¡Descarga PAC3 DIVERSITAT FUNCIONAL y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
En Joan té 32 anys, va néixer a la ciutat de Reus, en una família de 7 germans. L’alegria de veure com el fill més petit arribava al món, va veure’s alterada per uns instants quan el ginecòleg, juntament amb la llevadora i les infermeres els van comunicar als pares que el seu fill havia nascut amb Síndrome de Down. Com en la majoria de casos la seva reacció inicial en rebre la notícia va ser de protecció, tristesa, rebuig, frustració, inseguretat, ràbia, culpa.... Però el seu entorn més pròxim, família i amics, els van brindar el seu suport.
Durant la seva infantesa, el Joan va conviure amb total normalitat amb els seus companys d’escola, va ser escolaritzat en una escola ordinària, jugava, pintava, llegia, participava de les activitats de la classe, anava a natació, al parc, sense importar cap diagnòstic mèdic, més que per a la família, el professorat, el metges, el logopèdia i els professionals als quals acudia. Durant aquesta etapa en Joan va aprendre diferents coses, va adquirir hàbits i rutines, habilitats socials i certa autonomia personal. De la mateixa manera que aquest fet va propiciar, com en qualsevol infant sense diversitat funcional, la socialització adequada.
A mesura que ell i els seus companys anaven creixent, alguna cosa el diferenciava de la “normalitat” de la qual gaudien els seus companys, trets físics, la dificultat per entendre algunes explicacions de la professora, adaptacions curriculars que s’evidenciaven en el grau de dificultat dels exercicis, entre d’altres, van fer que els companys detectessin les necessitats especials i/o diferents d’en Joan. Però la solidaritat, la cooperació, l’empatia entre molts d’altres valors que durant la infantesa prevaleixen com a innats, van fer que el Joan se sentis com a un més de la classe, dels amics i de la família.
A mesura que aquests infants creixien i es qüestionaven perquè en Joan era diferent, l’explicació més senzilla era atribuir un estat de malaltia a en Joan, condemnant el
Síndrome de Down a categoritzar-la com a malaltia crònica, i no al que realment és, una alteració genètica que no requereix tractament mèdic, si no és per les patologies o trastorns lligats a la dita alteració. El que sí que no podem negar, tal com s’ha demostrat, és que l’efecte que la presència d’aquesta alteració és molt variable en cada persona i per tant les característiques típiques d’aquest síndrome i el grau de discapacitat intel·lectual que pugui patir variarà en cada cas. El que els pares tenien molt clar era que “ el desenvolupament d’una persona amb retard mental no depèn tant de les seves característiques internes com de la riquesa de les experiències i oportunitats que se li facilitin, sobretot, a casa i a l’escola ” (M5:9). L’actitud i les expectatives dels pares van fer que optessin per a l’escolarització ordinària fins en el moment en què es detectessin unes altres necessitats impossibles de satisfer en aquest context. La principal por dels pares en aquesta decisió va ser la de rebre el rebuig del centre i els professionals per la seva necessitat d’atenció suplementària al·legant la falta de suport i recursos, però van topar amb un equip de professionals que concebien l ¡home tal com ho fa la psicologia humanista “ l’home com una unitat indissociable, composta per diferents funcions connectades i relacionades entre si ” (M5:14).
Per tant la integració en l’escola ordinària també va ser recolzada per l’actitud dels professionals de l’àmbit educatiu i la seva formació, l’organització del centre i el compromís d’aquest en l’atenció a les necessitats especials que en Joan pogués presentar. Tal era el grau de consciència dels pares de tractar al seu fill com a una persona “normal” amb capacitats i potencialitats diferents a les d’altres persones, que no es plantejaven el futur d’en Joan diferent de la resta dels seus fills. Eren conscients que una actitud paternalista no ajudaria per res al seu fill petit, havien d’oferir-li les mateixes oportunitats i exigir-li les mateixes responsabilitats que a la resta de germans.
Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional - 2n semestre Curs 2013-2014PAC 3
Al llarg d’aquest període, en Joan surt del CEE i comença a treballar en un Centre Especial de Treball (CET) propietat d’una entitat sense ànim de lucre, creada per familiars de persones afectades per discapacitat intel·lectual. Aquest recorregut es va fer paulatinament, primer va passar pel Centre Ocupacional (CO), després pel Servei Ocupacional, que va ser el pas intermig entre el CO i el CET.
En Lluís que també té reconegut un grau de discapacitat, treballa en l’Ajuntament de la ciutat on resideixen, ocupant una plaça seguint el que estableix l’” Orden de 24 de julio de 2000, por la que se regula el procedimiento administrativo referente a las medidas alternativas de carácter excepcional al cumplimiento de la cuota de reserva del 2 por 100 en favor de trabajadores discapacitados en empresas de 50 o más trabajadores, reguladas por el Real Decreto 27/2000, de 14 de enero ”, publicada al BOE. En canvi en Joan realitza tasques d’envasat de diferents productes com material escolar, d’escriptori, paperaria, líquids, etc… Tot i estar content perquè treballa i es sent realitzat, es conscient que realitza tasques més dinàmiques que altres companys seus que classifiquen i ordenen llapis de colors. En Joan coneix la feina del seu germà i li agradaria fer una feina més dinàmica, i no estar durant hores fent la mateixa feina rutinària.
Desconec el grau de discapacitat reconegut i el programa individual de rehabilitació personal d’en Joan elaborat pels tècnics del CAD de la zona, mitjançant el qual a tingut opció a l’accés en el CET. Però he tingut el plaer d’acompanyar, o com m’agrada més, de col·laborar durant quatre mesos amb el projecte de vida del propi Joan i, per això començo a posar en dubte de que no hagi caigut en mans “ d’un model paternalista en el qual les persones amb disminució no participen de les desicions de la seva vida i que ocupen el temps fent alguna cosa (per inútil que sigui), prevalen per damunt de potenciar les seves capacitats en pro d’un grau d’autonomia més gran .” (M6:10). El
Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional - 2n semestre Curs 2013-2014PAC 3
que sembla a ser es que els seus desitjos són tractats amb paternalisme, responent a una concepció de la relació assistencialista entre professional i usuari, on com a persona no s’han explorat les seves propies capacitats i potencialitats. Així “ tornem a caure en els reduccionismes centrats en la infatilització de les persones adultes amb disminució.” (M6:10).
Castillo (2007) escriu “[…] les persones arribem, en part, a ser el que s’espera de nosaltres. […] Si em veuen com una persona amb qualitats s’espera alguna cosa de mi; si només veuen les deficiències, no veuran en mi cap possibilitat o molt poques .” El que em qüestiono ara és si la filosofia dels seus pares, on veien el seu fill capacitats, habilitats i potencialitats, és encara la mateixa filosofia que s’està seguint en la col·laboració del projecte de vida que vol en Joan.
Si parlem de PERSONES amb diversitat funcional, per tant amb drets i deures sobre la pròpia condició de persona, els desitjos d’en Joan s’haurien de respectar. Tot i la sentència d’incapacitat sobre en Joan, que sota la meva opinió és deu més a una situació familiar que no pas a la incapacitat d’autogestionar la seva pròpia vida, caldria continuar potenciant la seva capacitat d’autogestió acompanyant-lo en el procés. En el mateix CET i en els que hi ha a la zona, es desenvolupen també diverses activitats laborals més dinàmiques i menys rutinaries, treballs forestals, jardineria, missatgeria, pintura, senyalització… Perquè no se li pregunta i es respecta la seva decisió, se li dona una oportunitat i es confia en les seves capacitats i habilitats?
Tant de bo l’alerta del perfil professional que fan Martínez i Planella sobre la baixa qualificació en relació a les demandes empreserials neoliberals que cal modificar en el CET (M6:34-35), serveixin per crear nous perfils laborals confiant en les capacitats i habilitats de persones amb diversitat funcional com en Joan.
- Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional - 2n semestre Curs 2013-2014PAC
- Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional - 2n semestre Curs 2013-2014PAC
