¡Descarga teoria de l'educacio y más Apuntes en PDF de Teoría Social solo en Docsity!
A causa d'un imponderable, en aquests moments no és possible mostrar totes les dades del document de Pla Docent. S'han detectat les següents situacions:
No es poden obtenir les dades referents al model d'avaluació ni a la bibliografia. Si el problema persisteix, obriu una incidència.
02.502 Teoria de l'educació feb. 16 jul. 16 Crèdits: 6. Professor responsable de l'assignatura Jordi Solé Blanch. Consultors Adriana Rubio Amo , Ester Jordana Lluch 520491 i Justo Serrano Zamora Índex Presentació Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Recursos Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback Dates clau Presentació Descripció El concepte educació té un caràcter polisèmic. Apropar-se a l'educació suposa entendre l'ideal humà d'una determinada forma, des d'una proposta antropològica i des d'un model social determinat. En funció de moltes variables tendim a definir l'educació i l'acció educativa en una determinada direcció; així, la definició del concepte educació resulta complexa, donat que intervenen molts factors.
La teoria de l'educació és un saber sobre l'educació i suposa un cos coherent de coneixements sobre el fet educatiu. Es tracta d'interpretar el procés educatiu integrant altres branques del coneixement pedagògic, tals com la sociologia, l'antropologia, la filosofia, l'economia, la psicologia, etc. Des d'aquest punt de vista podem afirmar que ens trobem
davant d'un coneixement interdisciplinari. Així doncs, teoritzar sobre l'educació ens obliga a tenir en compte les aportacions de totes les ciències que estudien el fenomen educatiu. Finalment, la teoria de l'educació té un clar component polític. En un món globalitzat com el nostre, amb les desigualtats estructurals del model econòmic neoliberal, la teoria de l'educació ha de comprometre's amb la democratització de l'educació, tot tenint en compte els sectors socials tradicionalment marginats i en situació de desigualtat social. És per aquest motiu que la teoria de l'educació ha de formar part dels estudis d'Educació Social, i heus aquí la vinculació entre teoria de l'educació i l'educació social.
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Aquesta és una assignatura de caràcter Bàsic i serveix per aproximar l'estudiant als diferents elements que fan possible el fenomen educatiu. En aquest sentit, és important que un educador social conegui i estableixi un marc sistemàtic i organitzat de conceptes i instruments metodològics que orientin la seva acció educativa, tenint en compte les aportacions dels principals referents de la disciplina pedagògica, i li permetin reflexionar sobre els reptes educatius de l'actualitat. Camps professionals en què es projecta La Teoria de l'Educació permet aportar diferents orientacions a la tasca educativa, estructurant les bases pedagògiques que l'han de fonamentar. No es pot prescindir de la Teoria de l'educació si volem entendre el per què de qualsevol pràctica i el seu sentit en una realitat determinada i en un context global. Coneixements previs Teoria de l'Educació és una bona assignatura per estudiar les diferents dimensions que intervenen en el món educatiu. Cursar-la des de l'inici del Grau permet entrar en un procés sistemàtic de reflexió entorn dels models de treball social i educatiu que s'acabaran desenvolupant en l'exercici professional. Informació prèvia a la matrícula Aquesta és una assignatura que es recomana cursar a l'iniciar el Grau. Aquesta ha estat la proposta de l'equip docent amb l'ànim d'interpel·lar els estudiants sobre el fet educatiu (i el seu desig entorn de l'educació) des de l'inici de la seva formació com educadors socials.
Objectius i competències OBJECTIUS:
- Analitzar el fenomen educatiu des dels diferents subjectes i àmbits de l'educació.
- Aprendre i utilitzar correctament el marc conceptual bàsic de la teoria i la praxis educatives.
- Analitzar els diferents contextos educatius, les seves possibilitats i límits.
- Conèixer, a grans trets, les teories educatives que operen en l'actualitat.
- Conèixer els àmbits de l'acció educativa en el camp social, el seu origen, evolució i contextos actuals.
