¡Descarga PAC1-Que es l'educació? y más Ejercicios en PDF de Teoría Social solo en Docsity!
PAC 1
A continuació i després d’haver llegit tots els recursos d’aprenentatge proposats en aquesta pac exposaré, en primer lloc un breu resum del capítols 8 i 9 del text de Meirieu, a continuació faré una explicació sobre el que, segons el meu punt de vista, expressa Meirieu sobre el concepte d’educació i les metodologies d’aprenentatge mes adients per el desenvolupament dels nens i sobre la manera en que es pot canviar el mon a través de l’educació. En aquests capítols Philippe Meirieu ens parla del que es coneix com a “crisis de l’autoritat” i sobre la importància de l’educador en el món de l’aprenentatge. Fa referència a la tasca de l’educació en termes de reconeixement i emancipació i de la gran dimensió dels educadors. Ens fa entendre que no hi ha límits d’aprenentatge. Durant el capítol 9 ens mostra una sèrie d’instruments per tal d’estimular la creativitat educativa. En primer lloc ens fa referència a l’educació com a subjectivitat, on es el propi nen el que mostra l’interès per viure la seva pròpia vida al mon sense ser obligat, de manera que es desperta aquest interès per viure la vida però sense ser el centre del mon. “ Un alumno-sujeto puede vivir en el mundo sin ocupar el centro del mundo.” (Meirieu, 2020, pág. 125). En segon lloc, el subjecte sap fer-se les qüestions necessàries per poder controlar els impulsos, i per tant, controla les accions que porta a terme. “Un alumno-sujeto es capaz de detener sus impulsos.” (Meirieu, 2020, pág. 126). L’alumne mostra desig per aprendre, vol comprendre el que coneix i superar els obstacles que se li presenten. “Un alumno-sujeto puede transformar su deseo de saber en un deseo de aprender.” (Meirieu, 2020, pág.126). Escolta diferents punts de vista i busca la manera d’integrar-los en les seves pròpies situacions. Ha de ser exigent amb sí mateix de manera que es pugui permetre arribar a la perfecció. “ Un alumno-sujeto puede descentrar y escuchar
los puntos de vista de otros, fuera de él y dentro de él.” (Meirieu, 2020, pág. 127). Mostra autocontrol i s’entrega i dedica a un projecte concret. Fa els temps necessaris per a l’aprenentatge, desconnectant de tot el que l’envolta i es fica en el “jo”. “Un alumno-sujeto puede fijar su atención e invertir completamente en un gesto físico o mental.” (Meirieu, 2020, pág. 128). Aprèn a pensar per sí mateix i no es deixa influenciar per altres, lluita contra les pressions a les normes. “Un alumno-sujeto es capaz de liberarse de la seducción e influencia de un objeto, una persona o un grupo.” (Meirieu, 2020, pág.128) L’alumne ha de qüestionar-se la validesa del que aprèn i fer les seves pròpies hipòtesis. “Un alumno-sujeto es capaz de desenredar el conocimiento y creerlo”. (Meirieu, 2020, pág. 129). No es conforma amb el que fa, sempre va mes enllà, es rigorós i busca arribar a la perfecció. “ Un alumno-sujeto a internalizado el requisito de precisión, exactitud y verdad. “(Meirieu, 2020, pág. 129). Controla el impulsos i els converteix en energies positives i treballa per fer que donin lloc a desitjos i expressions simbòliques. “Un alumno-sujeto puede metabolizar los impulsos que lo habitan.” “(Meirieu, 2020, pág. 130). Per tant, com bé diu Meirieu, l’educació només es pot entendre des del concepte de llibertat. Cada persona pot, i de fet ha de decidir per si mateixa aprendre i la manera en que ho vol fer. En quant a l’àmbit escolar fa referència, s’han de generar situacions en les que siguin els propis estudiants els que generin la necessitat d’estudiar i d’adquirir nous coneixements. Personalment penso que el que es planteja es un canvi en el sistema educatiu i de veure el nen com el centre d’aquest sistema. L’educador es el responsable de trobar mecanismes i metodologies adequades per al funcionament de l’aprenentatge, i fer que sigui el propi nen qui tingui el desig de volen indagar dins de tots els coneixements que se li presenten a la vida. “ Por definición, un sujeto es un todo, una unidad, una intencionalidad que entra en juego por completo en cada uno de sus actos” (Meirieu, 2020, pág. 129).
DEBAT DE L’AULA
Durant el debat a l’aula després d’haver visionat els recursos audiovisuals s’ha parlat de la importància de la socialització davant l’aprenentatge i de l’adquisició de coneixements. També s’ha fet referència a la feina del professor a l’hora de transmetre no només els coneixements curriculars sinó que també el que implica convivència i tot el que afavoreix el bé comú i/o individual de la persona. En quant a les normes de convivència, s’ha generat debat en el fet que des de que naixem ens imposen unes normes, les quals son moralment obligatòries i per aquest motiu no arribem a qüestionar-les i que per tant tots aquest símbols que ens envolten son arbitraris. Es cert, que tot i que l’ésser humà es un ésser racional, i que per tant presenta un pensament lògic, han d’existir unes normes de convivència per tal de poder mantenir l’ordre. Tot i així esta bé poder qüestionar-se la normativa i que entre tots puguem fer modificacions quan és necessari per el bé comú. A més som ésser que ens adapten als canvis molt ràpidament, aprenem de la cultura, els hàbits i les costums. "La cultura es transmet per l'educació: aprenem les conductes, els significats, els valors, les normes i les actituds de la nostra civilització per mitjà de l'educació, i per això cultura i educació són dues cares d'una mateixa moneda" (I. Vilafranca, acció educativa (2010) pàg. 20) Per últim, un altre punt important ha estat l’educació emocional a l’escola. El que pretén l’educació emocional es que l’educand arribi a aprendre conèixer i gestionar les seves emocions i sentiments. Per aquest motiu es dona molta importància a poder expressar-les i sobretot a aprendre des de ben petits a l’autocontrol i gestió d’aquestes.
S’ha mencionat molt, que tot i que actualment la incorporació de l’educació emocional va sent més visible a les aules, encara queda molt per fer. S’hauria d’instaurar una assignatura obligatòria d’educació emocional i que se li donés un pes important, ja que es la base de la convivència comunitària. Si estàs bé amb tu, pots estar be amb els demès. Però aquesta tasca també s’ha de portar a terme a les llars, ja amb la família es amb la que mes es conviu i per tant la responsable de poder transmetre aquest coneixements. Molt probablement, i segons s’ha comentat amb la resta de companys, el fet de treballat l’educació emocional pot afavorir en l’assetjament en les escoles, fet que reduirà favorablement l’ansietat, violència, TCA, suïcidis i molts altres problemes que sorgeixen a les escoles i que influeixen a la vida de moltes persones. Per tant es ressalta la importància d’educar, de fer-ho correctament, amb les eines i els mitjans necessaris per tal que s’integrin els coneixements que es transmeten i a més es portin a terme en la vida diària de tots i totes.
