Lima, 21.02.18 / 12: Los materiales son 20 fideos espagueti, un rollo de cinta adhesiva, una madeja de pabilo y un marshmellow. Los equipos son por lo general integrados por seis o diez ejecutivos de diferentes áreas. El reto: armar la torre más alta, que se sostenga en el piso por si sola, y que tenga en la cima al marshmellow. ¿Es posible lograr ese objetivo con estos elementos? A Peter Skillman, ingeniero de la Universidad de Massachusetts, con trayectoria en el ámbito del diseño en Nokia y Microsoft, se le ocurrió que sí. Parece descabellado pero la realidad es que estos elementos, combinados, ofrecen no solo la posibilidad de cumplir el reto, sino dejar lecciones que ninguna escuela de negocios había facilitado en tan poco tiempo. Skillman llamó a este experimento The Marshmallow Challenge. No obstante, teniendo en cuenta que los espaguetis son frágiles y ligeros como para sostenerse verticalmente, y que el marshmellow , blando y pesado, podría ser el elemento
üUOC GESTIÓ D'EQUIPS DE TREBALL
que termine por derribar la torre, no se trata de un desafío nada fácil. Si bien es posible recurrir al pabilo y la cinta, mal utilizados representan otra razón para pensar con detenimiento cómo enfrentar este dilema en solo 18 minutos, tiempo reglamentario de esta dinámica. No hay reglas en cuanto a la forma ni el diseño de la torre. Gana aquella que alcance la mayor altura sin desmoronarse, bajo la premisa de que el marshmellow debe ir sobre la parte más alta. Eso es innegociable. Este reto fue popularizado por Tom Wujec en un clásico de Ted Talk, cuyas vistas ya superan los 4.2 millones de reproducciones. ¿Qué busca demostrar este reto? Los resultados varían dependiendo del grupo al que se le presenta el ejercicio, según cuentan Skillman y Wujec. Pero los hallazgos son también elocuentes. -Trabajo en equipo: Teniendo en cuenta que se trata de un encargo grupal, este reto fomentar la colaboración y el liderazgo compartido. No obstante, según el análisis de Wujec, muchas veces son tres personas como máximo las que aportan el mayor número de ideas. -Potenciar la creatividad: Como se trata de un reto, en el que además se compite con otros equipos y se dispone de un plazo perentorio de 18 minutos, los equipos tratarán de resolver el problema de la forma más imaginativa posible en el periodo de tiempo más breve. -Conceptualización y prototipado: Generalmente los equipos que pierden son aquellos que no compartieron ideas previamente al armado de la torre o que no esbozaron sobre un papel una idea mínima de prototipo posible. Conceptualizar la mejor torre es la clave del éxito. -La importancia de la iteración: Repetir un proceso hasta alcanzar una meta deseada, un objetivo o resultado previsto, es la base de todo proceso de creación. En ese sentido, intentar dos o tres posibilidades antes de que termine el plazo deja lecciones sobre la innovación. Según el análisis de Wujec, él ha llegado a cuatro importantes conclusiones tras desarrollar esta dinámica entre grupos de ejecutivos de empresas de todos los tamaños.
1. Los niños de kindergarten rinden mejor: Todos los estudiantes de kindergarten a los que se les aplicó la prueba obtuvieron mejores resultados y armaron estructuras más interesantes que los graduados de escuelas de negocios. La constante: no tienen miedo de probar alternativas. 2. Los prototipos importan : La razón por la que los niños tienen mejor desempeño que los adultos es porque se toman el tiempo de jugar, experimentar y hacer prototipos en el camino. A diferencia de los ejecutivos, ellos no se obsesionan con ganar sino con imaginar.
üUOC GESTIÓ D'EQUIPS DE TREBALL
Criteris d'avaluació
- La correcta identificació de les característiques diferencials d'un grup versus un equip de treball.
- La correcta identificació del tipus d'equip de treball i Ia seva fase de desenvolupament segons els models teàrics demanats
- El rigor de Ia justificació i Ia precisió i exhaustivitat en Ia exemplificació de Ias respostes.
Format de Iliurament
L'extensió màxima de serà de 3 pàgines En cada pàgina del document hi haurà de figurar els cognoms i el nom de l'alumne/a. L'arxiu NO ha d'incloure portada ni imatges. Semestre setembre 20- febrer 21
AVALUAC1é CONTINUADA
El document s'enviarà en un missatge a l'espai d'Avaluaci6 Continuada
Data de Iliurament
13 d'octubre de 2020.