- L'educador, l'educand i l'acció educativa.
- L'acció educativa.
- Les dimensions de l'acció educativa.
- L'educació com a comunicació.
- L'educació com a procés social.
Mòdul didàctic 4 - Teories de l'educació
- Taxonomies en Teoria de l'Educació.
- Relats educatius contemporanis.
- Models teòrics en educació.
Mòdul didàctic 5 - Educació, globalització i societat del coneixement
- Societat del coneixement i model de creixement.
- La transformació de les estructures sociopolítiques i empresarials.
- Un nou 1984.
- Cap a l'homogeneïtzació econòmica i cultural.
- Equilibri ecològic i desenvolupament global dels pobles i comunitats.
Recursos Bibliografia i fonts d'informació Bibliografia complementària
Manuals de Teoria de l'educació A.A.V.V. (2000). Pedagogías del siglo XX. Barcelona: CISS Praxis. Colom, A., Bernabeu, J. L., Domínguez, E., y Sarramona, J. (2005). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Barcelona: Ariel. Fullat, O. (2008). Teories i institucions contemporànies de l'educació. Barcelona: UOC.
García Carrasco, J.; García del Dujo, A. (1996). Teoría de la educación , Salamanca: Universidad de Salamanca. Houssaye, J. (1995) (Dir.) Quinze pedagogs. La seva influència, avui. Barcelona: Proa-UOC. Lozano, C. (1982). Antología de textos pedagógicos. Barcelona: Ediciones PPU. Luzuriaga, L. (1966). Diccionario de Pedagogía. Buenos Aires: Losada. Medina Rubio, R., García Aretio, L., i Ruíz Corbella, M. (2007). Teoría de la Educación. Educación Social. Madrid: UNED. Monés, J. (2011). La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents : Lleida: Ed. Pagès / IEC. Moore, T. W. (1988). Introducción a la teoría de la educación. Madrid: Alianza. Nassif, R. (1975). Pedagogía general. Madrid: Cincel. Nassif, R. (1980). Teoría de la educación. Problemática pedagógica contemporánea. Madrid: Cincel. Naval, C. (2008). Teoría de la Educación. Un análisis epistemológico. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra. Núñez, L.; Romero, C. (2003). Pensar la educación. Conceptos y opciones fundamentales. Madrid: Pirámide. Pozo Andrés, M. M. del (Ed.). (2004). Teorías e instituciones contemporáneas de educación. Madrid: Biblioteca Nueva. Rabazas, T. (coord.) (2014). El conocimiento teórico de la educación en España. Evolución y consolidación. Madrid: Síntesis. Rosselló, P. (1987). La teoria dels corrents educatius. Vic: Eumo. Ruíz Berrio, A. J. (2005). (Ed.). Pedagogía y educación ante el siglo XXI. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Sanvisens, A. (ed.) (1984). Introducción a la Pedagogía. Barcelona: Barcanova. Vilanou, C.; Heras, P. (Coords.) (1999). Pedagogia amb veu de dones. Barcelona: Divisió de Ciències de l'Educació. Facultat de Pedagogia. U.B.
Vilanou, C.; Heras, P. (Coords.) (2000). Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona. Divisió de Ciències de l'Educació. Facultat de Pedagogia. U.B.
Assajos de Teoria de l'educació Alzinet, J., Riba, C., Ribera, M. I Subirats, J. (Coords.) (2003). Més enllà de l'escola: Transformacions socials i noves dinàmiques educatives professionals. Barcelona: Editorial Mediterrània. Apple, Michael W. (1987). Educación y poder. Barcelona: Paidós. Bárcena, F. Y Mèlich, J.C. (2000) La educación como acontecimiento ético. Barcelona: Paidós.
