Psicología de la Percepción: Audición y Táctil, Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción: Audición y Táctil y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objectius
• Enunciats : descripció de la pràctica
• Materials
• Criteris d´avaluació
• Format de lliurament
• Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de sis preguntes, en les quals es treballaran aspectes fundamentals dels mòduls 3 i 4 de l´assignatura: Percepció auditiva i Percepció táctil. Treballant aquesta PAC s´intenta que l´alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC

1 .- La sigüent imatge mostra una secció del sistema auditiu:

a) Nomena i descriu la funció de l´element marcat amb el número 6. Què li ocorreria a una persona que patís una lesió en aquesta part? En quin sentit afectaria a l´audició?

b) Imagineu que una persona tingués una lesió que li impedís sentir sons greus (400 Hz) però no altres más aguts (750Hz). En quin lloc d´aquest diagrama estaria situada la lesió? Nomena l´òrgan i el mecanisme responsable.

2.- Llegiu atentament l´article adjunt 1 sobre la importància de la síl.laba en la percepció i producció del llenguatge, i respon a les sigüents qüestions:

a) En funció del que s´ha après al Mòdul 3 de l´assignatura, què elements es poden considerar candidats a unitats bàsiques del llenguatge? Què evidències donen suport a cada un d´elles? b) Segons l´article, quina és l´explicació de que la síl.laba sigui més fàcil d´identificar que el fonema?

c) Quin és el procediment de percepció de la parla segons la Gramàtica Auditiva i per què creus que això dóna suport a la síl.laba com a unitat principal de la parla?

3 .- Imaginem que tenim dos sons diferents (A i B), de 100 dB i 110 dB respectivament:

a) (^) Poden ambdòs tenir la mateixa sonoritat si són d´intensitats diferents? Per què?

4.- La següent image representa a una persona cega tocant una maqueta de “La sagrada família” de Gaudí, al Museu Tiflològic de l´ONCE:

a) Què tipus de procediments d´exploració es poden seguir per a identificar la maqueta mitjançant el tacte actiu i què tipus d´informació es pot extreure sobre ella mitjançant el tacte?

b) (^) Descriu els diferents elements que participen en el procés de percepció tàctil i que permeten a aquesta persona saber que es troba davant una maqueta de la “Sagrada Família”. Pots utilitzar la següent taula, escrivint la vostra resposta a la columna de la dreta:

Estímuls Receptors sensorials

1

a) El llenguatge humà es un instrument sistemàtic de comunicación,que mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), de signes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge no verbal) possiblita la relació entre persones de qualsevol cultura. En un sentit, Roman Jakobson considera que els elements implicats al llenguatge (emisor, missatje, destinatari, context, contacte i codi) determinen una funció lingüística. Reconeixent les sis funcions bàsiques del llenguathe com: representativa, emotiva, apel.lativa, fática, metalinguistica i poetica.

Avui en dia es considera el fonema com la unitat básica de la parla i aquest esta asocciosiat a una acústica. Les unitats basiques generalitzades de la parla están caracteitzades per procesos semànitcs, sintactics i fonologics.

b) La síl·laba és més fàcil de percebre que el fonema i de fet tradicionalment s'ha considerat com la unitat mínima d'articulació. Segons el article el sitema auditiu esta acostumat a obtenir la informació acustica en espais de 160-3.. ms.

c) Els procesos que ajuden a la integració de la parla passen per controls dels nivells auditius tan si venen determintats per causes externes com condicionades per la propia persona. D’acord amb això tot dissney sobre la percepció experimentació de la parla haurà de tenirho en compte. El procediment que dona suport a la parla segons la gramatica auditiva es passiu. Es a dir, estimul sonor és qui proporciona tota la informació presisa per la interpretació

La relacio entre la sonoritat i la intensitat no és lineal. Els sons amb dues intensitatats molt diferents poden produir la mateixa sensació de sonoritat, són procesos logaritmics. La sonoritat depen també de la magnitutu com la frequencia del so, la amplitit, la durada del so. Podem dir doncs, que la sonoritat es una qualitat subjectiva de cada persona que es contribuiex a partir d’uns parametres del so, intensitat i frequencia. Les curves isofoniques analitzen aquesta relació entre intensitat i frequencia.

a) Les persones utilitzen una serie de moviments distintius per poder explorar els objectes en aquest cas, podrien utilizar un moviment larteral per jutjar la textura, el seguiment de contorn per jutjar la forma, cèrcol (cobrir la figura en les dues mans) per determinat la forma exacte. Mitjançant el tacte podrem tenir información del sistema sensorial i ontindra un reconeixement de les formes bàsiques. b)

Estímuls El sistema respon positivament provocant un efecte. En aquest cas el tacte de la figura de la Sagrada Familia provoca una motivació positiva per coneixer que es, un estimul.

Receptors sensorials Utilitiza per detectar els dits per detectar les sensacions cutáneas iper controlar els moviments

Víes nervioses Estan referides al dolor en la imatge ho podem imaginar quan toca les punxes de la Sagrada Familia.Aquestes vies es troven al greix subcutani. Escorça cerebral Aquesta provoca una percepció conscient dels estímuls sensorials.

a) Es debut als llindars de dolor, de la mateixa forma que passa en les sensacions, pero es produiexen variacions amb l’estat neurologic, pscologic i social. El dolor será més gran o menys grna segons el estimul.

b)

La primera estrategia que hauria de aplicar és la la necessitat d'intentar disminuir aquest tipus de pensaments a sobre el dolor que sent. La segona podria ser conseqüent de la primera distreure la ment, pensar amb una altre cosa per no pensar tant amb el dolor i aixi intentar doncs emfatitzar la importància del dolor. En definitiva estimular-se positivament. Creure amb dolor com a cosa estable, no com una cosa catastrofica i aplicant una estretegia de distració. Quan es tenen en conte estrategies cognitives i conductuals, la intensitat de dolor no es tan important. Podem dir, que serveix alleujerir el dolor