Psicología de la Percepción: Akinetopsia y Processamiento de la Información Visual - Prof., Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción: Akinetopsia y Processamiento de la Información Visual - Prof. y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció de la pràctica
• Materials
• Criteris d’avaluació
• Format de lliurament
• (^) Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura: Introducció a la Psicologia de la Percepció i Percepció visual. Aquesta PAC pretén que l'alumne conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la psicologia de la percepció, així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també treballareu algunes de les competències transversals especificades al pla docent (analitzar i sintetitzar, identificar i comparar diferents teories de la percepció visual, desenvolupament d'habilitats per al treball autònom i auto dirigit).

Enunciat de la PAC

1. Contesteu les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:

a) Descriviu amb les vostres paraules en què consisteix l’ akinetopsia dramatitzada segons aquest vídeo. Feu servir la singularitat d’aquest trastorn neuropsicològic per explicar la diferència entre processos de sensació i percepció.

La akinetopsia és un trastorn neuropsicològic que inhabilita la persona que el pateix per percebre el moviment visual. La causa més comuna està relacionada amb lesions (generalment derivades d'infarts) en àrees corticals dedicades de forma selectiva a la percepció visual del moviment, encara que també s'ha descrit després de la ingesta d’altes dosis de determinats fàrmacs. Aquesta incapacitat es produeix malgrat que els òrgans sensorials visuals i les vies de transmissió cap al cervell no estan afectades.

Per tant, la akinetopsia ens serveix per establir la distinció entre processos de sensació i percepció. Mentre que les variacions de llum relacionades amb el moviment són captades, transduïdes i transportades correctament cap a les àrees corticals corresponents, aquestes últimes no interpreten correctament el SIGNIFICAT de la informació sensorial rebuda, donant lloc a una ceguesa pel moviment. Per tant, en el trastorn neuropsicològic que ens ocupa, el moviment visual ha estat captat correctament en termes SENSORIALS, però en arribar a les àrees corticals corresponents, ja en el procés PERCEPTIU, no pot ser interpretat com a tal.

b) Quin paper exerciria el processament guiat pels conceptes (top-down) i el processament guiat per les dades (bottom-up) en la resolució de l'ambigüitat plantejada en el text de sota?

En un processament guiat per les dades, el símbol ambigu (H o A segons es miri) serà interpretat de la mateixa manera en l'article (t_e) que en el nom (c_t) del sintagma nominal "the cat", mentre que en un processament guiat pels conceptes, un bon coneixement de la gramàtica de l’anglès i del format que poden adoptar els caràcters escrits portarà a interpretar el primer símbol com una H i el segon com una A.

A tall d'exemple, imaginem un ordinador al qual li demanem que reconegui el text de dalt que acabem d'escanejar. Per fer l'exemple senzill, el programa que fem servir reconeix els caràcters que identifica com a estàndard, sense més sofisticació. A l'hora d'identificar el símbol ambigu, li atorgarà el mateix significat

Tal com apreciem a la imatge de dalt (resultat perceptiu de la làmina d'Ishihara en els diferents dicromatismes) tant un com l'altre (deuteranop i protanop) no distingirien cap número. En aquests dos tipus de dicromatisme, també coneguts comunament com daltonismes, els colors verd i vermell tendeixen a veure’s amb una tonalitat cromàtica similar.

b) Com explica la teoria tricromàtica les anomalies perceptives pel color que mostren les persones que pateixen algun tipus de dicromatisme? Quina és l’explicació que donaria la teoria dels processos oponents?

La teoria tricromàtica explica la visió en color mitjançant tres tipus de receptors especialitzats en la retina. Es tracta dels cons, i per la seva capacitat sensorial, hi ha de 3 tipus, sensibles a les ones curtes (blaus), mitges (verds) i llargues (vermells). A la deuteranopia el con que falla és el d'ona mitja, motiu pel qual totes les barreges de color es fan amb els dos cons restants (curta i llarga), mentre que a la protanopia, el con que falla és el d'ona llarga i les barreges de color es fan amb la resta (curta i mitjana).

Tal com s'il·lustra al gràfic, els cons tenen un funcionament combinat amb els dos tipus de neurones oponents (blau-groc i vermell-verd) dedicades a la percepció del color. És a dir, tal com proposa la teoria del doble procés, la percepció del color es produeix gràcies al funcionament orquestrat dels cons i els dos tipus de neurones oponents especialitzades en el color (mitjançant processos d’excitació i inhibició).