Giroux, Henry A. (1990). Los profesores como intelectuales. Hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Barcelona: Paidós. Herbart, J. (1983). Pedagogía General derivada del fin de la educación. Barcelona: Humanitas. Illich, I. (2011). La sociedad desescolarizada. Buenos Aires: Ediciones Godot. McLaren, P. (1997). Pedagogía crítica y cultura depredadora. Políticas de oposición en la era posmoderna. Barcelona: Paidós. Meirieu, P. (1997). La escuela, modo de empleo. De los "métodos activos" a la pedagogía diferenciada. Barcelona: Octaedro. Meirieu, P. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes. Meirieu, P. (2001). La opción de educar. Barcelona: Octaedro. Meirieu, P. (2004). Referencias para un mundo sin referencias. Barcelona: Graó. Meirieu, P. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Morin, E. (2004). La mente bien ordenada. Barcelona: Seix-Barral. Nietzsche, F. (2000). Sobre el porvenir de nuestras escuelas. Barcelona: Tusquets editores. OCDE (2014). Teaching and Learning International Survey. París: OCDE.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós Educador.
Van Manen, M. (2003). El tono en la enseñanza. Barcelona: Paidós educador.
Wild, Rebeca (2012). Qualitat de vida. Barcelona: Editorial Herder. Wild, Rebeca (2012). Llibertat i límits. Amor i respecte. Barcelona: Editorial Herder. Wild, Rebeca (2013). Educar per ser. Vivències d'una escola activa. Barcelona: Editorial Herder.
Articles
- Ayuste, A.; Trilla, J. (2005). Pedagogías de la modernidad y discursos postmodernos de la educación. Revista de Educación, 336, 219-248.
- Bernal, A. (2011). Postmodernización y educación. Notas para el debate de una narrativa. Educación XXI, 14.2, 285-302.
- Besalú, X. (2001). Perplexitats, miratges i resistències (el retorn de la pedagogia). Temps d'Educació, 26, 213-235.
- Colom, Antoni J. (2000). La Pedagogia al segle XX: entre la Modernitat i la Postmodernitat. Temps d'Educació, 24, 61-78.
- Fernández Martorell, C. (2010). La colonización del espacio educativo. Revista de Espai en Blanc, 7-8, 17-25.
- Laudo, X. (2006). Pedagogies de la liquiditat. Temps d'Educació, 30, 323-335.
- Rueda, R. (2008). Cibercultura/es: capitalisme cognitiu i cultura. Temps d'Educació, 34, 251-264.
- Vilanou, C. (2000). La pedagogia al deixant del segle XX. Temps d'Educació, 24, 13-60.
Lectures
- Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida (pp. 5-44). Barcelona: Arcàdia.
- Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
- Durkheim, É. (1991). L'educació: natura i funció. A É. Durkheim. Educació i Sociologia (pp. 31-56). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
- Freire, P. (1990). Alfabetización de adultos: visión crítica y visión ingenua. En P. Freire. La naturaleza política de la educación. Cultura, poder y liberación (pp. 33-43). Barcelona: Paidós.
- Makarenko, A. Semionovich (1979). Colectividad y educación ("Tercera conferencia. Disciplina", pp. 283-320). Nuestra cultural editorial.
- Meirieu, Ph. (1998): A mitad de recorrido: por una verdadera "revolución copernicana" en pedagogía. En Pf. Meirieu. Frankenstein educador (pp. 67-96). Barcelona: Laertes.
- Neill, A. (1993). L'escola de Summerhill. A A. Neill. Summerhill (pp. 5-30). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
Metodologia
Aquesta assignatura requereix l'esforç dels alumnes per complementar els materials docents amb la lectura d'autors rellevants en el camp de la teoria de l'educació. És per aquest motiu que s'anirà construint un fons bibliogràfic a l'aula amb diferents textos que es preveu anar ampliant al llarg de cada semestre. Alguns d'aquests textos seran de lectura obligatòria per a la realització de les diferents activitats que es proposaran. Al mateix temps, el professor repsonsable de l'aula orientarà la recerca de noves fonts bibliogràfiques, posant especial èmfasi en les publicacions més recents i en la reedició d'obres que es poden considerar clàssiques en aquesta matèria. És important també tenir cert coneixement de les revistes científiques i acadèmiques de l'àmbit de la pedagogia. Revistes com Temps d'Educació, Revista de Teoría de la Educación, Educación XXI, Revista de Educación, Athenea Digital o la Revista Catalana de Pedagogia, entre d'altres, es poden trobar
5 4 C 3 2 D 0
Avaluació final S'entedrà que un alumne abandona l'avaluació continuada en cas que hagi completat un nombre inferior al 50% de les activitats (és a dir, quan només s'hagin presentat una PAC). En aquest cas, s'obtindrà una qualificació d'AC=N (No Presentat).
Els estudiants que lliurin el 50% o més de les activitats d'AC però no les hagin realitzat totes (per exemple,
si només han presentat dues o tres PAC) obtindran una qualificació diferent a N , és a dir, computaran
les activitats realitzades d'acord al percentatge establert en cada PAC, però no serà suficient per aprovar
l'assignatura. Així doncs, l'assignatura només es podrà superar si es presenten totes les PAC.
Les notes finals numèriques apareixeran a l'expedient de l'estudiant amb la correspondència qualitativa que estableix el RD1125/2003 de 5 de setembre, d'ECTS i qualificacions en titulacions oficials: 0 - 4,9: Suspens 5,0 - 6,9: Aprovat 7,0 - 8,9: Notable 9,0 - 10: Excel·lent (i/o Matrícula d'Honor)
Infracció dels criteris d'avaluació i conductes sancionables: Aquests són els criteris generals d'avaluació. La infracció d'aquests criteris pot comportar l'aplicació de diferents sancions i/o mesures disciplinàries, tal com s'especifica en la Normativa d'Avaluació de la universitat, concretament en l'article 12 (Secretaria/Normativa/Normativa d'Avaluació). En aquest article es descriuen les diferents conductes sancionables. Pel que fa al seguiment de l'AC, fem especial referència al que es consideren com a conductes de plagi : a) Quan un estudiant copia una activitat d'un altre estudiant de l'aula o de la resta d'aules de l'assignatura; b) Quan es copien les PAC d'altres estudiants de semestres anteriors;
c) Quan un estudiant fa servir idees d'altres autors i no es citen les fonts. La detecció d'aquestes conductes poden comportar que es qualifiqui l'AC amb un suspens=D. Per a superar aquesta assignatura caldrà matricular-la de nou. Us emplacem a revisar la Normativa per a tenir coneixement de les sancions previstes en els diferents tipus d'infraccions del sistema d'avaluació. , En la mesura que aquestes conductes constitueixen una infracció de la Normativa de Drets i Deures dels Estudiants, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a la sanció corresponent Feedback Generalment, es retornaran les PAC a cada estudiant amb comentaris personals. El consultor també penjarà missatges d'avaluació global de les PAC per tal que cadascú identifiqui les errades o els encerts comesos en els seus exercicis. Val a dir que es pot suspendre una PAC si es cometen errades ortogràfiques i gramaticals impròpies en un text de caràcter acadèmic. A l'aula disposareu de dos documents-guia que us orientaran a l'hora de citar correctament les referències bibliogràfiques que hàgiu emprat en els vostre treballs, així com en l'elaboració de textos acadèmics.
Dates clau Títol Inici / Enunciat Lliurament Solució Qualificació Títol: PAC 1. El concepte d'educació i la sevafunció social^ Inici / Enunciat 24/02/
Lliurament 24/03/2016 Solució -^
Qualificació 03/04/ Títol: PAC 2. Teories i experiènciespedagògiques^ Inici / Enunciat 18/03/
Lliurament 24/04/2016 Solució -^
Qualificació 06/05/ Títol: PAC 3. Ressenya d'un llibre Inici / Enunciat25/04/2016 22/05/2016^ Lliurament Solució - Qualificació03/06/ Títol: PAC 4. L'educació, un mapa detemptatives^ Inici / Enunciat 23/05/
Lliurament 22/06/2016 Solució -^
Qualificació 01/07/