Si ens fixem en el tipus de connexió entre cons i neurones que ens mostra el gràfic, tant si fallen els cons d'ona llarga com els d'ona mitja (per separat), el mecanisme oponent vermell-verd no funciona correctament, motiu pel qual tota la informació de color és només interpretada pel mecanisme oponent blau-groc.

4. Aquesta és una activitat pràctica per comprovar empíricament la il·lusió horitzontal- vertical. (...) Una vegada el participant finalitzi les dues tasques heu de mesurar en cm. tots els assajos (línies dibuixades), traslladar les dades a aquesta fulla de càlcul i calcular les mitjanes. Finalment heu de contestar les següents preguntes:

a) Segons les dades obtingudes amb els vostres subjectes (heu de reportar-les), quan es produeix més il·lusió, quan dibuixen la V o quan dibuixen la H?

El més habitual en aquest tipus de tasca és que la mitjana grupal de longitud de la línia dibuixada en el primer cas, quan dibuixen la vertical, sigui menor dels 6 cm que té la línia model horitzontal. En el segon cas, quan dibuixen la línia horitzontal, esperem que la mitjana de la línia dibuixada estigui per sobre dels 6 cm de la línia model vertical. La mitjana grupal calculada en cada tasca (mitjana de la línia V a la primera y de la línia H en la segona) es correspon amb el punt d’igualtat subjectiva. Es a dir, la longitud en la qual el grup considera que la línia dibuixada és igual que la model.

Quan comparem en termes percentuals la il·lusió que es produeix en cada tasca, el més habitual és que en pintar la línia vertical (primera tasca) es produeixi menys il·lusió que al dibuixar la línia horitzontal (segona tasca). Aquest càlcul es pot fer amb una senzilla regla de tres, en la qual hem de tenir en compte la longitud de la línia estàndard i la mitjana obtinguda en la línia pintada. Encara que es tracta de la mateixa figura, una T invertida, sembla que les nostres estimacions són una mica millors quan pintem la línia vertical que quan pintem l'horitzontal.

b) Quina hipòtesi o hipòtesis plantejaríeu per explicar el motiu pel qual es produeix la il·lusió? Raoneu les vostres respostes.

S'han plantejat diverses hipòtesis per explicar la il·lusió HV però aquí comentarem només les dues més conegudes i contrastades. La primera és coneguda com la hipòtesi de la anisotropia del camp visual i la segona com la hipòtesi de la bisecció. La hipòtesi de l'anisotropia del camp visual proposa que a causa de que tenim més visió de l'espai horitzontal que vertical, tendim a sobreestimar les longituds verticals. Si això és així, en una configuració com la que hem dibuixat, en la mesura en què veiem les verticals més grans del que són, quan pintem les horitzontals tendirem a fer-les més grans, mentre que quan pintem les verticals tendirem a fer-les més petites. La hipòtesi de la bisecció ens diu que en aquest tipus de figures, qualsevol línia dividida la veiem més petita pel fet d'estar visualment dividida. Si això és així, la línia horitzontal la veurem més petita que la vertical, per tant, en el cas de pintar l'horitzontal tendirem a engrandir-la i en el cas de pintar la vertical, tendirem a fer-la més curta per igualar que veiem més petita l’horitzontal. Hi ha altres factors que també han estat estudiats amb l'objectiu d'explicar aquesta il·lusió, com són el marc de referència visual (que sigui més vertical o horitzontal), la línia per la qual es comença a pintar la figura quan es pinten les dues (error de l’estàndard), la simetria de la bisecció i un llarg etcètera.

Materials

Per poder fer aquesta activitat cal:

• El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper, en concret els mòduls 1 i 2 de psicologia de la percepció: Introducció a la Psicologia de la Percepció i Percepció visual.
• Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el mòdul com a bibliografia recomanada, així com fonts fiables d’Internet.
• Links:
  • Vídeo 1: http://vimeo.com/
  • Vídeo 2: http://www.webislam.com/videos/56865-sinestesia.html
  • Vídeo 3: http://www.ted.com/talks/neil_harbisson_i_listen_to_color.html
  • Word 1: https://dl.dropboxusercontent.com/u/69848092/Ajust_V.doc
  • Word 2: https://dl.dropboxusercontent.com/u/69848092/Ajust_H.doc
  • (^) Excel: https://dl.dropboxusercontent.com/u/69848092/C%C3%A1lculos_HV.xls

Criteris d’avaluació

Es valorarà:

• La capacitat de síntesi, el redactat i la comprensió dels mòduls inicials ( Introducció a la psicologia de la percepció i Percepció visual ), així com la capacitat de reflexió i crítica personal.
• L’elaboració de la informació. No es permet “copiar i enganxar” text directament des de Internet.
• Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Format de lliurament